Riu Orbe: diferència entre les revisions

Riu Orbe
Tipus	riu
Inici
Entitat territorial administrativa	Vaud (Suïssa) i Jura (França)
Localització	Les Rousses
Final
Entitat territorial administrativa	Vaud (Suïssa)
Localització	Thielle
	46° 29′ 31″ N, 6° 03′ 31″ E / 46.492°N,6.0587°E; B 46° 44′ 15″ N, 6° 33′ 48″ E / 46.7374°N,6.5633°E
Afluents	Jougnena, Brassus (en) (marge dret)
Conca hidrogràfica	conca del Rin
Característiques
Altitud	444 m
Dimensió	61,84 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	488 km²

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 19:40, 21 abr 2024

El riu Orbe és un riu de curta longitud (67 km) que discorre per França i Suïssa. És un afluent del riu Aar, pertanyent per tant a la conca del Rin. Neix a la regió francesa del Jura, on desemboca en el llac de Joux al costat de la frontera amb Suïssa, la qual travessa de forma subterrània per aparèixer a la regió de Vallorbe i, més tard, a través de diferents llacs i canals, desemboca en el riu Aar. En l'última part del seu curs (després de rebre al seu afluent el riu Talent), l'Orbe canvia de nom a Thièle o Thielle (Zihl en alemany). No s'ha de confondre amb un altre riu francès del mateix nom que és afluent del riu Arrats a la conca del riu Garona.

Hidronímia

El seu nom és relatiu a que el seu curs desapareix en alguns llocs, de fet s'hauria originat de la paraula llatina "urba" que significa "riu fosc".^[1]

Geografia

El riu Orbe té la seva font a Les Rousses, i poc després el seu curs forma el llac des Rousses, d'on surt i desemboca en el llac de Joux, ja dins de Suïssa. A partir del llac de Joux, es submergeix en el terreny calcari del Jura i, després d'un recorregut subterrani de 4 km, reapareix a les Coves de Vallorbe (Suïssa). D'allà continua el seu recorregut pel cantó de Vaud. Poc després de passar per la ciutat d'Orbe, recull al seu principal afluent, el Talent, per prendre després el nom de Thièle. El riu travessa Yverdon-les-Bains per desembocar en el llac de Neuchâtel, i, a través del canal de "la Thièle", arriba al llac de Bienne per finalment sortir pel canal de Nidau, una sortida artificial del llac de Bienne al riu Aar.^[2]

Afluents

Rierol des Epoisats
"La Jougnena"
El riu Talent, el seu principal afluent.

Història

Fins a finals del segle XIX, es tenien les coves de Vallorbe com la font de l'Orbe, però un esdeveniment va revelar per primera vegada la continuïtat de les aigües entre els llacs Brenet i de Joux amb les coves de Vallorbe, va tenir lloc el 1776, quan la destrucció d'una presa construïda entre aquests llacs, va pertorbar les aigües de la font.^[2] Finalment, el 1894, un experiment amb tint abocat al llac de Joux va fer possible verificar la comunicació entre les aigües d'aquest llac (de Joux) i les coves de Vallorbe, fins aquell moment considerades com la font de l'Orbe.^[3]

Al principi, l'Orbe era el principal tributari del llac de Neuchâtel formant una conca endorreica, sense sortida al mar. Les contínues avingudes del riu Aar, que des de temps històrics va exposar als habitants de la plana de Vaud a fortes inundacions, van arribar a convertir en un únic llac el conjunt dels llacs de Neuchâtel i Bienne. Des del Renaixement es va pensar en controlar el nivell dels citats llacs, però no va ser fins a finals del segle xix que es van construir canals i comportes entre els llacs i el riu Aar canalitzat artificialment, en el Pla hidrològic anomenat "Correcció de les aigües del Jura". Des de llavors l'Orbe és tributari del riu Aar en la conca del Rin.^[4] Les gorges de l'Orbe han estat un parc natural des de 1970.^[5]

