Vés al contingut

Herba d'orenetes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Errada corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
|nom = Herba d'orenetes
|nom = Herba d'orenetes
}}
}}
'''Herba d'orenetes, celidònia''' o '''herba berruguera''' ('''''Chelidonium majus''''') és una planta perenne de la família [[papaveraceae]] i l'única espècie del gènere ''Chelidonium''.<ref>{{GEC|0153446}}</ref> Només son tres dels noms més coneguts: també és diu herba d'oronelles, d'oronetes, de iode, de Santa Teresa, del Bon Jesús, dels ulls, felera, fetgera, groga, petogarrera o encara lleteresca, lleterola, llet tres o solidònia.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vallès|nom=Joan (dir.)|cognom2=Veny|nom2=Joan|cognom3=Vigo|nom3=Josep|cognom4=Bonet|nom4=M. Àngels|cognom5=Julià|nom5=M. Antònia|capítol=celidònia|títol=Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana|url=https://books.google.de/books?id=NYhKBgAAQBAJ&pg=PA483&lpg=PA483&dq=%22herba+d'orenetes%22&source=bl&ots=ctXyp1CFGl&sig=hzrmJPfrXmJDS2rpZVivm87xma4&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwiDrpvaq4HfAhVJZFAKHWxODxI4ChDoATADegQIBhAB#v=onepage&q=%22herba%20d'orenetes%22&f=false|edició=|data=2014|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=263-264|isbn=9788447538553}}</ref>
'''Herba d'orenetes, celidònia''' o '''herba berruguera''' ('''''Chelidonium majus''''') és una planta perenne de la família [[papaveraceae]] i l'única espècie del gènere ''Chelidonium''.<ref>{{GEC|0153446}}</ref> .
== Altres noms ==
Rep també els noms següents: ''herba celidònia, herba dels fics, herba d'/de les orenetes, herba d'oronelles, herba de iode, herba de Santa Teresa, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba felera, herba fetgera, herba groga, herba petogarrera, lleteresa, llet-tres, lleterola, celdoni, herba celoni, celdònia, celdònies, celedònia, celedrònia, celinodia, celònia, solidònia''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vallès|nom=Joan (dir.)|cognom2=Veny|nom2=Joan|cognom3=Vigo|nom3=Josep|cognom4=Bonet|nom4=M. Àngels|cognom5=Julià|nom5=M. Antònia|capítol=celidònia|títol=Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana|url=https://books.google.de/books?id=NYhKBgAAQBAJ&pg=PA483&lpg=PA483&dq=%22herba+d'orenetes%22&source=bl&ots=ctXyp1CFGl&sig=hzrmJPfrXmJDS2rpZVivm87xma4&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwiDrpvaq4HfAhVJZFAKHWxODxI4ChDoATADegQIBhAB#v=onepage&q=%22herba%20d'orenetes%22&f=false|edició=|data=2014|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=263-264|isbn=9788447538553}}</ref>.


És originària d'[[Europa]] i de la conca mediterrània.
És originària d'[[Europa]] i de la conca mediterrània.


Pot arribar als 80&nbsp;cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30&nbsp;cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ([[mirmecocòria]]).
Pot arribar a 80&nbsp;cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30&nbsp;cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ([[mirmecocòria]]).


Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les [[berruga|berrugues]]. Antigament, sota la influència de la fantasiosa [[teoria del signe]], se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a [[símptoma]], com ara la [[icterícia]] amb el to groc a la pell o a l'[[escleròtica]] dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.<ref>{{ref-web|url=https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm |títol=herba d'orenetes|editor=Institució Catalana d’Història Natural|consulta=2/12/2018}}</ref> Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de [[xantofòbia]], o la fòbia del groc.<ref>{{Ref-web|url=http://common-phobias.com/xantho/phobia.htm|títol=Xanthophobia|consulta=2018-12-02|nom=Edward|cognom=Bozman|llengua=anglès|editor=Common-phobias.com|data=02/06/2017}}</ref>
Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les [[berruga|berrugues]]. Antigament, sota la influència de la fantasiosa [[teoria del signe]], se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a [[símptoma]], com ara la [[icterícia]] amb el to groc a la pell o a l'[[escleròtica]] dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.<ref>{{ref-web|url=https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm |títol=herba d'orenetes|editor=Institució Catalana d’Història Natural|consulta=2/12/2018}}</ref> Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de [[xantofòbia]], o la fòbia del groc.<ref>{{Ref-web|url=http://common-phobias.com/xantho/phobia.htm|títol=Xanthophobia|consulta=2018-12-02|nom=Edward|cognom=Bozman|llengua=anglès|editor=Common-phobias.com|data=02/06/2017}}</ref>

Revisió del 17:29, 21 nov 2019

Infotaula d'ésser viuHerba d'orenetes
Chelidonium majus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deherba d'orenetes Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaPapaveraceae
GènereChelidonium
EspècieChelidonium majus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Herba d'orenetes, celidònia o herba berruguera (Chelidonium majus) és una planta perenne de la família papaveraceae i l'única espècie del gènere Chelidonium.[1] .

Altres noms

Rep també els noms següents: herba celidònia, herba dels fics, herba d'/de les orenetes, herba d'oronelles, herba de iode, herba de Santa Teresa, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba felera, herba fetgera, herba groga, herba petogarrera, lleteresa, llet-tres, lleterola, celdoni, herba celoni, celdònia, celdònies, celedònia, celedrònia, celinodia, celònia, solidònia[2].

És originària d'Europa i de la conca mediterrània.

Pot arribar a 80 cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30 cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen (mirmecocòria).

Tota la planta és tòxica i pot causar dermatitis per contacte però tradicionalment es feia servir el seu làtex per combatre les berrugues. Antigament, sota la influència de la fantasiosa teoria del signe, se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a símptoma, com ara la icterícia amb el to groc a la pell o a l'escleròtica dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.[3] Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de xantofòbia, o la fòbia del groc.[4]

  • flor (detall)
    flor (detall)
  • llavors
    llavors

Referències

  1. ↑ «Herba d'orenetes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Vallès, Joan (dir.); Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. «celidònia». A: Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 263-264. ISBN 9788447538553. 
  3. ↑ «herba d'orenetes». Institució Catalana d’Història Natural. [Consulta: 2 desembre 2018].
  4. ↑ Bozman, Edward. «Xanthophobia» (en anglès). Common-phobias.com, 02-06-2017. [Consulta: 2 desembre 2018].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herba_d%27orenetes&oldid=22392835»