Antoni Miró: diferència entre les revisions
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15669632 a 15642091 de PereBot. [s] |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
Antoni Miró viu i treballa al Mas Sopalmo. En [[gener]] de [[1965]] realitza la seua primera exposició individual i funda el [[Grup Alcoiart]] ([[1965]]-72) i el [[1972]] el [[Gruppo Denunzia]] a Brescia ([[Itàlia]]). |
Antoni Miró viu i treballa al Mas Sopalmo. En [[gener]] de [[1965]] realitza la seua primera exposició individual i funda el [[Grup Alcoiart]] ([[1965]]-72) i el [[1972]] el [[Gruppo Denunzia]] a Brescia ([[Itàlia]]). |
||
La seua obra, situada dins del [[realisme social]], s'inicia en l'[[expressionisme]] figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals |
La seua obra, situada dins del [[realisme social]], s'inicia en l'[[expressionisme]] figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s'identifica plenament amb el moviment artístic ''Crònica de la realitat'', inserit dins dels corrents internacionals del [[pop-art|''pop-art'']] i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses. |
||
Si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s'inclou un destacat grau de "conscienciació de la pintura", |
Si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s'inclou un destacat grau de "conscienciació de la pintura", en què diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s'uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s'esgota en ser un "mitjà" per a la [[comunicació]] ideològica, sinó que de comú acord es constitueix en registre d'una evident comunicació estètica. |
||
Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com "Les |
Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com "Les nues" ([[1964]]), "La fam" ([[1966]]), "Els bojos" ([[1967]]), "Experimentacions i Vietnam"([[1968]]), "L'home" ([[1970]]), "Amèrica negra" ([[1972]]), "L'home avui" ([[1973]]), "El dòlar" ([[1073]]-80), "Pinteu pintura" ([[1980]]-90) i "Vivace" des de [[1991]], rebutgen tota mena d'opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. |
||
El 2007, es va instal·lar a [[Gandia]] l'escultura ''25 d'Abril de 1707'' en record de la [[Batalla d'Almansa]].<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4137182/20130802/pacte-antoni-miro-batlle-gandia-frena-retirada-lescultura-batalla-dalmansa.html |títol=Un pacte entre Antoni Miró i el batlle de Gandia frena la retirada de l'escultura de la batalla d'Almansa |consulta=23/9/2013 |obra= |editor=Vilaweb |data=2/8/2013 |llengua= }}</ref> El [[2012]], l'[[IVAM]] li va dedicar una retrospectiva.<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4054579/20121113/antoni-miro-livam-cita-disset-anys-retard.html |títol=Antoni Miró a l'IVAM, una cita amb disset anys de retard |consulta=23/9/2013 |obra= |editor=Vilaweb |data=13/11/2012 |llengua= }}</ref> El 2013, es va inaugurar una escultura seva d'[[Ovidi Montllor]], amb qui havia compartit amistat, al nou passeig d'Ovidi Montllor ([[Alcoi]]).<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4078312/20130128/alcoi-comenca-justicia-ovidi-montllor.html |títol=Alcoi comença a fer justícia amb Ovidi Montllor |consulta=28 de gener de 2013 |editor=[[VilaWeb]] |data=28 de gener de 2013 }}</ref> |
|||
== Reconeixements == |
== Reconeixements == |
||
El [[1960]] rep el primer premi de pintura de l'Ajuntament d'[[Alcoi]]. Són nombroses les exposicions dins i fora del país, així com els premis i mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals. |
El [[1960]], rep el primer premi de pintura de l'Ajuntament d'[[Alcoi]]. Són nombroses les exposicions dins i fora del país, així com els premis i mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.antonimiro.com Antoni Miró] |
* [http://www.antonimiro.com Antoni Miró]. |
||
{{pintors alcoians}} |
{{pintors alcoians}} |
||
Revisió del 18:39, 4 nov 2015
.jpg) (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1 de setembre de 1944 Alcoi |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
| Art | pintura i escultura |
| Moviment | realisme social |
| Premis | |
| Lloc web | https://www.antonimiro.com |
Antoni Miró (Alcoi, 1 de setembre de 1944[1]) és un pintor i escultor alcoià.
Obra
Antoni Miró viu i treballa al Mas Sopalmo. En gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-72) i el 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (Itàlia).
La seua obra, situada dins del realisme social, s'inicia en l'expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixanta, el seu interès pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que, als setanta, s'identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses.
Si la seua pintura és una pintura de conscienciació, no és menys cert que en el seu procés creatiu s'inclou un destacat grau de "conscienciació de la pintura", en què diverses experiències, tècniques, estratègies i recursos s'uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plàstic, que no s'esgota en ser un "mitjà" per a la comunicació ideològica, sinó que de comú acord es constitueix en registre d'una evident comunicació estètica.
Les diferents èpoques o sèries de la seua obra com "Les nues" (1964), "La fam" (1966), "Els bojos" (1967), "Experimentacions i Vietnam"(1968), "L'home" (1970), "Amèrica negra" (1972), "L'home avui" (1973), "El dòlar" (1073-80), "Pinteu pintura" (1980-90) i "Vivace" des de 1991, rebutgen tota mena d'opressió i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana.
El 2007, es va instal·lar a Gandia l'escultura 25 d'Abril de 1707 en record de la Batalla d'Almansa.[2] El 2012, l'IVAM li va dedicar una retrospectiva.[3] El 2013, es va inaugurar una escultura seva d'Ovidi Montllor, amb qui havia compartit amistat, al nou passeig d'Ovidi Montllor (Alcoi).[4]
Reconeixements
El 1960, rep el primer premi de pintura de l'Ajuntament d'Alcoi. Són nombroses les exposicions dins i fora del país, així com els premis i mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals.
Referències
- ↑ «Antoni Miró». Mètode. [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ «Un pacte entre Antoni Miró i el batlle de Gandia frena la retirada de l'escultura de la batalla d'Almansa». Vilaweb, 02-08-2013. [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ «Antoni Miró a l'IVAM, una cita amb disset anys de retard». Vilaweb, 13-11-2012. [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ «Alcoi comença a fer justícia amb Ovidi Montllor». VilaWeb, 28-01-2013. [Consulta: 28 gener 2013].
