Vés al contingut

Retòrica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 36: Línia 36:


==Retòrica contemporània ==
==Retòrica contemporània ==
L'assaig: on s'exposen les reflexions que l'autor es fa sobre algun concepte. El periodisme d'opinió; que poden ser articles d'opinió, columnes...
L'assaig: on s'exposen les reflexions que l'autor es fa sobre algun concepte. El periodisme d'opinió; que poden ser articles d'opinió, columnes...

==Referència==
{{referències}}

==Bibliografia==
* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Marvin|títol=Antropología cultural|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1990|isbn=84-206-0464-X}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 10:50, 1 març 2016

Demòstenes utilitzant l'art de parlar, oli de Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (1842-1923)

La retòrica (del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê], « tècnica/art oratori») designa pròpiament «l'art de parlar bé» és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula. La retòrica, la dialèctica i la gramàtica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental. A l'Edat Antiga i l'edat mitjana, la retòrica estava enfocada en la persuasió en els contextos públics i polítics, així com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en societats obertes i democràtiques, els drets d'expressió, de lliure reunió i els drets polítics d'una part de la població.

El concepte de retòrica ha variat durant els 2500 anys d'existència de la paraula. Fins als nostres dies, la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pràctica de la persuasió sigui quin sigui el mitjà de comunicació, però utilitzant el llenguatge. Els termes «retòrica» o «sofisme» s'utilitzen sovint en sentit pejoratiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la informació de la desinformació, de la propaganda, fins i tot per qualificar de dubtós un discurs pseudo-argumentatiu. Sigui quin sigui, així com l'art de la persuasió, la retòrica continua jugant un rol important dins la vida pública contemporània.

La retòrica és la ciència que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. La retòrica és a la vegada la ciència (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit pràctic recolzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acció del discurs de l'ànima (l'ànima és qui parla). En un principi, la retòrica és únicament oral, però evidentment també es preocupa pel discurs escrit, en una mesura en què aquest és, de manera més o menys estreta, una transcripció o una mimesi de l'oral. La definició de retòrica canviarà amb el pas dels segles (aportacions dels grecs, dels oradors romans, fins als europeus).

Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al públic.

L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la poètica.

La situació de comunicació influeix molt directament sobre el text retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases:

La producció (productio) en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants. La disposició (dispositio) o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al públic. La comunicació (elocutio) oral o escrita. Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingüístics, com la claredat, la correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge.

L'estructura del text retòric es divideix en:

  • Exhortació, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic
  • Narració; exposició dels fets que han motivat que l'autor construeixi el text.
  • Argumentació: és la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posició de l'autor i refuta els arguments adversos
  • Conclusió: on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text.

La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral:

  • Demostratiu; destaca les qualitats positives o negatives d'un objecte, fet... L'orador és individual i no hi ha rèplica. L'oient no ha de prendre una decisió a partir del missatge que sent.
  • Deliberatiu; s'hi exposen els problemes d'un grup determinat i es donen solucions
  • Judicial: s'hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra.

Naixement de la retòrica

Al llarg de la història hem observat uns canvis, per exemple en l'edat mitjana s'elaboraven text retòrics per als estudis universitaris, en canvi, al Renaixement la retòrica va degenerar cap a un discurs més elaborat però buit de contingut.

Retòrica sofista i retòrica platònica

És aquella disciplina encadenada a ser un bon orador, és a dir, que té facilitat per expressar la seua opinió o enunciat. És una condició necessària per accedir a la política de la primera vegada que es va implantar l'organització política de la democràcia. En el segle V a.C, els sofistes eren aquells que ensenyaven la retòrica.

Retòrica contemporània

L'assaig: on s'exposen les reflexions que l'autor es fa sobre algun concepte. El periodisme d'opinió; que poden ser articles d'opinió, columnes...

Referència

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs