Guerra de les Canoneres: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Minúscules |
||
(30 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula conflicte militar |
{{Infotaula conflicte militar |
||
⚫ | |||
|nom = Guerra de les Canoneres |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|bàndol1 = {{bandera|Regne Unit}} [[Regne Unit]] |
|||
⚫ | |||
| |
|bàndol2 = {{bandera|Dinamarca}} [[Regne de Dinamarca i Noruega|Dinamarca-Noruega]] |
||
|bàndol2 = {{bandera|Dinamarca}} [[Regne de Dinamarca i Noruega|Dinamarca-Noruega]] |
|||
|comandant1 = |
|||
|comandant2 = |
|||
}} |
}} |
||
{{Guerres angleses}} |
{{Guerres angleses}} |
||
{{Guerres napoleòniques}} |
{{Guerres napoleòniques}} |
||
La '''Guerra de les Canoneres''' fou un conflicte naval entre el [[Regne de Dinamarca i Noruega]] i la [[Marina Reial Britànica]] en el context o durant les [[Guerres Napoleòniques]]. El nom d'aquesta guerra ve donat per la tàctica danesa d'emprar petites [[Canonera|canoneres]] contra la convencional Marina Britànica. A [[Escandinàvia]] es considera com l'etapa final de les [[Guerres angleses]], l'obertura de la qual es considera com la [[ |
La '''Guerra de les Canoneres''' fou un conflicte naval entre el [[Regne de Dinamarca i Noruega]] i la [[Marina Reial Britànica]] en el context o durant les [[Guerres Napoleòniques]]. El nom d'aquesta guerra ve donat per la tàctica danesa d'emprar petites [[Canonera|canoneres]] contra la convencional Marina Britànica. A [[Escandinàvia]] es considera com l'etapa final de les [[Guerres angleses]], l'obertura de la qual es considera com la [[batalla de Copenhaguen (1801)|Primera Batalla de Copenhaguen]] en el [[1801]]. |
||
== Rerefons== |
== Rerefons == |
||
[[Fitxer:Shallop gunboat Gunboat War.jpg| |
[[Fitxer:Shallop gunboat Gunboat War.jpg|miniatura|Canonera danesa]] |
||
El conflicte naval entre Gran Bretanya i Dinamarca es va iniciar amb la [[ |
El conflicte naval entre Gran Bretanya i Dinamarca es va iniciar amb la [[batalla de Copenhaguen (1801)|Primera Batalla de Copenhaguen]] en 1801 quan l'esquadró d'[[Horatio Nelson]] de la flota de l'almirall Parker va atacar la capital danesa. L'origen de tot això cal cercar-lo en l'ingrés del [[Regne de Dinamarca i Noruega]] a la [[Segona Lliga de la Neutralitat Armada]] durant les últimes etapes de la [[Guerres Revolucionàries Franceses]], on Dinamarca utilitzà les seves forces navals per protegir el flux comercial, dins i fora de les aigües danonoruegues. |
||
Tement que la derrota russa i prussiana a mans de Napoleó en la [[Quarta Coalició]] pogués al control de les flotes bàltiques, Gran Bretanya va actuar sense pietat per neutralitzar la substancial marina danesa, aliada amb Napoleó el Regne Unit va [[batalla de Copenhaguen (1807)|atacant Copenhaguen]] al setembre.<ref>{{ref-web |cognom=Sommerville |nom=Donald |url=https://www.britannica.com/event/Battle-of-Copenhagen-1807 |consulta=1 setembre 2022 |títol=Battle of Copenhagen |editor=Encyclopædia Britannica |data=8 agost 2022 |llengua=anglès}}</ref> |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
En els tres primers anys de la Guerra Canonera, aquests vaixells foren capaços, en diverses ocasions, de capturar els vaixells de càrrega dels [[comboi|combois]] i derrotar [[Bergantí|bergantins]] britànics, tot i que no eren prou poderoses com per superar grans [[fragata|fragates]] i [[navilis de línia]]. |
