Vés al contingut

Helmut Kohl: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
Personalitat
(30 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| nacionalitat = Alemanya
| nacionalitat = Alemanya
| carrec = 32è [[Canceller d'Alemanya]] <br /> {{mida|1= 6è de la República Federal }}
| carrec = 32è [[Canceller d'Alemanya]] <br /> {{mida|1= 6è de la República Federal}}
| inici = [[1 d'octubre]] de [[1982]] / [[3 d'octubre]] de [[1990]]
| inici = [[1 d'octubre]] de [[1982]] / [[3 d'octubre]] de [[1990]]
| final = [[27 d'octubre]] de [[1998]]
| final = [[27 d'octubre]] de [[1998]]
| predecessor = [[Helmut Schmidt]]
| predecessor = [[Helmut Schmidt]]
| successor = [[Gerhard Schröder]]
| successor = [[Gerhard Schröder]]
| carrec2 = 3r [[Ministre]]-[[President]] de la [[Renània-Palatinat]]
| carrec2 = 3r [[Ministre]]-[[President]] de la [[Renània-Palatinat]]
| inici2 = [[19 de maig]] de [[1969]]
| inici2 = [[19 de maig]] de [[1969]]
| final2 = [[2 de desembre]] de [[1976]]
| final2 = [[2 de desembre]] de [[1976]]
| predecessor2 = [[Peter Altmeier]]
| predecessor2 = [[Peter Altmeier]]
| successor2 = [[Bernhard Vogel]]
| successor2 = [[Bernhard Vogel]]
| conjuge = Hannelore Kohl († [[2001]]) <br /> Maike Richter
| conjuge = Hannelore Kohl († [[2001]]) <br /> Maike Richter
| partit_politic = [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|CDU]]
| partit_politic = [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|CDU]]
| ocupacio = Historiador i polític
| ocupacio = Historiador i polític
| religio = [[Església Catòlica Romana|Catòlic Romà]]
| religio = [[Església Catòlica Romana|Catòlic Romà]]
}}
}}
'''Helmut Kohl''' ([[Ludwigshafen]], [[Alemanya]], [[3 d'abril]] de [[1930]] - ídem, [[16 de juny]] de [[2017]]<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-helmut-kohl-el-canceller-de-la-reunificacio-alemanya/ |títol= S’ha mort Helmut Kohl, el canceller de la reunificació d'Alemanya|consulta=16 juny 2017 |obra= |editor= [[Vilaweb]] |data= 16 de juny de 2017 |llengua=català }}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.ccma.cat/324/mor-lexcanceller-alemany-helmut-kohl/noticia/2794774/ |títol= Mor l'excanceller alemany Helmut Kohl|consulta=16 juny 2017 |obra= |editor= [[3/24]] |data= 16 de juny de 2017 |llengua=català }}</ref>) fou un [[polític]] [[Alemanys|alemany]]. Va ser [[canceller d'Alemanya]] entre els anys [[1982]] i [[1998]].
'''Helmut Kohl''' ([[Ludwigshafen]], [[Alemanya]], [[3 d'abril]] de [[1930]] - ídem, [[16 de juny]] de [[2017]]<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-helmut-kohl-el-canceller-de-la-reunificacio-alemanya/ |títol= S'ha mort Helmut Kohl, el canceller de la reunificació d'Alemanya|consulta=16 juny 2017 |editor= [[Vilaweb]] |data= 16 de juny de 2017}}</ref><ref>{{ref-web |url= http://www.ccma.cat/324/mor-lexcanceller-alemany-helmut-kohl/noticia/2794774/ |títol= Mor l'excanceller alemany Helmut Kohl|consulta=16 juny 2017 |editor= [[3/24]] |data= 16 de juny de 2017}}</ref>) fou un [[polític]] [[Alemanys|alemany]]. Va ser [[canceller d'Alemanya]] entre els anys [[1982]] i [[1998]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Línia 22: Línia 22:


