Eslaus orientals: diferència entre les revisions

Eslaus orientals
Tipus	ètnia i noció
Part de	Europa de l'Est

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 21:16, 25 nov 2024

Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals. Antigament, era la principal població de l'estat medieval de la Rus de Kíev, però al segle xvii ja incloïa els russos, ucraïnesos i belarussos.^[1]

Història

Fonts

Se sap relativament poc sobre els eslaus orientals abans aproximadament de l'any 859, la data en què comença la Crònica de Nèstor. Les raons són l'aparent absència d'un llenguatge escrit (l'escriptura ciríl·lica, creada al voltant del 863 va ser específicament d'adopció eslava) i la llunyania de les terres eslaves. El poc que se sap prové d'excavacions arqueològiques, relats de viatgers estrangers a la terra de la Rus i anàlisis lingüístiques comparatives de les llengües eslaves.

S'han trobat molt pocs documents d'origen rus datats abans del segle xi (cap d'ells datat abans del segle x). El primer manuscrit amb important informació sobre la història de la Rus és la Crònica de Nèstor, escrita a finals del segle xi i principis del segle xii. S'hi enumeren les dotze unions tribals eslaves que, pels volts del segle ix, s'havien assentat entre el Mar Bàltic i la mar Negra. Aquests unions tribals van ser polans, drevlians, dregovitxi, radimitxi, viatitxi,krivitxi,eslovens ilmen, dulebes (coneguts més endavant com a volinians i bujans), croates blancs, severians, ulitxi, tivertsi.

Migracions

No hi ha consens entre els estudiosos pel que fa a l'urheimat dels eslaus. En el primer mil·lenni de la nostra era, els colons eslaus és probable que hagin estat en contacte amb altres grups ètnics que es van mudar a l'altra banda de la plana d'Europa oriental durant les Invasions bàrbares. Entre els segles ix i ix, els sàrmates, huns, alans, àvars, búlgars i magiars passen per l'estepa pòntica en les seves migracions cap a l'oest. Encara que alguns d'ells podrien haver subjugat els eslaus de la regió, aquestes tribus estrangeres deixaren poques empremtes en les terres eslaves. L'alta edat mitjana també va contemplar l'expansió eslava com a agricultor i apicultor, caçador, pescador, pastor, i paranyer. Al segle vuitè, els eslaus eren el grup ètnic dominant a la plana d'Europa oriental.

Cap a l'any 600 dC, els eslaus s'havien dividit lingüísticament en les branques meridional, occidental, i oriental. Els eslaus orientals practicaven la tala i crema, un mètode agrícola que estava ben adaptat als boscos sense fi en què es van establir. Aquest mètode d'agricultura va implicar aclarir extensions de boscos amb foc, conrear-les i abandonar-les als pocs anys. La tala i crema requereix un moviment freqüent, ja que els sòls conreats d'aquesta manera només donen bones collites durant uns anys abans d'esgotar-se, i la dependència de l'agricultura de tala i crema dels eslaus de l'Est explica la seva ràpida propagació a través d'Europa de l'Est.^[2] Els eslaus orientals van inundar Europa de l'Est en dos corrents. Un grup de tribus es van assentar al llarg del riu Dnièper, en el que avui és Ucraïna, i Belarús al Nord, que després es va estendre cap al nord fins al nord de la vall delVolga, a l'est de l'actual Moscou i cap a l'oest fins a les conques del nord de rius Dnièster i Buh Meridional de l'actual Ucraïna i sud d'Ucraïna.

Un altre grup d'eslaus orientals emigrà des de Pomerània al nord-est, on es van trobar amb el varegs del Kaganat Rus i va establir un important centre regional a Nóvgorod La mateixa població eslava també va establir l'actual óblast de Tver i la regió de Belozersk. Havent arribat a les terres dels mari prop de Rostov, es va vincular amb el grup d'immigrants eslaus del Dnièper.

Període pre-kievà

En els segles viii i ix, les branques al meridionals de les tribus eslaves orientals havien de pagar tribut als khàzars, un poble de parla turquesa que va adoptar el judaisme a la fi del segle viii o ix i va viure a les regions del sud del Volga i el Caucas. Aproximadament en el mateix període, els eslaus ilmen i krivitxi van ser dominats pels varegs del Kaganat Rus, que controlava la ruta comercial entre el Mar Bàltic i l'Imperi Romà d'Orient.