En els tres primers anys de la Guerra Canonera, aquests vaixells foren capaços, en diverses ocasions, de capturar els vaixells de càrrega dels [[comboi|combois]] i derrotar [[Bergantí|bergantins]] britànics, tot i que no eren prou poderoses com per superar grans [[fragata|fragates]] i [[navilis de línia]]. |
||
En la [[Segona Batalla de Copenhaguen]] de l'any [[1807]], els anglesos van capturar un gran nombre de naus de la flota danesa. Es va embrancar més intensament els danesos en una guerra naval de guerrilles, on amb petits vaixells canoners pretenien atacar als vaixells anglesos-molt més grans-que estiguessin en aigües daneses i noruegues. El 22 de març de 1808, l'últim [[vaixell]] danès de línia el [[Prins Christian Frederik]], comandat pel capità CW Jessen, va ser destruït per dos vaixells britànics de línia a la [[batalla de Sjællands Odde]]. |
En la [[Segona Batalla de Copenhaguen]] de l'any [[1807]], els anglesos van capturar un gran nombre de naus de la flota danesa. Es va embrancar més intensament els danesos en una guerra naval de guerrilles, on amb petits vaixells canoners pretenien atacar als vaixells anglesos-molt més grans-que estiguessin en aigües daneses i noruegues. El 22 de març de 1808, l'últim [[vaixell]] danès de línia el [[Prins Christian Frederik]], comandat pel capità CW Jessen, va ser destruït per dos vaixells britànics de línia a la [[batalla de Sjællands Odde]]. |
||
El [[27 de febrer]] de [[1811]], vaixells de guerra danesos, tripulats per prop de 1.000 |
El [[27 de febrer]] de [[1811]], vaixells de guerra danesos, tripulats per prop de 1.000 homes, incloses forces d'infanteria, van tractar de recuperar l'illa d'[[Anholt]] a la [[batalla d'Anholt]], però es van haver de retirar a [[Jutlàndia]] amb fortes pèrdues. |
||
La Guerra de les Canoneres va acabar quan la flota anglesa va obtenir la victòria en la [[ |
La Guerra de les Canoneres va acabar quan la flota anglesa va obtenir la victòria en la [[batalla de Lyngør]] el [[12 de juliol]] de [[1812]], en la qual va ser destruït l'últim dels vaixells de guerra danesos, la [[fragata]] ''Najaden''. |
||
El [[Tractat de Kiel]] va posar punt final als conflictes el [[15 de gener]] de [[1814]]. Dinamarca-Noruega, va haver de cedir la petita illa de [[Helgoland]] a [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Gran Bretanya]] i tota [[Noruega]] al regne de [[Suècia]]. |
El [[Tractat de Kiel]] va posar punt final als conflictes el [[15 de gener]] de [[1814]]. Dinamarca-Noruega, va haver de cedir la petita illa de [[Helgoland]] a [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda|Gran Bretanya]] i tota [[Noruega]] al regne de [[Suècia]]. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
*Allen, Joseph (1852) ''Battles of the British navy''. (H.G. Bohn). |
* Allen, Joseph (1852) ''Battles of the British navy''. (H.G. Bohn). |
||
*Brett, John Edwin (1871) ''Brett{{'}}s illustrated naval history of Great Britain, from the earliest period to the present time: a reliable record of the maritime rise and progress of England''. (Publishing Off.). |
* Brett, John Edwin (1871) ''Brett{{'}}s illustrated naval history of Great Britain, from the earliest period to the present time: a reliable record of the maritime rise and progress of England''. (Publishing Off.). |
||
*Cust, Sir Edward (1862) ''Annals of the wars of the nineteenth century''. (John Murray). |
* Cust, Sir Edward (1862) ''Annals of the wars of the nineteenth century''. (John Murray). |
||
*{{ |
