Creu grega: diferència entre les revisions
m referències|2 --> referències |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
En [[arquitectura]], la intersecció de [[nau (arquitectura)|nau]] i [[transsepte]] confereix a les esglésies una [[planta (arquitectura)|planta]] en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen la mateixa llargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte són de diversa longitud, es parla de planta de [[creu llatina]].<ref name="LajoSurroca2002">{{ref-llibre|autor=Rosina Lajo|coautors=Josep Surroca|títol=Lèxic d'art|url= http://books.google.com/books?id=tyO_me3OmSgC&pg=PA50| consulta=15 juny 2012|data=12 agost 2002| editorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0227-7|pàgines=50–}}</ref> |
En [[arquitectura]], la intersecció de [[nau (arquitectura)|nau]] i [[transsepte]] confereix a les esglésies una [[planta (arquitectura)|planta]] en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen la mateixa llargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte són de diversa longitud, es parla de planta de [[creu llatina]].<ref name="LajoSurroca2002">{{ref-llibre|autor=Rosina Lajo|coautors=Josep Surroca|títol=Lèxic d'art|url= http://books.google.com/books?id=tyO_me3OmSgC&pg=PA50| consulta=15 juny 2012|data=12 agost 2002| editorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0227-7|pàgines=50–}}</ref> |
||
La planta de creu grega és típica de l'[[arquitectura bizantina]]: el prototip és la ja destruïda [[església dels Sants Apòstols]] de [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant l'[[alta edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la [[basílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. A les [[Església Ortodoxa|esglésies ortodoxes]] de l'[[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'edat mitjana fins a l'actualitat; per descriure'n la planta s'han fet servir els termes ''creu en quadrat'', ''cúpula en creu'' o ''església inscrita en creu'' (''cross-in-square'' i ''crossed-dome'' en anglès, ''église à croix inscrite'' en francès, ''Kreuzkuppelkirche'' en alemany, ''Βυζαντινός ρυθμός'' en grec i ''Крестово-купольный храм'' en rus).<ref>Ch. Bouras: «The Byzantine Tradition in the Church Architecture of the Balkans in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins J.J. Yiannias, ed.: ''The Byzantine Tradition After the Fall of Constantinople'' (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2.</ref> Una forma particular n'és el ''tetraconch'', o quatre petxines.<ref> |
La planta de creu grega és típica de l'[[arquitectura bizantina]]: el prototip és la ja destruïda [[església dels Sants Apòstols]] de [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant l'[[alta edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la [[basílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. A les [[Església Ortodoxa|esglésies ortodoxes]] de l'[[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'edat mitjana fins a l'actualitat; per descriure'n la planta s'han fet servir els termes ''creu en quadrat'', ''cúpula en creu'' o ''església inscrita en creu'' (''cross-in-square'' i ''crossed-dome'' en anglès, ''église à croix inscrite'' en francès, ''Kreuzkuppelkirche'' en alemany, ''Βυζαντινός ρυθμός'' en grec i ''Крестово-купольный храм'' en rus).<ref>Ch. Bouras: «The Byzantine Tradition in the Church Architecture of the Balkans in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins J.J. Yiannias, ed.: ''The Byzantine Tradition After the Fall of Constantinople'' (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2.</ref> Una forma particular n'és el ''tetraconch'', o quatre petxines.<ref>* V.I. Atroshenko i Judith Collins: ''The Origins of the Romanesque''. Londres: Lund Humphries, 1985, ISBN 085331487X. |
||
* V.I. Atroshenko i Judith Collins: ''The Origins of the Romanesque''. Londres: Lund Humphries, 1985, ISBN 085331487X. |
|||
* Julie Hill: ''The Silk Road Revisited: Markets, Merchants and Minarets''. AuthorHouse, 2006, ISBN 1425972802, Google Books]. |
* Julie Hill: ''The Silk Road Revisited: Markets, Merchants and Minarets''. AuthorHouse, 2006, ISBN 1425972802, Google Books]. |
||
* W. Eugene Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in Armenia», dins ''The Art Bulletin'', vol. 54, núm. 3 (setembre de 1972), pp. 245-262 [http://www.jstor.org/stable/3048994 JSTOR].</ref> |
* W. Eugene Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in Armenia», dins ''The Art Bulletin'', vol. 54, núm. 3 (setembre de 1972), pp. 245-262 [http://www.jstor.org/stable/3048994 JSTOR].</ref> |
||
| Línia 22: | Línia 21: | ||
* [[Creu llatina]] |
* [[Creu llatina]] |
||
== |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
Revisió del 06:20, 9 ago 2018
La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.