Els primers centres tribals dels eslaus orientals incloïen Nóvgorod, Izborsk, Polotsk, Gnezdovo i Kíev. L'arqueologia indica que van aparèixer al llindar del segle x, poc després que els eslaus i finesos de Nóvgorod s'haguessin rebel·lat contra els nòrdics i els van obligar a retirar-se a Escandinàvia. El regnat d'Oleg de Kíev al segle x va ser testimoni de la tornada dels varegs a Nóvgorod i el trasllat de la seva capital a Kíev sobre el Dnièper. A partir d'aquesta base, la mesclada població varega-eslava (coneguda com a Rus') va posar en marxa les expedicions contra Constantinoble.

Al principi, l'elit governant va ser principalment nòrdica, però va ser eslavitzada ràpidament a mitjan segle. Sviatoslav I de Kíev (que va regnar al 960) va ser el primer governant rus amb un nom eslau.

Moderns eslaus orientals

Els moderns pobles eslaus orientals i els grups ètnics són:

Russos
Rutens
- Belarussos
  - Poleszuks
- Ucraïnesos
  - Poleszuks
  - Hutsuls
  - Boicos
  - Lemkos
  - Rusins (també considerats com a nació separada)

Referències

↑ Encyclopædia Britannica On-line
↑ Richard Pipes. (1995). Russia Under the Old Regime. Nova York: Penguin Books. pp. 27-28

Bibliografia

Г.В.Вернадский Древняя Русь http://www.erlib.com/Георгий_Вернадский/Древняя_Русь/1 Arxivat 2019-01-19 a Wayback Machine.;

http://gumilevica.kulichki.net/VGV/vgv1.htm; http://www.rodstvo.ru/rus/hist/ver1.htm Arxivat 2009-03-01 a Wayback Machine. и др.

Aquest article incorpora material de domini públic de les pàgines web o documents de la Biblioteca del Congrés d'Estudis de País. - Rússia

[Britannica-1] Encyclopædia Britannica On-line

[Pipes-2] Richard Pipes. (1995). Russia Under the Old Regime. Nova York: Penguin Books. pp. 27-28

