Disc de Festos: diferència entre les revisions
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'obra artística}} |
{{Infotaula d'obra artística}} |
||
El '''disc de Festos''' (o '''''disc de Phaistos''''') és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'[[edat del bronze]], descobert el [[15 de juliol]] de [[1908]] per l'[[arqueòleg]] [[italià]] [[Luigi Pernia]] en l'excavació d'un palau [[civilització minoica|minoic]] a [[Festos]] (''Phaistos''), prop de [[Hagia Triada]], al sud de [[Creta]]. El propòsit d'ús i el lloc on es va construir encara no han estat determinats, cosa que ha convertit aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'[[arqueologia]]. Actualment es troba al [[Museu Arqueològic de Càndia]] a Creta ([[Grècia]]). |
El '''disc de Festos''' (o '''''disc de Phaistos''''') és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'[[edat del bronze]], descobert el [[15 de juliol]] de [[1908]] per l'[[arqueòleg]] [[italià]] [[Luigi Pernia]] en l'excavació d'un palau [[civilització minoica|minoic]] a [[Festos]] (''Phaistos''), prop de [[Hagia Triada]], al sud de [[Creta]]. El propòsit d'ús i el lloc on es va construir encara no han estat determinats, cosa que ha convertit aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'[[arqueologia]]. Actualment es troba al [[Museu Arqueològic de Càndia]] a Creta ([[Grècia]]). |
||
⚫ | |||
La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de "segells" jeroglífics preformats sobre l'argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc. Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del [[lineal A]] ni del [[lineal B]], sinó que correspondria als [[jeroglífics de Creta]]. Aproximadament, 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal. Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la "teoria protoiònica", el disc seria l'obra d'un poble [[ciclàdic]]. |
La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de "segells" jeroglífics preformats sobre l'argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc. Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del [[lineal A]] ni del [[lineal B]], sinó que correspondria als [[jeroglífics de Creta]]. Aproximadament, 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal. Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la "teoria protoiònica", el disc seria l'obra d'un poble [[ciclàdic]]. |
||
== Antiguitat == |
== Antiguitat == |
||
[[Fitxer: Diskos.von.Phaistos Seite.B 11-Aug-2004 asb PICT3370.JPG|miniatura|esquerra|250px|Costat ''B'' del disc]] |
|||
Està datat entre el [[1850 aC]] i [[1650 aC]], basant-se en l'informe de Pernia, que inicia que el disc va ser trobat en un context minoic mitjà inalterat,<ref>Yves Duhoux, 1977</ref> després de [[1400 aC]], basant-se en una traducció errònia de l'informe de Pernia,<ref>Jeppesen, 1963</ref> en la primera mitat del [[segle XIV aC]],<ref>J. Best, '' Achterberg et al. 2004'', fonamentat en la seva datació de la tauleta ''''' PH1 ''''' trobada juntament amb el disc.</ref> i en qualsevol moment de les èpoques minoiques mitjana i tardana.<ref>Louis Godart, 1990, dubtant de la viabilitat de l'informe de Pernía</ref> |
Està datat entre el [[1850 aC]] i [[1650 aC]], basant-se en l'informe de Pernia, que inicia que el disc va ser trobat en un context minoic mitjà inalterat,<ref>Yves Duhoux, 1977</ref> després de [[1400 aC]], basant-se en una traducció errònia de l'informe de Pernia,<ref>Jeppesen, 1963</ref> en la primera mitat del [[segle XIV aC]],<ref>J. Best, '' Achterberg et al. 2004'', fonamentat en la seva datació de la tauleta ''''' PH1 ''''' trobada juntament amb el disc.</ref> i en qualsevol moment de les èpoques minoiques mitjana i tardana.<ref>Louis Godart, 1990, dubtant de la viabilitat de l'informe de Pernía</ref> |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
=== Text de la inscripció === |
=== Text de la inscripció === |
||
Hi ha 61 "paraules", 31 al costat A i 30 al costat B, numerades respectivament A1 a A31 i B1 a B30, de fora cap endins. La transcripció següent és una lectura seguint aquest ordre (amb els signes "cap emplomallat" al començament de les "paraules" i els signes de suprimir al final). La paraula més curta té dos símbols, i la més llarga set. Les marques o ratllades es transcriuen aquí com barres diagonals ('''/'''). La transcripció comença en la línia vertical de cinc punts, circulant una vegada per la vora del disc en el sentit de les agulles del rellotge (13 "paraules" en A, 12 en B) abans de continuar en espiral cap al centre (18 paraules més a cada costat). El signe final d'una paraula en A8 està esborrat; Godart fa notar que podria semblar-se als signes 3 o 20. Evans va considerar el costat A com el front, però des d'aleshores nous arguments tècnics fan inclinar-se a pensar que el costat frontal és el B. |