== Inici polític ==
== Inici polític ==
Amb només 15 anys, a l'acabar la [[Segona Guerra Mundial]] es va integrar en les joventuts de la [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya]] ([[CDU]]). Durant una llarguíssima carrera política en la qual va seguir fidelment [[Konrad Adenauer]], va anar escalant posicions polítiques de responsabilitat creixent a la seva ciutat natal, fins a arribar a presidir el govern regional de [[Renània-Palatinat]] l'any [[1969]].
Amb només 15 anys, a l'acabar la [[Segona Guerra Mundial]] es va integrar en les joventuts de la [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya]] ([[CDU]]). Durant una llarguíssima carrera política en la qual va seguir fidelment [[Konrad Adenauer]], va anar escalant posicions polítiques de responsabilitat creixent a la seva ciutat natal, fins a arribar a presidir el govern regional de [[Renània-Palatinat]] l'any [[1969]].


Avalat per la seva bona gestió, va saltar a la política nacional convertint-se en president de la seva formació política el [[1973]]. Encara que el seu partit va obtenir bons resultats en les eleccions de [[1976]], la coalició entre socialdemòcrates i liberals va permetre que el poder seguís en mans de [[Helmut Schmidt]], i Kohl va quedar com a capdavanter de l'oposició al parlament federal de [[Bonn]]. En la següent convocatòria electoral, l'any [[1980]], es va veure obligat a cedir la candidatura democristiana a la cancelleria en favor del [[Baviera|bavarès]] [[Franz Josef Strauss]], que va resultar derrotat per un ampli marge.
Avalat per la seva bona gestió, va saltar a la política nacional convertint-se en president de la seva formació política el [[1973]]. Encara que el seu partit va obtenir bons resultats en les eleccions de [[1976]], la coalició entre socialdemòcrates i liberals va permetre que el poder seguís en mans de [[Helmut Schmidt]], i Kohl va quedar com a capdavanter de l'oposició al parlament federal de [[Bonn]]. En la següent convocatòria electoral, l'any [[1980]], es va veure obligat a cedir la candidatura democristiana a la cancelleria en favor del [[Baviera|bavarès]] [[Franz Josef Strauss]], que va resultar derrotat per un ampli marge.
Línia 28: Línia 28:
== Ascens a canceller ==
== Ascens a canceller ==
[[Fitxer:KohlModrowMomperBrandenburgerTor.jpg|miniatura|Discurs de Helmut Kohl a la [[Porta de Brandenburg]] el [[1989]]]]
[[Fitxer:KohlModrowMomperBrandenburgerTor.jpg|miniatura|Discurs de Helmut Kohl a la [[Porta de Brandenburg]] el [[1989]]]]
Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el [[1982]], els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la [[Alemanya Occidental|República Federal Alemanya]]. Va ocupar aquest càrrec fins al [[1998]], quan fou derrotat per [[Gerhard Schröder]], i va obtenir un rècord de longevitat política a [[Alemanya]] amb 16 anys en el poder, tan sols superat per [[Otto von Bismarck]], que s'hi va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de [[1983]] i [[1987]] a l'Alemanya occidental i les de [[1990]] i [[1994]] ja a l'Alemanya reunificada.
Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el [[1982]], els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la [[Alemanya Occidental|República Federal Alemanya]]. Va ocupar aquest càrrec fins al [[1998]], quan fou derrotat per [[Gerhard Schröder]], i va obtenir un rècord de longevitat política a [[Alemanya]] amb 16 anys en el poder, tan sols superat per [[Otto von Bismarck]], que s'hi va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de [[1983]] i [[1987]] a l'Alemanya occidental i les de [[1990]] i [[1994]] ja a l'Alemanya reunificada.


