Vés al contingut

Tigrinya: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Engegant descripció fonològica per a →Esbós lingüístic de la llengua tigrinya
m Format de referències
 
(87 revisions intermèdies per 32 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{llengua|nom=Tigrinya
{{Infotaula llengua
|nomnadiu=''ትግርኛ'' tigriññā
|nomnadiu=''ትግርኛ'' tigriññā
|altresdenominacions = Tigrigna, tigrnia, tigrinià
|pronunciació=/tɨg.rɨ.ɲa/
| pronunciació=/tɨg.rɨ.ɲa/
|estats=[[Eritrea]], [[Etiòpia]]
|regió=Regió Tigré ([[Etiòpia]]), [[Eritrea]]
|estats = [[Eritrea]], [[Etiòpia]]
|regió = Regió Tigre ([[Etiòpia]]), [[Eritrea]]
|parlants=4.45 milions (2005)
|parlants = 4,45 milions (2005)
|rank=-
|nació = [[Eritrea]], [[Etiòpia]]
|família=[[Llengua afroasiàtica]]<br />
|iso1=ti
&nbsp;&nbsp;[[Llengua semítica]]<br />
|iso2=tir
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Semític meridional|Meridional]]<br />
|iso3=tir
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües etiòpiques|Etiòpica]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Etiòpic septentrional|Septentrional]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Tigrinya''<br />
|nació=[[Eritrea]], [[Etiòpia]]<br />
|iso1=ti|iso2=tir|iso3=tir
}}
}}
El '''tigrinya'''<ref>En algunes edicions de la [[GEC]] és '''tigrinyà'''.</ref> és una [[llengües semítiques etiopicoeritrees|llengua semítica etiopicoeritrea]] parlada per uns 4.5 milions de persones majoritàriament pertanyents al [[poble tigrinya]] o [[tigrai]], que viu a l'[[Eritrea]] central i a la [[Regió Tigré]] d'[[Etiòpia]] (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a [[Israel]]) i que gaudeix de l'estatus de [[llengua oficial]] a tots dos estats.
El '''tigrinya'''<ref>En algunes edicions de la [[GEC]] és '''tigrinyà'''.</ref> és una [[llengües semítiques etiopicoeritrees|llengua semítica etiopicoeritrea]] parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al [[poble tigrinya]] o tigrai, que viu a l'[[Eritrea]] central i a la [[Tigre (regió)|Regió Tigre]] d'[[Etiòpia]] (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a [[Israel]]) i que gaudeix de l'estatus de [[llengua oficial]] a tots dos estats.


== Història interna de la llengua ==
== Història interna de la llengua ==
Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en [[manuscrits]] antics escrits en [[gueez]] i diversos [[glossari]]s tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de [[legislació]] tradicional [[Loggo Sarda]], trobat dins l'església de [[Sarda (Etiòpia)|Sarda]] ([[Etiòpia]]), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al segle XIX. <ref>Kogan 2007: 381.</ref>
Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en [[manuscrits]] antics escrits en [[gueez]] i diversos [[glossari]]s tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de [[legislació]] tradicional [[Loggo Sarda]], trobat dins l'església de [[Sarda]] ([[Etiòpia]]), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al {{segle|XIX}}.<ref>Kogan 2007: 381.</ref>


== Esbós lingüístic de la llengua tigrinya ==
== Esbós lingüístic de la llengua tigrinya ==

=== Fonologia ===
=== Fonologia ===

==== Sistema consonàntic ====
==== Sistema consonàntic ====
{| class=wikitable style="text-align: center;"

{| class="wikitable" style="text-align: center;"
|-
|-
! rowspan="2" colspan="2"|
! rowspan=2 colspan=2|
! rowspan="2" |[[Consonant labial|Labial]]<sup>{{mida|1=1}}</sup>
! rowspan=2 |[[Consonant labial|Labial]]<sup>{{mida|1=1}}</sup>
! rowspan="2" |[[Consonant dental|Dental]]
! rowspan=2 |[[Consonant dental|Dental]]
! rowspan="2" |[[Consonant palatal|Palatal]]<sup>{{mida|1=2}}</sup>
! rowspan=2 |[[Consonant palatal|Palatal]]<sup>{{mida|1=2}}</sup>
! colspan="2" |[[Consonant velar|Velar]]
! colspan=2 |[[Consonant velar|Velar]]
! rowspan="2" |[[Consonant faringal|Faringal]]
! rowspan=2 |[[Consonant faringal|Faringal]]
! rowspan="2" |[[Consonant glotal|Glotal]]
! rowspan=2 |[[Consonant glotal|Glotal]]
|-
|-
! <small>- [[labialització|labialitzada]]</small>
! {{mida|1=- [[labialització|labialitzada]]}}
! <small>+ [[labialització|labialitzada]]</small>
! {{mida|1=+ [[labialització|labialitzada]]}}
|-
|-
!colspan="2"|[[Consonant nasal|Nasal]]
!colspan=2|[[Consonant nasal|Nasal]]
|{{AFI|/m/}}
|{{AFI|/m/}}
|{{ AFI|/n/}}
|{{ AFI|/n/}}
Línia 48: Línia 41:
|
|
|-
|-
!rowspan="3"|[[Consonant oclusiva|Oclusiva]]
!rowspan=3|[[Consonant oclusiva|Oclusiva]]
!{{mida|1=[[Consonant sorda|sorda]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant sorda|sorda]]}}
|{{AFI|/p/}}
|{{AFI|/p/}}
|{{AFI|/t/}}
|{{AFI|/t/}}
|{{AFI|/tʃ/ }} (''č'')
|{{AFI|/tʃ/}} (''č'')
|{{AFI|/k/}}
|{{AFI|/k/}}
|{{AFI|/kʷ/}}
|{{AFI|/kʷ/}}
Línia 58: Línia 51:
|{{AFI|/ʔ/}} (''ˀ'')
|{{AFI|/ʔ/}} (''ˀ'')
|-
|-
!{{mida|1=[[Consonant sonora|sonora]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant sonora|sonora]]}}
|{{AFI|/b/}}
|{{AFI|/b/}}
|{{AFI|/d/}}
|{{AFI|/d/}}
Línia 67: Línia 60:
|
|
|-
|-
!{{mida|1=[[Consonant ejectiva|ejectiva]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant ejectiva|ejectiva]]}}
|{{AFI|/pʼ/}}
|{{AFI|/pʼ/}}
|{{AFI|/tʼ/}}
|{{AFI|/tʼ/}}
|{{AFI|/tʃʼ/}} (''čʼ'' )
|{{AFI|/tʃʼ/}} (''čʼ'')
|{{AFI|/kʼ/}}
|{{AFI|/kʼ/}}
|{{AFI|/kʼʷ/}}
|{{AFI|/kʼʷ/}}
Línia 76: Línia 69:
|
|
|-
|-
!rowspan="3"|[[Consonant fricativa|Fricativa]]
!rowspan=3|[[Consonant fricativa|Fricativa]]
!{{mida|1=[[Consonant sorda|sorda]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant sorda|sorda]]}}
|{{AFI|/f/}}
|{{AFI|/f/}}
|{{AFI|/s/}}
|{{AFI|/s/}}
|{{AFI|/ʃ/ }} (''š'')
|{{AFI|/ʃ/}} (''š'')
|{{AFI|*[x]}}<sup>{{mida|1=3}}</sup>
|{{AFI|*[x]}}<sup>{{mida|1=3}}</sup>
|{{AFI|*[xʷ])}}<sup>{{mida|1=3}}</sup>
|{{AFI|*[xʷ])}}<sup>{{mida|1=3}}</sup>
|{{AFI|/ħ/ }} (''ḥ'')
|{{AFI|/ħ/}} (''ḥ'')
|{{AFI|/h/}}
|{{AFI|/h/}}
|-
|-
!{{mida|1=[[Consonant sonora|sonora]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant sonora|sonora]]}}
|*/v/<sup>{{mida|1=4}}</sup>
|*/v/<sup>{{mida|1=4}}</sup>
|{{AFI|/z/}}
|{{AFI|/z/}}
Línia 95: Línia 88:
|
|
|-
|-
!{{mida|1=[[Consonant ejectiva|ejectiva]]}}
!{{mida|1 = [[Consonant ejectiva|ejectiva]]}}
|
|
|{{AFI|/sʼ/}}
|{{AFI|/sʼ/}}
Línia 104: Línia 97:
|
|
|-
|-
!colspan="2"|[[Consonant aproximant|Aproximant]]
!colspan=2|[[Consonant aproximant|Aproximant]]
|
|
|{{AFI|/l/}}
|{{AFI|/l/}}
Línia 113: Línia 106:
|
|
|-
|-
!colspan="2"|[[Consonant ròtica|Ròtica]]
!colspan=2|[[Consonant ròtica|Ròtica]]
|
|
|{{AFI|/r/}}
|{{AFI|/r/}}
Línia 123: Línia 116:
|}
|}


