Vés al contingut

Gaspar Lax: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa a partir de Wikidata
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat de París a partir de Wikidata
 
(15 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona}}
| ocupacio = [[Lògica]], [[Matemàtiques]] i [[Filosofia]]
| organitzacio = [[Col·legi de Montaigu]]<br>[[Universitat de Saragossa]]
| alma_mater = [[Universitat de Saragossa]]
| influi_en = [[Lluís Vives]]<br>[[Francesc de Borja]]
| influencies_de = [[John Mair]]
}}


'''Gaspar Lax''' va ser un [[Filosofia|filósof]] i [[matemàtic]] [[aragonès]] del segle XVI.
{{IniciBio}} va ser un [[Filosofia|filósof]] i [[matemàtic]] [[aragonès]] del {{segle|XVI}}.


== Vida ==
== Vida ==
Nascut a [[Sarinyena]], (actual província d'[[Osca]]), al voltant del 1487.<ref>L'any de naixement s'ha estimat per uns versos encomiàstics que hi ha en una obra seva publicada el 1512, en el que es diu que aleshores tenia vint-i-cinc anys. {{Versaleta|Alonso Arribas}}, pàgina 81.</ref>
Nascut a [[Sarinyena]], (actual província d'[[Osca]]), al voltant del 1487, segons es pot inferir per uns versos encomiàstics que hi ha en una obra seva publicada el 1512, en el que es diu que aleshores tenia vint-i-cinc anys.{{sfn|Alonso Arribas|1992|p=81}}


Va estudiar a la [[Universitat de Saragossa]], on es va graduar en Arts ([[quadrivium]]) i [[Teologia]].<ref>{{Versaleta|García Villoslada}}, pàgina 406.</ref> En data incerta es va traslladar a [[París]], on va assistir al [[Col·legi de Montaigu]], essent deixeble de [[John Mair]]. Als 20 anys ja era professor de filosofia i matemàtiques en aquest mateix col·legi, on va tenir com a deixeble [[Lluís Vives]].<ref name="Versaleta01">{{Versaleta|Alonso Arribas}}, pàgina 82.</ref>
Va estudiar a la [[Universitat de Saragossa]], on es va graduar en Arts ([[quadrivium]]) i [[Teologia]].{{sfn|García Villoslada|1938|p=406}} En data incerta es va traslladar a [[París]], on va assistir al [[Col·legi de Montaigu]], essent deixeble de [[John Mair]].{{sfn|Calderón|1990|p=247}} Als 20 anys ja era professor de filosofia i matemàtiques en aquest mateix col·legi, on va tenir com a deixeble [[Lluís Vives]]{{sfn|Alonso Arribas|1992|p=82}} i va ser conegut com ''Príncep dels Sofistes''.{{sfn|Noreña|1975|p=17}}


Probablement va abandonar París el 1521, coincidint amb el decret d'expulsió d'estrangers dictat per [[Francesc I de França]]<ref name="Versaleta01"/> arran de la guerra amb l'[[Emperador Carles V]]. Altres fonts<ref>{{Versaleta|Balaguer Sànchez}}, pàgina 127 i següents</ref> afirmen que va ser professor de la Universitat d'[[Osca]] entre 1516 i 1523.
Probablement va abandonar París el 1521, coincidint amb el decret d'expulsió d'estrangers dictat per [[Francesc I de França]]{{sfn|Alonso Arribas|1992|p=82}} arran de la guerra amb l'[[Emperador Carles V]]. Altres fonts{{sfn|Balaguer Sánchez|1975-1977|p=127 i ss}} afirmen que va ser professor de la Universitat d'[[Osca]] entre 1516 i 1523.


Va passar a la Universitat de Saragossa, on va ocupar la càtedra de Juan Jarabal. Va ser professor de [[Francesc de Borja]] el 1525. Va ocupar els càrrecs de Canceller i de Rector de la Universitat.
Va passar a la Universitat de Saragossa, on va ocupar la càtedra de Juan Jarabal. Va ser professor de [[Francesc de Borja]] el 1525. Va ocupar els càrrecs de Canceller i de Rector de la Universitat.


