Orquestració: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: no:Instrumentering (musikk) |
m eliminant enllaços externs trencats |
||
(31 revisions intermèdies per 23 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Beethoven Ninth Symphony. |
[[Fitxer:Beethoven Ninth Symphony.png|miniatura|Pàgina manuscrita de la 9a. simfonia de [[Beethoven]]]] |
||
L''''orquestració''' és l'estudi o la pràctica d'escriure música per a [[orquestra]] (o de manera més àmplia, per a qualsevol [[conjunt instrumental]]) o bé, l'adaptació per a orquestra de música composta per a un altre medi. |
L''''orquestració''' és l'estudi o la pràctica d'escriure música per a [[orquestra]] (o de manera més àmplia, per a qualsevol [[conjunt instrumental]]) o bé, l'adaptació per a orquestra de música composta per a un altre medi. |
||
L'adaptació es pot fer bàsicament de dues maneres: Transcrivint amb la màxima fidelitat possible el fragment original o bé arranjant-lo lliurement per tal d'adaptar-lo el nou medi orquestral. Malgrat això, els termes [[Transcripció (música)|transcripció]] i [[arranjament]] s'utilitzen habitualment de manera indistinta. |
L'adaptació es pot fer bàsicament de dues maneres: Transcrivint amb la màxima fidelitat possible el fragment original o bé arranjant-lo lliurement per tal d'adaptar-lo el nou medi orquestral. Malgrat això, els termes [[Transcripció (música)|transcripció]] i [[arranjament]] s'utilitzen habitualment de manera indistinta. |
||
El terme orquestració s'aplica, en sentit estricte, només a l'orquestra, mentre que si l'adaptació és per a qualsevol altre conjunt musical es parla d'[[instrumentació]]. En aquest sentit, la instrumentació inclou l'orquestració. |
El terme orquestració s'aplica, en sentit estricte, només a l'orquestra, mentre que si l'adaptació és per a qualsevol altre conjunt musical es parla d'[[instrumentació]]. En aquest sentit, la instrumentació inclou l'orquestració. |
||
Contràriament al que acabem de dir, en els estudis acadèmics d'orquestració el terme instrumentació també es pot referir a la consideració de les característiques pròpies de cada un dels [[Instrument musical|instrument]]s en particular, més que a l'art de combinar-los entre ells. |
Contràriament al que acabem de dir, en els estudis acadèmics d'orquestració el terme instrumentació també es pot referir a la consideració de les característiques pròpies de cada un dels [[Instrument musical|instrument]]s en particular, més que a l'art de combinar-los entre ells. |
||
En la música comercial, la [[banda sonora|música per a pel·lícules]] o per al [[teatre musical]], sovint es recorre a orquestradors independents per a completar la feina del [[compositor]] per tal d'agilitzar el procés de composició i poder complir amb els terminis estrictes què exigeix la [[indústria audiovisual]]. |
En la música comercial, la [[banda sonora|música per a pel·lícules]] o per al [[teatre musical]], sovint es recorre a orquestradors independents per a completar la feina del [[compositor]], per tal d'agilitzar el procés de composició i poder complir amb els terminis estrictes què exigeix la [[indústria audiovisual]]. |
||
Una de les obres [[orquestra]]ls que tradicionalment han estat considerades com a exemples de brillant orquestració és la versió orquestral que [[Maurice Ravel]] va fer dels [[Quadres d'una exposició]] de [[Modest Mússorgski]] |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
* [[Michael Praetorius]] (1619): ''Syntagma musicum'' volum dos, ''De Organographia''. |
* [[Michael Praetorius]] (1619): ''Syntagma musicum'' volum dos, ''De Organographia''. |
||
* [[Valentin Roeser]] (1764): ''Essai de l'instruction à l'usage de ceux, qui composent pour la clarinette et le cor''. |
* [[Valentin Roeser]] (1764): ''Essai de l'instruction à l'usage de ceux, qui composent pour la clarinette et le cor''. |
||
* [[Hector Berlioz]] (1844): ''Grand traité d'instrumentation et d'orchestration modernes''. |
* [[Hector Berlioz]] (1844): ''[[Grand traité d'instrumentation et d'orchestration modernes]]''. |
||
* [[François-Auguste Gevaert]] (1863): ''Traité general d'instrumentation''. |
* [[François-Auguste Gevaert]] (1863): ''Traité general d'instrumentation''. |
||
* [[Charles-Marie Widor]] (1904) : ''Technique de l'orchestre moderne'' (Manual |
* [[Charles-Marie Widor]] (1904) : ''Technique de l'orchestre moderne'' (Manual pràctic d'instrumentació). |
||