: {{mida|1=<sup>1</sup> Terme inclusiu per a [[Consonant bilabial|bilabials]] i [[Consonant labiodental|labiodentals]].}}
: {{mida|1=¹ Terme inclusiu per a [[Consonant bilabial|bilabials]] i [[Consonant labiodental|labiodentals]].}}
: {{mida|1=<sup>2</sup> Incloent-hi tant [[Consonant palatal|palatals]] com [[Consonant palatoalveolar|palatoalveolars]].}}
: {{mida|1=² Incloent-hi tant [[Consonant palatal|palatals]] com [[Consonant palatoalveolar|palatoalveolars]].}}
: {{mida|1=<sup>3</sup> Les [[Consonant fricativa|fricatives]] [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants [[al·lòfon|al·lofòniques]] de les corresponents [[Consonant oclusiva|oclusives]].}}
: {{mida|1=<sup>3</sup> Les [[Consonant fricativa|fricatives]] [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants [[al·lòfon|al·lofòniques]] de les corresponents [[Consonant oclusiva|oclusives]].}}
: {{mida|1=<sup>4</sup> Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.}}
: {{mida|1=<sup>4</sup> Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.}}


==== Sistema vocàlic ====
==== Sistema vocàlic ====
{| class=wikitable style="text-align: center;"

{| class="wikitable" style="text-align: center;"
|-
|-
!
!
Línia 152: Línia 144:
|
|
|}
|}



=== Morfologia ===
=== Morfologia ===

==== Morfologia nominal ====
==== Morfologia nominal ====

===== Gènere gramatical dels substantius =====
===== Gènere gramatical dels substantius =====
Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-''a'', -''t'', -''at'') no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius. <ref>Kogan 2007: 388.</ref>
Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-''a'', -''t'', -''at'') no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius.<ref name="Kogan">Kogan 2007: 388.</ref>
: '''ˀətu wädi''' ‘el noi’ – '''ˀəta gʷal''' ‘la noia’
: '''ˀətu wädi''' ‘el noi’ – '''ˀəta gʷal''' ‘la noia’
: '''ˀətu ˀanbäsa''' ‘el lleó’ – '''ˀəta waˁro''' ‘la lleona’
: '''ˀətu ˀanbäsa''' ‘el lleó’ – '''ˀəta waˁro''' ‘la lleona’
De fet, fora de casos excepcionals com '''ṣäḥay''' ‘sol' (masculí) i '''wärḥi''' ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení.<ref name="Kogan"/>

De fet, fora de casos excepcionals com '''ṣäḥay''' ‘sol’ (masculí) i '''wärḥi''' ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení. <ref>Kogan 2007: 388.</ref>



===== Nombre gramatical =====
===== Nombre gramatical =====
El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant [[afixació]] ([[plural extern]]) com [[apofonia]] o alternança vocàlica interna ([[plural intern]] o [[plural fracte|fracte]]). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica. <ref>Kogan 2007: 388.</ref>
El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant [[afixació]] ([[plural extern]]) com [[apofonia]] o alternança vocàlica interna ([[plural intern]] o [[plural fracte|fracte]]). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica.<ref name="Kogan"/>


* '''Plurals externs'''
====== Plurals externs ======
El [[pluralitzador]] més general és -'''at''', amb una variant -'''tat''' en [[distribució complementària]] per a substantius acabats en vocal:
El [[pluralitzador]] més general és -'''at''', amb una variant -'''tat''' en [[distribució complementària]] per a substantius acabats en vocal:
: '''nägär''' ‘cosa’, ‘assumpte’ → pl. '''nägärat'''
: '''nägär''' ‘cosa’, ‘afer’ → pl. '''nägärat'''
: '''säb''' ‘home’ → pl. '''säbat'''
: '''säb''' ‘home’ → pl. '''säbat'''
: '''mələkkət''' ‘senyal, signe’ → pl. '''mələkkətat'''
: '''mələkkət''' ‘senyal, signe’ → pl. '''mələkkətat'''
Línia 189: Línia 176:
: '''bəčʼay''' ‘company’ → pl. '''bəčʼot'''
: '''bəčʼay''' ‘company’ → pl. '''bəčʼot'''


====== Plurals interns ======

No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents:<ref>Kogan 2007: 389.</ref>
* '''Plurals interns'''
No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents: <ref>Kogan 2007: 389.</ref>


: ''nägri'' → ''ˀanagər''
: ''nägri'' → ''ˀanagər''
:: '''wärḥi''' ‘mes’ → pl. '''ˀawarəḥ'''
:: '''wärḥi''' ‘mes' → pl. '''ˀawarəḥ'''


: ''nägri'' → ''ˀangərti''
: ''nägri'' → ''ˀangərti''
:: '''ḳʷäṣli''' ‘fulla’ → pl. '''ˀaḳʷṣəlti'''
:: '''ḳʷäṣli''' ‘fulla’ → pl. '''ˀaḳʷṣəlti'''
:: '''ˁaṣmi''' ‘os’ → pl. '''ˀaˁṣəmti'''
:: '''ˁaṣmi''' ‘os' → pl. '''ˀaˁṣəmti'''


: ''nägri'' → ''ˀangur''
: ''nägri'' → ''ˀangur''
Línia 206: Línia 192:


: ''nəgri'' → ''ˀangar''
: ''nəgri'' → ''ˀangar''
:: '''bərki''' ‘genoll’ → pl. '''ˀabrak'''
:: '''bərki''' ‘genoll' → pl. '''ˀabrak'''
:: '''ṣəfri''' ‘ungla’ → pl. '''ˀaṣfar'''
:: '''ṣəfri''' ‘ungla’ → pl. '''ˀaṣfar'''


Línia 229: Línia 215:
:: '''mäsḳäl''' ‘creu’ → pl. '''mäsaḳəl'''
:: '''mäsḳäl''' ‘creu’ → pl. '''mäsaḳəl'''


====== Pluralització mixta ======

* '''Pluralització mixta'''
Alguns substantius presenten simultàniament [[apofonia]] i [[sufixació]] en el plural:
Alguns substantius presenten simultàniament [[apofonia]] i [[sufixació]] en el plural:
: '''kälbi''' ‘gos’ → pl. '''ˀaklabat'''
: '''kälbi''' ‘gos' → pl. '''ˀaklabat'''


===== Pronoms personals =====
==== Morfologia dels adjectius ====
Si bé diacrònicament i dins el conjunt de les llengües semítiques els [[adjectiu]]s (inclosos els [[participi]]s i els [[Adjectiu verbal|adjectius verbals]]) pertanyen, ensems amb els [[substantius]] a la categoria nominal, en tigrinya presenten diverses característiques morfològiques específiques i distintives, com ara l'existència d'esquemes derivatius exclusivament adjectivals i de sufixos feminitzadors potencialment afixables a la majoria dels adjectius.
El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons [[enclític]]s.


