Cànon (Bíblia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 01:46, 23 març 2024

Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats. Aquestes diferències entre les diferents branques del cristianisme es donen únicament per l'Antic Testament, ja que totes les bíblies tenen el mateix nombre de llibres en el Nou Testament.

Cànon de la Bíblia hebraica

La idea d'un cànon de la Bíblia hebraica, l'Antic Testament, no s'imposa fins després del Sínode de Jamnia, a finals del segle i, després de la destrucció del segon Temple de Jerusalem pels romans. No sembla que fos una llista de llibres tancada.^[1] Més aviat, el procés de canonització sembla haver estat un procés obert. El text masorètic actual, és fruit del treball dels doctors del segle ii i està format per 39 llibres.

Cànon cristià

L'Antic Testament constitueix la primera secció de les dues parts del cànon cristià i inclou els llibres de la Bíblia hebrea, així com diferents llibres Deuterocanònics. El seu contingut exacte difereix depenent del tipus de denominació cristiana.

L'Antic Testament Catòlic està format per 46 llibres (47 si es considera la Carta de Jeremies com a llibre a part del llibre de Baruc).

L'Antic Testament Ortodox està format per 49 llibres (50 si es considera la Carta de Jeremies com a llibre)

L'Antic Testament Protestant és, en gran part, idèntic al de la Bíblia hebrea o Tanakh (39 llibres). Les diferències entre la Bíblia hebrea i l'Antic Testament protestant són poques, i tenen a veure tan sols amb la disposició i el nombre de llibres. Per exemple, mentre la Bíblia hebrea considera el llibre de Reis com un text únic, l'Antic Testament protestant el divideix en dos llibres. De manera similar, Esdres i Nehemies es consideren un sol llibre en la Bíblia hebrea.

Història del cànon bíblic catòlic

El primer cànon bíblic conegut és l'anomenat «cànon de Muratori», descobert el 1740 a Milà per l'erudit Luis Antonio Muratori. Està format per una llista dels llibres neotestamentaris elaborada a Roma durant el segle viii, però els investigadors opinen que pot ser una còpia d'un document de l'any 175. Inclou l'Apocalipsi, però no admet l'Epístola als Hebreus i objecta el Pastor d'Hermes, per ser no apostòlic.^[2]

El primer cànon neotestamentari àmpliament acceptat fou l'establert per Anastasi d'Alexandria (+373) «martell d'heretges», que inclou l'Apocalipsi i l'Epístola als Hebreus. A petició d'Exuperi de Tolosa, que demanava instruccions sobre el cànon de la bíblia i el comportament dels religiosos, Innocenci I li va escriure la carta Consulenti Tibi el 20 de febrer de 405, que contenia una llista de les escriptures canòniques i una sèrie d'escrits que no només s'havien de repudiar, calia prohibir-los^[3] (et si qua sunt alia, non solum repudianda, veram etiam noveris esse damnada), en una de les primeres formes de censura del cristianisme,^[4] El cànon fluctuà durant anys, segons els llocs, acceptant o rebutjant l'Apocalipsi i obres com el Pastor d'Hermes o Bernabé.^[5]

El Concili de Trento iniciat l'any 1545 fixà definitivament el cànon de l'Església catòlica apostòlica i romana.

Apocalipsi

La canonicitat de l'Apocalipsi de Sant Joan fou prou discutida en els primers segles:

Ciril de Jerusalem, doctor de l'església, el va excloure del cànon.
L'església de Jerusalem no el considerava sagrat.
El Sínode de Laodicea no el va acceptar.
En la vulgata siríaca Peshitta de finals del segle iii no s'hi troba.
La Stichometria de Nicèfor del segle iv el classifica entre els llibres dubtosos.
Eusebi de Cesarea († 340) cita extensament les objeccions de Sant Dionís d'Alexandria († 261).
Gregori de Nazianz, un dels pares de l'església, tampoc l'acceptava.

Escrits esmentats dins la Bíblia actualment desapareguts

El Llibre de l'aliança] (Èxode 24:7)
Les Guerres de Jahvè (Nombres 21:14)
El Llibre del Just (Josuè 10:13; 2 S 1:18)
El Llibre de la Crònica de Salomó (1 R 11:41)
El Llibre de Samuel el vident (1 Cròniques 29:29)
El Llibre de Natàn el profeta (1 Cròniques 29:29; 2 Ch 9:29)
El Llibre de Gad el profeta (1 Cròniques 29:29)
La Profecia d'Ahija el silonita (2 Cròniques 9:29)
Les Revelacions d'Idó el profeta (2 Cròniques 9:29)
El Llibre de Semaja el profeta (2 Cròniques 12:15)
El Llibre d'Idó el visionari (2 Cròniques 12:15; 13:22)
Les Memòries de Jéhu (2 Cròniques: 20:34)
El Llibre de Hozaï (2 Cròniques 33:19)
El llibre d'Henoc (Jud v. 14)
Una epístola als Corintis (1 Corintis 5:9)
Una epístola als Efesis (Efesis 3:3,4)
Una epístola als Laodicencs (Col 4:16)

