Vés al contingut

Jan Hřímalý: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 12: Línia 12:
Va ser considerat un professor destacat.<ref>Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954</ref>Entre els seus alumnes hi havia [[Ióssif Kotek]], [[Reinhold Glière]],<ref name=greene>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=m3S7PIxe0mwC&pg=PA1030 |title=David Mason Greene, Greene's Biographical Encyclopedia of Composers |date=25 September 2007 |isbn=9780385142786|last1=Greene |first1=David Mason |last2=Green |first2=Constance }}</ref>que va dedicar el seu Octet per a cordes, op. 5, al seu mestre;<ref>{{cite web|url=http://www.editionsilvertrust.com/gliere-octet.htm |title=Edition Silvertrust |publisher=Edition Silvertrust |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Paul Juon]];<ref>{{cite web|url=http://www.swissinfo.ch/eng/travel/swissmusic/classic/Swiss_Violin_Concertos.html?siteSect=24935&sid=1699437&cKey=1233752004000&ty=st |title=Swiss Violin Concertos |publisher=Swissinfo.ch |date=19 June 2003 |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Vladímir Bakaléinikov]]; [[Arcady Dubensky]];<ref>{{cite web|author=The New York Public Library |url=http://www.nypl.org/research/manuscripts/music/musdubensky.xml |title=The New York Public Library |publisher=Nypl.org |date=27 December 2011 |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Stanisław Barcewicz]], [[Piotr Stoliarski]] (el mestre de [[David Óistrakh]], [[Nathan Milstein]] i molts altres);<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=6-hXsTRgw7IC&pg=PA149 |title=Edward H. Tarr, East Meets West |isbn=9781576470282|last1=Tarr |first1=Edward H. |year=2003 }}</ref> [[Nikolai Róslavets]];<ref>{{cite web|url=http://www.mymusicbase.ru/PPS3/sd_3371.htm |title=Описание CD |publisher=Mymusicbase.ru |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Konstantín Saràdjev]];<ref>{{cite web |url=http://home.comcast.net/~sean.day/syn-composers.htm |title=(True) Synesthete Composers and Musicians |publisher=Home.comcast.net |accessdate=8 January 2012 |url-status=dead |archiveurl=http://web.archive.bibalex.org/web/20051123073154/http://home.comcast.net/~sean.day/syn-composers.htm |archivedate=23 November 2005 }}</ref>[[Aleksandr Petxnikov]],<ref>{{cite book |last1=Lahee |first1=Henry Charles |title=Famous Violinists of To-day and Yesterday |date=1906 |publisher=L.C. Page |page=296 |url=https://books.google.com/books?id=70ZDAAAAYAAJ&dq=Alexander+Petschnikoff&pg=PA296}}</ref> [[Mikhaïl Press]], [[Alexander Schmuller]];<ref>{{cite web|url=https://archive.org/stream/famousmusicianso001708mbp/famousmusicianso001708mbp_djvu.txt |title=Famous Musicians of a Wandering Race |accessdate=8 January 2012}}</ref> i possiblement [[Mitrofan Vassíliev]] el primer professor de violí de [[Jean Sibelius]].<ref>{{cite web|author=Jean Sibelius |url=http://www.johnkinsella.net/Sibelius4_wegelius.htm |title=The Wegelius Institute |publisher=Johnkinsella.net |accessdate=8 January 2012}}</ref>
Va ser considerat un professor destacat.<ref>Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954</ref>Entre els seus alumnes hi havia [[Ióssif Kotek]], [[Reinhold Glière]],<ref name=greene>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=m3S7PIxe0mwC&pg=PA1030 |title=David Mason Greene, Greene's Biographical Encyclopedia of Composers |date=25 September 2007 |isbn=9780385142786|last1=Greene |first1=David Mason |last2=Green |first2=Constance }}</ref>que va dedicar el seu Octet per a cordes, op. 5, al seu mestre;<ref>{{cite web|url=http://www.editionsilvertrust.com/gliere-octet.htm |title=Edition Silvertrust |publisher=Edition Silvertrust |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Paul Juon]];<ref>{{cite web|url=http://www.swissinfo.ch/eng/travel/swissmusic/classic/Swiss_Violin_Concertos.html?siteSect=24935&sid=1699437&cKey=1233752004000&ty=st |title=Swiss Violin Concertos |publisher=Swissinfo.ch |date=19 June 2003 |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Vladímir Bakaléinikov]]; [[Arcady Dubensky]];<ref>{{cite web|author=The New York Public Library |url=http://www.nypl.org/research/manuscripts/music/musdubensky.xml |title=The New York Public Library |publisher=Nypl.org |date=27 December 2011 |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Stanisław Barcewicz]], [[Piotr Stoliarski]] (el mestre de [[David Óistrakh]], [[Nathan Milstein]] i molts altres);<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=6-hXsTRgw7IC&pg=PA149 |title=Edward H. Tarr, East Meets West |isbn=9781576470282|last1=Tarr |first1=Edward H. |year=2003 }}</ref> [[Nikolai Róslavets]];<ref>{{cite web|url=http://www.mymusicbase.ru/PPS3/sd_3371.htm |title=Описание CD |publisher=Mymusicbase.ru |accessdate=8 January 2012}}</ref> [[Konstantín Saràdjev]];<ref>{{cite web |url=http://home.comcast.net/~sean.day/syn-composers.htm |title=(True) Synesthete Composers and Musicians |publisher=Home.comcast.net |accessdate=8 January 2012 |url-status=dead |archiveurl=http://web.archive.bibalex.org/web/20051123073154/http://home.comcast.net/~sean.day/syn-composers.htm |archivedate=23 November 2005 }}</ref>[[Aleksandr Petxnikov]],<ref>{{cite book |last1=Lahee |first1=Henry Charles |title=Famous Violinists of To-day and Yesterday |date=1906 |publisher=L.C. Page |page=296 |url=https://books.google.com/books?id=70ZDAAAAYAAJ&dq=Alexander+Petschnikoff&pg=PA296}}</ref> [[Mikhaïl Press]], [[Alexander Schmuller]];<ref>{{cite web|url=https://archive.org/stream/famousmusicianso001708mbp/famousmusicianso001708mbp_djvu.txt |title=Famous Musicians of a Wandering Race |accessdate=8 January 2012}}</ref> i possiblement [[Mitrofan Vassíliev]] el primer professor de violí de [[Jean Sibelius]].<ref>{{cite web|author=Jean Sibelius |url=http://www.johnkinsella.net/Sibelius4_wegelius.htm |title=The Wegelius Institute |publisher=Johnkinsella.net |accessdate=8 January 2012}}</ref>