===== Esquemes adjectivals =====
* '''Pronoms personals independents'''
Els esquemes [[adjectiu|adjectivals]] més recurrents en tigrinya són els següents:<ref>Kogan 2007: 390.</ref>
Les formes tòniques consignades en la següent taula <ref>Basada en Kogan 2007: 382.</ref> són emprades exclusivament en funcions [[nominatiu|nominatives]]:
: '''näggir'''
:: ''bälliḥ'' ‘esmolat, tallant’ (√blḥ)
:: ''ˁammiḳ'' pregon, profund‘’ (√ˁmḳ)


: '''nəgur''' (pronunciat generalment [nugur], en diacronia és el [[participi passiu]])
{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
:: ''ṣənuˁ'' [s'unuʕ] ‘fort’ (√ṣnˁ)
:: ''ṣəruy'' [s'uruy] ‘pur, purificat’ (√ṣry)

: '''nəggur''' (pronunciat generalment [nuggur])
:: ''ṣəbbuḳ'' [s'ubːuk’] ‘bo’ (√ṣbḳ)
:: ''fəṣṣum'' [fus'ːum] ‘perfecte’ (√fṣm)

: '''nägar'''
:: ''täṣay'' ‘contrari, oposat’ (√tṣy)
:: ''näḳʷar'' ‘cec’ (√nḳʷr)

: '''näggar'''
:: ''ḳʷäṣṣal'' ‘verd' (√ḳʷṣl)
:: ''käddaˁ'' ‘rebel, traïdor’ (√kdʕ)

: '''nəgar'''
:: ''ḥəmaḳ'' ‘dolent, roí’, ‘podrit’ (√ḥmḳ)
:: ''ḥəyaw'' ‘viu’ (√ḥyw)

===== Sufixos adjectivitzadors =====
Els [[sufix]]os més comuns en la [[Derivació (gramàtica)|derivació]] d'adjectius per [[sufixació]], generalment de caràcter [[denominatiu]], són:<ref name="Kogan01">Kogan 2007: 391.</ref>
: -'''am''' (-''amma'')
:: ''näwram'' ‘vergonyós' (< ''näwri'' ‘vergonya’)

: -'''ay''' / -'''awi''' / -'''away'''
:: ''taḥtay'' ‘baix, inferior’ (< ''taḥti'' ‘baix, part inferior’)
:: ''mədrawi'' ‘terrè, terrenal, terrestre’ (< ''mədri'' ‘terra’)

: -'''äyna''' / -'''äñña''' / -'''əñña''', variants totes tres probablement manllevades a l'[[amhàric]]<ref name="Kogan01"/>
:: ''ˀunätäyna'' / ''ˀunätäñña'' ‘veritable, vertader’ (< ''ˀunät'' ‘veritat’)
:: ''näwram'' ‘vergonyós' (< ''näwri'' ‘vergonya’)

: -'''an'''
:: ''säkran'' ‘ebri, embriac, borratxo’

===== Gènere dels adjectius =====
Llevat fonamentalment dels del tipus ''näggar'' i dels derivats amb els sufixos -''am'', -''äyna'' i -''äñña'', la gran majoria dels adjectius presenten en el [[Singular (gramàtica)|singular]] formes femenines morfològicament marcades.

El sufix feminitzador més comú en tigrinya és -'''t''', que pot provocar diversos fenòmens d'acomodació fonètica:<ref name="Kogan01"/>
: m. '''zämänawi''' ‘modern, actual' → f. '''zämänawit'''
: m. '''gərum''' ‘meravellós' → f. '''gərəmti'''
: m. '''ṣəbbuḳ''' ‘bell' → f. '''ṣəbbəḳti'''

Típica dels adjectius d'esquema ''näggir'' és la derivació [[Apofonia|apofònica]] de la forma femenina segons el paradigma m. '''näggir''' / f. '''näggar''':<ref name="Kogan01"/>
: m. '''ṣällim''' ‘negre’ → f. '''ṣällam'''
: m. '''ḳäyyəḥ''' ‘vermell' → f. '''ḳäyyaḥ'''

Altrament que en gueez, l'oposició de gènere es [[Neutralització (gramàtica)|neutralitza]], però, en el [[plural]]:<ref>Lipiński 1997: 279, Kogan 2007: 391.</ref>
: '''''ṣəbbuḳat''''' ''ˀawäddat'' ‘nois bells' – '''''ṣəbbuḳat''''' ''ˀawaləd'' ‘noies belles'

===== Nombre dels adjectius =====
Igual que en el cas dels substantius, la [[Plural (gamàtica)|pluralització]] dels adjectius pot ser [[Plural extern|externa]], per sufixació de la marca -'''at''':
: sg. '''muluˀ''' ‘ple’ → pl. '''muluˀat'''

o bé [[Plural intern|interna]], limitada a determinat tipus adjectivals, entre els quals ''näggir'', amb plural ''näggärti'':.<ref name="Kogan01"/>
: sg. '''däḳḳiḳ''' ‘petit’ → pl. '''däḳḳäḳti'''

===== Gradació adjectival =====
Com la resta de [[llengües semítiques septentrionals]], el tigrinya no coneix l'[[elatiu]] morfològic (cf. àrab كبير ''kabīr'' ‘gran' → أكبر ''ˀakbar'' ‘més gran'<ref>Lipiński 1997: 279-280.</ref>) i expressa la [[Comparació (gramàtica)|comparació]] mitjançant l'[[Imperfectiu (gramàtica)|imperfectiu]] d'un [[verb de qualitat]] acompanyat de la preposició ''ˀənkab'':<ref name="Kogan01"/>
: ''gäzay '''ˀənkab''' gäzaka '''yäˁabbi''''' ‘la meva casa és més gran que la teva’ (cf. ''ˁabəy'' ‘gran')

==== Pronoms personals ====
El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons [[enclític]]s.

===== Pronoms personals independents =====
Les formes tòniques consignades en la següent taula<ref>Basada en Kogan 2007: 382.</ref> són emprades exclusivament en funcions [[nominatiu|nominatives]]:

{| class=wikitable; | style="text-align: center" cellpadding=2
|-style="background-color: rgb(119,136,153);"
|-style="background-color: rgb(119,136,153);"
| || || {{mida|1= TIGRINYA}} || || {{mida|1=TIGRE}} || {{mida|1= DAHALIK}} || {{mida|1=GUEEZ}}
| || || {{mida|1= TIGRINYA}} || || {{mida|1=TIGRE}} || {{mida|1= DAHALIK}} || {{mida|1=GUEEZ}}
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 1 || || '''ˀanä''' || || ''ˀana'' || ''ana'' || ''ˀana''
| 1 || || '''ኣነ'''<br />'''ˀanä''' || || ''ˀana'' || ''ana'' || ''ˀana''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| rowspan=2| 2 || {{mida|1=m}} || ''' nəssəḵa'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənta'' || ''enta'' || ''ˀanta''
| rowspan=2| 2 || {{mida|1=m}} || '''ንስኻ'''<br />'''nəssəḵa'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənta'' || ''enta'' || ''ˀanta''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssəḵi'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənti'' || ''enti'' || ''ˀanti''
| {{mida|1=f}} || '''ንስኺ'''<br />'''nəssəḵi'''{{mida|1=*}} || || ''ˀənti'' || ''enti'' || ''ˀanti''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| rowspan=2| 3|| {{mida|1=m}} || '''nəssu''' || || ''hətu'' || ''itu'' || ''wəˀətu''
| rowspan=2| 3|| {{mida|1=m}} || '''ንሱ'''<br />'''nəssu''' || || ''hətu'' || ''itu'' || ''wəˀətu''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssa''' || || ''həta'' || ''ita'' || ''yəˀəti''
| {{mida|1=f}} || '''ንሳ'''<br />'''nəssa''' || || ''həta'' || ''ita'' || ''yəˀəti''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 4|| || '''nəḥna''' (''nəssatna'') || || ''ḥəna'' || ''neḥna'' || ''nəḥna''
| 4|| || '''ንሕና'''<br />'''nəḥna'''<br />(''nəssatna'') || || ''ḥəna'' || ''neḥna'' || ''nəḥna''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| rowspan=2| 5|| {{mida|1=m}} || '''nəssəḵ'''('''atk''')'''um'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntum'' || ''intum'' || ''ˀantəmu''
| rowspan=2| 5|| {{mida|1=m}} || '''ንስኻትኩም'''<br />'''nəssəḵ'''('''atk''')'''um'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntum'' || ''intum'' || ''ˀantəmu''
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| {{mida|1=f}} || '''nəssəḵ'''('''atk''')'''ən'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntən'' || ''intun'' || ''ˀantən''
| {{mida|1=f}} || '''ንስኻትክን'''<br />'''nəssəḵ'''('''atk''')'''ən'''{{mida|1=*}} || || ''ˀəntən'' || ''intun'' || ''ˀantən''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| rowspan=2| 6|| {{mida|1=m}} || '''nəss'''('''at''')'''om''' || || ''hətom'' || ''itam'' || ''wəˀətomu / əmuntu''
| rowspan=2| 6|| {{mida|1=m}} || '''ንሳቶም'''<br />'''nəss'''('''at''')'''om''' || || ''hətom'' || ''itam'' || ''wəˀətomu / əmuntu''
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| {{mida|1=f}} || '''nəss'''('''at''')'''än''' || || ''hətan'' || ''itan'' || ''yəˀəton / əmāntu''
| {{mida|1=f}} || '''ንሳተን'''<br />'''nəss'''('''at''')'''än''' || || ''hətan'' || ''itan'' || ''yəˀəton / əmāntu''
|}
|}