En arquitectura, la intersecció de nau i transsepte confereix a les esglésies una planta en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen la mateixa llargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte són de diversa longitud, es parla de planta de creu llatina.[2]
La planta de creu grega és típica de l'arquitectura bizantina: el prototip és la ja destruïda església dels Sants Apòstols de Constantinoble, recreada després a Itàlia durant l'alta edat mitjana, però gairebé completament substituïda per la creu llatina amb l'arribada del romànic. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la basílica de Sant Marc de Venècia. A les esglésies ortodoxes de l'Europa oriental la creu grega ha estat usada des de l'edat mitjana fins a l'actualitat; per descriure'n la planta s'han fet servir els termes creu en quadrat, cúpula en creu o església inscrita en creu (cross-in-square i crossed-dome en anglès, église à croix inscrite en francès, Kreuzkuppelkirche en alemany, Βυζαντινός ρυθμός en grec i Крестово-купольный храм en rus).[3] Una forma particular n'és el tetraconch, o quatre petxines.[4]
La planta de creu grega fou represa a la Itàlia central durant el Renaixement, quan es van construir diversos edificis de planta central: Filippo Brunelleschi la va experimentar a la Sagristia Vella de Sant Llorenç de Florència i la va usar a la capella dels Pazzi. Aquests exemples arquitectònics van influir els germans Da Sangallo: primer Giuliano va realitzar la basílica de Santa Maria delle Carceri de Prato, després Antonio va projectar l'església de San Biagio de Montepulciano; del mateix període són també el temple de Santa Maria della Consolazione de Todi (encara que l'atribució és incerta) i el projecte originari de Donato Bramante i de Miquel Àngel per a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Bramante va reintroduir també aquesta tipologia al nord d'Itàlia. Un altre exemple d'església amb creu grega és l'església de Sant'Egidio, més coneguda com a «església de Sangallo», a Cellere (província de Viterbo).
Amb l'església del Gesù, a Roma, i amb la modificació del projecte de Sant Pere del Vaticà, els experiments de planta amb creu grega es van acabar, per tal d'aplicar millor l'harmonia pròpia del Renaixement a través de l'ocupació de plantes de creu llatina. No obstant això, durant el Barroc, Pietro da Cortona va realitzar l'església de Sant Lluc i Santa Martina a Roma recorrent a una creu grega lleugerament allargada. A més, es poden considerar també plantes de creu grega l'església de San Carlo ai Catinari (igualment a Roma) i la capella de la Sorbona, a París.
Vegeu també
Referències
- ↑ Cattolica di Stilo.
- ↑ Rosina Lajo; Josep Surroca. Lèxic d'art. Ediciones AKAL, 12 agost 2002, p. 50–. ISBN 978-84-460-0227-7 [Consulta: 15 juny 2012].
- ↑ Ch. Bouras: «The Byzantine Tradition in the Church Architecture of the Balkans in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», dins J.J. Yiannias, ed.: The Byzantine Tradition After the Fall of Constantinople (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2.
- ↑ * V.I. Atroshenko i Judith Collins: The Origins of the Romanesque. Londres: Lund Humphries, 1985, ISBN 085331487X.
- Julie Hill: The Silk Road Revisited: Markets, Merchants and Minarets. AuthorHouse, 2006, ISBN 1425972802, Google Books].
- W. Eugene Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in Armenia», dins The Art Bulletin, vol. 54, núm. 3 (setembre de 1972), pp. 245-262 JSTOR.
Enllaços externs