El principal èxit de Kohl és la [[reunificació alemanya]] aconseguida el [[1990]], reunint així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per [[Mikhaïl Gorbatxov]] al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'[[RDA|Alemanya oriental]] el [[1989]], Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els ''Länder'' orientals a la República Federal Alemanya. Tot i l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació va tenir costos socials, econòmics i polítics molt alts, ja que va fer augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.
El principal èxit de Kohl és la [[reunificació alemanya]] aconseguida el [[1990]], reunint així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per [[Mikhaïl Gorbatxov]] al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'[[RDA|Alemanya oriental]] el [[1989]], Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els ''Länder'' orientals a la República Federal Alemanya. Tot i l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació va tenir costos socials, econòmics i polítics molt alts, ja que va fer augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.
Línia 40: Línia 40:
El [[1998]] Kohl perdé les eleccions davant el candidat del [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] ([[SPD]]) [[Gerhard Schröder]] i la formació per part d'aquest d'un govern de coalició amb ''Els Verds''. Malgrat la seva derrota, Kohl continuà al parlament exercint d'oposició al govern.
El [[1998]] Kohl perdé les eleccions davant el candidat del [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] ([[SPD]]) [[Gerhard Schröder]] i la formació per part d'aquest d'un govern de coalició amb ''Els Verds''. Malgrat la seva derrota, Kohl continuà al parlament exercint d'oposició al govern.


Posteriorment seria condemnat per finançament il·legal del seu partit, la CDU.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fernàndez|nom=David|enllaçautor=David Fernàndez i Ramos|article="El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez|publicació=El racó de pensar, [[El matí de Catalunya Ràdio]]|url=http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-pitjor-desesperacio-duna-societat-es-el-dubte-de-si-viure-honestament-resulta-util/audio/989408/|data=24/01/2018|pàgines=}}</ref><ref>[http://www.wahlrecht.de/umfragen/allensbach/2002.htm German opinion polls from 1998 to 2002 on the federal level conducted by the [[Allensbach Institute]], collected by wahlrecht.de]</ref>
Posteriorment seria condemnat per finançament il·legal del seu partit, la CDU.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fernàndez|nom=David|enllaçautor=David Fernàndez i Ramos|article="El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez|publicació=El racó de pensar, [[El matí de Catalunya Ràdio]]|url=http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/la-pitjor-desesperacio-duna-societat-es-el-dubte-de-si-viure-honestament-resulta-util/audio/989408/|data=24/01/2018}}</ref><ref>[http://www.wahlrecht.de/umfragen/allensbach/2002.htm German opinion polls from 1998 to 2002 on the federal level conducted by the [[Allensbach Institute]], collected by wahlrecht.de]</ref>


Membre del [[Club de Madrid]], el [[2002]] es retirà de la política activa, abandonà el parlament alemany i cedí la presidència de la CDU a [[Angela Merkel]].
Membre del [[Club de Madrid]], el [[2002]] es retirà de la política activa, abandonà el parlament alemany i cedí la presidència de la CDU a [[Angela Merkel]].

== Personalitat i representacions mediàtiques ==
[[Fitxer:Bundesarchiv_B_145_Bild-F045625-0010,_Bonn,_Pressekonferenz_CDU_Bundesvorstand,_Kohl.jpg|miniatura|Kohl el 1975. Durant els seus anys com a ministre-president, Kohl va ser tractat pels mitjans de comunicació com un reformador progressista del seu propi partit. Aquesta imatge va canviar durant la dècada del 1970 amb l'assumpció de Kohl al lideratge del partit federal. Va experimentar una animositat fonamental dels periodistes cap a ell.]]