[[file: Diskos.von.Phaistos Seite.A 11-Aug-2004 asb PICT3371.JPG|miniatura|Costat'' A'' del disc]]Hi ha 61 "paraules", 31 al costat A i 30 al costat B, numerades respectivament A1 a A31 i B1 a B30, de fora cap endins. La transcripció següent és una lectura seguint aquest ordre (amb els signes "cap emplomallat" al començament de les "paraules" i els signes de suprimir al final). La paraula més curta té dos símbols, i la més llarga set. Les marques o ratllades es transcriuen aquí com barres diagonals ('''/'''). La transcripció comença en la línia vertical de cinc punts, circulant una vegada per la vora del disc en el sentit de les agulles del rellotge (13 "paraules" en A, 12 en B) abans de continuar en espiral cap al centre (18 paraules més a cada costat). El signe final d'una paraula en A8 està esborrat; Godart fa notar que podria semblar-se als signes 3 o 20. Evans va considerar el costat A com el front, però des d'aleshores nous arguments tècnics fan inclinar-se a pensar que el costat frontal és el B. |
||
El sentit de lectura és un tema de discussió entre els especialistes. La lectura d'exterior a interior esmentada en el paràgraf anterior no és la més acceptada ni de bon tros. |
El sentit de lectura és un tema de discussió entre els especialistes. La lectura d'exterior a interior esmentada en el paràgraf anterior no és la més acceptada ni de bon tros. |
||
Línia 18: | Línia 19: | ||
Els signes de la transcripció que es mostra més avall apareixen orientats d'esquerra a dreta (o de dreta a esquerra, si es comença la lectura pel centre de l'espiral en comptes de la seva vora exterior), i el lector pot llegir-los seguint els signes de les figures humanes i animals (tal com es llegeixen els jeroglífics egipcis o d'Anatòlia). |
Els signes de la transcripció que es mostra més avall apareixen orientats d'esquerra a dreta (o de dreta a esquerra, si es comença la lectura pel centre de l'espiral en comptes de la seva vora exterior), i el lector pot llegir-los seguint els signes de les figures humanes i animals (tal com es llegeixen els jeroglífics egipcis o d'Anatòlia). |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | la seqüència de tres paraules 02-27-25-10-23-18 1928-2001/02-12-31-26 apareix dues vegades (A14-16, A20-22). En A19 apareix per tercera vegada 02-12-31-26. Altres quatre paraules apareixen dues vegades cadascuna, 02-12-27-27-35-37-21 (A17, A29), 1938.03.10 (A28, A31), 22-29-36-07-08/(B21, B26) i 29-45-07/(A3, B20). |
||
<center> |
<center> |
||
{|class="wikitable" border="1" cellpadding="3" cellspacing="3" style="text-align:center;" |
{|class="wikitable" border="1" cellpadding="3" cellspacing="3" style="text-align:center;" |
||
Línia 104: | Línia 117: | ||
</center> |
</center> |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | la seqüència de tres paraules 02-27-25-10-23-18 1928-2001/02-12-31-26 apareix dues vegades (A14-16, A20-22). En A19 apareix per tercera vegada 02-12-31-26. Altres quatre paraules apareixen dues vegades cadascuna, 02-12-27-27-35-37-21 (A17, A29), 1938.03.10 (A28, A31), 22-29-36-07-08/(B21, B26) i 29-45-07/(A3, B20). |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 16:19, 5 set 2019
Tipus | tauleta d'argila i objecte arqueològic |
---|---|
Creació | 1400 aC ↔ 1340 aC 1400 aC (<1301 aC) segle XVII aC 1700 aC ↔ 1100 aC 1850 aC ↔ 1600 aC |
Data de descobriment o invenció | 1908 |
Lloc de descobriment | palau de Festos |
Material | argila |
Mida | 2,1 () × 16 () cm |
Col·lecció | Museu Arqueològic de Càndia (municipi de Càndia) |
Catalogació | |
Número d'inventari | ΑΕ 1358 |
El disc de Festos (o disc de Phaistos) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'edat del bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l'arqueòleg italià Luigi Pernia en l'excavació d'un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Hagia Triada, al sud de Creta. El propòsit d'ús i el lloc on es va construir encara no han estat determinats, cosa que ha convertit aquest objecte en un dels més famosos misteris de l'arqueologia. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Càndia a Creta (Grècia).
La inscripció ha estat realitzada mitjançant pressió de "segells" jeroglífics preformats sobre l'argila tova, en una seqüència espiral cap al centre del disc. Aquest va ser després cuit a alta temperatura. Alguns arqueòlegs suposen que l'escriptura del disc de Festos és minoica, però no es tracta ni del lineal A ni del lineal B, sinó que correspondria als jeroglífics de Creta. Aproximadament, 10 signes del disc són similars a signes de l'escriptura lineal. Per aquesta raó, altres especialistes li atribueixen un origen no cretenc. Per exemple, segons la "teoria protoiònica", el disc seria l'obra d'un poble ciclàdic.