Va publicar una sèrie d'exercicis i estudis tècnics, alguns dels quals van ser valorats per [[Jascha Heifetz]],<ref>{{cite web|url=http://www.maestronet.com/forum/index.php?showtopic=318612 |title=Chicago School of Violin Making |publisher=Maestronet.com |accessdate=8 January 2012}}</ref>i va morir a Moscou el 1915.
A més de la seva activitat concertística i docent, també va publicar diversos estudis tècnics de violí, alguns dels quals van ser valorats per [[Jascha Heifetz]].<ref>{{cite web|url=http://www.maestronet.com/forum/index.php?showtopic=318612 |title=Chicago School of Violin Making |publisher=Maestronet.com |accessdate=8 January 2012}}</ref>Va morir a Moscou el 1915.


Tots els seus germans tenien talent musical. Juntament amb els seus germans, Vojtěch (1842–1908), Jan Bartulomeus Čestmír (1844–1915) i Bohuslav Ferdinand Wenzl (1848–1894), van fundar el primer quartet de corda a Bohèmia. Les seves germanes, Maria Regina (1839–1924) i Anna Jana (1840–1897) eren cantants de renom a Salzburg, Àustria.<ref>Genealogy by Åke Backström, Sydney, www.genealogia.fi</ref>
Tots els seus germans tenien talent musical. Juntament amb els seus germans, Vojtěch (1842–1908), Jan Bartulomeus Čestmír (1844–1915) i Bohuslav Ferdinand Wenzl (1848–1894), van fundar el primer quartet de corda a Bohèmia. Les seves germanes, Maria Regina (1839–1924) i Anna Jana (1840–1897) eren cantants de renom a Salzburg, Àustria.<ref>Genealogy by Åke Backström, Sydney, www.genealogia.fi</ref>

Revisió del 13:00, 10 oct 2022

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula personaJan Hřímalý

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1844 Modifica el valor a Wikidata
Plzeň (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1915 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Vedénskoie Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióviolinista, compositor, professor, concertino, pedagog musical, professor d'universitat, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
AlumnesReinhold Glière Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVojtěch Hřímalý Modifica el valor a Wikidata
GermansMarie Stanek-Hrimaly
Anna Hřímalá
Bohuslav Hřímalý
Jaromír Hřímalý
Adalbert Hřimalý Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 70d4fdec-2ba6-4558-9533-427ec2b0f342 Discogs: 5458790 IMSLP: Category:Hřímalý,_Jan Find a Grave: 240096679 Modifica els identificadors a Wikidata

Jan Hřímalý (Plzeň, 13 d'abril de 1844 - Moscou, 11 de gener de 1915 (Julià)),[1][2][3]rus: Иван (Ян) Войтехович Гржимали Ivan (Ian) Voitékhovitx Hrjimali fou un violinista i professor de música txec-rus. Era fill de l'organista Vojtěch Hřímalý, germà del compositor Vojtěch Hřímalý, del director Bohuslav Hřímalý i de la cantant Marie Hřímalá.

Biografia

Provenia de la família musical Hřímalý.[4] Va rebre la seva educació musical bàsica del seu pare Vojtěch i el seu germà gran del mateix nom. Va estudiar violí amb Moritz Mildner al Conservatori de Praga (1855–1861) i va arribar a ser líder de l'Orquestra Simfònica d'Amsterdam (1862–1868).[1]El 1869 va ser nomenat professor de violí al Conservatori de Moscou. Després de la mort de Laub el 1875, Hřímalý va ocupar el seu lloc i va romandre professor al conservatori durant 40 anys fins a la seva mort; és considerat un dels fundadors de l'escola russa de violí.[5] Va ser líder de l'Orquestra de la Societat Musical Russa a Moscou des de 1874 fins a 1906.[1]

Coneixia Piotr Ilitx Txaikovski, que el tenia en alta estima. Va coestrenar els quartets de corda núms 2 (1874) i 3 (1876) de Txaikovski. El març de 1882 va aparèixer a la primera actuació (privada) del Trio per a piano en la menor de Txaikovski i potser també va aparèixer a l'estrena pública a l'octubre, tot i que això no és segur.

Va fer un enregistrament molt primerenc sobre cilindres de cera del Trio de piano núm. 1 en re menor d'Anton Arenski, amb el compositor al piano i el violoncel·lista Anatoli Brandukov. Aquest enregistrament es va fer poc després de la seva composició i gairebé segur que és el seu primer enregistrament, tot i que no està complet.[6][7]

Va ser considerat un professor destacat.[8]Entre els seus alumnes hi havia Ióssif Kotek, Reinhold Glière,[4]que va dedicar el seu Octet per a cordes, op. 5, al seu mestre;[9] Paul Juon;[10] Vladímir Bakaléinikov; Arcady Dubensky;[11] Stanisław Barcewicz, Piotr Stoliarski (el mestre de David Óistrakh, Nathan Milstein i molts altres);[12] Nikolai Róslavets;[13] Konstantín Saràdjev;[14]Aleksandr Petxnikov,[15] Mikhaïl Press, Alexander Schmuller;[16] i possiblement Mitrofan Vassíliev el primer professor de violí de Jean Sibelius.[17]

A més de la seva activitat concertística i docent, també va publicar diversos estudis tècnics de violí, alguns dels quals van ser valorats per Jascha Heifetz.[18]Va morir a Moscou el 1915.

Tots els seus germans tenien talent musical. Juntament amb els seus germans, Vojtěch (1842–1908), Jan Bartulomeus Čestmír (1844–1915) i Bohuslav Ferdinand Wenzl (1848–1894), van fundar el primer quartet de corda a Bohèmia. Les seves germanes, Maria Regina (1839–1924) i Anna Jana (1840–1897) eren cantants de renom a Salzburg, Àustria.[19]

Andrei Beli va escriure al poema «Первое свидание» ("Primera cita"):

« (rus) 

Мои мистические дали
Смычком взвивались заливным,
Смычком плаксивым и родным —
Смычком профессора Гржимали.

(català) 

Els meus espais místics
Un arc es va elevar en gelatina,
Un arc plorós i nadiu -
L'arc del professor Hřímalý

»
— Andrei Beli, Первое свидание (1921)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tchaikovsky Research» (en anglès). Tchaikovsky Research. [Consulta: 21 juny 2015].
  2. ↑ «Index des Trios» (en anglès). Altenbergtrio.at. [Consulta: 8 gener 2012].
  3. ↑ La data de defunció de l'1 de març de 1915 també apareix a la literatura, p. Grove's Dictionary, 5a ed., 1954
  4. ↑ 4,0 4,1 Greene, David Mason; Green, Constance. David Mason Greene, Greene's Biographical Encyclopedia of Composers, 25 September 2007. ISBN 9780385142786. 
  5. ↑ «Violinist composers». Users.globalnet.co.uk, 06-02-2000. [Consulta: 8 gener 2012].
  6. ↑ Wakin, Daniel J. «Classical Ghosts, Audible Once Again» (en anglès). New York Times. [Consulta: 15 març 2021].
  7. ↑ «The Dawn of Recording». Marstonrecords.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  8. ↑ Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954
  9. ↑ «Edition Silvertrust». Edition Silvertrust. [Consulta: 8 gener 2012].
  10. ↑ «Swiss Violin Concertos». Swissinfo.ch, 19-06-2003. [Consulta: 8 gener 2012].
  11. ↑ The New York Public Library. «The New York Public Library». Nypl.org, 27 December 2011. [Consulta: 8 gener 2012].
  12. ↑ Tarr, Edward H. Edward H. Tarr, East Meets West, 2003. ISBN 9781576470282. 
  13. ↑ «Описание CD». Mymusicbase.ru. [Consulta: 8 gener 2012].
  14. ↑ «(True) Synesthete Composers and Musicians». Home.comcast.net. Arxivat de l'original el 23 November 2005. [Consulta: 8 gener 2012].
  15. ↑ Lahee, Henry Charles. Famous Violinists of To-day and Yesterday. L.C. Page, 1906, p. 296. 
  16. ↑ «Famous Musicians of a Wandering Race». [Consulta: 8 gener 2012].
  17. ↑ Jean Sibelius. «The Wegelius Institute». Johnkinsella.net. [Consulta: 8 gener 2012].
  18. ↑ «Chicago School of Violin Making». Maestronet.com. [Consulta: 8 gener 2012].
  19. ↑ Genealogy by Åke Backström, Sydney, www.genealogia.fi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Hřímalý
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jan_Hřímalý&oldid=30743990»