Curs

A França

Les Rousses
Llac des Rousses
Bois-d'Amont

A Suïssa

Cantó de Vaud
- Le Chenit
- Llac de Joux
- Le Pont
- Curs subterrani
- Vallorbe
- Les Clées
- Orbe
- Rep el nom de Thièle o Thielle
- Yverdon-les-Bains
- Llac de Neuchâtel
Cantó de Neuchâtel
- La Tène
- Le Landeron
Cantó de Berna
- Rep el nom de Zihl
- Llac de Bienne
- Bienne
- Canal de Nidau-Büren Nidau (Aar)

Referències

↑ Kuenzi 2010, La Thièle
↑ ^2,0 ^2,1 Dictionnaire géographique de la Suisse, Tome troisième, Attinger Frères Éditeurs, Neuchâtel, 1905, p. 603
↑ Maurice Zimmermann, Études météorologiques et hydrologiques, in. Annales de Géographie. 1895, p. 249
↑ Canal d'Entreroches en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
↑ Orbe en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Orbe

Producció elèctrica (francès)

[rivrom-1] Kuenzi 2010, La Thièle

[:0-2] 2,0 ^2,1 Dictionnaire géographique de la Suisse, Tome troisième, Attinger Frères Éditeurs, Neuchâtel, 1905, p. 603

[3] Maurice Zimmermann, Études météorologiques et hydrologiques, in. Annales de Géographie. 1895, p. 249

[dhs3-4] Canal d'Entreroches en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.