Vegeu també

Referències

↑ Thomas Römer, Introduction à l'ancien Testament, 2005
↑ Fatás Cabeza, pp. 88-89.
↑ Bower, Archibald. The History of the Popes From the Foundation of the See of Rome, to the Present Time (en anglès), 1749, p. 406-409.
↑ Sgarbi, Marco. «Index of prohibited books». A: Springer International Publishing (en anglès). Springer International Publishing, 2022, p. 1671. ISBN 9783319141695.
↑ Fatás Cabeza, p. 89.

Viccionari

[1] Thomas Römer, Introduction à l'ancien Testament, 2005

[2] Fatás Cabeza, pp. 88-89.

[3] Bower, Archibald. The History of the Popes From the Foundation of the See of Rome, to the Present Time (en anglès), 1749, p. 406-409.

[4] Sgarbi, Marco. «Index of prohibited books». A: Springer International Publishing (en anglès). Springer International Publishing, 2022, p. 1671. ISBN 9783319141695.

[5] Fatás Cabeza, p. 89.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Fitxer:Codex Vaticanus B, 2Thess. 3,11-18, Hebr. 1,1-2,2.jpg|thumb|300px|Còdex Vaticà]]
+[[Fitxer:Codex Vaticanus B, 2Thess. 3,11-18, Hebr. 1,1-2,2.jpg|miniatura|Còdex Vaticà]]
 '''Cànon''' és un conjunt de llibres que integren la [[Bíblia]] segons una religió concreta que els considera així ''divinament inspirats'' i els distingeix d'altres llibres que no es consideren ''revelats''. Aquestes diferències entre les diferents branques del [[cristianisme]] es donen únicament per l'[[Antic Testament]], ja que totes les bíblies tenen el mateix nombre de llibres en el [[Nou Testament]].
-== Cànon de la Bíblia Neonazi==
+== Cànon de la Bíblia hebraica ==
-La idea d'un canon de la Bíblia hebraica, l'[[Antic Testament]], no s'imposa fins després del [[Sínode de Jamnia]], a finals del [[segle I]], després de la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem]] pels romans. No sembla que fos una llista de llibres tancada.<ref>[[Thomas Römer]], ''Introduction à l'ancien Testament'', 2005 </ref> Més aviat, el procés de canonització sembla haver estat un procés obert. El text [[masorètic]] actual, és fruit del treball dels doctors del [[segle II]] i està format per 39 llibres.
+La idea d'un cànon de la Bíblia hebraica, l'[[Antic Testament]], no s'imposa fins després del [[Sínode de Jamnia]], a finals del {{segle|I|s}}, després de la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem]] pels romans. No sembla que fos una llista de llibres tancada.<ref>[[Thomas Römer]], ''Introduction à l'ancien Testament'', 2005</ref> Més aviat, el procés de canonització sembla haver estat un procés obert. El text [[masorètic]] actual, és fruit del treball dels doctors del {{segle|II|s}} i està format per 39 llibres.
 == Cànon cristià ==
@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 * '''L'Antic Testament Catòlic''' està format per 46 llibres (47 si es considera la ''[[Carta de Jeremies]]'' com a llibre a part del ''[[llibre de Baruc]]'').
-* '''L'Antic Testament Ortodox''' esta format per 49 llibres (50 si es considera la Carta de Jeremies com a llibre)
+* '''L'Antic Testament Ortodox''' està format per 49 llibres (50 si es considera la Carta de Jeremies com a llibre)
-* '''L'Antic Testament Protestant''' és, en gran part, idèntic al de la Bíblia hebrea o [[Tanakh]] (39 llibres). Les diferències entre la Bíblia hebrea i l'Antic Testament protestant són poques, i tenen a veure tan sols amb la disposició i el nombre de llibres. Per exemple, mentre la Bíblia hebrea considera el ''[[llibre de Reis]]'' com un text únic, l'Antic Testament protestant el divideix en dos llibres. De forma similar, [[Esdres]] i [[Nehemies]] es consideren un sol llibre en la Bíblia hebrea.
