Vés al contingut

Comtat d'Astarac: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
|Astarac]]
 
(26 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Falten referències|data=2020}}
⚫
[[Fitxer:Map fr duchy of Gascony 1150.svg|thumb|Mapa de la Gasconya vers 1150]]
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Blason de l'Astarac.svg|thumb|Blasó del comtat d'Astarac]]
⚫
[[Fitxer:Map fr duchy of Gascony 1150.svg|miniatura|Mapa de la Gascunya vers 1150]]
'''El comtat d'Astarac''' fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui [[Villefranche]]) i mes tard [[Miranda (Gers)|Miranda]]. Aquesta darrera fou fundada el [[1280]] per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el [[1288]] esdevenint el [[1297]] la capital comtal.
'''El comtat d'Astarac''' fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui [[Vilafranca (Gers)|Vilafranca]]) i més tard [[Miranda (Gers)|Miranda]]. Aquesta darrera fou fundada el [[1280]] per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el [[1288]] esdevenint el [[1297]] la capital comtal.


El [[926]] Garcia I el Corb de [[Ducat de Gascunya|Gascunya]] va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el [[Fesenzac]] i l'[[Armanyac]] amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'[[Astarac]] també amb títol comtal. El [[Bearn]], [[Agenès]], [[Les Landes]] i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el [[960]]: Astarac pel seu fill gran Garcia, i el [[Comtat del Aure|Aure]], amb títol comtal per el segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon [[Comtat de Bigorra|comte de Bigorra]] mort el [[956]] li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i desprès [[Arquebisbat d'Auch|bisbe d'Auch]], del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de [[Comtat de Pardiac|Pardiac]] amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el [[vescomtat de Persan]]. El [[1511]] la línia es va exingir i va passar als [[Grailly]] [[Comtat de Candale|comtes de Candale]] i [[Comtat de Benauges|Beanuges]] fins a la seva extinció el [[1593]].
El [[926]] Garcia I el Corb de [[Ducat de Gascunya|Gascunya]] va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el [[Fesenzac]] i l'[[Comtat d'Armanyac|Armanyac]] amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'[[Astarac]] també amb títol comtal. El [[Bearn]], [[Agenès]], [[Les Landes]] i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el [[960]]: Astarac pel seu fill gran Garcia, i l'[[Comtat de l'Aure|Aure]], amb títol comtal per al segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon [[Comtat de Bigorra|comte de Bigorra]] mort el [[956]] li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i després [[Arquebisbat d'Auch|bisbe d'Auch]], del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de [[Comtat de Pardiac|Pardiac]] amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el [[vescomtat de Persan]]. El [[1511]] la línia es va exingir i va passar als [[Grailly]] [[Comtat de Candale|comtes de Candale]] i [[Comtat de Benauges|Beanuges]] fins a la seva extinció el [[1593]].


== Llista de comtes ==
== Llista de comtes ==
⚫
* Arnau Nonat 926-960
⚫
* Garcia (fill) 960-c. 1000
⚫
* Arnau II (fill) c. 1000-1023
⚫
* Guillem I (fill) 1023-1040
⚫
* Sanç I (fill) 1040-1083
⚫
* Guillem II (fill) 1083-?
⚫
* Bernat I (germà) ?-1142
⚫
* Sanç II (Asnar Sanç) (fill) 1142-1174 co-comte d'Astarac
⚫
* Boemond (germà) 1142-1174 co-comte d'Astarac i sol 1182-1183
⚫
* Bernat II (fill de Sanç II) 1174-1182
⚫
* Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co-comtessa d'Astarac
⚫
* Beatriu (germana) 1183-? co-comtessa d'Astarac
⚫
* Centul I (fill de Beatriu) ?-1233
⚫
* Centul II (fill) 1233-1249
⚫
* Bernat III (germà) 1249-1291
⚫
* Centul III (fill) 1291-1300
⚫
* Bernat IV (fill) 1300-1324
⚫
* Bernat V (fill) 1324-1326
⚫
* Amanieu (germà) 1326-1331
⚫
* Joan I (fill) 1331-1368
⚫
* Joan II (fill) 1368-1410
⚫
* Joan III (fill) 1410-1458
⚫
* Joan IV (fill) 1458-1511
⚫
* Marta (filla) 1511-1569
⚫
* Gastó (espòs) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Joan I (germà) 1528 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Frederic (germà) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Enric (germà) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges)
⚫
* Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges)


