Bledera: diferència entre les revisions
desfaig edició anònim: una enciclopèdia no és un diccionari. El lloc per això és el Viccionari Es desfà la revisió 12195667 de 62.97.113.69 (Discussió) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:Bledes amb porro i all9.JPG|thumb|Bledes amb porro i all]] |
[[Fitxer:Bledes amb porro i all9.JPG|thumb|Bledes amb porro i all]] |
||
La ''' |
La '''bleda''' (''Beta vulgaris'' var. ''cicla'' que descendeix de la [[subespècie]] ''Beta vulgaris'' subsp. ''maritima'') és una planta silvestre o conreada dins la família [[Amaranthaceae]], anteriorment ubicada dins la família [[Chenopodiaceae]] originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la Península ibèrica. |
||
La [[remolatxa]] o ''bleda'' ''rave'' és una varietat anomenada ''crassa'' de ''Beta'' ''vulgaris'' amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau. |
La [[remolatxa]] o ''bleda'' ''rave'' és una varietat anomenada ''crassa'' de ''Beta'' ''vulgaris'' amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau. |
Revisió del 19:30, 2 oct 2013
Per a altres significats, vegeu «Bleda (hun)». |
Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla | |
---|---|
Dades | |
Font de | bleda |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Gènere | Beta |
Espècie | Beta vulgaris |
Subespècie | Beta vulgaris subsp. vulgaris |
Grup cultivar | Beta vulgaris subsp. vulgaris Cicla Group, Beta vulgaris subsp. vulgaris Flavescens Group i Beta vulgaris cicla |
La bleda (Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la Península ibèrica.
La remolatxa o bleda rave és una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau.
Descripció
Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada (quan està florida), fulles en roseta glabres verdes (o groguenques en la varietat de Lió) la penca (nervi mitjà) de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mm.
Conreu
Es pot sembrar tot l'any, excepte els mesos d'hivern si el clima es fred. En el conreu casolà es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre per que es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esgraonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi ràpid per que sigui tendra amb suficient adob (és planta nitròfila) i vol molta aigua. Un cop comença a formar la flor ja no és bona per al consum. Per això per al conreu d'estiu cal utilitzar varietats resistents a l'espigat, si no les temperatures altes provoquen la florida molt ràpidament.
Gastronomia
Planta molt popular, en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Al mercat es pot trobar fresca i congelada.
Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecíol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix els espinacs durant els mesos d'estiu