Vés al contingut

Herba d'orenetes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Flamenc ha mogut Celidònia a Herba d'orenetes sobre una redirecció: Gran Enciclopèdia Catalana
desenvolupament
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Infotaula ésser viu
|nom = Herba d'orenetes
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|L.]]}}
}}
}}
'''Herba d'orenetes, celidònia''' o '''herba berruguera''' ('''''Chelidonium majus''''') és una planta de la família [[papaveraceae]] i l'única espècie del gènere ''Chelidonium''.<ref>{{GEC|0153446}}</ref>
'''Herba d'orenetes, celidònia''' o '''herba berruguera''' ('''''Chelidonium majus''''') és una planta perenne de la família [[papaveraceae]] i l'única espècie del gènere ''Chelidonium''.<ref>{{GEC|0153446}}</ref>


És originària d'[[Europa]] i de la conca mediterrània.
És originària d'[[Europa]] i de la conca mediterrània.


Pot arribar als 80&nbsp;cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30&nbsp;cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen([[mirmecocòria]]).
Pot arribar als 80&nbsp;cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30&nbsp;cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ([[mirmecocòria]]).


Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les berrugues.<gallery>
Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les [[berruga|berrugues]]. Antigament, sota la influència de la fantasiosa [[teoria del signe]], se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a [[símptoma]], com ara la [[icterícia]] amb elto groc a la pell o a l'[[escleròtica]] dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.<ref>{{ref-web|url=https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm |títol=herba d'orenetes|editor=Institució Catalana d’Història Natural|consulta=2/12/2018}}</ref>
<gallery>
Chelidonium majus bgiu.jpg
Chelidonium majus a1.jpg
Chelidonium majus a1.jpg
Chelidonium majus vlaštovičník větší 2.jpg|flor (detall)
Schoellkraut01.jpg
Chelidonium majus vlaštovičník větší 2.jpg
Chelidonium majus sl2.jpg|llavors
Chelidonium majus sl2.jpg
</gallery>
</gallery>

{{Projectes germans|commons=Chelidonium majus}}


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Referències}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{autoritat}}
{{Viccionari-lateral|celidònia}}
{{Viccionari-lateral|celidònia}}
{{Projectes germans|commons=Chelidonium majus}}

{{ORDENA:Celidonia}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Herbadorenetes}}
[[Categoria:Papaveràcies]]
[[Categoria:Papaveràcies]]

Revisió del 15:17, 2 des 2018

Infotaula d'ésser viuHerba d'orenetes
Chelidonium majus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deherba d'orenetes Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaPapaveraceae
GènereChelidonium
EspècieChelidonium majus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Herba d'orenetes, celidònia o herba berruguera (Chelidonium majus) és una planta perenne de la família papaveraceae i l'única espècie del gènere Chelidonium.[1]

És originària d'Europa i de la conca mediterrània.

Pot arribar als 80 cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30 cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen (mirmecocòria).

Tota la planta és tòxica i pot causar dermatitis per contacte però tradicionalment es feia servir el seu làtex per combatre les berrugues. Antigament, sota la influència de la fantasiosa teoria del signe, se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a símptoma, com ara la icterícia amb elto groc a la pell o a l'escleròtica dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.[2]

Referències

  1. «Herba d'orenetes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «herba d'orenetes». Institució Catalana d’Història Natural. [Consulta: 2 desembre 2018].