Trufa (pastisseria): diferència entre les revisions
{{Infotaula menjar}} |
mCap resum de modificació |
||
| (6 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula menjar}} |
{{Infotaula menjar}} |
||
[[Fitxer:Chocolate truffle - Delacre.jpg| |
[[Fitxer:Chocolate truffle - Delacre.jpg|miniatura|Quatre trufes en un platet]] |
||
[[Fitxer:Chocolate Truffles at Harrods in London by Robbie Conceptuel.png|miniatura]] |
|||
Les '''trufes''' són uns dolços petits, de la mida dels [[panellets]], i rodons fets amb [[xocolata]] i [[nata]], [[mantega]] o altres ingredients i [[arrebossat]]s o coberts de [[cacau]] en pols o fideus de xocolata o alguna cosa similar.<ref>{{GEC|0238060|trufa}}</ref> Es poden considerar un tipus de [[bombó]] o de llaminadura no molt allunyat de les [[catànies]], per exemple. Poden ser de xocolata blanca, xocolata amb llet o xocolata negra; poden contenir [[castanya]], [[cafè]] o algun [[licor]], per exemple, o estar cobertes de coco ratllat o sucre i canyella. |
Les '''trufes''' són uns dolços petits, de la mida dels [[panellets]], i rodons fets amb [[xocolata]] i [[nata]], [[mantega]] o altres ingredients i [[arrebossat]]s o coberts de [[cacau]] en pols o fideus de xocolata o alguna cosa similar.<ref>{{GEC|0238060|trufa}}</ref> Es poden considerar un tipus de [[bombó]] o de llaminadura no molt allunyat de les [[catànies]], per exemple. Poden ser de xocolata blanca, xocolata amb llet o xocolata negra; poden contenir [[castanya]], [[cafè]] o algun [[licor]], per exemple, o estar cobertes de coco ratllat o sucre i canyella. |
||
| Línia 8: | Línia 9: | ||
== Cultura popular == |
== Cultura popular == |
||
Les trufes apareixen a la [[cançó]] ''Corrandes de xocolata'' de [[Jaume Arnella i París|Jaume Arnella]]: ''Amb la motxilla ben plena:/ [[bombons]], trufes i [[torrons]], / això no hi ha qui ho aturi / ja pots anar per aquests mons''.<ref>''El plaer de la xocolata'', de Maria Antònia Martí Escayol. Cossetània Edicions, 2004, {{ca}} ISBN |
Les trufes apareixen a la [[cançó]] ''Corrandes de xocolata'' de [[Jaume Arnella i París|Jaume Arnella]]: ''Amb la motxilla ben plena:/ [[bombons]], trufes i [[torrons]], / això no hi ha qui ho aturi / ja pots anar per aquests mons''.<ref>''El plaer de la xocolata'', de Maria Antònia Martí Escayol. Cossetània Edicions, 2004, {{ca}} {{ISBN|978-84-9791-037-8}}</ref> |
||
== |
== Vegeu també == |
||
* [[Brigadeiro]] |
|||
<references /> |
|||
== Referències == |
|||
| ⚫ | |||
{{Referències}} |
|||
| ⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió de 23:58, 22 oct 2024
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Detalls | |
| Tipus | Belgian praline (en)  i confit |
| Ingredients principals | ganache |
Les trufes són uns dolços petits, de la mida dels panellets, i rodons fets amb xocolata i nata, mantega o altres ingredients i arrebossats o coberts de cacau en pols o fideus de xocolata o alguna cosa similar.[1] Es poden considerar un tipus de bombó o de llaminadura no molt allunyat de les catànies, per exemple. Poden ser de xocolata blanca, xocolata amb llet o xocolata negra; poden contenir castanya, cafè o algun licor, per exemple, o estar cobertes de coco ratllat o sucre i canyella.
Als Països Catalans és tradició guardar-les congelades,[2] i com a postres es poden menjar encara dures, com un gelat, o quan ja estan completament descongelades, de vegades amb nata muntada.
Es diuen trufes, com el bolet d'aquest nom (també dit tòfona), perquè amb la seva forma arrodonida però una mica irregular (es formen fent-les rodar entre les dues mans) i amb la superfície coberta de cacau en pols, tenen un aspecte una mica similar a aquests bolets.
Cultura popular
[modifica]Les trufes apareixen a la cançó Corrandes de xocolata de Jaume Arnella: Amb la motxilla ben plena:/ bombons, trufes i torrons, / això no hi ha qui ho aturi / ja pots anar per aquests mons.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Trufa (pastisseria)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Trufa (pastisseria)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El plaer de la xocolata, de Maria Antònia Martí Escayol. Cossetània Edicions, 2004, (català) ISBN 978-84-9791-037-8