[dhs2-5] Orbe en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula indret}}
-{{Editant}}{{Element hidrografia}}
-El '''riu Orbe''' és un [[riu]] de curta longitud (67 km) que discorre per [[França]] i [[Suïssa|Suïssa.]] És un afluent del [[Aar|riu Aar]], pertanyent per tant a la conca del Rin. Neix a la regió francesa del [[Jura (departament)|Jura]], on desemboca en el [[llac de Joux]] al costat de la frontera amb [[Suïssa]], la qual travessa de forma subterrània per aparèixer a la regió de [[Vallorbe]] i, més tard, a través de diferents llacs i canals, desemboca en el [[Aar|riu]] Aar. En l'última part del seu curs (després de rebre al seu afluent el riu Talent), l'Orbe canvia de nom a Thièle o ''Thielle'' (''Zihl'' en [[alemany]]).<ref>[[Maurice Zimmermann]], [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/geo_0003-4010_1895_num_4_15_5711?luceneQuery=%28%2B%28content%3AOrbe+title%3AOrbe%5E2.0+fullContent%3AOrbe%5E100.0+fullTitle%3AOrbe%5E140.0+summary%3AOrbe+authors%3AOrbe%5E5.0+illustrations%3AOrbe%5E4.0+bibrefs%3AOrbe%5E4.0+toctitles%3AOrbe%5E4.0+toctitles1%3AOrbe%5E3.0+toctitles2%3AOrbe%5E2.0+toctitles3%3AOrbe%29%29+AND+%28+%2Baccess_right%3A%28free%29+%29&words=Orbe&words=100&words=140&words=free Études météorologiques et hydrologiques], in. Annales de Géographie. 1895, {{p.|249}}.</ref>  No s'ha de confondre amb un altre riu francès del mateix nom que és afluent del riu Arrats a la conca del riu Garona.
+El '''riu Orbe''' és un [[riu]] de curta longitud (67 km) que discorre per [[França]] i [[Suïssa]]. És un afluent del [[Aar|riu Aar]], pertanyent per tant a la conca del Rin. Neix a la regió francesa del [[Jura (departament)|Jura]], on desemboca en el [[llac de Joux]] al costat de la frontera amb [[Suïssa]], la qual travessa de forma subterrània per aparèixer a la regió de [[Vallorbe]] i, més tard, a través de diferents llacs i canals, desemboca en el [[Aar|riu]] Aar. En l'última part del seu curs (després de rebre al seu afluent el riu Talent), l'Orbe canvia de nom a Thièle o ''Thielle'' (''Zihl'' en [[alemany]]). No s'ha de confondre amb un altre riu francès del mateix nom que és afluent del riu Arrats a la conca del riu Garona.
 == Hidronímia ==
-El seu nom és relatiu a que el seu curs desapareix en alguns llocs, de fet s'hauria originat de la paraula llatina orba que significa "riu fosc".<ref name="rivrom">{{harvsp|Kuenzi|2010|texte=Gilbert Künzi et Charles Kraege, ''Rivières romandes : A la source de leur nom'', 2010|loc=La Thièle|p=99}}</ref>
+El seu nom és relatiu a que el seu curs desapareix en alguns llocs, de fet s'hauria originat de la paraula llatina "urba" que significa "riu fosc".<ref name="rivrom">{{harvsp|Kuenzi|2010|texte=Gilbert Künzi et Charles Kraege, ''Rivières romandes : A la source de leur nom'', 2010|loc=La Thièle|p=99}}</ref>
 == Geografia ==
+[[Fitxer:Vallorbe-Groto 069.JPG|miniatura|esquerra|Les Coves de Vallorbe, ressorgiment de l'Orbe després de la seva ruta subterrània.]]
-El riu Orbe té la seva font a [[Les Rousses]], i poc després del seu curs forma el llac dels Rousses, d'on surt i desemboca en el [[llac de Joux]], ja dins de [[Suïssa|Suïssa.]] A partir del Joux es submergeix en el terreny calcari del [[Serralada del Jura|Jura]] i, després d'un recorregut subterrani de 4 km, reapareix en les Grotes de Vallorbe (Suïssa).  D'allà continua el seu recorregut pel [[Vaud|cantó de Vaud.]] Poc després de passar per la ciutat d'[[Orbe (Vaud)|Orbe]], recull al seu principal afluent, el Talent, per prendre després el nom de Thièle. El riu travessa [[Yverdon-les-Bains]] per desembocar en el [[llac de Neuchâtel]], i, a través del canal de "la Thièle", arriba al llac de Bienne per finalment sortir pel canal de Nidau, una sortida artificial del [[llac de Bienne]] al [[Aar|riu Aar]].<ref name=":0" />