: {{mida|1=* Les antigues formes [[protosemític|semítiques comunes]] es conserven en la llengua moderna com a [[vocatiu]]s: 2 m. '''ˀanta''' / '''ˀatta''' - f. '''ˀanti''' / '''ˀatti''', 5 m. '''ˀantum''' / '''ˀattum''' (''ˀantumat'' / ''ˀattumat'') - f. '''ˀantən''' / '''ˀattən''' (''ˀantənat'' / ''ˀattənat''). Així, per exemple: '''ˀatta tämähari''' ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. '''nəssəḵum''' i fem. '''nəssəḵən'''.}}<ref>Kogan 2007: 382.</ref>
: {{mida|1=* Les antigues formes [[protosemític|semítiques comunes]] es conserven en la llengua moderna com a [[vocatiu]]s: 2 m. '''ኣታ''' ''ˀanta'' / ''ˀatta'' - f. '''ኣቲ''' ''ˀanti'' / ''ˀatti'', 5 m. '''ኣቱም''' ''ˀantum'' / ''ˀattum'' (''ˀantumat'' / ''ˀattumat'') - f. '''ኣተን''' ''ˀantən'' / ''ˀattən'' (''ˀantənat'' / ''ˀattənat''). Així, per exemple: ''ˀatta tämähari'' ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. ''nəssəḵum'' i fem. ''nəssəḵən''.}}<ref>Kogan 2007: 382.</ref>


===== Sistema díctic =====
==== Sistema díctic ====
El tigrinya presenta dues sèries de [[Pronom díctic|pronoms díctics]] amb una oposició semàntica bàsica ''proper'' (''ˀəz''-) / ''llunyà'' (''ˀət''-) que es concreta en els paradigmes següents:
El tigrinya presenta dues sèries de [[Pronom díctic|pronoms díctics]] amb una oposició semàntica bàsica proper (''ˀəz''-) / llunyà (''ˀət''-) que es concreta en els paradigmes següents:<ref>Kogan 2007: 388, 391.</ref>


* '''Díctic de proximitat''' (‘aquest, est’, ‘aqueix, eix’)
===== Díctic de proximitat =====
Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.


{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
{| class=wikitable; | style="text-align: center" cellpadding=2
|-style="background-color: white;"
|-style="background-color: white;"
| || {{mida|1=sg.}} || {{mida|1=pl.}}
| || {{mida|1=sg.}} || {{mida|1=pl.}}
Línia 278: Línia 335:
| masc. || '''ˀəzu''' (''ˀəzuy'') || '''ˀəzom''' (''ˀəziˀom'' / ''ˀəziˀatom'')
| masc. || '''ˀəzu''' (''ˀəzuy'') || '''ˀəzom''' (''ˀəziˀom'' / ''ˀəziˀatom'')
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| fem. || '''ˀəza''' (''ˀəziˀa'') || '''ˀəzän''' (''ˀəziˀen'' / ''ˀəziˀatän'')
| fem. || '''ˀəza''' (''ˀəziˀa'') || '''ˀəzän''' (''ˀəziˀen'' / ''ˀəziˀatän''){{mida|1=*}}
|}
|}


: {{mida|1=* Hi ha, per a tot el paradigma, variants amb [[afèresi]], especialment en posició interna de frase: ''zu'', ''za''...}}

L'origen del demostratiu de proximitat ''ˀəz''- es troba en el [[pronom determinatiu-relatiu]] [[protosemític]] * ''ṯu'' / * '''ḏu''', al qual se li prefixà un element díctic * ''hā''- (cf. [[llengua fenícia|fenici]] ''hˀz'' / ''ˀz'', [[Llengua hebrea|hebreu]] m. ''hazze'', f. ''hazot'' o [[Llengua àrab|àrab]] m. ''hāḏā'', f. ''hāḏihi''),<ref>Lipiński 1997: 321-322.</ref> amb posterior igualació del [[Paradigma (gramàtica)|paradigma]] arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en [[gueez]] entre sg. m. ''zə'', f. ''zā'' i pl. m. ''əllu'', f. ''əllā'').


* '''Díctic de llunyania''' (‘aquell’)
===== Díctic de llunyania =====
Amb valor del català ‘aquell'.


{| class="wikitable"; | style="text-align: center" cellpadding="2"
{| class=wikitable; | style="text-align: center" cellpadding=2
|-style="background-color: white;"
|-style="background-color: white;"
| || {{mida|1=sg.}} || {{mida|1=pl.}}
| || {{mida|1=sg.}} || {{mida|1=pl.}}
Línia 290: Línia 351:
| masc. || '''ˀətu''' (''ˀətuy'') || '''ˀətom''' (''ˀətiˀom'' / ''ˀətiˀatom'')
| masc. || '''ˀətu''' (''ˀətuy'') || '''ˀətom''' (''ˀətiˀom'' / ''ˀətiˀatom'')
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
|-style="background-color: rgb(211,211,211);"
| fem. || '''ˀəta''' (''ˀətiˀa'') || '''ˀətän''' (''ˀətiˀen'' / ''ˀətiˀatän'')
| fem. || '''ˀəta''' (''ˀətiˀa'') || '''ˀətän''' (''ˀətiˀen'' / ''ˀətiˀatän''){{mida|1=*}}
|}
|}


: {{mida|1=* Amb variants ''tu'', ''ta''... (vegeu supra).}}


Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en [[semític oriental]], diverses llengües [[semític nord-occidental|nord-occidentals]] i [[gurague occidental]]) a un antic [[pronom personal]] de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció ''nəss''- (< * ''näfs'') amb pronom possessiu enclític.<ref>Lipiński 1997: 319.</ref>
Ambdós paradigmes coneixen variants amb [[afèresi]], especialment en posició interna de frase:
: '''ˀəzu''' → '''zu'''
: '''ˀətu''' → '''tu'''


A més d'ésser un pronom díctic, ''ˀət''- és utilitzat en tigrinya també com a [[article definit]]:
: '''ˀətu məšät məs konä''' ‘quan es feu la nit’<ref name="Kogan"/>


==== Morfologia verbal ====
==== Pronom relatiu ====
Les funcions de [[pronom relatiu]] en tigrinya les compleix el [[proclític]] '''zə''' invariable (amb la corresponent forma negativa '''zäy''') anteposat al verb de la [[frase relativa]], amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (''zä''- o ''za''- davant [[Consonant laríngia|laríngia]], ''ˀə''- davant les [[preformativa|preformatives]] ''nə''- i ''tə''-, elisió de ''ˀə''- i ''yə'').<ref>Kogan 2007: 385.</ref>


Descendent del [[pronom determinatiu-relatiu]] protosemític * ''ṯu'' / * ''ḏu'',<ref>Lipiński 1997: 324.</ref> el relatiu '''zə''' és [[cognat]] del gueez ''za'' (singular masculí, oposat al femení ''ˀənta'' i al plural ''ˀəlla'') i del [[harari]] ''zi'', mentre que el tigre empra el proclític ''la''- i les [[Semític etiopicoeritreu meridional|llengües semítiques etiopicoeritrees del sud]] altres que el harari utilitzen ''yä''-.