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Grup humà}}
+{{Infotaula grup humà}}
+{{Història d'Ucraïna}}
 [[Fitxer:Slavic europe.svg|miniatura|Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà)]]
 [[Fitxer:East Slavic tribes peoples 8th 9th century.jpg|miniatura|Territori europeu habitat per tribus eslaves orientals als segles {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}}.]]
-Els '''eslaus orientals''' són [[Eslaus|pobles eslaus]] que parlen [[llengües eslaves orientals]]. Antigament, era la principal població de l'estat medieval de la [[Rus de Kíev]], però al {{segle|XVII|s}} ja incloïa els [[russos]], [[ucraïnesos]] i [[bielorussos]].<ref name="Britannica">[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/548156/Slav Encyclopædia Britannica On-line]</ref>
+Els '''eslaus orientals''' són [[Eslaus|pobles eslaus]] que parlen [[llengües eslaves orientals]]. Antigament, era la principal població de l'estat medieval de la [[Rus de Kíev]], però al {{segle|XVII|s}} ja incloïa els [[russos]], [[ucraïnesos]] i [[belarussos]].<ref name="Britannica">[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/548156/Slav Encyclopædia Britannica On-line]</ref>
 == Història ==
@@ Línia 8: / Línia 9: @@
 Se sap relativament poc sobre els eslaus orientals abans aproximadament de l'any 859, la data en què comença la [[Crònica de Nèstor]]. Les raons són l'aparent absència d'un llenguatge escrit (l'escriptura [[ciríl·lic|ciríl·lica]], creada al voltant del 863 va ser específicament d'adopció eslava) i la llunyania de les terres eslaves. El poc que se sap prové d'excavacions [[arqueologia|arqueològiques]], relats de viatgers estrangers a la terra de la Rus i anàlisis lingüístiques comparatives de les [[llengües eslaves]].
-[[Fitxer:Origins 700.png|miniatura|esquerra|Primeres tribus eslaves orientals vers el segle VIII]]
+[[Fitxer:Origins 700.png|miniatura|esquerra|Primeres tribus eslaves orientals vers el {{segle|VIII}}]]
-S'han trobat molt pocs documents d'origen rus datats abans del {{segle|XI}} (cap d'ells datat abans del {{segle|X|s}}). El primer manuscrit amb important informació sobre la història de la Rus és la [[Crònica de Nèstor]], escrita a finals del {{segle|XI|s}} i principis del {{segle|XII}}. S'hi enumeren les dotze unions tribals eslaves que, pels volts del {{segle|IX}}, s'havien assentat entre el [[Mar Bàltic]] i la [[Mar Negra]]. Aquests [[eslaus|unions tribals]] van ser ''[[polans]]'', ''[[drevlians]]'','' [[dregovitxi]]'', ''[[radimitxi]]'','' [[viatitxi]]'',''[[krivitxi]]'',''[[eslovens ilmen]]'','' [[dulebes]]'' (coneguts més endavant com a [[volinians]] i [[bujans]]),'' [[croates blancs]]'', ''[[severians]]'', ''[[ulitxi]]'', ''[[tivertsi]]''.
+S'han trobat molt pocs documents d'origen rus datats abans del {{segle|XI}} (cap d'ells datat abans del {{segle|X}}). El primer manuscrit amb important informació sobre la història de la Rus és la [[Crònica de Nèstor]], escrita a finals del {{segle|XI|s}} i principis del {{segle|XII}}. S'hi enumeren les dotze unions tribals eslaves que, pels volts del {{segle|IX}}, s'havien assentat entre el [[Mar Bàltic]] i la [[mar Negra]]. Aquests [[eslaus|unions tribals]] van ser ''[[polans]]'', ''[[drevlians]]'','' [[dregovitxi]]'', ''[[radimitxi]]'','' [[viatitxi]]'',''[[krivitxi]]'',''[[eslovens ilmen]]'','' [[dulebes]]'' (coneguts més endavant com a [[volinians]] i [[bujans]]),'' [[croates blancs]]'', ''[[severians]]'', ''[[ulitxi]]'', ''[[tivertsi]]''.
 === Migracions ===
-No hi ha consens entre els estudiosos pel que fa a l'[[urheimat]] dels eslaus. En el primer mil·lenni de la nostra era, els colons eslaus és probable que hagin estat en contacte amb altres grups ètnics que es van mudar a l'altra banda de la plana d'Europa oriental durant les [[Invasions bàrbares]]. Entre els segles I i IX, els [[sàrmates]], [[huns]], [[alans]], [[Àvars eurasiàtics|àvars]], [[búlgars]] i [[magiars]] passen per l'[[estepa pòntica]] en les seves migracions cap a l'oest. Encara que alguns d'ells podrien haver subjugat els eslaus de la regió, aquestes tribus estrangeres deixaren poques empremtes en les terres eslaves. L'[[Alta edat mitjana]] també va contemplar l'expansió eslava com a agricultor i [[apicultor]], caçador, pescador, pastor, i paranyer. Al segle vuitè, els eslaus eren el grup ètnic dominant a la plana d'Europa oriental.