* [[Nikolai Rimski-Kórsakov]] (1912): ''Основы оркестровки'' (Principis d'orquestració). |
* [[Nikolai Rimski-Kórsakov]] (1912): ''Основы оркестровки'' (Principis d'orquestració). |
||
* [[Charles Koechlin]] (1954–9): ''Traité de l'Orchestration'' (4 vols). |
* [[Charles Koechlin]] (1954–9): ''Traité de l'Orchestration'' (4 vols). |
||
* [[Walter Piston]] (1955): ''Orchestration''. |
* [[Walter Piston]] (1955): ''Orchestration''. |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat}} |
|||
*[http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=802 Exemples de l'orquestració] de [[Ravel]] dels "[[Quadres d'una exposició]]" de [[Modest Mússorgski|Mússorgski]] |
|||
*[http://www.wisemanproject.com/ |
* [http://www.wisemanproject.com/edu&res-orchestrationtips-e.html Guia breu a l'orquestració, per Kentaro Sato] {{en}} |
||
* [http://www.musique.umontreal.ca/personnel/Belkin/bk.o/index.html Alan Belkin: Artistic Orchestration] Tractat d'orquestració amb versions en anglès, francès alemany i castellà. |
* [http://www.musique.umontreal.ca/personnel/Belkin/bk.o/index.html Alan Belkin: Artistic Orchestration] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080314204337/http://www.musique.umontreal.ca/personnel/Belkin/bk.o/index.html |date=2008-03-14}} Tractat d'orquestració amb versions en anglès, francès alemany i castellà. |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Orquestracio}} |
|||
[[Categoria:Instruments musicals]] |
[[Categoria:Instruments musicals]] |
||
[[Categoria:Teoria de la música]] |
[[Categoria:Teoria de la música]] |
||
[[cs:Orchestrace]] |
|||
[[de:Instrumentation]] |
|||
[[en:Orchestration]] |
|||
[[es:Orquestación]] |
|||
[[fa:سازبندی]] |
|||
[[fi:Soitinnus]] |
|||
[[fr:Orchestration]] |
|||
[[he:תזמור]] |
|||
[[it:Orchestrazione]] |
|||
[[ja:管弦楽法]] |
|||
[[nl:Orkestratie]] |
|||
[[no:Instrumentering (musikk)]] |
|||
[[pt:Orquestração]] |
|||
[[ru:Оркестровка]] |
|||
[[simple:Orchestration]] |
|||
[[sv:Instrumentation]] |
|||
[[zh:配器法]] |
Revisió de 14:20, 18 ago 2024
L'orquestració és l'estudi o la pràctica d'escriure música per a orquestra (o de manera més àmplia, per a qualsevol conjunt instrumental) o bé, l'adaptació per a orquestra de música composta per a un altre medi.
L'adaptació es pot fer bàsicament de dues maneres: Transcrivint amb la màxima fidelitat possible el fragment original o bé arranjant-lo lliurement per tal d'adaptar-lo el nou medi orquestral. Malgrat això, els termes transcripció i arranjament s'utilitzen habitualment de manera indistinta.
El terme orquestració s'aplica, en sentit estricte, només a l'orquestra, mentre que si l'adaptació és per a qualsevol altre conjunt musical es parla d'instrumentació. En aquest sentit, la instrumentació inclou l'orquestració.
Contràriament al que acabem de dir, en els estudis acadèmics d'orquestració el terme instrumentació també es pot referir a la consideració de les característiques pròpies de cada un dels instruments en particular, més que a l'art de combinar-los entre ells.
En la música comercial, la música per a pel·lícules o per al teatre musical, sovint es recorre a orquestradors independents per a completar la feina del compositor, per tal d'agilitzar el procés de composició i poder complir amb els terminis estrictes què exigeix la indústria audiovisual.
Una de les obres orquestrals que tradicionalment han estat considerades com a exemples de brillant orquestració és la versió orquestral que Maurice Ravel va fer dels Quadres d'una exposició de Modest Mússorgski
Tractats d'orquestració amb rellevància històrica
[modifica]- Michael Praetorius (1619): Syntagma musicum volum dos, De Organographia.
- Valentin Roeser (1764): Essai de l'instruction à l'usage de ceux, qui composent pour la clarinette et le cor.
- Hector Berlioz (1844): Grand traité d'instrumentation et d'orchestration modernes.
- François-Auguste Gevaert (1863): Traité general d'instrumentation.
- Charles-Marie Widor (1904) : Technique de l'orchestre moderne (Manual pràctic d'instrumentació).
- Nikolai Rimski-Kórsakov (1912): Основы оркестровки (Principis d'orquestració).
- Charles Koechlin (1954–9): Traité de l'Orchestration (4 vols).
- Walter Piston (1955): Orchestration.
Enllaços externs
[modifica]- Guia breu a l'orquestració, per Kentaro Sato (anglès)
- Alan Belkin: Artistic Orchestration Arxivat 2008-03-14 a Wayback Machine. Tractat d'orquestració amb versions en anglès, francès alemany i castellà.