Kata Dalström: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | '''Anna Maria Katarina "Kata" Dalström''', abans '''Carlberg''' (18 de desembre de 1858, Emtöholm, Västerviki, [[Comtat de Kalmar]] – 11 desembre 1923, [[Estocolm]]), fou una socialista sueca i escriptora. Va pertànyer la vanguàrdia d'agitadors socialistes i escriptors d'esquerres de la Suècia contemporània, i sovint se la coneix com "la mare del moviment obrer [[Socialisme|socialista]] suec".<ref>Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.</ref> |
||
| ⚫ | '''Anna Maria Katarina "Kata" Dalström''', abans '''Carlberg''' (18 de desembre de 1858, Emtöholm, Västerviki, [[Comtat de Kalmar]] – 11 desembre 1923, [[Estocolm]]), fou una socialista sueca i escriptora. Va pertànyer la vanguàrdia d'agitadors socialistes i escriptors d'esquerres de la Suècia contemporània, i sovint se la coneix com "la mare del moviment obrer [[Socialisme|socialista]] suec".<ref>Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.</ref> |
||
== Primers anys == |
== Primers anys == |
||
Revisió del 16:54, 22 nov 2021
Anna Maria Katarina "Kata" Dalström, abans Carlberg (18 de desembre de 1858, Emtöholm, Västerviki, Comtat de Kalmar – 11 desembre 1923, Estocolm), fou una socialista sueca i escriptora. Va pertànyer la vanguàrdia d'agitadors socialistes i escriptors d'esquerres de la Suècia contemporània, i sovint se la coneix com "la mare del moviment obrer socialista suec".[1]
Primers anys
Kata Dalström va néixer en el si d'una família rica, filla del professor Johan Oskar Carlberg i Maria Augusta Carlswärd. Va ser educada a l'escola de les noies Emilie Risberg a Örebro entre 1868 i 1872, i estudià en preparació per un studentexamen. En 1878, es casà amb l'enginyer civil Gustav Mauritz Dalström (1837-1906). Després del seu casament va viure a Hultsfred entre 1878 i 1884, a Estocolm entre 1884 i 1888, a Visby entre 1888 i 1890, al castell de Näsbyholm entre 1890 i 1894, i a Estocolm de 1894 en endavant.
Kata Dalström va implicar-se en feina social als 1880s, quan es va enfocar en infants i en la història de la cultura. Fou una membre de Arbetsstugor för barn (Cases de Treball per Infants) el 1886, i va ser co-fundadora de la Katarina arbetsstuga (Casa de Treball de Katarina) en 1887. També en aquell mateix any esdevingué un membre del Kvinnoklubben (Club de Dones) per dones de classe mitjana professionals. Entre els anys 1889 i 1894, fou una conferenciant per l'associació Nykterhetsorden Verdandi, on va ser elegida membre de junta en 1894.
Socialdemòcrata
Oposada a la disciplina autoritària i a les visions conservadores ja com a infant, va esdevenir una simpatitzant del liberalisme i després del Marxisme i del socialisme pels seus contactes intel·lectuals, concretament Ellen Key, Knut Wicksell i Fridtjuv Berg. Va estudiar el socialisme i va contactar amb líders socialistes com Hjalmar Branting i Fredrik Sterky.[2]
El 1893, Kata Dalström s'uní al Partit Socialdemòcrata de Suècia. L'any següent, va esdevenir una membre del Club de Dones Socialdemòcrates, Stockholms allmänna kvinnoklubb, i una conferenciant o "agitadora" pel Partit Socialdemòcrata suec. Com a conferenciant, va participar freqüentment com a escriptora autònoma en la premsa socialista sueca, com ara a Socialdemokraten, Stormklockan i Politiken. És com a conferenciant quan esdevingué més famosa, i va viatjar com a tal per tot el país, i fou la primera dona a ser-ho. Va participar en el congrés del Partit Socialdemòcrata a Estocolm l'any 1897, a Malmö en 1900, i altre cop a Estocolm el 1902.
L'any 1898 esdevingué una membre del comitè executiu del partit socialdemòcrata en el districte d'Estocolm, i de 1900 a 1905, Kata Dalström fou la primera dona elegida com a membre del comitè executiu del partit democràtic social, així com la primera dona d'entre tots els partits polítics suecs. Va exercir com a delegada sueca al Congrés Socialista Internacional de Copenhaguen l'any 1910.
Comunista
Sempre una membre de l'ala esquerra radical del moviment socialdemòcrata, Kata Dalström va donar suport a Branting contra Hinke Bergegren perquè s'oposava a l'anarquisme, però després que Bergegren i els anarquistes fossin derrotats, esdevingué més i més radical. Continuava pensant que la lluita de classes de Marx i Engels era l'única manera real que tenia el moviment obrer d'aconseguir els seus objectius, i es va decebre amb el desenvolupament pragmàtic del Partit Socialdemòcrata suec.
Durant la Primera Guerra Mundial, Kata Dalström va unir-se a l'Esquerra de Zimmerwald.[3] Ella activament treballat per fundar un nou i més radical partit socialista dins Suècia, i en el partit partit de 1917 Kata Dalström va unir l'ala Esquerra, al comandament de Zeth Höglund, el qual aviat esdevindria el Partit Comunista, signifying un trencament final amb el moviment democràtic social sota Branting.[4] Va continuar com a conferenciant, ara pel partit Comunista, va utilitzar la seva habilitat i popularitat a activate els moviments de massa durant la transició final de Suècia a Democràcia després del final de la guerra dins 1917-1918.
Carrera literària
També va escriure llibres, majoritàriament textos polítics, però també llibres sobre mitologia nòrdica i llegendes sobre Víkings.
En la cultura
Kata Dalström apareix com a personatge a la novela Sulis de Dag Skogheim (1980).
Referències
- ↑ Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.
- ↑ Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.
- ↑ Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.
- ↑ Anna Maria Katarina (Kata) Dalström, urn:sbl:17232, Svenskt biografiskt lexikon, hämtad 2015-11-17.
Enllaços externs
[[Categoria:Feministes marxistes]] [[Categoria:Feministes suecs]] [[Categoria:Persones de Västervik]]