+No hi ha consens entre els estudiosos pel que fa a l'[[urheimat]] dels eslaus. En el primer mil·lenni de la nostra era, els colons eslaus és probable que hagin estat en contacte amb altres grups ètnics que es van mudar a l'altra banda de la plana d'Europa oriental durant les [[Invasions bàrbares]]. Entre els segles {{Romanes|IX}} i {{Romanes|IX}}, els [[sàrmates]], [[huns]], [[alans]], [[Àvars de Pannònia|àvars]], [[búlgars]] i [[magiars]] passen per l'[[estepa pòntica]] en les seves migracions cap a l'oest. Encara que alguns d'ells podrien haver subjugat els eslaus de la regió, aquestes tribus estrangeres deixaren poques empremtes en les terres eslaves. L'[[alta edat mitjana]] també va contemplar l'expansió eslava com a agricultor i [[apicultor]], caçador, pescador, pastor, i paranyer. Al segle vuitè, els eslaus eren el grup ètnic dominant a la plana d'Europa oriental.
-Cap a l'any 600 dC, els eslaus s'havien dividit lingüísticament en les branques [[Eslaus meridionals|meridional]], [[Eslaus occidentals|occidental]], i oriental. Els eslaus orientals practicaven la [[artigatge|tala i crema]], un mètode agrícola que estava ben adaptat als boscos sense fi en què es van establir. Aquest mètode d'agricultura va implicar aclarir extensions de boscos amb foc, conrear-les i abandonar-les als pocs anys. La tala i crema requereix un moviment freqüent, ja que els sòls conreats d'aquesta manera només donen bones collites durant uns anys abans d'esgotar-se, i la dependència de l'agricultura de tala i crema dels eslaus de l'Est explica la seva ràpida propagació a través d'Europa de l'Est.<ref name="Pipes">[[Richard Pipes]]. (1995). ''Russia Under the Old Regime''. Nova York: Penguin Books. pp. 27-28</ref> Els eslaus orientals van inundar Europa de l'Est en dos corrents. Un grup de tribus es van assentar al llarg del riu [[Dnièper]], en el que avui és [[Ucraïna]], i Bielorússia al Nord, que després es va estendre cap al nord fins al nord de la vall del[[Volga]], a l'est de l'actual [[Moscou]] i cap a l'oest fins a les conques del nord de rius [[Dnièster]] i [[Buh Meridional]] de l'actual [[Ucraïna]] i sud d'Ucraïna.
+Cap a l'any 600 dC, els eslaus s'havien dividit lingüísticament en les branques [[Eslaus meridionals|meridional]], [[Eslaus occidentals|occidental]], i oriental. Els eslaus orientals practicaven la [[artigatge|tala i crema]], un mètode agrícola que estava ben adaptat als boscos sense fi en què es van establir. Aquest mètode d'agricultura va implicar aclarir extensions de boscos amb foc, conrear-les i abandonar-les als pocs anys. La tala i crema requereix un moviment freqüent, ja que els sòls conreats d'aquesta manera només donen bones collites durant uns anys abans d'esgotar-se, i la dependència de l'agricultura de tala i crema dels eslaus de l'Est explica la seva ràpida propagació a través d'Europa de l'Est.<ref name="Pipes">[[Richard Pipes]]. (1995). ''Russia Under the Old Regime''. Nova York: Penguin Books. pp. 27-28</ref> Els eslaus orientals van inundar Europa de l'Est en dos corrents. Un grup de tribus es van assentar al llarg del riu [[Dnièper]], en el que avui és [[Ucraïna]], i Belarús al Nord, que després es va estendre cap al nord fins al nord de la vall del[[Volga]], a l'est de l'actual [[Moscou]] i cap a l'oest fins a les conques del nord de rius [[Dnièster]] i [[Buh Meridional]] de l'actual [[Ucraïna]] i sud d'Ucraïna.
-Un altre grup d'eslaus orientals emigrà des de [[Pomerània]] al nord-est, on es van trobar amb el [[varegs]] del [[Kaganat Rus]] i va establir un important centre regional a [[Nóvgorod]] La mateixa població eslava també va establir l'actual [[província de Tver]] i la regió de [[Belozersk]]. Havent arribat a les terres dels [[Mari (poble)|mari]] prop de [[Rostov]], es va vincular amb el grup d'immigrants eslaus del Dnièper.
+Un altre grup d'eslaus orientals emigrà des de [[Pomerània]] al nord-est, on es van trobar amb el [[varegs]] del [[Kaganat Rus]] i va establir un important centre regional a [[Nóvgorod]] La mateixa població eslava també va establir l'actual [[óblast de Tver]] i la regió de [[Belozersk]]. Havent arribat a les terres dels [[Mari (poble)|mari]] prop de [[Rostov]], es va vincular amb el grup d'immigrants eslaus del Dnièper.
 === Període pre-kievà ===
 [[Fitxer:Баян.jpg|miniatura|[[Víktor Vasnetsov]]. ''[[Boyan (bard)|Boyan]]'' (1910).]]
-En els segles {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}}, les branques al meridionals de les tribus eslaves orientals havien de pagar tribut als [[khàzars]], un poble de [[llengües turqueses|parla turquesa]] que va adoptar el [[judaisme]] a la fi del {{segle|VIII}} o IX i va viure a les regions del sud del Volga i el [[Caucas]]. Aproximadament en el mateix període, els [[eslaus ilmen]] i [[krivitxi]] van ser dominats pels varegs del Kaganat Rus, que controlava la ruta comercial entre el [[Mar Bàltic]] i l'[[Imperi Romà d'Orient]].