El 1559 va patir un atac de [[gota (malaltia)|gota]] i va quedar cec, morint un any més tard. Va ser enterrat a l'església saragossana de Sant Nicolàs de Bari.<ref name="Versaleta">{{Versaleta|Alonso Arribas}}, pàgina 83.</ref> El seu epitafi diu:
El 1559 va patir un atac de [[gota (malaltia)|gota]] i va quedar cec, morint un any més tard. Va ser enterrat a l'església saragossana de Sant Nicolàs de Bari.{{sfn|Alonso Arribas|1992|p=83}} El seu epitafi diu:


:''Hic jacet Gaspar Lax, Artium et Sacrae Theologiae doctor, Academiae Caesaraugustunae vicecancellarius et Rector, qui obíit 7 idus mensis februarii 1560''
{{Citació|Hic jacet Gaspar Lax, Artium et Sacrae Theologiae doctor, Academiae Caesaraugustunae vicecancellarius et Rector, qui obíit 7 idus mensis februarii 1560|Gaspar Lax|Epitafi|col2=Aquí jau Gaspar Lax, doctor en Arts i Sagrada Teologia, vicecanceller i rector de l'Acadèmia de Saragossa, que va morir el 7 de febrer de 1560|llengua1={{la}}|llengua2={{ca}}}}


== Obra ==
== Obra ==
Va escriure tota la seva obra en [[llatí]] i no s'han publicat mai traduccions a cap idioma modern ni se n'han fet edicions crítiques.
Va escriure tota la seva obra en [[llatí]] i no s'han publicat mai traduccions a cap idioma modern ni se n'han fet edicions crítiques.


[[Lluís Vives]], reconeixent la gran intel·ligència i memòria del seu mestre, el critica per la seva obscuritat.<ref name="Versaleta"/> [[Josep Ferrater i Mora|Ferrater Mora]], en el seu diccionari, diu que confonia els aspectes sintàctics i semàntics de la lògica, aspectes que ja havien estat curosament separats pels lògics anteriors.<ref>{{Versaleta|Ferrater Mora}}, Diccionario de Filosofia. Volum III, pàgina 1920.</ref>
[[Lluís Vives]], reconeixent la gran intel·ligència i memòria del seu mestre, el critica per la seva obscuritat.<ref>[[Josep Ferrater i Mora|Ferrater Mora]], en el seu diccionari, diu que confonia els aspectes sintàctics i semàntics de la lògica, aspectes que ja havien estat curosament separats pels lògics anteriors. {{Versaleta|Ferrater Mora}}, Diccionario de Filosofia. Volum III, pàgina 1920.</ref>