==== Interrogatius ====
* [[Verb quadriradical|'''Verbs quadriradicals''']]
Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'[[interrogatiu]] pansemític '''män''' (tigre ''man'', gueez ''mannu'' amb un femení secundari ''manna''), mentre que la forma referent a coses, '''ˀəntay''', és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre ''mi'', gueez ''mənt'', amhàric ''mən'', àrab-hebreu-arameu ''mā'').

La forma '''ˀayyänay''' (tigre ''ˀayi'', gueez ''ˀayy(āt)'', d'una base protosemítica * ''ˀay''<ref>Lipiński 1997: 328.</ref>) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin', antic ‘qual').

==== Numerals ====
El tigrinya presenta sengles sèries de [[Numeral (gramàtica)|numerals]] [[Numeral cardinal|cardinals]] i [[Numeral ordinal|ordinals]], mentre que d'altres tipus de numerals ([[Numeral fraccionari|fraccionaris]] o [[Numeral partitiu|partitius]], [[Numeral distributiu|distributius]], [[Numeral multiplicatiu|multiplicatius]]…) s'expressen de manera analítica o perifràstica.

===== Cardinals =====
Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós [[Gènere (gramàtica)|gèneres]]:

{| border=1 cellpadding=3 style="border-collapse: collapse; text-align: center; margin-bottom: 20px;"
|
| masc.
| fem.
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 1 || '''ḥadä''' || '''ḥantit''' / '''ḥanti'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 2 || colspan=2 | '''kələttä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 3 || colspan=2 | '''sälästä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 4 || colspan=2 | '''ˀarbaˁtä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 5 || colspan=2 | '''ḥammuštä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 6 || colspan=2 | '''šədəštä''' (''šudduštä'')
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 7 || colspan=2 | '''šobˁattä''' (''šoˁattä'')
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 8 || colspan=2 | '''šommontä''' (''šommäntä'')
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 9 || colspan=2 | '''təšˁattä'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 10 || colspan=2 | '''ˁassärtä'''
|}

El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural:
: ''ḥammuštä säbäyti'' / ''ḥammuštä ˀanəsti'' ‘cinc dones'


* Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base '''ˁassärtä''' ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'[[enclític]] -'''w''' o bé una juxtaposició [[asíndeton|asindètica]]:
: '''ˁassärtäw ḥadä''' / '''ˁassärtä ḥadä''' ‘11’
: '''ˁassärtäw ḥammuštä''' / '''ˁassärtä ḥammuštä''' ‘15’


* Les formes per les '''desenes''' són:

{| cellpadding=3 style="border-collapse: collapse; text-align: center; margin-bottom: 20px;"
|-style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 20 || '''ˁəsra'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 30 || colspan=2 | '''sälasa'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 40 || colspan=2 | '''ˀarbaˁa'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 50 || colspan=2 | '''ḥamsä'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 60 || colspan=2 | '''səssa'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 70 || colspan=2 | '''säbˁa'''
|- style="background-color: rgb(154,205,50);"
| 80 || colspan=2 | '''sämanya'''
|- style="background-color: rgb(211,211,211);"
| 90 || colspan=2 | '''täsˁa'''
|}

* Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:
:'''məˀti''' ‘100’

:'''šəḥ''' ‘1.000’

:'''əlfi''' (o bé '''ˁassärtä šəḥ''' ''lit.'' ‘deu mil') ‘10.000’

==== Morfologia verbal ====
* [[Verb quadriradical|'''Verbs quadriradicals''']]
Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives [[triradical]]s bé per [[infixació]] de -''n''- / -''l''- / -''r''- / -''ḥ''- (-''h''-) darrere la primera consonant radical o bé per [[reduplicació]] de la tercera radical.<ref>Wajnberg 1937, Kogan 2007: 399.</ref>
Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives [[triradical]]s bé per [[infixació]] de -''n''- / -''l''- / -''r''- / -''ḥ''- (-''h''-) darrere la primera consonant radical o bé per [[reduplicació]] de la tercera radical.<ref>Wajnberg 1937, Kogan 2007: 399.</ref>


El [[paradigma]] de [[conjugació]] dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes [[geminació|geminades]]:
El [[paradigma]] de [[Conjugació gramatical|conjugació]] dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes [[geminació|geminades]]:
: √'''ṣmbr''' ‘unir, aplegar’ : ''ṣämbər'', ''ṣämbärä'' – ''yəṣəmbər'', ''ṣämbiru'' – ''yəṣämbər''
: √'''ṣmbr''' ‘unir, aplegar’ : ''ṣämbər'', ''ṣämbärä'' – ''yəṣəmbər'', ''ṣämbiru'' – ''yəṣämbər''

==== Preposicions ====
Les principals [[Preposició|preposicions]] simples en tigrinya són:<ref>Kogan 2007: 399-400.</ref>
: '''nə''' ‘a’ ([[al·latiu]], [[datiu]], [[nota acusativa]])
: '''bə''' ‘amb, mitjançant’
: '''ˀab''' ‘en, a’ ([[locatiu]])
: '''nab''' ‘vers, envers, cap a’
: '''kab''' (''ˀənkab'') ‘de, des de’ (també [[comparatiu]])
: '''məs''' ‘amb, ensems amb’ ([[associatiu]])
: '''kəsaˁ''' ‘fins a’
: '''wəšṭi''' ‘enmig de, en'

Com en la majoria de llengües semítiques, les combinacions de preposicions són normals en tigrinya:
: '''ˀab ləˁli''' ‘sobre’

Fins i tot són possibles combinacions discontínues del tipus {{mida|1=PREPOSICIÓ}} – {{mida|1=SUBSTANTIU}} – {{mida|1 = [[Posposició|POSPOSICIÓ]]}}:
: '''''bä'''ḥase'' Tädros '''gəze''''' ‘en temps de l'emperador Teodoros'


== Referències ==
== Referències ==
{{reflist}}
{{Referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Amanuel Sahle (1998) {{IPA|''Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ''}}. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5
* Amanuel Sahle (1998) {{IPA|''Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ''}}. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. {{ISBN|1-56902-096-5}}
* Dan'el Täxlu Räda (1996, Eth. Cal.) ''{{IPA|Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña}}''. {{IPA|Mäx'älä}}
* Dan'el Täxlu Räda (1996) ''{{IPA|Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña}}''. {{IPA|Mäx'älä}}
* Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins 'Morphologies of Asia and Africa, Volume 1', Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401. [http://books.google.com/books?id=gaktTQ8vq28C&pg=PA401&dq=tigri%C3%B1a&hl=en&ei=Ed1cTtKQAqX64QTdm4FJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false]
* Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins ''[http://books.google.cat/books?id=gaktTQ8vq28C&pg=PA401&dq=tigri%C3%B1a&hl=ca&ei=Ed1cTtKQAqX64QTdm4FJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false Morphologies of Asia and Africa, Volume 1]'', Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401
* Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1-84356-006-2
* Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language {{ISBN|1-84356-006-2}}
* Eritrean People's Liberation Front (1985) ''Dictionary, English-Tigrigna-Arabic''. Rome: EPLF.
* Eritrean People's Liberation Front (1985) ''Dictionary, English-Tigrigna-Arabic''. Roma: EPLF.
* ----- (1986) ''Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya''. Rome: EPLF.
* Eritrean People's Liberation Front (1986) ''Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya''. Roma: EPLF.
* Kane, Thomas L. (2000) ''Tigrinya-English Dictionary'' (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. ISBN 1-881265-68-4
* Kane, Thomas L. (2000) ''Tigrinya-English Dictionary'' (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. {{ISBN|1-881265-68-4}}
* [[Wolf Leslau|Leslau, Wolf]] (1941) ''Documents tigrigna: grammaire et textes''. Paris: Libraire C. Klincksieck.
* [[Wolf Leslau|Leslau, Wolf]] (1941) ''Documents tigrigna: grammaire et textes''. Paris: Libraire C. Klincksieck.
* [[Edward Lipiński|Lipiński, Edward]] (1997) ''Semitic languages. Outline of a comparative grammar''. Acta Lovaniensia Analecta 80. Leuven: Uitgeverij Peeters – Departament oosterse studies.
* Mason, John (Ed.) (1996) ''{{IPA|Säwasǝw Tǝgrǝñña}}, Tigrinya Grammar''. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback)
* Mason, John (Ed.) (1996) ''[http://books.google.cat/books?id=5w8QAAAAYAAJ&q=tigrinya&dq=tigrinya&hl=ca&ei=1YBeTobJD4KY8QO16uy6Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDAQ6AEwAA {{IPA|Säwasǝw Tǝgrǝñña}}, Tigrinya Grammar]''. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. {{ISBN|0-932415-20-2}} ({{ISBN|0-932415-21-0}}, paperback)
* Praetorius, F. (1871) ''Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien''. Halle. ISBN 3-487-05191-5 (1974 reprint)
* [[Franz Praetorius|Praetorius, Franz]] (1871) ''Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien'' (1974 reprint). Halle. {{ISBN|3-487-05191-5}}
* Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) ''{{IPA|Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña}}''. Addis Ababa: {{IPA|Nəgd matämiya dərəǧǧət}}.
* Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) ''{{IPA|Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña}}''. Addis Ababa: {{IPA|Nəgd matämiya dərəǧǧət}}.
* [[Edward Ullendorff|Ullendorff, E.]] (1985) ''A Tigrinya Chrestomathy''. Stuttgart: F. Steiner. ISBN 3-515-04314-4
* [[Edward Ullendorff|Ullendorff, E.]] (1985) ''A Tigrinya Chrestomathy''. Stuttgart: F. Steiner. {{ISBN|3-515-04314-4}}
* Ze'im Girma (1983) ''{{IPA|Lǝsanä Ag’azi}}''. Asmara: Government Printing Press.
* Ze'im Girma (1983) ''{{IPA|Lǝsanä Ag’azi}}''. Asmara: Government Printing Press.