* {{citar ref|cognom=Gossett|nom=William Patrick|any=1986|títol=The lost ships of the Royal Navy, 1793–1900|editorial=Mansell|isbn=0-7201-1816-6}} |
||
*{{ |
* {{citar ref|cognom=Grocott|nom=Terence|any=1997|títol=Shipwrecks of the revolutionary and Napoleonic eras|editorial=Chatham|isbn=1-86176-030-2}} |
||
*{{da}} H G Garde : Den dansk-norske Sømagts Historie (Poder naval danonoruec) tal |
* {{da}} H G Garde : Den dansk-norske Sømagts Historie (Poder naval danonoruec) tal com se cita [http://www.1807.dk/soe%20flotille.htm aquí] |
||
*Hepper, David J. (1994) ''British Warship Losses in the Age of Sail, 1650–1859''. (Rotherfield: Jean Boudriot). ISBN |
* Hepper, David J. (1994) ''British Warship Losses in the Age of Sail, 1650–1859''. (Rotherfield: Jean Boudriot). {{ISBN|0-948864-30-3}} |
||
*{{ |
* {{citar ref|cognom= James|nom= William|enllaçautor= William James (naval historian)|any= 1837|títol= The Naval History of Great Britain, from the Declaration of War by France in 1793, to the Accession of George IV.|editorial=R. Bentley}} |
||
*{{ |
* {{citar ref|cognom= Munch-Petersen|nom= Thomas|any= 2007|títol= Defying Napoleon|editorial=Sutton Publishing}} |
||
*{{da}} Wandell, C.F. (1815) ''Søkrigen i de dansk-norske farvande 1807–14'' (''Guerra a les aigües danonoruegues 1807-1814''), (Copenhaguen: Carlsbergsfonden per a Jacob Lund). |
* {{da}} Wandell, C.F. (1815) ''Søkrigen i de dansk-norske farvande 1807–14'' (''Guerra a les aigües danonoruegues 1807-1814''), (Copenhaguen: Carlsbergsfonden per a Jacob Lund). |
||
*{{ |
* {{citar ref|nom=Rif|cognom=Winfield|títol=British Warships in the Age of Sail 1793–1817: Design, Construction, Careers and Fates|editorial=Seaforth|any=2008|isbn=1-86176-246-1}} |
||
==Enllaços externs== |
|||
* [http://www.mil.no/sjo/start/fakta/historie/dagfordag/article.jhtml?articleID=92346 Kanonbåtkrigen 1807-14 (en noruec)] |
|||
* [http://www.orlogsmuseet.dk/kroneng322.htm Royal Danish Naval Museum: Denmark and Great Britain, 1801–1814 (en anglès)] |
|||
{{ORDENA:Guerra De Les Canoneres}} |
{{ORDENA:Guerra De Les Canoneres}} |
||
[[Categoria:Guerres de Dinamarca]] |
[[Categoria:Guerres de Dinamarca]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Guerres de Noruega]] |
||
[[Categoria:Guerres del Regne Unit]] |
[[Categoria:Guerres del Regne Unit]] |
||
[[Categoria:Guerres Napoleòniques]] |
[[Categoria:Guerres Napoleòniques]] |
||
[[Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1800]] |
|||
[[Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1810]] |
Revisió de 15:58, 11 nov 2024
Part de les Guerres angleses i de les Guerres Napoleòniques | |||
---|---|---|---|
Batalla entre la fragata HMS Tartar i canoneres noruegues a la batalla d'Alvøen, prop de Bergen, Noruega el 1808 | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 1807-1814 | ||
Escenari | Europa | ||
Lloc | Mar del Nord | ||
Resultat | Decisiva victòria britànica. Tractat de Kiel. | ||
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne de Dinamarca i Noruega | |||
Bàndols | |||
|
La Guerra de les Canoneres fou un conflicte naval entre el Regne de Dinamarca i Noruega i la Marina Reial Britànica en el context o durant les Guerres Napoleòniques. El nom d'aquesta guerra ve donat per la tàctica danesa d'emprar petites canoneres contra la convencional Marina Britànica. A Escandinàvia es considera com l'etapa final de les Guerres angleses, l'obertura de la qual es considera com la Primera Batalla de Copenhaguen en el 1801.
