Pato (esport): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:11, 7 feb 2008

El pato és un esport eqüestre originari de l'Argentina, declarat oficialment Joc Nacional al 1953.

Història

Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de genets intentaven agafar un ànec viu —actualment es juga amb una pilota amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'estancia a estancia. L'animal utilitzat per al joc normalment era obsequiat per un pulpero (botiguer), a vegades embolicat en un cistell o dins d'una bossa de cuir amb nanses.

L'absència de reglament causava que el joc fos en ocasions extremadament violent: molts gautxos morien durant les corregudes, en revolcar-se el seu cavall o sent atropellats per altres genets. També hi va haver casos de disputes entre rivals dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques veien el joc amb enuig. El 20 d'agost de 1790, el virrei Arredondo va prohibir el joc. En 1796 un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant-hi, i en 1822 el govern de la província de Buenos Aires tornava a prohibir-lo. L'esmentada prohibició va ser mantinguda durant el govern de Juan Manuel de Rosas.

Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del pato en la literatura gauchesca.

En la dècada de 1930, l'estanciero de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del pato, basant-se en el polo en alguns aspectes, retenint certes característiques del pato tradicional, en particular l'element de la cinchada, i la ensilladura i estreps propis del gautxo de Buenos Aires.

El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el 3 d'abril de 1941 va ser creada la Federación Argentina de Pato. El president Juan Perón va decretar en 1953 el pato joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els mitjans de comunicació de masses no se n'ocupen (com sí ho fan amb el polo, esport cavallar també). Les competicions de pato es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades associats amb esdeveniments de doma, música i ball.

Molts observadors asseguren que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del pato en la província de Buenos Aires.^{[cal citació]}

Reglamentacions i accions del joc

Així com el polo és una mena d'hoquei a cavall, el pato modern té tres característiques paregudes al bàsquet:

els punts es marquen en fer passar la pilota per un anell de ferro
cal portar la pilota amb la mà
qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (dribbling o "regateig" en bàsquet, "ofrecida" en pato)

El partit de comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al pato no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar achetearlo fins al seus companys d'equip.

El pato modern té semblances amb el polo: les dimensions de la pista són relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en períodes curts de gran intensitat. En el joc pato, cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.

La pista (o potrero) cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de gram o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, estan ubicats en la línia de fons, muntats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada arnella(o "arco") cal que tingui una xarxa de 1,40 m de profunditat.

La pilota o pato és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El pes màxim permès és de 1250 g.

Els cavalls són exemplars de l'anomenat cavall crioll, de fins a 1,45 m d'alçada.

Els vuit genets comencen el joc en posicions prefixades. L'equip que té el pato avança cap a la línia final per a llançar a l'anell i així concretar un punt.

Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el pato quan aquest es troba en terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el pato ha de passar-lo a un company. Durant la cavalcada, cal respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el pato amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ofrecida serveix perquè el rival pugui intentar robar el pato mitjançant una cinchada. El no oferir és una infracció anomenada negada.

La cinchada és l'element característic del pato. Dos genets a tota velocitat agafen el pato d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el pato de les mans del rival. Durant la cinchada està prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.

Jocs similars

El parent més proper del pato és un antic joc persa: el buzkashi, practicat encara hui dia a l'Afganistan, on la pilota del joc és un moltó al qual se li han tallat el cap i les extremitats.

En alguns països d'Europa on es juga polo, es realitzen a vegades competicions de horseball, un joc molt semblant al pato modern.