== Notes ==
{{referències}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{InterWiki|ti|tigrinya}}
{{InterWiki|ti|tigrinya}}
* [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=tir Entrada ''Tigrinya'' de l'''Ethnologue'']
* [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=tir Entrada ''Tigrinya'' de l'''Ethnologue'']
* [http://modersmal.skolutveckling.se/tigrinya/ Materials didàctics per als fills d'emigrats tigrinyòfons a Suècia]
* [http://modersmal.skolutveckling.se/tigrinya/ Materials didàctics per als fills d'emigrats tigrinyòfons a Suècia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090817043542/http://modersmal.skolutveckling.se/tigrinya/ |date=2009-08-17}}
* [http://www.memhr.org/tigrigna/index.shtml Tigrinya en línia, inclou un diccionari anglès-tigrinya]
* [http://www.memhr.org/tigrigna/index.shtml Tigrinya en línia, inclou un diccionari anglès-tigrinya] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201114000658/http://www.memhr.org/tigrigna/index.shtml |date=2020-11-14 }}
{{Llengües semítiques}}

{{Autoritat}}
{{esborrany de llengua}}


[[Categoria:Etiòpic septentrional]]
[[Categoria:Etiòpic septentrional]]
[[Categoria:Llengües d'Etiòpia]]

[[am:ትግርኛ]]
[[an:Idioma tigrinya]]
[[ar:لغة تجرينية]]
[[arz:لغه تيجرينى]]
[[bg:Тигриня]]
[[bn:তিগ্রিনিয়া ভাষা]]
[[br:Tigrigneg]]
[[cu:Тигрин҄ьскъ ѩꙁꙑкъ]]
[[de:Tigrinya (Sprache)]]
[[en:Tigrinya language]]
[[eo:Tigraja lingvo]]
[[es:Tigriña]]
[[eu:Tigrinyera]]
[[fa:زبان تیگرینیایی]]
[[fi:Tigrinja]]
[[fr:Tigrigna]]
[[he:תיגרינית]]
[[hr:Tigrinja jezik]]
[[hu:Tigrinya nyelv]]
[[id:Bahasa Tigrinya]]
[[it:Lingua tigrina]]
[[ja:ティグリニャ語]]
[[ko:티그리냐어]]
[[ku:Zimanê tigrînya]]
[[lij:Lengua tigrinn-a]]
[[lt:Tigrajų kalba]]
[[mk:Тигриња]]
[[mr:तिग्रिन्या भाषा]]
[[nl:Tigrinya (taal)]]
[[no:Tigrinja]]
[[pl:Język tigrinia]]
[[pms:Lenga Tigrigna]]
[[pt:Língua tigrínia]]
[[ro:Limba tigrinya]]
[[ru:Тигринья]]
[[sk:Tigriňa]]
[[sl:Tigrajščina]]
[[so:Af-Tigrinya]]
[[sv:Tigrinska]]
[[sw:Kitigrinya]]
[[ta:திகுரீனிய மொழி]]
[[th:ภาษาทีกรินยา]]
[[ti:ትግርኛ ፊደል]]
[[tr:Tigrinya dili]]
[[ug:تىگرىنىيەچە]]
[[uk:Тигринья]]
[[vi:Tiếng Tigrinya]]
[[zh:提格利尼亞語]]

Revisió de 16:26, 2 nov 2024

Infotaula de llenguaTigrinya
ትግርኛ tigriññā  (/tɨg.rɨ.ɲa/)
Altres nomsTigrigna, tigrnia, tigrinià
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants4,45 milions (2005)
Parlants nadius5.800.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aEritrea, Etiòpia
Autòcton deRegió Tigre (Etiòpia), Eritrea
EstatEritrea, Etiòpia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques
llengües semítiques meridionals
llengües etiòpiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet amhàric Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ti
ISO 639-2tir
ISO 639-3tir
Glottologtigr1271 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere12-ACA-c Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetir Modifica el valor a Wikidata
ASCL9235 Modifica el valor a Wikidata
IETFti Modifica el valor a Wikidata

El tigrinya[1] és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Història interna de la llengua

[modifica]

Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en manuscrits antics escrits en gueez i diversos glossaris tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de legislació tradicional Loggo Sarda, trobat dins l'església de Sarda (Etiòpia), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al segle xix.[2]

Esbós lingüístic de la llengua tigrinya

[modifica]

Fonologia

[modifica]

Sistema consonàntic

[modifica]
Labial1 Dental Palatal2 Velar Faringal Glotal
- labialitzada + labialitzada
Nasal /m/ /n/ /ɲ/ (ñ)
Oclusiva sorda /p/ /t/ /tʃ/ (č) /k/ /kʷ/ /ʔ/ (ˀ)
sonora /b/ /d/ /dʒ/ (ǧ) /ɡ/ /ɡʷ/
ejectiva /pʼ/ /tʼ/ /tʃʼ/ (čʼ) /kʼ/ /kʼʷ/
Fricativa sorda /f/ /s/ /ʃ/ (š) *[x]3 *[xʷ])3 /ħ/ (ḥ) /h/
sonora */v/4 /z/ /ʒ/ (ž) /ʕ/ (ˁ)
ejectiva /sʼ/ *[xʼ]3 *[xʼʷ]3
Aproximant /l/ /j/ (y) /w/
Ròtica /r/
¹ Terme inclusiu per a bilabials i labiodentals.
² Incloent-hi tant palatals com palatoalveolars.
3 Les fricatives [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants al·lofòniques de les corresponents oclusives.
4 Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.