La relació exhaustiva de les seves obres és la següent:<ref>{{Versaleta|Alonso Arribas}}, pàgines 84 i 85.</ref>
La relació exhaustiva de les seves obres és la següent:<ref>{{Versaleta|Alonso Arribas}}, pàgines 84 i 85.</ref>
Línia 37: Línia 31:
* Paris, 1512: ''Tractatus de oppositionibus propositionum cathegoricarum in speciali et de earum equipollentiis''
* Paris, 1512: ''Tractatus de oppositionibus propositionum cathegoricarum in speciali et de earum equipollentiis''
* París, 1513: ''Impositiones magistri...''
* París, 1513: ''Impositiones magistri...''
* París, 1514: ''Insolubilia magistri. . . noviter impressa et per ipsum correcta''
* París, 1514: ''Insolubilia magistri. . . noviter impressa et per ipsum correcta''{{sfn|Hanke|2022|p=99}}
* París, 1514: ''Tractatus Syllogismorum magistri. . . per ipsum noviter correcta una cum tractatu de arte inveniendi medium ab eodem edito''
* París, 1514: ''Tractatus Syllogismorum magistri. . . per ipsum noviter correcta una cum tractatu de arte inveniendi medium ab eodem edito''
* París, 1515: ''Arithmetica speculativa'', una aritmètica bastant completa basada en la de [[Boeci]] i els seus successors medievals.
* París, 1515: ''Arithmetica speculativa'', una aritmètica bastant completa basada en la de [[Boeci]] i els seus successors medievals.
Línia 56: Línia 50:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id= Lax}} {{en}}
* {{Versaleta|Wallace}}, William A. [http://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830902510.html ''Lax, Gaspar'']. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. {{en}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
Línia 65: Línia 55:
| cognom = Alonso Arribas
| cognom = Alonso Arribas
| nom = Amadeo
| nom = Amadeo
| autor =
| enllaçautor =
| títol = El Tractatus Obligationum en algunos lógicos españoles del siglo XVI
| títol = El Tractatus Obligationum en algunos lógicos españoles del siglo XVI
| url = http://eprints.ucm.es/2284/1/AH2005701.pdf
| url = https://hdl.handle.net/20.500.14352/61559
| format =
| any = 1992
| consulta =
| volum =
| edició =
| mes =
| any = 2001
| editorial = Universidad Complutense de Madrid
| editorial = Universidad Complutense de Madrid
| lloc =
| llengua = es
| llengua = {{es}}
| pàgina =
| pàgines =
| pàgines =
| col·lecció =
| isbn = 978-84-8466-200-6
| isbn = 978-84-8466-200-6
| oclc =
| doi =
| lccn =
| id =
| citació =
| ref =
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Malet
| nom = Antoni
| autor =
| enllaçautor =
| cognom2 = Paradís
| nom2 = Jaume
| coautors =
| capítol =
| urlcapítol =
| títol = Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545
| url = http://books.google.cat/books?id=z3D77N2iinYC
| format =
| consulta =
| volum =
| edició =
| mes =
| any = 1984
| editorial = Edicions Universitat de Barcelona
| lloc =
|llengua=català
| pàgina =
| pàgines =
| col·lecció =
| isbn = 9788475281278
| oclc =
| doi =
| lccn =
| id =
| citació =
| ref =
}}
}}
* {{ref-publicació
* {{ref-publicació
| cognom = Balaguer Sànchez
| cognom = Balaguer Sánchez
| nom = Federico
| nom = Federico
| article = Gaspar Lax en la Universidad de Huesca
| article = Gaspar Lax en la Universidad de Huesca
| url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2112260
| url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2112260
| format =
| llengua = es
| llengua = {{es}}
| consulta =
| publicació = Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses
| publicació = Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses
| editorial =
| lloc =
| volum = Vol. 79-84
| volum = Vol. 79-84
| exemplar =
| exemplar =
| mes =
| any = 1975-1977
| any = 1975-1977
| pàgina =
| pàgines = 125-134
| pàgines = 125-134
| issn = 0518-4088
| issn = 0518-4088
| doi=
| doi=
}}
| citació =
| ref =
* {{ref-publicació
| cognom = Calderón
| nom = Sixto P.
| article = The 16th Century Iberian Calculatores
| url = https://www.inmabb.criba.edu.ar/revuma/pdf/v35/p245-258.pdf
| llengua = es
| publicació = Revista de la Unión Matemàtica Argentina
| volum = Vol. 35
| exemplar =
| any = 1990
| pàgines = 245-258
| issn = 0041-5932
| doi=
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Campos Benítez
| nom = J.M.
| article = Dos aproximaciones al ambiente de los lógicos novohispanos del siglo XVI
| url = https://rd.buap.mx/ojs-dm/index.php/graffylia/article/view/883
| llengua = es
| publicació = Graffylia
| volum = Vol. 6
| exemplar = Num. 11
| any = 2021
| pàgines = 38-51
| issn = 2954-503X
| doi=
}}
}}
* {{Ref-llibre
* {{Ref-llibre
| cognom = García Villoslada
| cognom = García Villoslada
| nom = Ricardo
| nom = Ricardo
| autor =
| enllaçautor =
| urlcapítol =
| títol = La universidad de Paris durante los estudios de Francisco de Vitoria
| títol = La universidad de Paris durante los estudios de Francisco de Vitoria
| url = http://www.google.cat/books?id=4NMo_ojOyp4C
| url = http://www.google.cat/books?id=4NMo_ojOyp4C
| format =
| consulta =
| volum = Vol. XIV d'Analecta Gregoriana
| volum = Vol. XIV d'Analecta Gregoriana
| edició =
| mes =
| any = 1938
| any = 1938
| editorial = Universitatis Gregorianae
| editorial = Universitatis Gregorianae
| lloc = Roma
| lloc = Roma
| llengua = {{es}}
| llengua = es
| pàgina =
| pàgines =
| pàgines =
| col·lecció =
| isbn = 9788876520136
| isbn = 9788876520136
}}
| oclc =
* {{ref-publicació
| doi =
| lccn =
| cognom = Hanke
| id =
| nom = Miroslav
| article = Epistemic Sophisms, Calculatores and John Mair's Circle
| citació =
| url = https://books.google.cat/books?id=rnx4EAAAQBAJ&pg=PA89
| ref =
| llengua = en
| publicació = Noctua
| volum = Vol. 9
| exemplar = Num. 3
| any = 2022
| pàgines = 89-133
| issn = 2284-1180
| doi=
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Malet
| nom = Antoni
| cognom2 = Paradís
| nom2 = Jaume
| títol = Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545
| url = http://books.google.cat/books?id=z3D77N2iinYC
| any = 1984
| editorial = Edicions Universitat de Barcelona
| llengua = ca
| pàgines =
| isbn = 9788475281278
}}
* {{Ref-llibre
| cognom = Noreña
| nom = Carlos G.
| capítol =
| urlcapítol =
| editor =
| títol = Studies in Spanish Renaissance Thought
| url = https://books.google.cat/books?id=fnhyBgAAQBAJ
| any = 1975
| editorial = Martinus Nijhoff
| llengua = en
| pàgines =
| isbn = 978-94-010-1675-9
}}
}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id= Lax}} {{en}}
* {{MacTutor Biography|id= Lax}}
* {{Versaleta|Wallace}}, William A. [http://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830902510.html ''Lax, Gaspar'']. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. {{en}}
* {{ref-web|cognom=Wallace|nom=William A.|url=https://www.encyclopedia.com/doc/1G2-2830902510.html|títol=Lax, Gaspar|editor=Complete Dictionary of Scientific Biography|any=2008|consulta=27 setembre 2013|llengua=en}}
* {{ref-web|cognom=Westfall|nom=Richard S.|url=http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/lax.html|títol=Lax, Gaspar|editor=The Galileo Project|any=1995|consulta=19 juny 2024|llengua=en}}


