Bledera: diferència entre les revisions
m Robot insereix {{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
| species = '''B. vulgaris''' |
| species = '''B. vulgaris''' |
||
| binomial = ''Beta vulgaris'' |
| binomial = ''Beta vulgaris'' |
||
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]] |
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|L.]]}} |
||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Bledes amb porro i all9.JPG|thumb|Bledes amb porro i all]] |
[[Fitxer:Bledes amb porro i all9.JPG|thumb|Bledes amb porro i all]] |
||
Revisió del 12:51, 3 ago 2016
|
Per a altres significats, vegeu «Bleda (hun)». |
Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | bleda |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Gènere | Beta |
| Espècie | Beta vulgaris |
| Subespècie | Beta vulgaris subsp. vulgaris |
| Grup cultivar | Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla |
.svg){kind=icon}
La bleda (Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.
La remolatxa o bleda rave és una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau.
Descripció
Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada (quan està florida), fulles en roseta glabres verdes (o groguenques en la varietat de Lió) la penca (nervi mitjà) de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2,5 mm.
Conreu
Es pot sembrar tot l'any, excepte els mesos d'hivern si el clima és fred. En el conreu casolà es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre perquè es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esgraonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi ràpid perquè sigui tendra amb suficient adob (és planta nitròfila) i vol molta aigua. Un cop comença a formar la flor ja no és bona per al consum. Per això per al conreu d'estiu cal utilitzar varietats resistents a l'espigat, si no les temperatures altes provoquen la florida molt ràpidament.
Gastronomia
Planta molt popular, en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Al mercat es pot trobar fresca i congelada.
Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecíol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix els espinacs durant els mesos d'estiu
