Sisena Croada: diferència entre les revisions
m Amb minúscula quan es refereix al concepte general. |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 43: | Línia 43: | ||
{{Croades}} |
{{Croades}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Guerres del segle XIII]] |
[[Categoria:Guerres del segle XIII]] |
||
[[Categoria:Guerres de les croades]] |
[[Categoria:Guerres de les croades]] |
Revisió del 00:16, 24 des 2022
Croades | ||||
---|---|---|---|---|
Trobada entre el soldà al-Kamil i Frederic II | ||||
Tipus | guerra santa | |||
Data | 1228-29 | |||
Lloc | Xipre | |||
Resultat | Tractat de pau. Els dos bàndols retenen el control sobre els respectius llocs sagrats. | |||
Bàndols | ||||
| ||||
Cronologia | ||||
La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.
Frederic II i el Papat
Frederic II Hohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja el 1215).
Frederic II, malgrat trametre tropes a la Cinquena Croada (1213-1221) sota el comandament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i va fer els vots una altra vegada l'any 1220, en presència del papa Honori III, i va insistir el 1223 i el 1225.[1]
El 1225 es va casar amb Violant de Jerusalem, filla de Joan de Brienne i de Maria de Montferrat, reis nominals del Regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.
Malgrat que el seu retard en embarcar cap a Orient li va valdre l'excomunió per part del papa Gregori IX, després de l'intent fracassat de Frederic el 1227 per embarcar des de Bríndisi cap a Acre, a causa d'una epidèmia, finalment l'any 1228 va poder marxar a Acre.[2][3]
La croada
Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el suport del seu exèrcit i dels Cavallers Teutònics es va haver d'enfrontar amb el patriarca de Jerusalem i amb la passivitat dels templers i els hospitalers.
Sabent que el soldà aiubida Al-Kàmil ibn al-Àdil tenia problemes a Síria amb el seu germà Al-Muàddham, i amb el seu successor, An-Nàssir Dawud, i llurs aliats de l'imperi corasmi, va negociar amb ell (per mitjà de l'emir Fakhr al-Din) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Juntament amb la ciutat i Natzaret, Sidó, Betlem i Gaza, obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer del 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març del 1229) i va deixar el seu fill Conrad IV com a regent, marxant de retorn a Europa, on va derrotar el papa, va forçar l'anul·lació de l'excomunió i l'acceptació dels termes de la pau pactada amb Al-Kàmil.[4]
Conseqüències
Frederic va ser excomunicat una altra vegada; la feblesa d'Al-Kàmil va decidir els seus successors a no renovar la treva i intentar recuperar la Ciutat Santa, que, efectivament, va caure el 1244 en mans dels corasmis però res no esborra el fet que Frederic va recobrar Jerusalem i que, en la seva tomba, es va fer vestir amb la creu vermella.
Referències
- ↑ Melville, 1995, p. 197.
- ↑ Melville, 1995, p. 198.
- ↑ Grousset, 1949, p. 257.
- ↑ Melville, 1995, p. 199-200.
Bibliografia
- Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios (en castellà). Ed, Critica, 2006.
- Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient (en francès). Payot, 1949.
- Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995.