Quadrívium: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
[[es:Artes liberales#Las siete artes: Trivium et Quadrivium]] |
[[es:Artes liberales#Las siete artes: Trivium et Quadrivium]] |
||
[[Categoria:Articles amb interviquis enllaçats a seccions]] |
|||
Revisió del 22:11, 20 des 2015
El quadrivi (o quadrívium) era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.
El quadrivi proporcionava a l'estudiant que ja havia superat l'aprenentatge bàsic un major coneixement i una més profunda saviesa en introduir-lo en les ciències superiors.
Va ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'Islam: un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seua estada a Catalunya.
A través de l'Islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià.
Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament.[1]
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.197. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
Bibliografia
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 106.