Mezzosoprano: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Tipografia |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Registre vocal}}La '''mezzosoprano''' és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de [[soprano]], es troba, en realitat, entre la soprano i la [[contralt]]. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la<sub>2</sub> fins al |
{{Registre vocal}}La '''mezzosoprano''' és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de [[soprano]], es troba, en realitat, entre la soprano i la [[contralt]]. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la<sub>2</sub> fins al la₄. En l'època barroca i el classicisme la soprano i la mezzosoprano no sempre estaven ben delimitades i a vegades es parlava de «segona soprano». En l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre com a segona a una mateixa obra, se solen separar com a soprano i mezzosoprano (per exemple a ''Così fan Tutte'' els papers de Fiordiligi i Dorabella). |
||
Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos: |
Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos: |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
* '''Mezzosoprano lírica'''. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un [[vibrato]] ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i [[arpegi]]s. A les mezzosopranos líriques que estan especialitzades en les òperes de [[Gioachino Rossini|Rossini]], també se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lírica són [[Conxita Supervia]] (com Rosina a ''Il barbiere di Siviglia'' de Gioachino Rossini), [[Teresa Berganza]] (com Sesto a ''La clemenza di Tito'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart]]), [[Cecilia Bartoli]] (com la ventafocs a ''La Cenerentola'' de Rossini) i [[Vivica Genaux]] (també com Rosina a ''Il barbiere di Siviglia'' de Gioachino Rossini). |
* '''Mezzosoprano lírica'''. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un [[vibrato]] ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i [[arpegi]]s. A les mezzosopranos líriques que estan especialitzades en les òperes de [[Gioachino Rossini|Rossini]], també se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lírica són [[Conxita Supervia]] (com Rosina a ''Il barbiere di Siviglia'' de Gioachino Rossini), [[Teresa Berganza]] (com Sesto a ''La clemenza di Tito'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart]]), [[Cecilia Bartoli]] (com la ventafocs a ''La Cenerentola'' de Rossini) i [[Vivica Genaux]] (també com Rosina a ''Il barbiere di Siviglia'' de Gioachino Rossini). |
||
* '''Mezzosoprano dramàtica''': Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramàtica és [[Grace Bumbry]] com Princesa Eboli al ''Don Carlo'' de [[Giuseppe Verdi]]. |
* '''Mezzosoprano dramàtica''': Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramàtica és [[Grace Bumbry]] com Princesa Eboli al ''Don Carlo'' de [[Giuseppe Verdi]]. |
||
[[Fitxer:Range of mezzo-soprano voice marked on keyboard.svg|miniatura|Tessitura habitual d'una mezzosoprano: del la<sub>2</sub> al |
[[Fitxer:Range of mezzo-soprano voice marked on keyboard.svg|miniatura|Tessitura habitual d'una mezzosoprano: del la<sub>2</sub> al la₄.]] |
||
== Mezzosopranos destacades == |
== Mezzosopranos destacades == |
Revisió del 17:44, 25 set 2022
La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. En lloc de ser un inconvenient, aquesta situació intermèdia li permet escometre ornaments vocals molt complicats. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. El seu registre vocal va des del la2 fins al la₄. En l'època barroca i el classicisme la soprano i la mezzosoprano no sempre estaven ben delimitades i a vegades es parlava de «segona soprano». En l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre com a segona a una mateixa obra, se solen separar com a soprano i mezzosoprano (per exemple a Così fan Tutte els papers de Fiordiligi i Dorabella).
Dintre de la veu de mezzosoprano trobem distints matisos:
- Mezzosoprano lleugera. Gairebé equivalent a la soprano dramàtica, però amb més agilitat (ha d'estar capacitada per a resoldre ornaments autènticament virtuosistes). Un exemple de mezzosoprano lleugera és com Desdèmona a l'Otello de Giuseppe Verdi.
- Mezzosoprano lírica. Veu amb els greus reforçats, ha de tenir una bona coloratura i capacitat per a un vibrato ràpid i perfectament controlat i una gran agilitat en les escales i arpegis. A les mezzosopranos líriques que estan especialitzades en les òperes de Rossini, també se les anomena mezzosopranos rossinianes, encara que interpretin papers d'altres compositors. Alguns exemples de mezzosoprano lírica són Conxita Supervia (com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini), Teresa Berganza (com Sesto a La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart), Cecilia Bartoli (com la ventafocs a La Cenerentola de Rossini) i Vivica Genaux (també com Rosina a Il barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini).
- Mezzosoprano dramàtica: Equiparable a la soprano dramàtica, encara que els seus greus són molt més rics i potents. Un exemple de mezzosoprano dramàtica és Grace Bumbry com Princesa Eboli al Don Carlo de Giuseppe Verdi.