Kohl va enfrontar una dura oposició de l'esquerra política d'Alemanya Occidental i es va burlar de la seva gran alçada física, suposat provincialisme, llenguatge simplista i (lleu) dialecte [[Palatinat (regió)|palatinat]] local incloent hipercorreccions. Igual que les caricatures franceses històriques de Louis Philippe de França, Hans Traxler va descriure a Kohl com una gossa en la revista satírica ''Titanic''.<ref>[http://www.taz.de/!34964/ Hans Traxler wird 80, Der Erfinder der "Birne"], ''die Tageszeitung'', 20 Maig 2009</ref> La paraula alemanya "Birne" ('pera') es va convertir en un sobrenom i símbol generalitzat del canceller.<ref>[http://www.sueddeutsche.de/kultur/883/312794/text Birne auf Breitwand, Dreharbeiten zu "Helmut Kohl – Der Film"], ''Sueddeutsche Zeitung'' 5 octubre 2008</ref>

Còmics com Thomas Freitag i Stefan Wald van imitar el canceller,<ref>[http://www.spiegel.de/spiegel/print/d-13511297.html Se quätschn], in: Der Spiegel, 12 novembre 1984. Recuperat 18 juny 2017.</ref> i es van vendre llibres amb acudits reescrits amb Kohl com a estúpid protagonista. Quan Kohl va morir, el diari d'esquerres TAZ va presentar una portada que mostrava un conjunt de flors típic dels funerals, amb una pera i el títol ''Paisatges florits'', la predicció de Kohl per al futur d'Alemanya de l'Est després de la reunificació. Després de les protestes, el redactor en cap es va disculpar.<ref>[http://www.focus.de/politik/videos/das-ging-daneben-taz-chef-tut-titelseite-zu-kohls-tod-leid_id_7254227.html "taz"-Chef tut Titelseite zu Kohls Tod leid] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170618162412/http://www.focus.de/politik/videos/das-ging-daneben-taz-chef-tut-titelseite-zu-kohls-tod-leid_id_7254227.html|data=18 juny 2017}}, in: FOCUS ONLINE, 17 juny 2017. Recuperat 18 juny 2017.</ref>

El ministre-president de Renània-Palatinat (1969-1976) va ser un jove reformador en un estat una mica endarrerit i un nouvingut que va criticar durament els líders del partit més antics. Els mitjans de comunicació nacionals, per molt que s'adonessin d'ell, el miraven amb curiositat. Però això va canviar quan Kohl es va convertir en president del partit federal el 1973, i encara més dramàticament quan a finals de 1975 el seu partit el va fer candidat a la cancelleria. Els seus opositors dins del partit federal, però també periodistes i altres observadors, tenien els seus dubtes sobre si el modernitzador parroquial, tot i que reeixit, d'un estat més petit i manejable era la persona adequada per dirigir la República Federal, un gran i complicat país industrial.<ref>Hans Peter Schwarz: ''Helmut Kohl. Eine politische Biographie.'' DVA, Munich 2012, p. 215.</ref>

El biògraf Hans Peter Schwarz anomena cinc problemes del candidat de 46 anys: no estar familiaritzat amb les complicades relacions del grup del Bundestag, no tenir experiència internacional, no tenir coneixements profunds d'economia, però també: manca de carisma i no acceptació cultural al nord d'Alemanya.<ref>Hans Peter Schwarz: ''Helmut Kohl. Eine politische Biographie.'' DVA, Múnic 2012, p. 209.</ref>

En petits cercles, Kohl era fascinant i un amfitrió perfecte; com més gran era la multitud, més vague, feble i pàl·lid apareixia. La seva mirada a les càmeres de televisió el va fer semblar indefens. Quan va ser atacat, per exemple en campanyes electorals, es va convertir en un bon lluitador. Però en general no era un gran orador, els seus discursos eren llargs i pesats, segons Schwarz. A més, el catòlic amb el seu [[Pfälzisch|dialecte del Palatinat]], un home popular que tenia cultura però no era intel·lectual, per als periodistes del nord d'Alemanya (com els dels diaris importants fets a Hamburg, inclosos els setmanaris ''Der Spiegel'' i ''[[Die Zeit]]'') només se sentia estranger, més que cap altre anterior president de la CDU.<ref>Hans Peter Schwarz: ''Helmut Kohl. Eine politische Biographie.'' DVA, Múnic 2012, p. 217.</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 48: Línia 61:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Helmut Kohl}}
{{Projectes germans}}
* {{es}} [http://www.fpa.es/premios/1996/helmut-kohl/jury/ Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1996]
* {{es}} [http://www.fpa.es/premios/1996/helmut-kohl/jury/ Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1996] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100323214229/http://www.fpa.es/premios/1996/helmut-kohl/jury/ |date=2010-03-23}}
* {{en}} [http://www.aachen.de/EN/sb/pr_az/karls_pr/index.html Premi Internacional Carlemany]
* {{en}} [http://www.aachen.de/EN/sb/pr_az/karls_pr/index.html Premi Internacional Carlemany]


