Retrat de Simonetta Vespucci: diferència entre les revisions
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
El '''retrat de dona''' conegut com a '''retrat de Simonetta Vespucci''' és un [[retrat]] pòstum de [[Simonetta Vespucci]], realitzat entre [[1480]] i [[1520]] per en [[Piero di Cosimo]] com a encàrrec de qui fou l'amant, el gran duc Giuliano de [[Mèdici]]. Actualment es troba a la rotonda de la galeria de les pintures del [[museu Condé]], a [[Chantilly]], a prop de [[París]]..<ref>{{ref-web|títol=Portrait de femme dit de Simonetta Vespucci |url=http://www.musee-conde.fr/ |editor=Musée Condé |consulta=11 desembre 2011 |llengua=francès}}</ref> |
El '''retrat de dona''' conegut com a '''retrat de Simonetta Vespucci''' és un [[retrat]] pòstum de [[Simonetta Vespucci]], realitzat entre [[1480]] i [[1520]] per en [[Piero di Cosimo]] com a encàrrec de qui fou l'amant, el gran duc Giuliano de [[Mèdici]]. Actualment es troba a la rotonda de la galeria de les pintures del [[museu Condé]], a [[Chantilly]], a prop de [[París]]..<ref>{{ref-web|títol=Portrait de femme dit de Simonetta Vespucci |url=http://www.musee-conde.fr/ |editor=Musée Condé |consulta=11 desembre 2011 |llengua=francès}}</ref> |
||
Ella va morir jove, als 23 anys, quan el pintor tindria encara uns 15 anys. Segurament el retrat respon a un desig d'idealització i de voler recordar la seva [[bellesa]]. Característiques com la puresa i definició del perfil, la corba irreal però harmoniosa de les espatlles, la nuesa i el refinament dels accessoris evoquen a una encarnació de la Bellesa. Es pensa que la [[Venus (mitologia)|Venus]] del ''[[El naixement de Venus|Naixement de Venus]]'' de [[Botticelli]] també era Simonetta Vespucci. |
Ella va morir jove, als 23 anys, quan el pintor tindria encara uns 15 anys. Segurament el retrat respon a un desig d'idealització i de voler recordar la seva [[bellesa]]. Característiques com la puresa i definició del perfil, la corba irreal però harmoniosa de les espatlles, la nuesa i el refinament dels accessoris evoquen a una encarnació de la Bellesa. Es pensa que la [[Venus (mitologia)|Venus]] del ''[[El naixement de Venus|Naixement de Venus]]'' de [[Botticelli]] també era Simonetta Vespucci. |
||
Aquesta obra compta amb molts [[símbol]]s, un dels quals és la [[serp]] que es menja la cua, que se solia pintar en retrats pòstums, i que és el símbol neo[[plató|platonià]] de la [[immortalitat]], vista com l'etern recomençament. A més, Simonetta apareix de perfil, donant l'esquena a un cel blau i arbres verds mentre que mira a un paisatge desolat i amb núvols negres, evocant el món dels [[mort]]s i la seva mort precoç.<ref>{{ref-llibre|nom=Norbert |cognom=Schneider |títol=The Art of the Portrait: Masterpieces of European Portrait-Painting, 1420–1670 |lloc=Cologne / London |editorial=Taschen |isbn=9783822819951 |orig-year=1992 |any=2002 |url=http://www.scribd.com/doc/50555507/ |pàgina=54 }}</ref><ref>{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=-jNTjKdel20C&pg=PA51&dq=Piero+di+Cosimo+Simonetta+Proserpina&hl=ca&sa=X&ei=z8clVJmEOde6ogTJmIGwBQ&ved=0CB8Q6AEwAA#v=onepage&q=Piero%20di%20Cosimo%20Simonetta%20Proserpina&f=false |nom=Dennis |cognom=Geronimus |títol=Piero di Cosimo: Visions Beautiful and Strange |lloc=New Haven, Connecticut |editorial=Yale University |any=2006 |isbn=9780300109115 |pàgina=297, note 60 }}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Matilde |cognom=Battistini |títol=Symbols and Allegories in Art |lloc=Los Angeles |editorial=The J. Paul Getty Museum |any=2005 |series=Guide to imagery |isbn=9780892368181 |pàgina=88 |url=https://books.google.cat/books?id=Zs07zcj_uosC&pg=PA88&dq=Piero+di+Cosimo+Simonetta+Proserpina&hl=ca&sa=X&ei=z8clVJmEOde6ogTJmIGwBQ&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Piero%20di%20Cosimo%20Simonetta%20Proserpina&f=false }}</ref> |
