Rotterdam

Rotterdam

Bandera Escut d'armes
Tipus	gran ciutat, ciutat, lloc amb drets i privilegis, ciutat portuària, entitat de població dels Països Baixos i assentament humà
Sobrenom	Rotjeknor
Epònim	presa d'aigua
Localització
51° 55′ N, 4° 29′ E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Holanda del Sud
Municipi	Rotterdam
Capital de	Rotterdam
Població humana
Població	664.311 (2023) (2.080,2 hab./km²)
Geografia
Part de	Països Baixos
Superfície	319,35 km²
Aigua	35,52 %
Banyat per	Nieuwe Waterweg (en) i Nieuwe Maas
Altitud	10 m
Limita amb	Pijnacker-Nootdorp Zuidplas Capelle aan den IJssel Ridderkerk Barendrecht Delft Schiedam Lansingerland Nissewaard Albrandswaard
Dades històriques
Esdeveniment clau 14 maig 1940 Bombardeig de Rotterdam
Organització política
• Cap de govern	Ahmed Aboutaleb (2009–)
Membre de	Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi
Identificador descriptiu
Codi postal	3000–3089
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	010
Codi BAG	3086
Altres
Agermanament amb	Colònia Szeged Surabaya ../... 28+
Lloc web	rotterdam.nl

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món. Limita al nord-oest amb Westland, Midden-Delfland i Delft, al nord amb Pijnacker-Nootdorp i Lansingerland, al nord-est amb Zevenhuizen-Moerkapelle i Nieuwerkerk aan den IJssel, a l'oest amb Schiedam, Vlaardingen, Maassluis i Rozenburg, a l'est amb Capelle aan den IJssel i Krimpen aan den IJssel, al sud-oest amb Spijkenisse, Bernisse, Brielle i Westvoorne, al sud amb Barendrecht i Albrandswaard, i al sud-est amb Ridderkerk.

El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.

El cor de la ciutat fou bombardejada per la Luftwaffe el 1940, i unes 900 persones van morir durant els bombardeigs.

Nuclis de població

La ciutat es compon d'11 districtes:

• Centrum:

Cool, Dijkzigt, Kop van Zuid, Oude Westen, Scheepvaartkwartier, Stadsdriehoek, C.S. kwartier

• Charlois:

Carnisse, Heijplaat, Oud-Charlois, Pendrecht, Tarwewijk, Wielewaal, Zuidwijk

• Delfshaven:

Bospolder/Tussendijken, Delfshaven/Schiemond, Middelland, Nieuwe Westen, Spangen, het Witte Dorp, Oud-Mathenesse

• Feijenoord:

Afrikaanderwijk, Bloemhof, Feijenoord, Hillesluis, Katendrecht, Noordereiland, Vreewijk

• Hillegersberg-Schiebroek:

Hillegersberg, Honderd en Tien Morgen, Kleiwegkwartier, Molenlaankwartier, Nieuw Terbregge, Schiebroek, Terbregge

• Hoek van Holland:

Hoek van Holland, Oude Hoek

Cases cúbiques del centre de la ciutat

• Hoogvliet:

Boomgaardshoek, Meeuwenplaat, Middengebied, Nieuw Engeland, Oudeland, Tussenwater, Westpunt, Zalmplaat

• IJsselmonde:

Beverwaard, De Veranda, Groenenhagen-Tuinenhoven, Hordijkerveld, Kreekhuizen, Lombardijen, Oud-IJsselmonde, Reyeroord, Sportdorp, Zomerland

• Kralingen-Crooswijk:

Crooswijk, De Esch, Kralingen, Rubroek, Struisenburg

• Noord:

Agniesebuurt, Bergpolder, Blijdorp, Blijdorpse polder, Liskwartier, Oude Noorden, Provenierswijk

• Overschie

Kandelaar, Kleinpolder, Landzicht

• Pernis
• Prins Alexander:

Het Lage Land, Kralingseveer, Nesselande, Ommoord, Oosterflank, Prinsenland, Zevenkamp

Arquitectura

Joc de llums fet el 15 de maig de 2007 en commemoració del bombardeig nazi de 1940 a la ciutat.

L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el més important sofert pels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el De Zalmhaven, de 215 metres, completat en 2022.

Ajuntament

Composició del consistori
Partit	1962	1966	1970	1974	1978	1982	1986	1990	1994	1998	2002	2006
PvdA	23	18	19	24	25	21	24	18	12	15	11	18
Leefbaar Rotterdam	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	17	14
CDA	13	12	12	10	10	8	8	9	6	6	5	3
SP	-	-	-	-	-	-	-	-	1	4	1	3
VVD	4	5	5	7	6	9	7	6	6	9	4	3
GL	4	6	3	3	1	4	2	2	3	4	3	2
CU/SGP	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1
D66	-	-	4	-	2	2	2	7	7	3	2	1
Stadspartij Rotterdam	-	-	-	-	-	-	-	-	2	2	1	-
CP (86)/CD	-	-	-	-	-	-	1	2	6	-	-	-
Altres	-	3	1	-	-	-	-	-	1	1	-	-
Total	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45	45

Port

El port de Rotterdam és el més important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del món, després del de Xangai. El port deu la seva prosperitat a la tradició marinera del país i a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència dels rius Rin i Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).

Fills il·lustres

• Willem Hussem (1900-1974), escultor, poeta, pintor.
• Hendrik Anthony Kramers (1894-1952), físic teòric i matemàtic.
• Louis Victor Saar (1868-1937), pianista, crític musical i compositor.
• Dirk Schaefer (1874-1931), compositor i violinista.
• Bartolomeus Tours (1797-1864), organista i director d'orquestra.
• Berthold Tours (1838-1897), compositor i director d'orquestra.
• Jacob Tours (1759-1811), organista i compositor.
• Jan van Gilse (1881-1944), compositor i director d'orquestra.
• Simon van Milligen (1849-1929), compositor musical.
• Anton Van Rooy (1870-1932), cantant d'òpera de la corda de baix-baríton.
• Jacobus Henricus van't Hoff (1852-1911), Premi Nobel de Química 1901.
• Max von der Sandt (1863-…?]), pianista i compositor.
• Johannes van der Corput (1890-1975), matemàtic.

Vegeu també

• Abdelkader Benali
• Museu Boijmans Van Beuningen
• Festival Internacional de Cinema de Rotterdam
• Universitat Erasme de Rotterdam

Enllaços externs

• Pàgina municipal