{{Inicia taula}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Renània-Palatinat#Llista de Ministres-presidents de Renània-Palatinat|Ministre-President de la Renània-Palatinat]]<br />{{bandera|Rhineland-Palatinate|40px}}|abans= [[Peter Altmeier]] |després= [[Bernhard Vogel]] |anys= [[1969]]–[[1976]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Renània-Palatinat#Llista de Ministres-presidents de Renània-Palatinat|Ministre-President de la Renània-Palatinat]]<br />{{bandera|Rhineland-Palatinate|40px}}|abans= [[Peter Altmeier]] |després= [[Bernhard Vogel]] |anys= [[1969]]-[[1976]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Canceller d'Alemanya]]<br />{{bandera|Alemanya|40px}}|abans= [[Helmut Schmidt]] |després= [[Gerhard Schröder]] |anys= [[1982]]–[[1998]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Canceller d'Alemanya]]<br />{{bandera|Alemanya|40px}}|abans= [[Helmut Schmidt]] |després= [[Gerhard Schröder]] |anys= [[1982]]-[[1998]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|President de la CDU]] |abans= [[Rainer Barzel]] |després= [[Wolfgang Schäuble]] |anys= [[1973]]–[[1998]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya|President de la CDU]] |abans= [[Rainer Barzel]] |després= [[Wolfgang Schäuble]] |anys= [[1973]]-[[1998]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}


Línia 67: Línia 80:
[[Categoria:Cancellers d'Alemanya]]
[[Categoria:Cancellers d'Alemanya]]
[[Categoria:Membres del Bundestag per la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya]]
[[Categoria:Membres del Bundestag per la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya]]
[[Categoria:Persones de Renània-Palatinat]]
[[Categoria:Persones de Ludwigshafen]]
[[Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Distingits amb l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Distingits amb l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
Línia 76: Línia 89:
[[Categoria:Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca]]
[[Categoria:Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca]]
[[Categoria:Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi]]
[[Categoria:Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Frankfurt]]
[[Categoria:Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès]]
[[Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor]]
[[Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Morts a Renània-Palatinat]]
[[Categoria:Doctors honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven]]
[[Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Cambridge]]
[[Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Keiō]]
[[Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev]]
[[Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Catòlica de Lublin]]
[[Categoria:Polítics de Renània-Palatinat]]
[[Categoria:Neoliberals]]
[[Categoria:Naixements del 1930]]
[[Categoria:Morts el 2017]]
[[Categoria:Membres de la catorzena legislatura del Bundestag]]