Sistema vocàlic

[modifica]
Anterior Central posterior
Tancada /i/ /ɨ/ (ə) /u/
Mitjana /e/ /ɐ/ (ä) /o/
Oberta /a/

Morfologia

[modifica]

Morfologia nominal

[modifica]
Gènere gramatical dels substantius
[modifica]

Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-a, -t, -at) no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius.[3]

ˀətu wädi ‘el noi’ – ˀəta gʷal ‘la noia’
ˀətu ˀanbäsa ‘el lleó’ – ˀəta waˁro ‘la lleona’

De fet, fora de casos excepcionals com ṣäḥay ‘sol' (masculí) i wärḥi ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení.[3]

Nombre gramatical
[modifica]

El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant afixació (plural extern) com apofonia o alternança vocàlica interna (plural intern o fracte). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica.[3]

Plurals externs
[modifica]

El pluralitzador més general és -at, amb una variant -tat en distribució complementària per a substantius acabats en vocal:

nägär ‘cosa’, ‘afer’ → pl. nägärat
säb ‘home’ → pl. säbat
mələkkət ‘senyal, signe’ → pl. mələkkətat
ḥasäma ‘porc’ → pl. ḥasämatat
ˁasa ‘peix’ → pl. ˁasatat
ˀabbo ‘pare’ → pl. ˀabbotat

Amb manlleus provinents del gueez la marca de plural preferida acostuma d'ésser -an:

ḳəddus ‘sant, sagrat’ → pl. ḳəddusan
ḥaṭəˀ ‘pecador’ → pl. ḥaṭəˀan

Alguns substantius en -a i en -ay fan el plural en -ot:

gʷäta ‘senyor’ → pl. gʷätot
gʷasa ‘pastor’ → pl. gʷasot
tästay ‘toro’ → pl. tästot
bəčʼay ‘company’ → pl. bəčʼot
Plurals interns
[modifica]

No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents:[4]

nägri → ˀanagər
wärḥi ‘mes' → pl. ˀawarəḥ
nägri → ˀangərti
ḳʷäṣli ‘fulla’ → pl. ˀaḳʷṣəlti
ˁaṣmi ‘os' → pl. ˀaˁṣəmti
nägri → ˀangur
ˀadgi ‘ase, ruc’ → pl. ˀaˀdug
ˁarki ‘amic’ → pl. ˀaˁrukˀ
ḥaṭəˀ ‘’ → pl. ˀ
nəgri → ˀangar
bərki ‘genoll' → pl. ˀabrak
ṣəfri ‘ungla’ → pl. ˀaṣfar
nəgri → ˀanagər / ˀanagri
nəhbi ‘abella’ → pl. ˀanahəb
ṣəḥdi ‘ginebre (Juniperus sp)’ → pl. ˀaṣaḥdi
nägär → ˀangar
zämäd ‘parent’ → pl. ˀazmad
gäräd ‘minyona’ → pl. ˀagrad
nägra → nägaru
säsḥa ‘gasela (Gazella sp)’ → pl. säsaḥu
ḳʷälˁa ‘noi’ → pl. ḳʷälaˁu
nəgar → nəgarwərti
kədan' ‘vestit’ → pl. kədawənti'
Quadrilíters
känfär' ‘llavi’ → pl. känafər
ṭərmuz ‘ampolla’ → pl. ṭäramuz (ṭärämmuz)
mäsḳäl ‘creu’ → pl. mäsaḳəl
Pluralització mixta
[modifica]

Alguns substantius presenten simultàniament apofonia i sufixació en el plural:

kälbi ‘gos' → pl. ˀaklabat

Morfologia dels adjectius

[modifica]

Si bé diacrònicament i dins el conjunt de les llengües semítiques els adjectius (inclosos els participis i els adjectius verbals) pertanyen, ensems amb els substantius a la categoria nominal, en tigrinya presenten diverses característiques morfològiques específiques i distintives, com ara l'existència d'esquemes derivatius exclusivament adjectivals i de sufixos feminitzadors potencialment afixables a la majoria dels adjectius.

Esquemes adjectivals
[modifica]

Els esquemes adjectivals més recurrents en tigrinya són els següents:[5]

näggir
bälliḥ ‘esmolat, tallant’ (√blḥ)
ˁammiḳ pregon, profund‘’ (√ˁmḳ)
nəgur (pronunciat generalment [nugur], en diacronia és el participi passiu)
ṣənuˁ [s'unuʕ] ‘fort’ (√ṣnˁ)
ṣəruy [s'uruy] ‘pur, purificat’ (√ṣry)
nəggur (pronunciat generalment [nuggur])
ṣəbbuḳ [s'ubːuk’] ‘bo’ (√ṣbḳ)
fəṣṣum [fus'ːum] ‘perfecte’ (√fṣm)
nägar
täṣay ‘contrari, oposat’ (√tṣy)
näḳʷar ‘cec’ (√nḳʷr)
näggar
ḳʷäṣṣal ‘verd' (√ḳʷṣl)
käddaˁ ‘rebel, traïdor’ (√kdʕ)
nəgar
ḥəmaḳ ‘dolent, roí’, ‘podrit’ (√ḥmḳ)
ḥəyaw ‘viu’ (√ḥyw)
Sufixos adjectivitzadors
[modifica]

Els sufixos més comuns en la derivació d'adjectius per sufixació, generalment de caràcter denominatiu, són:[6]

-am (-amma)
näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)
-ay / -awi / -away
taḥtay ‘baix, inferior’ (< taḥti ‘baix, part inferior’)
mədrawi ‘terrè, terrenal, terrestre’ (< mədri ‘terra’)
-äyna / -äñña / -əñña, variants totes tres probablement manllevades a l'amhàric[6]
ˀunätäyna / ˀunätäñña ‘veritable, vertader’ (< ˀunät ‘veritat’)
näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)
-an
säkran ‘ebri, embriac, borratxo’
Gènere dels adjectius
[modifica]

Llevat fonamentalment dels del tipus näggar i dels derivats amb els sufixos -am, -äyna i -äñña, la gran majoria dels adjectius presenten en el singular formes femenines morfològicament marcades.

El sufix feminitzador més comú en tigrinya és -t, que pot provocar diversos fenòmens d'acomodació fonètica:[6]

m. zämänawi ‘modern, actual' → f. zämänawit
m. gərum ‘meravellós' → f. gərəmti
m. ṣəbbuḳ ‘bell' → f. ṣəbbəḳti

Típica dels adjectius d'esquema näggir és la derivació apofònica de la forma femenina segons el paradigma m. näggir / f. näggar:[6]

m. ṣällim ‘negre’ → f. ṣällam
m. ḳäyyəḥ ‘vermell' → f. ḳäyyaḥ

Altrament que en gueez, l'oposició de gènere es neutralitza, però, en el plural:[7]

ṣəbbuḳat ˀawäddat ‘nois bells' – ṣəbbuḳat ˀawaləd ‘noies belles'
Nombre dels adjectius
[modifica]

Igual que en el cas dels substantius, la pluralització dels adjectius pot ser externa, per sufixació de la marca -at:

sg. muluˀ ‘ple’ → pl. muluˀat

o bé interna, limitada a determinat tipus adjectivals, entre els quals näggir, amb plural näggärti:.[6]

sg. däḳḳiḳ ‘petit’ → pl. däḳḳäḳti
Gradació adjectival
[modifica]

Com la resta de llengües semítiques septentrionals, el tigrinya no coneix l'elatiu morfològic (cf. àrab كبير kabīr ‘gran' → أكبر ˀakbar ‘més gran'[8]) i expressa la comparació mitjançant l'imperfectiu d'un verb de qualitat acompanyat de la preposició ˀənkab:[6]

gäzay ˀənkab gäzaka yäˁabbi ‘la meva casa és més gran que la teva’ (cf. ˁabəy ‘gran')

Pronoms personals

[modifica]

El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons enclítics.

Pronoms personals independents
[modifica]

Les formes tòniques consignades en la següent taula[9] són emprades exclusivament en funcions nominatives:

TIGRINYA TIGRE DAHALIK GUEEZ
1 ኣነ
ˀanä		 ˀana ana ˀana
2 m ንስኻ
nəssəḵa*		 ˀənta enta ˀanta
f ንስኺ
nəssəḵi*		 ˀənti enti ˀanti
3 m ንሱ
nəssu		 hətu itu wəˀətu
f ንሳ
nəssa		 həta ita yəˀəti
4 ንሕና
nəḥna
(nəssatna)		 ḥəna neḥna nəḥna
5 m ንስኻትኩም
nəssəḵ(atk)um*		 ˀəntum intum ˀantəmu
f ንስኻትክን
nəssəḵ(atk)ən*		 ˀəntən intun ˀantən
6 m ንሳቶም
nəss(at)om		 hətom itam wəˀətomu / əmuntu
f ንሳተን
nəss(at)än		 hətan itan yəˀəton / əmāntu
* Les antigues formes semítiques comunes es conserven en la llengua moderna com a vocatius: 2 m. ኣታ ˀanta / ˀatta - f. ኣቲ ˀanti / ˀatti, 5 m. ኣቱም ˀantum / ˀattum (ˀantumat / ˀattumat) - f. ኣተን ˀantən / ˀattən (ˀantənat / ˀattənat). Així, per exemple: ˀatta tämähari ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. nəssəḵum i fem. nəssəḵən.[10]

Sistema díctic

[modifica]

El tigrinya presenta dues sèries de pronoms díctics amb una oposició semàntica bàsica proper (ˀəz-) / llunyà (ˀət-) que es concreta en els paradigmes següents:[11]

Díctic de proximitat
[modifica]

Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.

sg. pl.
masc. ˀəzu (ˀəzuy) ˀəzom (ˀəziˀom / ˀəziˀatom)
fem. ˀəza (ˀəziˀa) ˀəzän (ˀəziˀen / ˀəziˀatän)*
* Hi ha, per a tot el paradigma, variants amb afèresi, especialment en posició interna de frase: zu, za...