+En els segles {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}}, les branques al meridionals de les tribus eslaves orientals havien de pagar tribut als [[khàzars]], un poble de [[llengües turqueses|parla turquesa]] que va adoptar el [[judaisme]] a la fi del {{segle|VIII}} o {{Romanes|IX}} i va viure a les regions del sud del Volga i el [[Caucas]]. Aproximadament en el mateix període, els [[eslaus ilmen]] i [[krivitxi]] van ser dominats pels varegs del Kaganat Rus, que controlava la ruta comercial entre el [[Mar Bàltic]] i l'[[Imperi Romà d'Orient]].
-Els primers centres tribals dels eslaus orientals incloïen [[Nóvgorod]], [[Izborsk]], [[Polotsk]], [[Gnezdovo]] i [[Kíev]]. L'arqueologia indica que van aparèixer al llindar del {{segle|X}}, poc després que els eslaus i finesos de Nóvgorod s'haguessin rebel·lat contra els [[nòrdics]] i els van obligar a retirar-se a Escandinàvia. El regnat d'[[Oleg de Kíev]] al segle X va ser testimoni de la tornada dels [[varegs]] a Nóvgorod i el trasllat de la seva capital a Kíev sobre el [[Dnièper]]. A partir d'aquesta base, la mesclada població varega-eslava (coneguda com a [[Rus' (poble)|Rus']]) va posar en marxa les [[Guerres russo-bizantines|expedicions contra Constantinoble]].
+Els primers centres tribals dels eslaus orientals incloïen [[Nóvgorod]], [[Izborsk]], [[Polotsk]], [[Gnezdovo]] i [[Kíev]]. L'arqueologia indica que van aparèixer al llindar del {{segle|X}}, poc després que els eslaus i finesos de Nóvgorod s'haguessin rebel·lat contra els [[nòrdics]] i els van obligar a retirar-se a Escandinàvia. El regnat d'[[Oleg de Kíev]] al {{segle|X}} va ser testimoni de la tornada dels [[varegs]] a Nóvgorod i el trasllat de la seva capital a Kíev sobre el [[Dnièper]]. A partir d'aquesta base, la mesclada població varega-eslava (coneguda com a [[Rus' (poble)|Rus']]) va posar en marxa les [[guerra entre els rus i l'Imperi Romà d'Orient|expedicions contra Constantinoble]].
 Al principi, l'elit governant va ser principalment [[nòrdics|nòrdica]], però va ser eslavitzada ràpidament a mitjan segle. [[Sviatoslav I de Kíev]] (que va regnar al 960) va ser el primer governant rus amb un nom eslau.
@@ Línia 39: / Línia 40: @@
 *** [[Cosacs del Kuban]]
 *** [[Cosacs de Terek]]
-*** [[Cosacs d'Àstrakhan]]
+*** [[Cosacs d'Astracan]]
 *** [[Cosacs de l'Ural]]
 *** [[Cosacs d'Orenburg]]
@@ Línia 48: / Línia 49: @@
 *** [[Cosacs d'Ussuri]]
 * [[Rutens]]
-** [[Bielorussos]]
+** [[Belarussos]]
-***[[Poleszuk]]s
+*** [[Poleszuk]]s
 ** [[Ucraïnesos]]
-***[[Poleszuk]]s
+*** [[Poleszuk]]s
 *** [[Hutsuls]]
 *** [[Boico]]s
@@ Línia 61: / Línia 62: @@
 == Bibliografia ==
-* Г.В.Вернадский Древняя Русь http://www.erlib.com/Георгий_Вернадский/Древняя_Русь/1 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190119174213/http://www.erlib.com/%D0%93%D0%B5%D0%BE%D1%80%D0%B3%D0%B8%D0%B9_%D0%92%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0%D0%B4%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9/%D0%94%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D1%8F%D1%8F_%D0%A0%D1%83%D1%81%D1%8C/1 |date=2019-01-19 }};
+* Г.В.Вернадский Древняя Русь http://www.erlib.com/Георгий_Вернадский/Древняя_Русь/1 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190119174213/http://www.erlib.com/%D0%93%D0%B5%D0%BE%D1%80%D0%B3%D0%B8%D0%B9_%D0%92%D0%B5%D1%80%D0%BD%D0%B0%D0%B4%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9/%D0%94%D1%80%D0%B5%D0%B2%D0%BD%D1%8F%D1%8F_%D0%A0%D1%83%D1%81%D1%8C/1 |date=2019-01-19}};
-http://gumilevica.kulichki.net/VGV/vgv1.htm; http://www.rodstvo.ru/rus/hist/ver1.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090301173543/http://rodstvo.ru/rus/hist/ver1.htm |date=2009-03-01 }} и др.
+http://gumilevica.kulichki.net/VGV/vgv1.htm; http://www.rodstvo.ru/rus/hist/ver1.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090301173543/http://rodstvo.ru/rus/hist/ver1.htm |date=2009-03-01}} и др.
 * Aquest article incorpora material de [[domini públic]] de les pàgines web o documents de la Biblioteca del Congrés d'Estudis de País. - [http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/rutoc.html Rússia]
+{{Ucraïna}}
+{{Rússia (articles)}}
 {{Autoritat}}
-{{ORDENA:Eslaus Orientals}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+{{ORDENA:Eslaus Orientals}}
 [[Categoria:Grups eslaus]]
 [[Categoria:Rus de Kíev]]