Revisió del 13:30, 1 set 2024

Plantilla:Infotaula personaHelmut Kohl

(1996) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Helmut Josef Michael Kohl Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Friesenheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Oggersheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri d'Espira Modifica el valor a Wikidata
  32è Canceller d'Alemanya
6è de la República Federal
1 d'octubre de 1982 / 3 d'octubre de 1990 – 27 d'octubre de 1998
  3r Ministre-President de la Renània-Palatinat
19 de maig de 1969 – 2 de desembre de 1976
Dades personals
ResidènciaOggersheim (1971–2017) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
ReligióCatòlic Romà
FormacióUniversitat de Frankfurt
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDie politische Entwicklung in der Pfalz und das Wiedererstehen der Parteien nach 1945 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1958 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiWalther Peter Fuchs Modifica el valor a Wikidata
Alçada195 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes150 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Magúncia
Bonn
Berlín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador i polític
PartitCDU
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 maig 1999eleccions presidencials alemanyes de 1999
27 setembre 1998eleccions federals alemanyes de 1998
16 octubre 1994eleccions federals alemanyes de 1994
2 desembre 1990eleccions federals alemanyes de 1990
25 gener 1987eleccions federals alemanyes de 1987
6 març 1983eleccions federals alemanyes de 1983
3 octubre 1976eleccions federals alemanyes de 1976 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHannelore Kohl († 2001)
Maike Richter Modifica el valor a Wikidata
FillsWalter Kohl
 () Helmut KohlHannelore Kohl
Peter Kohl
 () Helmut KohlHannelore Kohl Modifica el valor a Wikidata
ParesHans Kohl Modifica el valor a Wikidata  i Cäcilie Kohl Modifica el valor a Wikidata
ParentsWilhelm Renner, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Veu: Helmut Kohl (alemany) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhelmut-kohl.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0463216 Allocine: 36393 TMDB.org: 1081001
Musicbrainz: 6fcb3bdc-58fd-4110-878e-648e599ac9a2 Discogs: 434366 Find a Grave: 180404668 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Membre del Bundestag
26 octubre 1998 – 17 octubre 2002
Membre del Bundestag
10 novembre 1994 – 26 octubre 1998

Circumscripció electoral: Ludwigshafen/Frankenthal (en) Tradueix

Membre del Bundestag
20 desembre 1990 – 10 novembre 1994

Membre del Bundestag
18 febrer 1987 – 20 desembre 1990

Membre del Bundestag
29 març 1983 – 18 febrer 1987

6è Canceller Federal d'Alemanya
1r octubre 1982 – 26 octubre 1998
← Helmut Schmidt – Gerhard Schröder →
Membre del Bundestag
4 novembre 1980 – 29 març 1983

Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Alemanya

24 gener 1977 – 5 octubre 1977
Membre del Bundestag
14 desembre 1976 – 4 novembre 1980

8è Portaveu del grup de la CDU/CSU al Bundestag
13 desembre 1976 – 4 octubre 1982
← Karl Carstens – Alfred Dregger →
5è President de la CDU
12 juny 1973 – 7 novembre 1998
← Rainer Barzel – Wolfgang Schäuble →
Ministres-presidents de Renània-Palatinat
19 maig 1969 – 2 desembre 1976
← Peter Altmeier – Bernhard Vogel →
Diputat del Landtag de Renània-Palatinat
1959 – 21 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata

Helmut Kohl (Ludwigshafen, Alemanya, 3 d'abril de 1930 - ídem, 16 de juny de 2017[1][2]) fou un polític alemany. Va ser canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998.

Biografia

Va néixer el 1930 en el si d'una família de classe mitjana a la ciutat de Ludwigshafen, població situada a l'estat alemany de Renània-Palatinat. Va iniciar els estudis universitaris de dret a la Universitat de Frankfurt, però el 1951 continuà amb els d'història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es graduà el 1953.

Inici polític

Amb només 15 anys, a l'acabar la Segona Guerra Mundial es va integrar en les joventuts de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU). Durant una llarguíssima carrera política en la qual va seguir fidelment Konrad Adenauer, va anar escalant posicions polítiques de responsabilitat creixent a la seva ciutat natal, fins a arribar a presidir el govern regional de Renània-Palatinat l'any 1969.

Avalat per la seva bona gestió, va saltar a la política nacional convertint-se en president de la seva formació política el 1973. Encara que el seu partit va obtenir bons resultats en les eleccions de 1976, la coalició entre socialdemòcrates i liberals va permetre que el poder seguís en mans de Helmut Schmidt, i Kohl va quedar com a capdavanter de l'oposició al parlament federal de Bonn. En la següent convocatòria electoral, l'any 1980, es va veure obligat a cedir la candidatura democristiana a la cancelleria en favor del bavarès Franz Josef Strauss, que va resultar derrotat per un ampli marge.

