Sidoni Apol·linar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 22:14, 22 ago 2007

Sidoni Apol·linar (Caius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius, Lió c. 430 – Clarmont d'Alvèrnia 489) fou un escriptor, senador i bisbe romà.

Era fill d'un prefecte del pretori i es va casar el 452 amb una filla d'Avit, que poc després (456) fou proclamat emperador pel rei visigot Teodoric I. Sidoni va anar a Roma per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (praefectus urbi) i un lloc al senat (458) i va ostentar el càrrec de comes. Després de la mort d'Avit es va retirar a Lugdunum. Mes tard (amb l'emperador Antemi que governà del 467 al 472) va tornar a Roma. El 472 fou nomenat bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, tot i que era laic i estava casat, i per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrec civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot Euric.

La seva obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en Estaci, Ausoni i Claudià) i un conjunt de 24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per la història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a Riothamus, «rei dels britons» (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.

Bibliografia

Jill Harries, Sidonius Apollinaris and the Fall of Rome AD 407-485, Oxford, 1994.
Sidoni Apol·linar, Lletres, Introducció, text revisat i traducció de Joan Bellès, vol. 1-2-3, Barcelona, 1997-1999.

Enllaços externs

Sidonius Apollinaris: text integral de la correspondència, bibliografia detallada i enllaços. (anglès) (neerlandès)

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Era fill d'un prefecte del pretori i es va casar el [[452]] amb una filla d'[[Avit]], que poc després ([[456]]) fou proclamat emperador pel rei [[visigot]] [[Teodoric I]]. Sidoni va anar a [[Roma]] per reunir-se amb el seu sogre i va ocupar la prefectura de Roma (''praefectus urbi'') i un lloc al senat ([[458]]) i va ostentar el càrrec de ''comes''. Després de la mort d'Avit es va retirar a [[Lugdunum]]. Mes tard (amb l'emperador [[Antemi]] que governà del [[467]] al [[472]]) va tornar a Roma. El [[472]] fou nomenat bisbe de Clarmont d'Alvèrnia, tot i que era laic i estava casat, i per això es va separar de la seva dona i va renunciar a tots els seus càrrec civils; com a bisbe va organitzar la resistència al visigot [[Euric]].
-La seva obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en [[Estaci]], [[Ausoni]] i [[Claudià]]) i un conjunt de  24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per l'història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a [[Riothamus]], "rei dels britons" (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.
+La seva obra conservada està formada per panegírics de diversos emperadors (en què es basa en [[Estaci]], [[Ausoni]] i [[Claudià]]) i un conjunt de  24 poemes i 147 cartes, que són una de les poques fonts per la història del període, tot i que de valor literari reduït. Una carta de Sidoni a [[Riothamus]], «rei dels britons» (c. 460) és especialment interessant, ja que proporciona evidències d'un rei o cap militar associat a les illes britàniques, posterior a la retirada romana i en l'època aproximada en què molts especialistes situen l'origen de les llegendes artúriques.
 ==Bibliografia==
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 [[Categoria:Escriptors romans]]
 [[Categoria:Magistrats romans]]
+[[Categoria:Escriptors en llatí]]
 [[Categoria:Bisbes]]