⚫
*Arnau Nonat 926-960
⚫
*Garcia (fill) 960-c. 1000
⚫
*Arnau II (fill) c. 1000-1023
⚫
*Guillem I (fill) 1023-1040
⚫
*Sanç I (fill) 1040-1083
⚫
*Guillem II (fill) 1083-?
⚫
*Bernat I (germà) ?-1142
⚫
*Sanç II (Asnar Sanç) (fill) 1142-1174 co comte d'Astarac
⚫
*Boemond (germà) 1142-1174 co comte d'Astarac i sol 1182-1183
⚫
*Bernat II (fill de Sanç II) 1174-1182
⚫
*Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co comtessa d'Astarac
⚫
*Beatriu (germana) 1183-? co comtessa d'Astarac
⚫
*Centul I (fill de Beatriu) ?-1233
⚫
*Centul II (fill) 1233-1249
⚫
*Bernat III (germà) 1249-1291
⚫
*Centul III (fill) 1291-1300
⚫
*Bernat IV (fill) 1300-1324
⚫
*Bernat V (fill) 1324-1326
⚫
*Amanieu (germà) 1326-1331
⚫
*Joan I (fill) 1331-1368
⚫
*Joan II (fill) 1368-1410
⚫
*Joan III (fill) 1410-1458
⚫
*Joan IV (fill) 1458-1511
⚫
*Marta (filla) 1511-1569
⚫
*Gastó (espòs) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Joan I (germà) 1528 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Frederic (germà) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Enric (germà) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges)
⚫
*Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges)




{{Commonscat}}
{{ORDENA:Comtat D'Astarac}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Administraciogascunya}}
⚫
[[Categoria:Comtats de França|Astarac]]



[[de:Grafschaft Astarac]]
[[en:Astarac]]
{{ORDENA:Comtat D'Astarac}}
⚫
[[Categoria:Comtats d'Occitània]]
[[es:Condado de Astarac]]
[[fr:Astarac]]
[[Categoria:Gascunya]]
[[nl:Astarac]]
[[Categoria:Comarques d'Occitània|Astarac]]
[[oc:Astarac]]
[[pt:Astarac]]

Revisió de 23:20, 5 gen 2025

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat d'Astarac
Tipuscomarca d'Occitània, província històrica de França i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 31′ N, 0° 24′ E / 43.51°N,0.4°E / 43.51; 0.4
Província històricaGascunya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Creació920 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Comte Modifica el valor a WikidataArnau I Garcés d'Astarac (926–960) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la Gascunya vers 1150

El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda. Aquesta darrera fou fundada el 1280 per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el 1288 esdevenint el 1297 la capital comtal.

El 926 Garcia I el Corb de Gascunya va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el Fesenzac i l'Armanyac amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'Astarac també amb títol comtal. El Bearn, Agenès, Les Landes i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el 960: Astarac pel seu fill gran Garcia, i l'Aure, amb títol comtal per al segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon comte de Bigorra mort el 956 li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i després bisbe d'Auch, del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de Pardiac amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el vescomtat de Persan. El 1511 la línia es va exingir i va passar als Grailly comtes de Candale i Beanuges fins a la seva extinció el 1593.

Llista de comtes

[modifica]
  • Arnau Nonat 926-960
  • Garcia (fill) 960-c. 1000
  • Arnau II (fill) c. 1000-1023
  • Guillem I (fill) 1023-1040
  • Sanç I (fill) 1040-1083
  • Guillem II (fill) 1083-?
  • Bernat I (germà) ?-1142
  • Sanç II (Asnar Sanç) (fill) 1142-1174 co-comte d'Astarac
  • Boemond (germà) 1142-1174 co-comte d'Astarac i sol 1182-1183
  • Bernat II (fill de Sanç II) 1174-1182
  • Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co-comtessa d'Astarac
  • Beatriu (germana) 1183-? co-comtessa d'Astarac
  • Centul I (fill de Beatriu) ?-1233
  • Centul II (fill) 1233-1249
  • Bernat III (germà) 1249-1291
  • Centul III (fill) 1291-1300
  • Bernat IV (fill) 1300-1324
  • Bernat V (fill) 1324-1326
  • Amanieu (germà) 1326-1331
  • Joan I (fill) 1331-1368
  • Joan II (fill) 1368-1410
  • Joan III (fill) 1410-1458
  • Joan IV (fill) 1458-1511
  • Marta (filla) 1511-1569
  • Gastó (espòs) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges)
  • Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges)
  • Joan I (germà) 1528 (comte de Candale i Benauges)
  • Frederic (germà) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges)
  • Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges)
  • Enric (germà) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges)
  • Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges)


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat d'Astarac
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_d%27Astarac&oldid=34454880»