L'origen del demostratiu de proximitat ˀəz- es troba en el pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu, al qual se li prefixà un element díctic * hā- (cf. fenici hˀz / ˀz, hebreu m. hazze, f. hazot o àrab m. hāḏā, f. hāḏihi),[12] amb posterior igualació del paradigma arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en gueez entre sg. m. zə, f. zā i pl. m. əllu, f. əllā).

Díctic de llunyania
[modifica]

Amb valor del català ‘aquell'.

sg. pl.
masc. ˀətu (ˀətuy) ˀətom (ˀətiˀom / ˀətiˀatom)
fem. ˀəta (ˀətiˀa) ˀətän (ˀətiˀen / ˀətiˀatän)*
* Amb variants tu, ta... (vegeu supra).

Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en semític oriental, diverses llengües nord-occidentals i gurague occidental) a un antic pronom personal de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció nəss- (< * näfs) amb pronom possessiu enclític.[13]

A més d'ésser un pronom díctic, ˀət- és utilitzat en tigrinya també com a article definit:

ˀətu məšät məs konä ‘quan es feu la nit’[3]

Pronom relatiu

[modifica]

Les funcions de pronom relatiu en tigrinya les compleix el proclític zə invariable (amb la corresponent forma negativa zäy) anteposat al verb de la frase relativa, amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (zä- o za- davant laríngia, ˀə- davant les preformatives nə- i tə-, elisió de ˀə- i yə).[14]

Descendent del pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu,[15] el relatiu zə és cognat del gueez za (singular masculí, oposat al femení ˀənta i al plural ˀəlla) i del harari zi, mentre que el tigre empra el proclític la- i les llengües semítiques etiopicoeritrees del sud altres que el harari utilitzen yä-.

Interrogatius

[modifica]

Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'interrogatiu pansemític män (tigre man, gueez mannu amb un femení secundari manna), mentre que la forma referent a coses, ˀəntay, és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre mi, gueez mənt, amhàric mən, àrab-hebreu-arameu mā).

La forma ˀayyänay (tigre ˀayi, gueez ˀayy(āt), d'una base protosemítica * ˀay[16]) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin', antic ‘qual').

Numerals

[modifica]

El tigrinya presenta sengles sèries de numerals cardinals i ordinals, mentre que d'altres tipus de numerals (fraccionaris o partitius, distributius, multiplicatius…) s'expressen de manera analítica o perifràstica.

Cardinals
[modifica]

Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós gèneres:

masc. fem.
1 ḥadä ḥantit / ḥanti
2 kələttä
3 sälästä
4 ˀarbaˁtä
5 ḥammuštä
6 šədəštä (šudduštä)
7 šobˁattä (šoˁattä)
8 šommontä (šommäntä)
9 təšˁattä
10 ˁassärtä

El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural:

ḥammuštä säbäyti / ḥammuštä ˀanəsti ‘cinc dones'


  • Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base ˁassärtä ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'enclític -w o bé una juxtaposició asindètica:
ˁassärtäw ḥadä / ˁassärtä ḥadä ‘11’
ˁassärtäw ḥammuštä / ˁassärtä ḥammuštä ‘15’


  • Les formes per les desenes són:
20 ˁəsra
30 sälasa
40 ˀarbaˁa
50 ḥamsä
60 səssa
70 säbˁa
80 sämanya
90 täsˁa
  • Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:
məˀti ‘100’
šəḥ ‘1.000’
əlfi (o bé ˁassärtä šəḥ lit. ‘deu mil') ‘10.000’

Morfologia verbal

[modifica]

Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives triradicals bé per infixació de -n- / -l- / -r- / -ḥ- (-h-) darrere la primera consonant radical o bé per reduplicació de la tercera radical.[17]

El paradigma de conjugació dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes geminades:

√ṣmbr ‘unir, aplegar’ : ṣämbər, ṣämbärä – yəṣəmbər, ṣämbiru – yəṣämbər

Preposicions

[modifica]

Les principals preposicions simples en tigrinya són:[18]

nə ‘a’ (al·latiu, datiu, nota acusativa)
bə ‘amb, mitjançant’
ˀab ‘en, a’ (locatiu)
nab ‘vers, envers, cap a’
kab (ˀənkab) ‘de, des de’ (també comparatiu)
məs ‘amb, ensems amb’ (associatiu)
kəsaˁ ‘fins a’
wəšṭi ‘enmig de, en'

Com en la majoria de llengües semítiques, les combinacions de preposicions són normals en tigrinya:

ˀab ləˁli ‘sobre’

Fins i tot són possibles combinacions discontínues del tipus PREPOSICIÓ – SUBSTANTIU – POSPOSICIÓ:

bäḥase Tädros gəze ‘en temps de l'emperador Teodoros'

Referències

[modifica]
  1. ↑ En algunes edicions de la GEC és tigrinyà.
  2. ↑ Kogan 2007: 381.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Kogan 2007: 388.
  4. ↑ Kogan 2007: 389.
  5. ↑ Kogan 2007: 390.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Kogan 2007: 391.
  7. ↑ Lipiński 1997: 279, Kogan 2007: 391.
  8. ↑ Lipiński 1997: 279-280.
  9. ↑ Basada en Kogan 2007: 382.
  10. ↑ Kogan 2007: 382.
  11. ↑ Kogan 2007: 388, 391.
  12. ↑ Lipiński 1997: 321-322.
  13. ↑ Lipiński 1997: 319.
  14. ↑ Kogan 2007: 385.
  15. ↑ Lipiński 1997: 324.
  16. ↑ Lipiński 1997: 328.
  17. ↑ Wajnberg 1937, Kogan 2007: 399.
  18. ↑ Kogan 2007: 399-400.

Bibliografia

[modifica]
  • Amanuel Sahle (1998) Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5
  • Dan'el Täxlu Räda (1996) Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña. Mäx'älä
  • Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins Morphologies of Asia and Africa, Volume 1, Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401
  • Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1-84356-006-2
  • Eritrean People's Liberation Front (1985) Dictionary, English-Tigrigna-Arabic. Roma: EPLF.
  • Eritrean People's Liberation Front (1986) Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya. Roma: EPLF.
  • Kane, Thomas L. (2000) Tigrinya-English Dictionary (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. ISBN 1-881265-68-4
  • Leslau, Wolf (1941) Documents tigrigna: grammaire et textes. Paris: Libraire C. Klincksieck.
  • Lipiński, Edward (1997) Semitic languages. Outline of a comparative grammar. Acta Lovaniensia Analecta 80. Leuven: Uitgeverij Peeters – Departament oosterse studies.
  • Mason, John (Ed.) (1996) Säwasǝw Tǝgrǝñña, Tigrinya Grammar. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback)
  • Praetorius, Franz (1871) Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien (1974 reprint). Halle. ISBN 3-487-05191-5
  • Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña. Addis Ababa: Nəgd matämiya dərəǧǧət.
  • Ullendorff, E. (1985) A Tigrinya Chrestomathy. Stuttgart: F. Steiner. ISBN 3-515-04314-4
  • Ze'im Girma (1983) Lǝsanä Ag’azi. Asmara: Government Printing Press.

Enllaços externs

[modifica]
Hi ha una edició en tigrinya de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tigrinya&oldid=34191302»