Altiplà d'Etiòpia: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Tigre (regió) usant HotCat |
m coordenades duplicades |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
* [http://www.ethiopianwolf.org Ethiopian Wolf Conservation Programme.] |
* [http://www.ethiopianwolf.org Ethiopian Wolf Conservation Programme.] |
||
{{coord|12|32|00|N|41|23|8|E|type:mountain_region:ET|display=title}} |
|||
{{ORDENA:Altipla D'Etiopia}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Altipla D'Etiopia}} <!--ORDENA generat per bot--> |
Revisió del 13:09, 7 des 2021
Tipus | serralada gran província ígnia ecoregió WWF | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Gran Vall del Rift | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Etiòpia | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 4.550 m | |||
Punt més alt | Ras Dashan (4.533 m ) | |||
Material | roca volcànica | |||
L'altiplà d'Etiòpia és una massa de muntanyes a Etiòpia, Eritrea i nord de Somàlia a l'est d'Àfrica. L'altiplà d'Etiòpia és la més gran àrea contínua d'aquesta altitud en tot el continent, amb poca superfície per sota dels 1.500 m d'altitud; els cims arriben a 4.550 metres. Sovint rep el nom del «sostre d'Àfrica».[1]
Geografia
L'altiplà està dividit en les parts nord-oest i sud-est per la Gran Vall del Rift, la qual conté un gran nombre de llacs salats. La part nord-oest cobreix la regió Tigray i la regió Amhara, inclou les muntanyes Semien, part d'elles dins un parc nacional. El seu cim més alt és el Ras Dashan (4.550 m), i és el punt més alt d'Etiòpia. El llac Tana és la font del Nil Blau, també està a la part nord-oest de l'altiplà.
La part sud-est està a la Zona Bale d'Etiòpia, Regió d'Oromia. Les muntanyes Bale també són un parc nacional amb altituds d'uns 4.000 metres com el mont Tullu Demtu (4.337 m), segon punt més alt d'Etiòpia.
Ecologia
Per la seva gran altitud aquesta part d'Etiòpia té un clima temperat, malgrat trobar-se prop de l'equador; a més, les muntanyes capturen les pluges del monsó de l'Índic amb una estació humida que va de juny a mig setembre.[2] Gràcies a aquestes pluges el Nil té aigües altes a l'estiu, cosa que va sorprendre els antics grecs.
L'altiplà té una flora i fauna similar a altres regions muntanyenques africanes; coneguda com a Afromontana, però en el temps de la darrera glaciació tenia alguna flora paleàrtica d'Euràsia. Està dividida en tres ecoregions diferent segons l'altitud. L'ecoregió del Bosc montà d'Etiòpia entre 1.100 i 1.800 metres, sobre praderies i sabanes de la terra baixa. La Kolla és una arbreda oberta dominada per espècies de Terminalia, Commiphora, Boswellia, i Acacia. Weyna dega és una arbreda de zones més altes i humides dominada per coníferes Afrocarpus gracilior i Juniperus procera. Al bosc d'Harenna hi ha arbredes amb Warburgia ugandensis, Croton macrostachyus, Syzygium guineese, i Afrocarpus gracilior, amb Coffea arabica silvestre com arbust dominant.
Les Praderies i matollars de muntanya és el més extens dels biomes de l'altiplà; ocupa una zona entre 1.800 i 3.000 metres d'altitud. La vegetació natural és un bosc dens en les zones més humides i praderies i matollars en les seques. Tanmateix, aquesta zona té bons sòls i està molt poblada amb poques zones no agrícoles, inclou la capital: Addis Abeba. Els boscos que hi resten tenen espècies de Podocarpus i Juniperus procera, sovint amb Hagenia abyssinica. Al bosc d'Harenna hi ha retalls de Pouteria i Olea amb lianes i epífits. Per sobre dels 2.400 metres hi ha una zona arbustiva amb Hagenia, Schefflera, i lobèlies gegants (Lobelia gibberroa). El bosc de fulla persistent de les muntanyes Semien entre 2.300 i 2.700 metres està dominat per Syzygium guineense, Juniperus procera i Olea africana.
Hi ha molts rèptils endèmics, ocells i animals com Capra walie i el babuí gelada (Tragelaphus buxtoni) està restringit al sud. També hi ha Colobus guereza, Papio anubis, Canis aureus, Panthera pardus, lleó Crocuta crocuta, Caracal caracal, Felis serval, Sylvicapra grimmia i Potamochoerus porcus.
Per sobre dels 3.000 metres hi ha les torberes montanes d'Etiòpia, que estan per sobre del límit arbori o línia de creixement dels arbres, i són praderies i torberes amb moltes herbes i alguns arbusts; hi ha animals endèmics com Canis simensis i Tachyoryctes macrocephalus.
Referències
- ↑ Paul B. Henze, Layers of Time (New York: Palgrave, 2000), p. 2.
- ↑ Una explicació d'aquest patró especial de pluges es pot trobar a Ethiopia: Drought intensifies during corn and sorghum harvest (ReliefWeb)