Antiguitat
Està datat entre el 1850 aC i 1650 aC, basant-se en l'informe de Pernia, que inicia que el disc va ser trobat en un context minoic mitjà inalterat,[1] després de 1400 aC, basant-se en una traducció errònia de l'informe de Pernia,[2] en la primera mitat del segle XIV aC,[3] i en qualsevol moment de les èpoques minoiques mitjana i tardana.[4]
El doctor Jerome M. Eisenberg, editor cap del Minerva, The International Review of Ancient Art & Archaeology, va publicar[5][6] un article afirmant amb rotunditat que el disc és un frau. Segons Eisenberg, el disc va ser obra del seu suposat descobridor, Luigi Pernia.
Text de la inscripció
Hi ha 61 "paraules", 31 al costat A i 30 al costat B, numerades respectivament A1 a A31 i B1 a B30, de fora cap endins. La transcripció següent és una lectura seguint aquest ordre (amb els signes "cap emplomallat" al començament de les "paraules" i els signes de suprimir al final). La paraula més curta té dos símbols, i la més llarga set. Les marques o ratllades es transcriuen aquí com barres diagonals (/). La transcripció comença en la línia vertical de cinc punts, circulant una vegada per la vora del disc en el sentit de les agulles del rellotge (13 "paraules" en A, 12 en B) abans de continuar en espiral cap al centre (18 paraules més a cada costat). El signe final d'una paraula en A8 està esborrat; Godart fa notar que podria semblar-se als signes 3 o 20. Evans va considerar el costat A com el front, però des d'aleshores nous arguments tècnics fan inclinar-se a pensar que el costat frontal és el B.
El sentit de lectura és un tema de discussió entre els especialistes. La lectura d'exterior a interior esmentada en el paràgraf anterior no és la més acceptada ni de bon tros.
Els signes de la transcripció que es mostra més avall apareixen orientats d'esquerra a dreta (o de dreta a esquerra, si es comença la lectura pel centre de l'espiral en comptes de la seva vora exterior), i el lector pot llegir-los seguint els signes de les figures humanes i animals (tal com es llegeixen els jeroglífics egipcis o d'Anatòlia).
En transcripció numèrica:
Costat A:
- 02-12-13-01-18/24-40-12 29-45-07/29-29-34 02-12-04-40-33 27-45-07-12 27-44-08 02 - 1918.06.12 -? 31-26-35 02-12-41-19-35 01-41-40-07 02-12-32-23-38/39-11
- 02-27-25-10-23-18 28-01/02-12-31-26/02-12-27-27-35-37-21 33-23 02-12-31-26/02 - 27-25-10-23-18 28-01/02-12-31-26/02-12-27-14-32-18-27 06-18-17-19 31-26-12 02-12 - 13-01 23-19-35/10-03-38 02-12-27-27-35-37-21 13-01 10-03-38
Costat B:
- 02-12-22-40-07 27-45-07-35 02-37-23-05/22-25-27 33-24-20-12 16-23-18-43/13-01-39 -33 15-07-13-01-18 22-37-42-25 07-24-40-35 02-26-36-40 27-25-38-01
- 29-24-24-20-35 16-14-18 29-33-01 06-35-32-39-33 02-09-27-01 29-36-07-08/29-08-13 29 -45-07/22-29-36-07-08/27-34-23-25 07-18-35 07-45-07/07-23-18-24 22-29-36-07-08/09-30-39-18-07 02-06-35-23-07 29-34-23-25 45-07/
El "cap emplomallat" (02) només està al començament de les paraules, seguit en 13 ocasions per l'"escut" (12, que en algunes ocasions està al final d'una paraula). Sis paraules apareixen dues vegades cadascuna: la seqüència de tres paraules 02-27-25-10-23-18 1928-2001/02-12-31-26 apareix dues vegades (A14-16, A20-22). En A19 apareix per tercera vegada 02-12-31-26. Altres quatre paraules apareixen dues vegades cadascuna, 02-12-27-27-35-37-21 (A17, A29), 1938.03.10 (A28, A31), 22-29-36-07-08/(B21, B26) i 29-45-07/(A3, B20).
Referències
- ↑ Yves Duhoux, 1977
- ↑ Jeppesen, 1963
- ↑ J. Best, Achterberg et al. 2004, fonamentat en la seva datació de la tauleta PH1 trobada juntament amb el disc.
- ↑ Louis Godart, 1990, dubtant de la viabilitat de l'informe de Pernía
- ↑ (anglès) Notícia a The Times
- ↑ (anglès) Nombre de Juliol-Agost de la revista internacional d'arqueologia i art antic Minerva
Bibliografia general
- Balistier, Thomas. The Phaistos Disc - an account of its Unsolved mystery , Verlag Thomas Balistier, 2000.