Rerefons
[modifica]El conflicte naval entre Gran Bretanya i Dinamarca es va iniciar amb la Primera Batalla de Copenhaguen en 1801 quan l'esquadró d'Horatio Nelson de la flota de l'almirall Parker va atacar la capital danesa. L'origen de tot això cal cercar-lo en l'ingrés del Regne de Dinamarca i Noruega a la Segona Lliga de la Neutralitat Armada durant les últimes etapes de la Guerres Revolucionàries Franceses, on Dinamarca utilitzà les seves forces navals per protegir el flux comercial, dins i fora de les aigües danonoruegues.
Tement que la derrota russa i prussiana a mans de Napoleó en la Quarta Coalició pogués al control de les flotes bàltiques, Gran Bretanya va actuar sense pietat per neutralitzar la substancial marina danesa, aliada amb Napoleó el Regne Unit va atacant Copenhaguen al setembre.[1]
Guerra
[modifica]En els tres primers anys de la Guerra Canonera, aquests vaixells foren capaços, en diverses ocasions, de capturar els vaixells de càrrega dels combois i derrotar bergantins britànics, tot i que no eren prou poderoses com per superar grans fragates i navilis de línia.
En la Segona Batalla de Copenhaguen de l'any 1807, els anglesos van capturar un gran nombre de naus de la flota danesa. Es va embrancar més intensament els danesos en una guerra naval de guerrilles, on amb petits vaixells canoners pretenien atacar als vaixells anglesos-molt més grans-que estiguessin en aigües daneses i noruegues. El 22 de març de 1808, l'últim vaixell danès de línia el Prins Christian Frederik, comandat pel capità CW Jessen, va ser destruït per dos vaixells britànics de línia a la batalla de Sjællands Odde.
El 27 de febrer de 1811, vaixells de guerra danesos, tripulats per prop de 1.000 homes, incloses forces d'infanteria, van tractar de recuperar l'illa d'Anholt a la batalla d'Anholt, però es van haver de retirar a Jutlàndia amb fortes pèrdues.
La Guerra de les Canoneres va acabar quan la flota anglesa va obtenir la victòria en la batalla de Lyngør el 12 de juliol de 1812, en la qual va ser destruït l'últim dels vaixells de guerra danesos, la fragata Najaden.
El Tractat de Kiel va posar punt final als conflictes el 15 de gener de 1814. Dinamarca-Noruega, va haver de cedir la petita illa de Helgoland a Gran Bretanya i tota Noruega al regne de Suècia.
Referències
[modifica]- ↑ Sommerville, Donald. «Battle of Copenhagen» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 08-08-2022. [Consulta: 1r setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Allen, Joseph (1852) Battles of the British navy. (H.G. Bohn).
- Brett, John Edwin (1871) Brett's illustrated naval history of Great Britain, from the earliest period to the present time: a reliable record of the maritime rise and progress of England. (Publishing Off.).
- Cust, Sir Edward (1862) Annals of the wars of the nineteenth century. (John Murray).
- Gossett, William Patrick. The lost ships of the Royal Navy, 1793–1900. Mansell, 1986. ISBN 0-7201-1816-6.
- Grocott, Terence. Shipwrecks of the revolutionary and Napoleonic eras. Chatham, 1997. ISBN 1-86176-030-2.
- (danès) H G Garde : Den dansk-norske Sømagts Historie (Poder naval danonoruec) tal com se cita aquí
- Hepper, David J. (1994) British Warship Losses in the Age of Sail, 1650–1859. (Rotherfield: Jean Boudriot). ISBN 0-948864-30-3
- James, William. The Naval History of Great Britain, from the Declaration of War by France in 1793, to the Accession of George IV.. R. Bentley, 1837.
- Munch-Petersen, Thomas. Defying Napoleon. Sutton Publishing, 2007.
- (danès) Wandell, C.F. (1815) Søkrigen i de dansk-norske farvande 1807–14 (Guerra a les aigües danonoruegues 1807-1814), (Copenhaguen: Carlsbergsfonden per a Jacob Lund).
- Winfield, Rif. British Warships in the Age of Sail 1793–1817: Design, Construction, Careers and Fates. Seaforth, 2008. ISBN 1-86176-246-1.