{{autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Lax, Gaspar}}
{{ORDENA:Lax, Gaspar}}
Línia 184: Línia 173:
[[Categoria:Persones de Sarinyena]]
[[Categoria:Persones de Sarinyena]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa]]
[[Categoria:Morts a Saragossa]]
[[Categoria:Científics aragonesos]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de París]]

Revisió de 19:07, 24 oct 2024

Plantilla:Infotaula personaGaspar Lax
Imatge
Portada del llibre Tractatus de Materiis et de oppositionibus in generali (1511) de Gaspar Lax. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1487 Modifica el valor a Wikidata
Sarinyena (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1560 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de San Nicolás de Bari 41° 39′ 14″ N, 0° 52′ 21″ O / 41.654°N,0.872469°O / 41.654; -0.872469 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París (–1507)
Universitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Saragossa (1524–1560)
Collège de Calvi (1517–1523)
Col·legi de Montaigu (1508–1517)
Collège de Calvi (1507–1508) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohn Mair Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoan Lluís Vives i March i Joan Salaia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGaspar Lax Modifica el valor a Wikidata


Gaspar Lax (Sarinyena, 1487 - Saragossa, 23 de febrer de 1560) va ser un filósof i matemàtic aragonès del segle xvi.

Vida

[modifica]

Nascut a Sarinyena, (actual província d'Osca), al voltant del 1487, segons es pot inferir per uns versos encomiàstics que hi ha en una obra seva publicada el 1512, en el que es diu que aleshores tenia vint-i-cinc anys.[1]

Va estudiar a la Universitat de Saragossa, on es va graduar en Arts (quadrivium) i Teologia.[2] En data incerta es va traslladar a París, on va assistir al Col·legi de Montaigu, essent deixeble de John Mair.[3] Als 20 anys ja era professor de filosofia i matemàtiques en aquest mateix col·legi, on va tenir com a deixeble Lluís Vives[4] i va ser conegut com Príncep dels Sofistes.[5]

Probablement va abandonar París el 1521, coincidint amb el decret d'expulsió d'estrangers dictat per Francesc I de França[4] arran de la guerra amb l'Emperador Carles V. Altres fonts[6] afirmen que va ser professor de la Universitat d'Osca entre 1516 i 1523.

Va passar a la Universitat de Saragossa, on va ocupar la càtedra de Juan Jarabal. Va ser professor de Francesc de Borja el 1525. Va ocupar els càrrecs de Canceller i de Rector de la Universitat.