- Chadwick, John. The Decipherment of Linear B , Cambridge University Press, 1958.
- Duhoux, Yves. Li disquet de phaestos , Leuven, 1977.
- Duhoux, Yves. How not to decipher the Phaistos Disc , American Journal of Archaeology, Vol 104, n ° 3 (2000), p. 597-600 (PDF 05/09 Mb).
- Evans, A. J., Scripta Minoa, the written documents of Minoan Crete, with special reference to the archives of Knossos , Classic Books (1909), ISBN 0-7426-4005-1.
- Faure, P. "Tourné disquet", l'enigma du disquet de Phaistos , Notre Histoire n ° 213, October 2003 (PDF 0,7 Mb).
- Godart, Louis. The Phaistos Disc - the enigma of an Aegean script , etin Publications, 1995.
- Kober, Alice: The Minoan Scripts: Facts and Theory. 1948, American Journal of Archaeology, Volume 52, pp. 82-103.
- Timm, Torsten. Der Disko von Phaistos - Fremdeinfluss oder kretisches Erbe? , BOD, 2005.
- Trauth, Michael: The Phaistos Disc and the Devil's Advocate. On the apories of an Ancient Topic of Research. 1990, Glottometrika 12, pp. 151-173.
Intents de desxifrat
- Aartun, Kjell, 'Der Disko von Phaistos; Die beschriftete Bronzeaxt; Die Inschrift der Taragona-tafel' a Die minoische Schrift: Sprache und Texte vol. 1. Wiesbaden: Harrassowitz (1992) ISBN 3-447-03273-1.
- Achterberg, Winfried; Best, Jan; Enzler, Kees; Rietveld, Lia; Woudhuizen, Fred, The Phaistos Disc: A Luwian Letter to Nestor , Publications of the Henry Frankfort Foundation vol XIII. Amsterdam: Dutch Archeological and Historical Society, 2004.
- Balistier, Thomas, The Phaistos Disc - an account of its Unsolved mystery , Verlag Thomas Balistier, 2000 (citat més amunt); descriu els intents de desxifrat de Aart i Ohlenroth.
- Faucounau, Jean, Le déchiffrement du Disque de Phaistos i Les Proto-Ioniens: histoire d'un peuple oubli , Paris: 1999 i 2001.
- Fischer, Steven R., Evidence for Hellenic Dialecte in the Phaistos Disk , Herbert Lang (1988), ISBN 3-261-03703-2.
- Gordon, F. G. Through Basque to Minoan: transliterations and translations of the Minoan tablets . London: Oxford University Press, 1931.
- Hausmann, Axel, Der Diskus von Phaistos. Ein Dokument aus Atlantis . BOD GmbH, 2002, ISBN 3-8311-4548-2.
- Hempl, George «The Solving of an Ancient Rodlel: Ionic Greek before Homer». Harper's Monthly Magazine, 122, 1-1911. pp. 187-198.
- Martin, Adam, Der Disko von Phaistos - Ein zweisprachiges Dokument geschrieben in einer frühgriechischen Alphabetschrift , Ludwig Auer Verlag (2000), ISBN 3-9807169-1-0.
- Massey, Kevin i Keith Mysteries of History Solved - interpretat com a dialecte grec, escrit en l'escriptura syllabic phaistosdisk/ph.html); Estats Units, 2003.
- Mosenkis, Iurii The Phaistos Disk és a Minoan Star Compass - interpretat com a brúixola grega, 2010.
- Ohlenroth, Derk, Das Abaton des lykäischen Zeus und der Hain der Elaios: Zum Disko von Phaistos und zur früh Griechische Schriftkultur , M. Niemeyer (1996), ISBN 3-484-80008-9.
- Polygiannakis, Ο Δισκος της Φαιστού Μιλάει Ελληνικά ( El disc de Festo parla en grec ). Atenes: Georgiadis, 2000.
- Pomerance, Leon, The Phaistos Disk: An Interpretation of Astronomical Symbols . Göteborg: Paul Astroms Forlag, 1976. Recensió del Sr H. Kelley en The Journal of Archeoastronomy (Vol II, número 3, estiu de 1979).
- Schwartz, Benjamin «The Phaistos disk». Journal of Near Eastern Studies, 18, 1959. pp. 105-112.
- Stawell, F. Mèlian «An Interpretation of the Phaistos Disk». The Burlington Magazine for Connoisseurs, 19, 4-1911. pp. 23-29; 32-38.28191104% 2919% 3A97% 3C23% 3AAIOTPD% 3E2.0.CO% 3B2-Q URL JSTOR.
- An "actions report" of a manager of the ancient Phaistos commercial center.