Enllaços externes

Reglament del pato (castellà)

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 ==Història==
-Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de [[genet]]s intentaven agafar un [[ànec]] viu —actualment es juga amb una pilota amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'''[[estancia]]''  a ''estancia''. L'animal utilitzat per al joc normalment era obsequiat per un ''pulpero'' (botiguer), a vegades embolicat en un cistell o dins d'una borsa de cuir amb nanses.
+Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de [[genet]]s intentaven agafar un [[ànec]] viu —actualment es juga amb una pilota amb nanses— i portar-lo a un lloc determinat prèviament. Les cròniques esmenten partits amb fins a 200 jugadors , disputats d'''[[estancia]]''  a ''estancia''. L'animal utilitzat per al joc normalment era obsequiat per un ''pulpero'' (botiguer), a vegades embolicat en un cistell o dins d'una bossa de cuir amb nanses.
-L'absència de reglamentacions causava que el joc fos en ocasions extremadament violent: molts [[gautxo]]s morien durant les corregudes, en revolcar-se el seu cavall o sent atropellats per altres genets. També hi va haver casos de disputes entre rivals dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques veien el joc amb enuig. El [[20 d'agost]] de [[1790]], el [[virrei]] Arredondo va prohibir el joc. En [[1796]] un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant al ''pato'', i en [[1822]] el govern de la província de [[Buenos Aires]] tornava a prohibir el joc. L'esmentada prohibició va ser mantinguda durant el govern de [[Juan Manuel de Rosas]].
+L'absència de reglament causava que el joc fos en ocasions extremadament violent: molts [[gautxo]]s morien durant les corregudes, en revolcar-se el seu cavall o sent atropellats per altres genets. També hi va haver casos de disputes entre rivals dirimides a ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesiàstiques veien el joc amb enuig. El [[20 d'agost]] de [[1790]], el [[virrei]] Arredondo va prohibir el joc. En [[1796]] un edicte de l'església declara que no s'ha de donar sepultura cristiana als qui moren jugant-hi, i en [[1822]] el govern de la província de [[Buenos Aires]] tornava a prohibir-lo. L'esmentada prohibició va ser mantinguda durant el govern de [[Juan Manuel de Rosas]].
 Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del ''pato'' en la literatura ''gauchesca''.
-En la dècada de [[1930]], l'<i>estanciero</i> de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del ''pato'', basant-se en el [[polo]] en alguns aspectes, retenint certes característiques del ''pato''tradicional, en particular l'element de la ''cinchada'', i la ''ensilladura'' i estreps propis del [[gaucho]] de Buenos Aires.
+En la dècada de [[1930]], l'''estanciero'' de la província de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del ''pato'', basant-se en el [[polo]] en alguns aspectes, retenint certes característiques del ''pato'' tradicional, en particular l'element de la ''cinchada'', i la ''ensilladura'' i estreps propis del gautxo de Buenos Aires.
-El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el [[3 d'abril]] de [[1941]] va ser creada la [[Federación Argentina de Pato]]. El president [[Juan Perón]] va decretar en [[1953]] el ''pato'' joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, la premsa no s'ocupa del ''pato'' (com sí ho fa amb el polo, esport cavallar també, molt elitista i prou popular). Les competicions de ''pato'' es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades associats amb esdeveniments de doma, música i ball.
+El joc així definit va experimentar un cert auge, al punt que el [[3 d'abril]] de [[1941]] va ser creada la [[Federación Argentina de Pato]]. El president [[Juan Perón]] va decretar en [[1953]] el ''pato'' joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els mitjans de comunicació de masses no se n'ocupen (com sí ho fan amb el polo, esport cavallar també). Les competicions de ''pato'' es troben tan sols en l'àmbit rural, moltes vegades associats amb esdeveniments de doma, música i ball.
-Molts observadors van assegurar que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del ''pato'' en la província de Buenos Aires.
+Molts observadors asseguren que la competitivitat dels polistes argentins —actualment, i des de fa molts anys els millors del món— i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradició del ''pato'' en la província de Buenos Aires.{{citació necessària}}
 ==Reglamentacions i accions del joc==
@@ Línia 20: / Línia 20: @@
 * qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (''dribbling'' o "regateig" en bàsquet, "''ofrecida''" en ''pato'')
-El partit de ''pato'' comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al ''pato'' no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar ''achetearlo'' fins al seus companys d'equip.
+El partit de comença quan l'àrbitre llança la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al ''pato'' no pot agafar-lo i dur-lo sinó que ha d'intentar ''achetearlo'' fins al seus companys d'equip.
 El ''pato'' modern té semblances amb el polo: les dimensions de la pista són relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en períodes curts de gran intensitat. En el joc ''pato'', cada partit té fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.
-La pista (o ''potrero'') cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de grama o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, estan ubicats en la línia de fons, muntats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada ar (o "''arco''") cal que tingui una xarxa de 1,40 m de profunditat.
+La pista (o ''potrero'') cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de gram o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un diàmetre d'un metre, estan ubicats en la línia de fons, muntats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada arnella(o "''arco''") cal que tingui una xarxa de 1,40 m de profunditat.
 La pilota o ''pato'' és de cuir amb càmera pneumàtica, i té sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu diàmetre, d'extrem a extrem, és de 40 cm. El pes màxim permès és de 1250 g.
-Els cavalls en el ''pato'' son exemplars de l'anomenat [[cavall crioll]], de fins a 1,45 m d'alçada.
+Els cavalls són exemplars de l'anomenat [[cavall crioll]], de fins a 1,45 m d'alçada.
 Els vuit genets comencen el joc en posicions prefixades. L'equip que té el ''pato'' avança cap a la línia final per a llançar a l'anell i així concretar un punt.
-Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el ''pato'' quan aquest es troba en  terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el ''pato'' ha de passar-lo a un company. Durant la cavalcada, han de respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el ''pato'' amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ''ofrecida'' serveix perquè el rival pugui intentar robar el ''pato'' mitjançant una ''cinchada''. El no oferir és una infracció anomenada ''negada''.
+Els jugadors d'ambdós equips tenen dret a agafar el ''pato'' quan aquest es troba en  terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el ''pato'' ha de passar-lo a un company. Durant la cavalcada, cal respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligació d'agafar el ''pato'' amb la mà dreta i estendre el braç dret; aquesta ''ofrecida'' serveix perquè el rival pugui intentar robar el ''pato'' mitjançant una ''cinchada''. El no oferir és una infracció anomenada ''negada''.
-La ''cinchada'' és l'element característic del ''pato'', i el més apassionant. Dos genets a tota velocitat agafen el ''pato'' d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el ''pato'' de les mans del rival. Durant la ''cinchada'' està prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.
+La ''cinchada'' és l'element característic del ''pato''. Dos genets a tota velocitat agafen el ''pato'' d'una nansa diferent, i cal, mitjançant estirades netes, aconseguir arrencar el ''pato'' de les mans del rival. Durant la ''cinchada'' està prohibit recolzar en la sella. L'altra mà no ha de deixar anar les regnes.
 ==Jocs similars==
-El parent més proper del ''pato'' és un antic joc persa: el ''[[buzkashi]]'', practicat encara hui dia a l'[[Afganistan]], on la pilota del joc és un moltó al que se li han tallat el cap i les extremitats.
+El parent més proper del ''pato'' és un antic joc persa: el ''[[buzkashi]]'', practicat encara hui dia a l'[[Afganistan]], on la pilota del joc és un moltó al qual se li han tallat el cap i les extremitats.
-En alguns països d'[[Europa]] on es juga polo, es realitzen a vegades competicions de ''[[horseball]]'', un joc virtualment idèntic al ''pato'' modern.
+En alguns països d'[[Europa]] on es juga polo, es realitzen a vegades competicions de ''[[horseball]]'', un joc molt semblant al ''pato'' modern.
 == Enllaços externes ==
-* [http://www.folkloredelnorte.com.ar/zips/regpato.htm Reglament de ''pato''] {{es}}
+* [http://www.folkloredelnorte.com.ar/zips/regpato.htm Reglament del ''pato''] {{es}}
 [[Categoria:Esports d'equip]]