+* '''L'Antic Testament Protestant''' és, en gran part, idèntic al de la Bíblia hebrea o [[Tanakh]] (39 llibres). Les diferències entre la Bíblia hebrea i l'Antic Testament protestant són poques, i tenen a veure tan sols amb la disposició i el nombre de llibres. Per exemple, mentre la Bíblia hebrea considera el ''[[llibre de Reis]]'' com un text únic, l'Antic Testament protestant el divideix en dos llibres. De manera similar, [[Esdres]] i [[Nehemies]] es consideren un sol llibre en la Bíblia hebrea.
 == Història del cànon bíblic catòlic ==
-El primer canon bíblic conegut és l'anomenat «[[Fragment Muratorià|cànon de Muratori]]», descobert el [[1740]] a [[Milà]] per l'erudit [[Luis Antonio Muratori]]. Està format per una llista dels llibres neotestamentaris elaborada a [[Roma]] durant el [[segle VIII]], però els investigadors opinen que pot ser una còpia d'un document de l'any [[175]]. Inclou l'[[Apocalipsi]], però no admet l'[[Epístola als Hebreus]] i objecta el [[Pastor d'Hermes]], per ser no apostòlic.<ref>Fatás Cabeza, pp. 88-89.</ref>
+El primer cànon bíblic conegut és l'anomenat «[[Fragment Muratorià|cànon de Muratori]]», descobert el [[1740]] a [[Milà]] per l'erudit [[Luis Antonio Muratori]]. Està format per una llista dels llibres neotestamentaris elaborada a [[Roma]] durant el {{segle|VIII}}, però els investigadors opinen que pot ser una còpia d'un document de l'any [[175]]. Inclou l'[[Apocalipsi]], però no admet l'[[Epístola als Hebreus]] i objecta el [[Pastor d'Hermes]], per ser no apostòlic.<ref>Fatás Cabeza, pp. 88-89.</ref>
-El primer cànon neotestamentari àmpliament acceptat fou l'establert per [[Sant Atanasi d'Alexandria|Anastasi d'Alexandria]] (+373) «martell d'heretges», que inclou l'Apocalipsi i l'Epístola als Hebreus. El cànon fluctuà durant anys, segons els llocs, acceptant o rebutjant l'Apocalipsi i obres com el ''Pastor d'Hermes'' o Bernabé.<ref>Fatás Cabeza, p. 89.</ref>
+El primer cànon neotestamentari àmpliament acceptat fou l'establert per [[Sant Atanasi d'Alexandria|Anastasi d'Alexandria]] (+373) «martell d'heretges», que inclou l'Apocalipsi i l'Epístola als Hebreus. A petició d'[[Exuperi de Tolosa]], que demanava instruccions sobre el cànon de la [[bíblia]] i el comportament dels religiosos, [[Innocenci I]] li va escriure la carta ''Consulenti Tibi'' el 20 de febrer de 405, que contenia una llista de les escriptures canòniques i una sèrie d'escrits que no només s'havien de repudiar, calia prohibir-los<ref>{{ref-llibre |cognom=Bower |nom=Archibald |títol=The History of the Popes From the Foundation of the See of Rome, to the Present Time |pàgines=406-409 |data=1749 |url=https://www.google.cat/books/edition/The_History_of_the_Popes/GiMUAAAAQAAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=405+exuperius+innocent&pg=PA406&printsec=frontcover |llengua=anglès}}</ref> (''et si qua sunt alia, non solum repudianda, veram etiam noveris esse damnada''), en una de les primeres formes de [[censura]] del cristianisme,<ref>{{ref-llibre |cognom=Sgarbi |nom=Marco |títol=Springer International Publishing |pàgines=1671 |editorial=Springer International Publishing |data=2022 |isbn=9783319141695 |url=https://www.google.cat/books/edition/Encyclopedia_of_Renaissance_Philosophy/81yYEAAAQBAJ?hl=ca&gbpv=1&dq=Index+Librorum+Prohibitorum+1551&pg=PA1671&printsec=frontcover |capítol=Index of prohibited books |llengua=anglès}}</ref> El cànon fluctuà durant anys, segons els llocs, acceptant o rebutjant l'Apocalipsi i obres com el ''Pastor d'Hermes'' o Bernabé.<ref>Fatás Cabeza, p. 89.</ref>