+El riu Orbe té la seva font a [[Les Rousses]], i poc després el seu curs forma el llac des Rousses, d'on surt i desemboca en el [[llac de Joux]], ja dins de [[Suïssa]]. A partir del [[llac de Joux]], es submergeix en el terreny calcari del [[Serralada del Jura|Jura]] i, després d'un recorregut subterrani de 4 km, reapareix a les Coves de Vallorbe (Suïssa). D'allà continua el seu recorregut pel [[Vaud|cantó de Vaud.]] Poc després de passar per la ciutat d'[[Orbe (Vaud)|Orbe]], recull al seu principal afluent, el Talent, per prendre després el nom de Thièle. El riu travessa [[Yverdon-les-Bains]] per desembocar en el [[llac de Neuchâtel]], i, a través del canal de "la Thièle", arriba al llac de Bienne per finalment sortir pel canal de Nidau, una sortida artificial del [[llac de Bienne]] al [[Aar|riu Aar]].<ref name=:0/>
+{{clear left}}
 === Afluents ===
 * Rierol des Epoisats
 * "La Jougnena"
 * El riu Talent, el seu principal afluent.
-== Història   ==
+== Història ==
-Fins a finals del <abbr>segle</abbr> XIX , la font de l'Orbe es troba a les coves de Vallorbe. Un esdeveniment que va revelar per primera vegada la continuïtat de les aigües entre els llacs Brenet  i de Joux amb les coves de Vallorbe, va tenir lloc el 1776, quan la destrucció d'una presa construïda entre aquests llacs, va pertorbar les aigües de la font.<ref name=":0">Dictionnaire géographique de la Suisse, Tome troisième, Attinger Frères Éditeurs, Neuchâtel, 1905, {{p.|603}}.</ref>  Finalment, el 1894, un experiment amb tint abocat al llac de Joux va fer possible verificar la comunicació entre les aigües d'aquest llac (Joux) i  coves de Vallorbe, fins aquell moment considerades com la font de l'Orbe.<ref>[[Maurice Zimmermann]], [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/geo_0003-4010_1895_num_4_15_5711?luceneQuery=%28%2B%28content%3AOrbe+title%3AOrbe%5E2.0+fullContent%3AOrbe%5E100.0+fullTitle%3AOrbe%5E140.0+summary%3AOrbe+authors%3AOrbe%5E5.0+illustrations%3AOrbe%5E4.0+bibrefs%3AOrbe%5E4.0+toctitles%3AOrbe%5E4.0+toctitles1%3AOrbe%5E3.0+toctitles2%3AOrbe%5E2.0+toctitles3%3AOrbe%29%29+AND+%28+%2Baccess_right%3A%28free%29+%29&words=Orbe&words=100&words=140&words=free Études météorologiques et hydrologiques], in. Annales de Géographie. 1895, {{p.|249}}.</ref>
+Fins a finals del <abbr>segle</abbr> XIX, es tenien les coves de Vallorbe com la font de l'Orbe, però un esdeveniment va revelar per primera vegada la continuïtat de les aigües entre els llacs Brenet i de Joux amb les coves de Vallorbe, va tenir lloc el 1776, quan la destrucció d'una presa construïda entre aquests llacs, va pertorbar les aigües de la font.<ref name=:0>Dictionnaire géographique de la Suisse, Tome troisième, Attinger Frères Éditeurs, Neuchâtel, 1905, {{p.|603}}</ref> Finalment, el 1894, un experiment amb tint abocat al llac de Joux va fer possible verificar la comunicació entre les aigües d'aquest llac (de Joux) i les coves de Vallorbe, fins aquell moment considerades com la font de l'Orbe.<ref>[[Maurice Zimmermann]], [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/geo_0003-4010_1895_num_4_15_5711?luceneQuery=%28%2B%28content%3AOrbe+title%3AOrbe%5E2.0+fullContent%3AOrbe%5E100.0+fullTitle%3AOrbe%5E140.0+summary%3AOrbe+authors%3AOrbe%5E5.0+illustrations%3AOrbe%5E4.0+bibrefs%3AOrbe%5E4.0+toctitles%3AOrbe%5E4.0+toctitles1%3AOrbe%5E3.0+toctitles2%3AOrbe%5E2.0+toctitles3%3AOrbe%29%29+AND+%28+%2Baccess_right%3A%28free%29+%29&words=Orbe&words=100&words=140&words=free Études météorologiques et hydrologiques], in. Annales de Géographie. 1895, {{p.|249}}</ref>