Aquesta obra compta amb molts [[símbol]]s, un dels quals és la [[serp]] que es menja la cua, que se solia pintar en retrats pòstums, i que és el símbol neo[[plató|platonià]] de la [[immortalitat]], vista com l'etern recomençament. A més, Simonetta apareix de perfil, donant l'esquena a un cel blau i arbres verds mentre que mira a un paisatge desolat i amb núvols negres, evocant el món dels [[mort]]s i la seva mort precoç.<ref>{{ref-llibre|nom=Norbert |cognom=Schneider |títol=The Art of the Portrait: Masterpieces of European Portrait-Painting, 1420–1670 |lloc=Cologne / London |editorial=Taschen |isbn=9783822819951 |orig-year=1992 |any=2002 |url=http://www.scribd.com/doc/50555507/ |pàgina=54 }}</ref><ref>{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=-jNTjKdel20C&pg=PA51&dq=Piero+di+Cosimo+Simonetta+Proserpina&hl=ca&sa=X&ei=z8clVJmEOde6ogTJmIGwBQ&ved=0CB8Q6AEwAA#v=onepage&q=Piero%20di%20Cosimo%20Simonetta%20Proserpina&f=false |nom=Dennis |cognom=Geronimus |títol=Piero di Cosimo: Visions Beautiful and Strange |lloc=New Haven, Connecticut |editorial=Yale University |any=2006 |isbn=9780300109115 |pàgina=297, note 60 }}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Matilde |cognom=Battistini |títol=Symbols and Allegories in Art |lloc=Los Angeles |editorial=The J. Paul Getty Museum |any=2005 |series=Guide to imagery |isbn=9780892368181 |pàgina=88 |url=https://books.google.cat/books?id=Zs07zcj_uosC&pg=PA88&dq=Piero+di+Cosimo+Simonetta+Proserpina&hl=ca&sa=X&ei=z8clVJmEOde6ogTJmIGwBQ&ved=0CCUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Piero%20di%20Cosimo%20Simonetta%20Proserpina&f=false }}</ref> |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
*[http://www.musee-conde.fr/ Web oficial del Musée Condé] |
* [http://www.musee-conde.fr/ Web oficial del Musée Condé] |
||
{{ORDENA:Retrat De Simonetta Vespucci}} |
{{ORDENA:Retrat De Simonetta Vespucci}} |
Revisió del 12:51, 25 ago 2020
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Piero di Cosimo |
Creació | c. 1480 (Gregorià) |
Gènere | retrat |
Moviment | Primer renaixement |
Material | tremp taula (suport pictòric) |
Mida | 570 () × 420 () mm |
Propietat de | Francesco da Sangallo Frédéric Reiset (1841–1879) Enric d'Orleans (1879–) |
Col·lecció | Museu Condé (Chantilly) |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
conservació i restauració | |
28 abril 1879 | venda |
Catalogació | |
Número d'inventari | PE 13 |
El retrat de dona conegut com a retrat de Simonetta Vespucci és un retrat pòstum de Simonetta Vespucci, realitzat entre 1480 i 1520 per en Piero di Cosimo com a encàrrec de qui fou l'amant, el gran duc Giuliano de Mèdici. Actualment es troba a la rotonda de la galeria de les pintures del museu Condé, a Chantilly, a prop de París..[1]
Ella va morir jove, als 23 anys, quan el pintor tindria encara uns 15 anys. Segurament el retrat respon a un desig d'idealització i de voler recordar la seva bellesa. Característiques com la puresa i definició del perfil, la corba irreal però harmoniosa de les espatlles, la nuesa i el refinament dels accessoris evoquen a una encarnació de la Bellesa. Es pensa que la Venus del Naixement de Venus de Botticelli també era Simonetta Vespucci.
Aquesta obra compta amb molts símbols, un dels quals és la serp que es menja la cua, que se solia pintar en retrats pòstums, i que és el símbol neoplatonià de la immortalitat, vista com l'etern recomençament. A més, Simonetta apareix de perfil, donant l'esquena a un cel blau i arbres verds mentre que mira a un paisatge desolat i amb núvols negres, evocant el món dels morts i la seva mort precoç.[2][3][4]
Referències
- ↑ «Portrait de femme dit de Simonetta Vespucci» (en francès). Musée Condé. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑ Schneider, Norbert. The Art of the Portrait: Masterpieces of European Portrait-Painting, 1420–1670. Cologne / London: Taschen, 2002, p. 54. ISBN 9783822819951.
- ↑ Geronimus, Dennis. Piero di Cosimo: Visions Beautiful and Strange. New Haven, Connecticut: Yale University, 2006, p. 297, note 60. ISBN 9780300109115.
- ↑ Battistini, Matilde. Symbols and Allegories in Art. Los Angeles: The J. Paul Getty Museum, 2005, p. 88. ISBN 9780892368181.