El 1559 va patir un atac de gota i va quedar cec, morint un any més tard. Va ser enterrat a l'església saragossana de Sant Nicolàs de Bari.[7] El seu epitafi diu:

« (llatí) Hic jacet Gaspar Lax, Artium et Sacrae Theologiae doctor, Academiae Caesaraugustunae vicecancellarius et Rector, qui obíit 7 idus mensis februarii 1560 (català) Aquí jau Gaspar Lax, doctor en Arts i Sagrada Teologia, vicecanceller i rector de l'Acadèmia de Saragossa, que va morir el 7 de febrer de 1560 »
— Gaspar Lax, Epitafi

Obra

[modifica]

Va escriure tota la seva obra en llatí i no s'han publicat mai traduccions a cap idioma modern ni se n'han fet edicions crítiques.

Lluís Vives, reconeixent la gran intel·ligència i memòria del seu mestre, el critica per la seva obscuritat.[8]

La relació exhaustiva de les seves obres és la següent:[9]

  • Paris, 1507: Tractatus exponibilium propositionum.
  • Paris, 1509: Tractatus Syllogismorum ...
  • Paris, 1511: Tractatus de materiis et de oppositionibus in generali
  • Paris, 1512: Exponibilia magistri. . . correcta et revisa per ipsum cum nonnullis additionibus
  • París, 1512: Obligationes magistri Casparis Lax aragonensis de Sarinyena
  • Paris, 1512: Parve divisiones terminorurn magistri. . . cum terminis eiusdem
  • Paris, 1512: Termini
  • Paris, 1512: Tractatus de oppositionibus propositionum cathegoricarum in speciali et de earum equipollentiis
  • París, 1513: Impositiones magistri...
  • París, 1514: Insolubilia magistri. . . noviter impressa et per ipsum correcta[10]
  • París, 1514: Tractatus Syllogismorum magistri. . . per ipsum noviter correcta una cum tractatu de arte inveniendi medium ab eodem edito
  • París, 1515: Arithmetica speculativa, una aritmètica bastant completa basada en la de Boeci i els seus successors medievals.
  • París, 1515: De proportionibus arithmeticis
  • París, 1518: Tractatus Syllogismorum
  • Saragossa, 1521: De conversione simplici et per accidens
  • Saragossa, 1521: Tractatus parvorum logicalium
  • Saragossa, 1521: Tractatus terminorum una cum prima parte Summularum
  • Saragossa, 1525: Summa parvorum logicalium, reeditat el 1528 i 1532.
  • Saragossa, 1527: Quaestiones Phisicales, del que no se'n conserva cap exemplar.
  • Saragossa, 1528: Summa oppositionum tam in generali guam in speciali
  • Saragossa, 1528: Summa Syllogismorum. Tractatus de arte inveniendi medium
  • Saragossa, 1529: Summa exponibilium
  • Saragossa, 1529: Summa propositionum
  • Saragossa, 1532: Tractatus consequentiarum
  • Saragossa, 1539: Quaestiones in libros Peryermeneias et Posteriorum Aristotelis

Referències

[modifica]
  1. ↑ Alonso Arribas, 1992, p. 81.
  2. ↑ García Villoslada, 1938, p. 406.
  3. ↑ Calderón, 1990, p. 247.
  4. ↑ 4,0 4,1 Alonso Arribas, 1992, p. 82.
  5. ↑ Noreña, 1975, p. 17.
  6. ↑ Balaguer Sánchez, 1975-1977, p. 127 i ss.
  7. ↑ Alonso Arribas, 1992, p. 83.
  8. ↑ Ferrater Mora, en el seu diccionari, diu que confonia els aspectes sintàctics i semàntics de la lògica, aspectes que ja havien estat curosament separats pels lògics anteriors. Ferrater Mora, Diccionario de Filosofia. Volum III, pàgina 1920.
  9. ↑ Alonso Arribas, pàgines 84 i 85.
  10. ↑ Hanke, 2022, p. 99.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaspar Lax» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Wallace, William A. «Lax, Gaspar» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 setembre 2013].
  • Westfall, Richard S. «Lax, Gaspar» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 19 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaspar_Lax&oldid=34141584»