Quadrívium: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
#QQ17 |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Els nous [[coneixement|coneixements]] van facilitar i millorar l'estudi de la [[geometria]], l'aritmètica i l'[[astronomia]] en els diferents centres d'[[ensenyament]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.197|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> |
Els nous [[coneixement|coneixements]] van facilitar i millorar l'estudi de la [[geometria]], l'aritmètica i l'[[astronomia]] en els diferents centres d'[[ensenyament]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.197|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
*Sadurní i Puigbò, Núria: ''Diccionari de l'any 1000 a Catalunya''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1999]]. ISBN 84-297-4607-2, plana 106. |
*Sadurní i Puigbò, Núria: ''Diccionari de l'any 1000 a Catalunya''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1999]]. ISBN 84-297-4607-2, plana 106. |
||
[[Categoria:Edat mitjana]] |
[[Categoria:Edat mitjana]] |
||
[[Categoria:Història de l'educació]] |
[[Categoria:Història de l'educació]] |
||
[[Categoria:Articles amb interviquis enllaçats a seccions]] |
|||
[[es:Artes liberales#Las siete artes: Trivium et Quadrivium]] |
|||
Revisió del 08:16, 17 des 2017
El quadrivi (o quadrívium) era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.
El quadrivi proporcionava a l'estudiant que ja havia superat l'aprenentatge bàsic un major coneixement i una més profunda saviesa en introduir-lo en les ciències superiors.
Va ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seua estada a Catalunya.
A través de l'Islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià.
Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.[1]
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.197. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
Bibliografia
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.