Ascens a canceller

Discurs de Helmut Kohl a la Porta de Brandenburg el 1989

Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el 1982, els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la República Federal Alemanya. Va ocupar aquest càrrec fins al 1998, quan fou derrotat per Gerhard Schröder, i va obtenir un rècord de longevitat política a Alemanya amb 16 anys en el poder, tan sols superat per Otto von Bismarck, que s'hi va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de 1983 i 1987 a l'Alemanya occidental i les de 1990 i 1994 ja a l'Alemanya reunificada.

El principal èxit de Kohl és la reunificació alemanya aconseguida el 1990, reunint així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per Mikhaïl Gorbatxov al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'Alemanya oriental el 1989, Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els Länder orientals a la República Federal Alemanya. Tot i l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació va tenir costos socials, econòmics i polítics molt alts, ja que va fer augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.

Viatge de Helmut Kohl a Polònia el 1989

De la gestió de Kohl cal destacar el reforçament de l'eix franco-alemany, que en cooperació amb François Mitterrand va aprofundir la integració i ampliació de la Comunitat Europea (Unió Europea (UE) des de 1993); una política econòmica marcada per l'ortodòxia liberal que ha incrementat el protagonisme d'Alemanya com a motor econòmic d'Europa i eix de la unificació monetària; i una política lleial als Estats Units, que va aconseguir que el parlament alemany aprovés el desplegament en territori alemany dels míssils americans d'abast mitjà. Kohl va saber, no obstant això, incrementar la independència i el protagonisme internacional d'Alemanya, i va rendibilitzar-ne l'èxit econòmic i el pes en les institucions europees per augmentar la presència del país a tot el món, especialment a l'Europa oriental i als Balcans.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, juntament amb François Mitterrand, pels seus esforços en favor de la unió europea. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva participació en la construcció europea, la seva contribució a una unió cada vegada més estreta entre els pobles del continent i al permanent impuls a la unió política d'Europa, així com per la seva decisiva actuació en la unificació d'Alemanya.

Retirada de la política

El 1998 Kohl perdé les eleccions davant el candidat del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) Gerhard Schröder i la formació per part d'aquest d'un govern de coalició amb Els Verds. Malgrat la seva derrota, Kohl continuà al parlament exercint d'oposició al govern.

Posteriorment seria condemnat per finançament il·legal del seu partit, la CDU.[3][4]

Membre del Club de Madrid, el 2002 es retirà de la política activa, abandonà el parlament alemany i cedí la presidència de la CDU a Angela Merkel.

Personalitat i representacions mediàtiques

Kohl el 1975. Durant els seus anys com a ministre-president, Kohl va ser tractat pels mitjans de comunicació com un reformador progressista del seu propi partit. Aquesta imatge va canviar durant la dècada del 1970 amb l'assumpció de Kohl al lideratge del partit federal. Va experimentar una animositat fonamental dels periodistes cap a ell.

Kohl va enfrontar una dura oposició de l'esquerra política d'Alemanya Occidental i es va burlar de la seva gran alçada física, suposat provincialisme, llenguatge simplista i (lleu) dialecte palatinat local incloent hipercorreccions. Igual que les caricatures franceses històriques de Louis Philippe de França, Hans Traxler va descriure a Kohl com una gossa en la revista satírica Titanic.[5] La paraula alemanya "Birne" ('pera') es va convertir en un sobrenom i símbol generalitzat del canceller.[6]

Còmics com Thomas Freitag i Stefan Wald van imitar el canceller,[7] i es van vendre llibres amb acudits reescrits amb Kohl com a estúpid protagonista. Quan Kohl va morir, el diari d'esquerres TAZ va presentar una portada que mostrava un conjunt de flors típic dels funerals, amb una pera i el títol Paisatges florits, la predicció de Kohl per al futur d'Alemanya de l'Est després de la reunificació. Després de les protestes, el redactor en cap es va disculpar.[8]

