Francesc Rubiralta i Rubió: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Fill del fundador de CELSA [[Francesc Rubiralta i Vilaseca]], |
Fill del fundador de CELSA [[Francesc Rubiralta i Vilaseca]], i de Isabel Rubió Badia, és el gran de quatre germans.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Adiós al imperio del acero de la familia Rubiralta|url=https://www.elnacional.cat/oneconomia/es/empresas/adios-imperio-acero-familia-rubiralta_1087476_102.html|data=2023-09-04|consulta=2023-11-14|llengua=es}}</ref> |
||
Va estudiar enginyeria de camins, llicenciant-se a la [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]] de [[Manresa]]. Va completar els seus estudis amb un MBA a la [[Universitat de Pennsilvània]].<ref>{{Ref-web|títol=Francesc Rubiralta Rubió|url=https://www.pacteindustrial.org/es/nuestra-red/francesc-rubiralta-rubio/|consulta=2023-11-14|llengua=es|editor=Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona}}</ref> |
|||
Es va incorporar a CELSA Group el 2005, inicialment a l'àrea d'operacions. El 2007 va esdevenir director general de CELSA Steel Service Nordic Holdings, una de les empreses del grup, i entre 2009 i 2010 director general de CEKSA UK Holdings. |
Es va incorporar a CELSA Group el 2005, inicialment a l'àrea d'operacions. El 2007 va esdevenir director general de CELSA Steel Service Nordic Holdings, una de les empreses del grup, i entre 2009 i 2010 director general de CEKSA UK Holdings. |
||
El 2010, en morir el seu pare, va esdevenir conseller delegat i president del Grup CELSA. Es considera una de les grans fortunes de Catalunya.<ref name=":0" /> Durant la dècada de 2010 va |
El 2010, en morir el seu pare, va esdevenir conseller delegat i president del Grup CELSA. Es considera una de les grans fortunes de Catalunya.<ref name=":0" /> Durant la dècada de 2010 va gestionar una política expansionista, fent créixer l'empresa a base d'adquisicions fins esdevenir el tercer fabricant d'acer europeu.<ref name=":1" /> |
||
Durant el 2023 va dur a terme una lluita jurídica per mantenir el control de l'empresa davant dels seus creditors.<ref>{{Ref-web|títol=Francesc Rubiralta lleva el conflicto de Celsa al civet de Luis Conde|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/en-voz-baja/20231009/francesc-rubiralta-conflicto-de-celsa-luis-conde/800670012_0.html|data=2023-10-09|consulta=2023-11-14|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Los acreedores de Celsa exigen un traspaso de poder exprés con los Rubiralta|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/business/20231008/los-acreedores-de-celsa-exigen-traspaso-rubiralta/800170147_0.html|data=2023-10-08|consulta=2023-11-14|llengua=es}}</ref> |
Això va provocar una crisi financera a l'empresa, que primer va negociar amb bancs i més endavant amb fons d'inversió. Això va generar l'inici d'una lluita pel control financer de l'empresa i diverses rodes de refinançament de deute. El 2017 va haver de refinançar el deute amb compres d'accions de la pròpia empresa.<ref>{{Ref-web|títol=La guerra pel control de Celsa, un imperi de 6.000 milions|url=http://www.viaempresa.cat/economia/guerra-control-celsa-imperi-vinton_2180439_102.html|data=2023-03-22|consulta=2023-11-14|llengua=ca|editor=Via Empresa|nom=Roger|cognom=Vinton|enllaçautor=Roger Vinton}}</ref> El 2021 el Govern Espanyol va injectar més de 500 milions d'euros a l'empresa. Durant el 2023 va dur a terme una lluita jurídica per mantenir el control de l'empresa davant dels seus creditors.<ref>{{Ref-web|títol=Francesc Rubiralta lleva el conflicto de Celsa al civet de Luis Conde|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/en-voz-baja/20231009/francesc-rubiralta-conflicto-de-celsa-luis-conde/800670012_0.html|data=2023-10-09|consulta=2023-11-14|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Los acreedores de Celsa exigen un traspaso de poder exprés con los Rubiralta|url=https://cronicaglobal.elespanol.com/business/20231008/los-acreedores-de-celsa-exigen-traspaso-rubiralta/800170147_0.html|data=2023-10-08|consulta=2023-11-14|llengua=es}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 06:18, 14 nov 2023
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1977 (46/47 anys) Barcelona |
President European Steel Association | |
2022 – novembre 2023 ← Geert Van Poelvoorde | |
Vicepresident UNESID | |
2019 – | |
2n Executiu en cap CELSA | |
2010 – ← Francesc Rubiralta i Vilaseca | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Pennsilvània |
Activitat | |
Camp de treball | Indústria metal·lúrgica |
Ocupació | empresari |
Ocupador | CELSA (2005–) |
Família | |
Pare | Francesc Rubiralta i Vilaseca |
Francesc Rubiralta i Rubió (Barcelona, 1977) és un empresari català, president i conseller delegat de CELSA des de 2010,[1] i des de 2022 és President de l'European Steel Association, la patronal siderúrgica més coneguda com Eurofer.[2]
Biografia
Fill del fundador de CELSA Francesc Rubiralta i Vilaseca, i de Isabel Rubió Badia, és el gran de quatre germans.[3]
Va estudiar enginyeria de camins, llicenciant-se a la UPC de Manresa. Va completar els seus estudis amb un MBA a la Universitat de Pennsilvània.[4]
Es va incorporar a CELSA Group el 2005, inicialment a l'àrea d'operacions. El 2007 va esdevenir director general de CELSA Steel Service Nordic Holdings, una de les empreses del grup, i entre 2009 i 2010 director general de CEKSA UK Holdings.
El 2010, en morir el seu pare, va esdevenir conseller delegat i president del Grup CELSA. Es considera una de les grans fortunes de Catalunya.[1] Durant la dècada de 2010 va gestionar una política expansionista, fent créixer l'empresa a base d'adquisicions fins esdevenir el tercer fabricant d'acer europeu.[3]
Això va provocar una crisi financera a l'empresa, que primer va negociar amb bancs i més endavant amb fons d'inversió. Això va generar l'inici d'una lluita pel control financer de l'empresa i diverses rodes de refinançament de deute. El 2017 va haver de refinançar el deute amb compres d'accions de la pròpia empresa.[5] El 2021 el Govern Espanyol va injectar més de 500 milions d'euros a l'empresa. Durant el 2023 va dur a terme una lluita jurídica per mantenir el control de l'empresa davant dels seus creditors.[6][7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Francesc Rubiralta Rubió y familia. Los más ricos de 2020 en España» (en castellà), 04-02-2020. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ Agencias. «Francesc Rubiralta (Celsa), nuevo presidente de la patronal europea de la siderurgia (Eurofer)» (en castellà), 17-11-2022. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Adiós al imperio del acero de la familia Rubiralta» (en castellà), 04-09-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Francesc Rubiralta Rubió» (en castellà). Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ Vinton, Roger. «La guerra pel control de Celsa, un imperi de 6.000 milions». Via Empresa, 22-03-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Francesc Rubiralta lleva el conflicto de Celsa al civet de Luis Conde» (en castellà), 09-10-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Los acreedores de Celsa exigen un traspaso de poder exprés con los Rubiralta» (en castellà), 08-10-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].