 El [[Concili de Trento]] iniciat l'any [[1545]] fixà definitivament el cànon de l'[[Catolicisme|Església catòlica apostòlica i romana]].
-==Apocalipsi==
+== Apocalipsi ==
-La canonicitat de l'[[Apocalipsi]] de Sant Joan, fou prou discutida en els primers segles:
+La canonicitat de l'[[Apocalipsi]] de Sant Joan fou prou discutida en els primers segles:
 * [[Ciril de Jerusalem]], [[doctor de l'església]], el va excloure del cànon.
 * L'església de [[Jerusalem]] no el considerava sagrat.
 * El [[Sínode de Laodicea]] no el va acceptar.
-* En la vulgata siríaca ''[[Peshitta]]'' de finals del [[segle III]], no s'hi troba.
+* En la vulgata siríaca ''[[Peshitta]]'' de finals del {{segle|III|s}} no s'hi troba.
-* La [[Stichometria de Nicèfor]] del [[segle IV]] el classifica entre els llibres dubtosos.
+* La [[Stichometria de Nicèfor]] del {{segle|IV|s}} el classifica entre els llibres dubtosos.
 * [[Eusebi de Cesarea]] († [[340]]) cita extensament les objeccions de [[Sant Dionís d'Alexandria]] († [[261]]).
-* [[Gregori Nazianzè]], un dels [[Pare de l'església|pares de l'església]], tampoc l'acceptava.
+* [[Gregori de Nazianz]], un dels [[Pare de l'església|pares de l'església]], tampoc l'acceptava.
 == Escrits esmentats dins la Bíblia actualment desapareguts ==
-* El Llibre de l'aŀliança] (Èxode 24:7)
+* El Llibre de l'aliança] (Èxode 24:7)
-* Les Guerres de [[Jahvè]] (Nombres 21:14)
+* Les Guerres de [[Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà)|Jahvè]] (Nombres 21:14)
-* El Llibre del Just (Josuè 10:13 ; 2 S 1:18)
+* El Llibre del Just (Josuè 10:13; 2 S 1:18)
 * El Llibre de la Crònica de [[Rei Salomó|Salomó]] (1 R 11:41)
 * El Llibre de Samuel el vident (1 Cròniques 29:29)
-* El Llibre de [[Natàn]] el profeta (1 Cròniques 29:29 ; 2 Ch 9:29)
+* El Llibre de [[Natàn]] el profeta (1 Cròniques 29:29; 2 Ch 9:29)
 * El Llibre de Gad el profeta (1 Cròniques 29:29)
 * La Profecia d'Ahija el silonita (2 Cròniques 9:29)
 * Les Revelacions d'Idó el profeta (2 Cròniques 9:29)
 * El Llibre de Semaja el profeta (2 Cròniques 12:15)
-* El Llibre d'Idó el visionari (2 Cròniques 12:15 ; 13:22)
+* El Llibre d'Idó el visionari (2 Cròniques 12:15; 13:22)
 * Les Memòries de Jéhu (2 Cròniques: 20:34)
 * El Llibre de Hozaï (2 Cròniques 33:19)
@@ Línia 51: / Línia 51: @@
 * Una epístola als Laodicencs (Col 4:16)
-==Vegeu també ==
+== Vegeu també ==
-*[[Pentateuc]]
+* [[Pentateuc]]
-*[[Tanakh]]
+* [[Tanakh]]
-*[[Fragment Muratorià]]
+* [[Fragment Muratorià]]
-*[[Decret Gelasianum]]
+* [[Decret Gelasianum]]
-*[[Manuscrits de la mar Morta]]
+* [[Manuscrits de la mar Morta]]
-==Referències==
+== Referències ==
 {{referències}}
+{{Viccionari-lateral|cànon}}
 {{ORDENA:Canon (Biblia)}}
 [[Categoria:Bíblia]]
-[[cs:Biblický kánon]]
-[[da:Den bibelske kanon]]
-[[de:Bibelkanon]]
-[[el:Βιβλικός κανόνας]]
-[[en:Biblical canon]]
-[[eo:Biblia kanono]]
-[[es:Canon bíblico]]
-[[eu:Bibliako kanona]]
-[[fi:Raamatun kaanon]]
-[[fr:Canon (Bible)]]
-[[fur:Canul]]
-[[gl:Canon bíblico]]
-[[he:קאנוניזציה (של כתבים)]]
-[[hu:Bibliai kánon]]
-[[id:Kanon Alkitab]]
-[[it:Canone della Bibbia]]
-[[ja:聖書正典]]
-[[ko:정경]]
-[[la:Canon (Biblia)]]
-[[lt:Kanonas]]
-[[nds:Kanon (Bibel)]]
-[[nl:Canon van de Bijbel]]
-[[no:Bibelens kanon]]
-[[pl:Kanon Biblii]]
-[[pt:Cânon bíblico]]
-[[ro:Canon biblic]]
-[[ru:Библейский канон]]
-[[sh:Biblijski kanon]]
-[[simple:Biblical canon]]
-[[sr:Канон Светог писма]]
-[[sv:Bibelkanon]]
-[[ta:விவிலியத் திருமுறை நூல்கள்]]
-[[tl:Biblikal na Kanon]]
-[[uk:Біблійний канон]]
-[[zh:正典]]