El ministre-president de Renània-Palatinat (1969-1976) va ser un jove reformador en un estat una mica endarrerit i un nouvingut que va criticar durament els líders del partit més antics. Els mitjans de comunicació nacionals, per molt que s'adonessin d'ell, el miraven amb curiositat. Però això va canviar quan Kohl es va convertir en president del partit federal el 1973, i encara més dramàticament quan a finals de 1975 el seu partit el va fer candidat a la cancelleria. Els seus opositors dins del partit federal, però també periodistes i altres observadors, tenien els seus dubtes sobre si el modernitzador parroquial, tot i que reeixit, d'un estat més petit i manejable era la persona adequada per dirigir la República Federal, un gran i complicat país industrial.[9]

El biògraf Hans Peter Schwarz anomena cinc problemes del candidat de 46 anys: no estar familiaritzat amb les complicades relacions del grup del Bundestag, no tenir experiència internacional, no tenir coneixements profunds d'economia, però també: manca de carisma i no acceptació cultural al nord d'Alemanya.[10]

En petits cercles, Kohl era fascinant i un amfitrió perfecte; com més gran era la multitud, més vague, feble i pàl·lid apareixia. La seva mirada a les càmeres de televisió el va fer semblar indefens. Quan va ser atacat, per exemple en campanyes electorals, es va convertir en un bon lluitador. Però en general no era un gran orador, els seus discursos eren llargs i pesats, segons Schwarz. A més, el catòlic amb el seu dialecte del Palatinat, un home popular que tenia cultura però no era intel·lectual, per als periodistes del nord d'Alemanya (com els dels diaris importants fets a Hamburg, inclosos els setmanaris Der Spiegel i Die Zeit) només se sentia estranger, més que cap altre anterior president de la CDU.[11]

Referències

  1. ↑ «S'ha mort Helmut Kohl, el canceller de la reunificació d'Alemanya». Vilaweb, 16-06-2017. [Consulta: 16 juny 2017].
  2. ↑ «Mor l'excanceller alemany Helmut Kohl». 3/24, 16-06-2017. [Consulta: 16 juny 2017].
  3. ↑ Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  4. ↑ German opinion polls from 1998 to 2002 on the federal level conducted by the Allensbach Institute, collected by wahlrecht.de
  5. ↑ Hans Traxler wird 80, Der Erfinder der "Birne", die Tageszeitung, 20 Maig 2009
  6. ↑ Birne auf Breitwand, Dreharbeiten zu "Helmut Kohl – Der Film", Sueddeutsche Zeitung 5 octubre 2008
  7. ↑ Se quätschn, in: Der Spiegel, 12 novembre 1984. Recuperat 18 juny 2017.
  8. ↑ "taz"-Chef tut Titelseite zu Kohls Tod leid Arxivat 2017-06-18 a Wayback Machine., in: FOCUS ONLINE, 17 juny 2017. Recuperat 18 juny 2017.
  9. ↑ Hans Peter Schwarz: Helmut Kohl. Eine politische Biographie. DVA, Munich 2012, p. 215.
  10. ↑ Hans Peter Schwarz: Helmut Kohl. Eine politische Biographie. DVA, Múnic 2012, p. 209.
  11. ↑ Hans Peter Schwarz: Helmut Kohl. Eine politische Biographie. DVA, Múnic 2012, p. 217.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata


Precedit per:
Peter Altmeier 		Ministre-President de la Renània-Palatinat
Rhineland-Palatinate
1969-1976 		Succeït per:
Bernhard Vogel
Precedit per:
Helmut Schmidt 		Canceller d'Alemanya
Alemanya
1982-1998 		Succeït per:
Gerhard Schröder
Precedit per:
Rainer Barzel 		President de la CDU
1973-1998 		Succeït per:
Wolfgang Schäuble
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Helmut_Kohl&oldid=33880418»