-Al principi, l'Orbe era el principal tributari del [[llac de Neuchâtel]] formant una [[Endorreisme|conca endorreica]], sense sortida al mar. Les contínues avingudes del riu Aar, que des de temps històrics va exposar als habitants de la plana de [[Vaud]] a fortes inundacions, van arribar a convertir en un únic llac el conjunt dels llacs de [[Llac de Neuchâtel|Neuchâtel]] i [[Llac de Bienne|Bienne.]] Des del [[Renaixement]] es va pensar en controlar el nivell dels citats llacs, però no va ser fins a finals del [[segle XIX]] que es van construir canals i comportes entre els llacs i el [[Aar|riu Aar]] canalitzat artificialment, en el [[Pla Hidrològic Nacional|Pla hidrològic]] anomenat "Correcció de les aigües del Jura". Des de llavors l'Orbe és tributari del riu [[Aar]] en la conca del [[Rin]].<ref name="dhs3">{{DHS|6532|Canal d'Entreroches|auteur=Paul-Louis Pelet}}</ref> Les [[Gorga (hidrografia)|gorges]] de l'Orbe han estat un parc natural des de 1970.<ref name="dhs2">{{DHS|8759|Orbe|auteur=Frédéric Sardet}}</ref>
+Al principi, l'Orbe era el principal tributari del [[llac de Neuchâtel]] formant una [[Endorreisme|conca endorreica]], sense sortida al mar. Les contínues avingudes del riu Aar, que des de temps històrics va exposar als habitants de la plana de [[Vaud]] a fortes inundacions, van arribar a convertir en un únic llac el conjunt dels llacs de [[Llac de Neuchâtel|Neuchâtel]] i [[Llac de Bienne|Bienne.]] Des del [[Renaixement]] es va pensar en controlar el nivell dels citats llacs, però no va ser fins a finals del {{segle|XIX}} que es van construir canals i comportes entre els llacs i el [[Aar|riu Aar]] canalitzat artificialment, en el [[Pla Hidrològic Nacional|Pla hidrològic]] anomenat "Correcció de les aigües del Jura". Des de llavors l'Orbe és tributari del riu [[Aar]] en la conca del [[Rin]].<ref name="dhs3">{{DHS|6532|Canal d'Entreroches|auteur=Paul-Louis Pelet}}</ref> Les [[Gorga (hidrografia)|gorges]] de l'Orbe han estat un parc natural des de 1970.<ref name="dhs2">{{DHS|8759|Orbe|auteur=Frédéric Sardet}}</ref>
 == Curs ==
 === A França ===
 * [[Les Rousses]]
 * Llac des Rousses
@@ Línia 29: / Línia 28: @@
 === A Suïssa ===
 * [[Vaud|Cantó de Vaud]]
-**[[Le Chenit|Li Chenit]]
+** [[Le Chenit]]
 ** [[Llac de Joux]]
-** [[L'Abbaye|Li Pont]]
+** [[L'Abbaye|Le Pont]]
-** Curs subterrani
+** '''''Curs subterrani'''''
 ** [[Vallorbe]]
 ** Les Clées
 ** [[Orbe (Vaud)|Orbe]]
-** Rep el nom de Thièle o ''Thielle''
+** '''''Rep el nom de Thièle o Thielle'''''
 ** [[Yverdon-les-Bains]]
 ** [[Llac de Neuchâtel]]
 * [[Cantó de Neuchâtel]]
 ** [[Cultura de La Tène|La Tène]]
-** Li Landeron
+** Le Landeron
 * [[Cantó de Berna]]
-** Rep el nom de ''Zihl''
+** '''''Rep el nom de Zihl'''''
 ** [[Llac de Bienne]]
 ** [[Biel/Bienne|Bienne]]
@@ Línia 51: / Línia 49: @@
 == Referències ==
+{{Referències}}
-{{Referències }}
 == Vegeu també ==
 * [[Orbe (Vaud)]]
 * [[Borgonya - Franc Comtat|Borgonya]]
-*[[Coll de Jougne]]
+* [[Coll de Jougne]]
 == Enllaços externs ==
+{{commonscat}}
+* [https://web.archive.org/web/20110707002110/http://www.romande-energie.ch/wwwromande/pages/groupe/dialoguer_orbe.asp Producció elèctrica] {{fr}}
+{{Autoritat}}
-{{commonscat|Orbe River}}
-* [https://web.archive.org/web/20110707002110/http://www.romande-energie.ch/wwwromande/pages/groupe/dialoguer_orbe.asp Producció elèctrica] {{fr}}
-[[Categoria:Rius]]
+[[Categoria:Rius de Suïssa]]
+[[Categoria:Rius de França]]
+[[Categoria:Rius de la conca del Rin]]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	HDS (1) OSM (1)