Malik Muhammad: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Enllaços a Google en català |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FVA|data=2023}} |
{{FVA|data=2023}} |
||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Malik Muhammad Ghazi''' fou el tercer sobirà [[danixmendita]], el primer que va portar oficialment el títol de ''malik'' (rei). A la mort del seu pare [[Amir Ghazi]] Gümüshtegin ([[1134]]), el va succeir.<ref name=PBW2011>{{Ref-web|url=https://db.pbw.kcl.ac.uk/jsp/person.jsp?personKey=162344&keys=,2,,4,,5,,6,,10,,12,&hUnits=,1,18416,#12 |títol=Gümüshtegin Ghazi, second ruler of Danishmend dynasty. L XI / M XII. (Factoids)|consulta=7 agost 2023 |llengua=en |editor=Kings College, London |obra=Prosopography of the Byzantine World 2011 |any=2011 |nom=Michael, et al. |cognom=Jeffreys}}</ref><ref name=TuckerSavvides>{{Ref-llibre|títol=Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection [4 volumes] |capítol=Danishmendid Dynasty (1071-1178) |pàgina=335 [334-335] |url=https://books.google. |
'''Malik Muhammad Ghazi''' fou el tercer sobirà [[danixmendita]], el primer que va portar oficialment el títol de ''malik'' (rei). A la mort del seu pare [[Amir Ghazi]] Gümüshtegin ([[1134]]), el va succeir.<ref name=PBW2011>{{Ref-web|url=https://db.pbw.kcl.ac.uk/jsp/person.jsp?personKey=162344&keys=,2,,4,,5,,6,,10,,12,&hUnits=,1,18416,#12 |títol=Gümüshtegin Ghazi, second ruler of Danishmend dynasty. L XI / M XII. (Factoids)|consulta=7 agost 2023 |llengua=en |editor=Kings College, London |obra=Prosopography of the Byzantine World 2011 |any=2011 |nom=Michael, et al. |cognom=Jeffreys}}</ref><ref name=TuckerSavvides>{{Ref-llibre|títol=Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection [4 volumes] |capítol=Danishmendid Dynasty (1071-1178) |pàgina=335 [334-335] |url=https://books.google.cat/books?id=Dm6pDwAAQBAJ&pg=PA335&lpg=PA335&dq=Amir+Ghazi+Gumushtegin&source=bl&ots=Bx5GHVzPOW&sig=ACfU3U17v2fES3wHzLZDSHLMDQiGK_D5JA&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Amir%20Ghazi%20Gumushtegin&f=false |editorial=ABC-CLIO, Santa Barbara (Califòrnia, EUA) |data=2019 |isbn=978-1-4408-5353-1 |llengua=en |editor=Spencer C. Tucker (ed.) |nom=Alexios G.C. |cognom=Savvides}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Malik Muhammad ibn Amir Ghazi |obra=Collections Online |editor=British Museum |url=https://www.britishmuseum.org/collection/term/BIOG118405 |llengua=en |consulta=2023-08-07}}</ref><ref>{{Ref-llibre|capítol=Some Reflections on Seljuq Historiography |títol=Eastern Approaches to Byzantium: Papers from the Thirty-Third Spring Symposium of Byzantine Studies - University of Warwick, Coventry, March 1999 |url=https://books.google.cat/books?id=B_1ADgAAQBAJ&pg=PT245&lpg=PT245&dq=Malik+Muhammad+ibn+Amir+Ghazi&source=bl&ots=26M1XRCyte&sig=ACfU3U17EWFnez6yYvMkPfCsoAC7YXESlA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi9n4jlosuAAxVCXaQEHQhXCbsQ6AF6BAgdEAM#v=onepage&q=Malik%20Muhammad%20ibn%20Amir%20Ghazi&f=false |editorial=Routledge |data=2017-03-02 |isbn=978-1-351-94213-3 |llengua=en |nom=Carole |cognom=Hillenbrand |editor=Antony Eastmond (ed.)}}</ref> |
||
Muhammad és considerat el constructor de [[Kayseri]] com a ciutat turca. El [[1135]] l'emperador romà d'Orient [[Joan II Comnè]] va reobrir les hostilitats i va ocupar [[Kastamonu]] i [[Gangra]], que la seva gent no va poder mantenir després que l'emperador va sortir de la zona. El regnat de Muhammad és una lluita continua contra Joan Comnè tant a la zona de la [[mar Negra]] com a [[Cilícia]]; també va fer diverses incursions contra el comtat de [[Marash]]. |
Muhammad és considerat el constructor de [[Kayseri]] com a ciutat turca. El [[1135]] l'emperador romà d'Orient [[Joan II Comnè]] va reobrir les hostilitats i va ocupar [[Kastamonu]] i [[Gangra]], que la seva gent no va poder mantenir després que l'emperador va sortir de la zona. El regnat de Muhammad és una lluita continua contra Joan Comnè tant a la zona de la [[mar Negra]] com a [[Cilícia]]; també va fer diverses incursions contra el comtat de [[Marash]]. |
Revisió del 17:05, 27 ago 2023
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Biografia |
---|
Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei). A la mort del seu pare Amir Ghazi Gümüshtegin (1134), el va succeir.[1][2][3][4]
Muhammad és considerat el constructor de Kayseri com a ciutat turca. El 1135 l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè va reobrir les hostilitats i va ocupar Kastamonu i Gangra, que la seva gent no va poder mantenir després que l'emperador va sortir de la zona. El regnat de Muhammad és una lluita continua contra Joan Comnè tant a la zona de la mar Negra com a Cilícia; també va fer diverses incursions contra el comtat de Marash.
Muhammad va morir el 1142 a Kayseri. El seu germà Yaghibasan governador de Sivas es va proclamar malik, en perjudici del seu nebot Dhu l-Nun que només es va poder fer reconèixer a Kayseri. Yaghibasan es va casar amb la vídua de Muhammad i va usurpar el poder reial. Ayn al-Din Gümüshtegin, germà de Yaghibasan, va dominar Elbistan i després Malatya.
Referències
- ↑ Jeffreys, Michael, et al. «Gümüshtegin Ghazi, second ruler of Danishmend dynasty. L XI / M XII. (Factoids)» (en anglès). Prosopography of the Byzantine World 2011. Kings College, London, 2011. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ Savvides, Alexios G.C.. «Danishmendid Dynasty (1071-1178)». A: Spencer C. Tucker (ed.). Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection [4 volumes] (en anglès). ABC-CLIO, Santa Barbara (Califòrnia, EUA), 2019, p. 335 [334-335]. ISBN 978-1-4408-5353-1.
- ↑ «Malik Muhammad ibn Amir Ghazi» (en anglès). Collections Online. British Museum. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ Hillenbrand, Carole. «Some Reflections on Seljuq Historiography». A: Antony Eastmond (ed.). Eastern Approaches to Byzantium: Papers from the Thirty-Third Spring Symposium of Byzantine Studies - University of Warwick, Coventry, March 1999 (en anglès). Routledge, 2017-03-02. ISBN 978-1-351-94213-3.