Vés al contingut

Sindicat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.73.32. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m eliminant redireccions de plantilla
 
(34 revisions intermèdies per 24 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Falten referències|data=2023}}
[[Fitxer:Barcelonacntait (110).JPG|thumb|Oficina de la [[CNT]]-[[Associació Internacional de Treballadors|AIT]] a [[Barcelona]].]]
[[Fitxer:Barcelonacntait (110).JPG|miniatura|Oficina de la [[CNT]]-[[Associació Internacional de Treballadors|AIT]] a [[Barcelona]].]]
Un '''sindicat''' és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del [[sindicalisme]]. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel [[proletariat]] industrial, però també pot referir-se a altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat [[patronal]], o agrupació d'[[empresari]]s per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.
Un '''sindicat''' és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del [[sindicalisme]]. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel [[proletariat]] industrial, però també pot referir-se a altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat [[patronal]], o agrupació d'[[empresari]]s per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.


Línia 6: Línia 7:
També anomenats generalistes, participen més o menys d'un plantejament de [[lluita de classes]].
També anomenats generalistes, participen més o menys d'un plantejament de [[lluita de classes]].


Els referents principals als Països Catalans són [[Comissions Obreres]] (CCOO), que és el primer sindicat en nombre d'afiliats i de representants sindicals, i la [[Unió General de Treballadors]] (UGT). Altres sindicats, són la [[Unió Sindical Obrera]] (USO), la [[Confederació General del Treball]] (CGT), la [[Confederació Sindical Independent de Funcionaris]] (CSI-CSIF), la [[Intersindical-CSC]] i [[Coordinadora Obrera Sindical]] (COS).
Els referents principals als Països Catalans són [[Comissions Obreres]] (CCOO), que és el primer sindicat en nombre d'afiliats i de representants sindicals, i la [[Unió General de Treballadors]] (UGT). Altres sindicats, són la [[Unió Sindical Obrera]] (USOC), la [[Confederació General del Treball]] (CGT), la [https://iac.cat/ Intersindical Alternativa de Catalunya] (IAC), la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), la [[Intersindical-CSC]], la [[Coordinadora Obrera Sindical]] (COS), la [[Intersindical Valenciana]] i el [[Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears]] (STEI-i), [[Sindicat de Periodistes de Catalunya]] (SPC).


Històricament, el moviment sindical més transcendent als Països catalans (bàsicament als anys 20 i 30 del segle XX), fou la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT).
Històricament, el moviment sindical més transcendent a Catalunya (bàsicament als anys 20 i 30 del segle XX), fou la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT).


=== Sindicats sectorials ===
=== Sindicats sectorials ===
A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats a defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets. Per exemple, per a defensar els pagesos es crearen agrupacions com la [[Unió de Pagesos (Catalunya)|Unió de Pagesos]] a Catalunya (1974) i l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]] al País Valencià (1977), per a defensar els treballadors de l'Administració Pública de Catalunya, es va crear la [[Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya]] ([[CATAC]]) a Catalunya (1985) i per a defensar els professors d'ensenyament secundari, es va crear el [[Sindicat de Professors de Secundària]] a Catalunya (1999). En l'àmbit estudiantil, també hi ha sindicats sectorials, com el [[Sindicat d'Estudiants]] o el [[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]] (SEPC).
A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats a defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets. Per exemple, per a defensar els pagesos es crearen agrupacions com la [[Unió de Pagesos (Catalunya)|Unió de Pagesos]] a Catalunya (1974) i l'[[Associació Valenciana d'Agricultors]] al País Valencià (1977), per a defensar els professors de l'ensenyament va néixer [https://www.sindicat.net/ Unió Sindicats Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya] (actualment USTEC·STEs) que s'integra dins de la confederació Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per a defensar els treballadors de l'Administració Pública de Catalunya, es va crear la [[Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya]] (CATAC) a Catalunya (1985), actualment també dins de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per a defensar els professors d'ensenyament secundari, es va crear el [[Sindicat de Professors de Secundària]] a Catalunya (1999). En l'àmbit estudiantil, també hi ha sindicats sectorials, com el [[Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]] (SEPC), l'[[Associació d'Estudiants Progressistes]] (AEP), la [[Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya]] (FNEC) i el [[Bloc d'Estudiants Agermanats]] (BEA).


== Criticisme ==
== Criticisme ==
Línia 17: Línia 18:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
{{Projectes germans|commons=Trade unions}}
{{Projectes germans}}
* [[Consell estudiantil]].
* [[Consell estudiantil]].
* [[Sindicalisme]]
* [[Sindicalisme]]
Línia 25: Línia 26:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-web|autor= Consell de Treball, Econòmic i social de Catalunya |títol=Organitzacions sindicals|url=http://www.ctesc.cat/enllacos/14/index.h |consulta= 17 octubre 2011 }}
* {{ref-web |autor= Consell de Treball, Econòmic i social de Catalunya |títol= Organitzacions sindicals |url= http://www.ctesc.cat/enllacos/14/index.h |consulta= 17 octubre 2011 |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20220311140927/http://www.ctesc.cat/enllacos/14/index.h |arxiudata= 11 de març 2022 }}


== Referències ==
== Referències ==
Línia 33: Línia 34:


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Sindicats| ]]
[[Categoria:Sindicats| ]]

Revisió de 23:46, 7 març 2024

Oficina de la CNT-AIT a Barcelona.

Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del sindicalisme. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupació d'empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.

Tipus

[modifica]

Sindicats de classe

[modifica]

També anomenats generalistes, participen més o menys d'un plantejament de lluita de classes.

Els referents principals als Països Catalans són Comissions Obreres (CCOO), que és el primer sindicat en nombre d'afiliats i de representants sindicals, i la Unió General de Treballadors (UGT). Altres sindicats, són la Unió Sindical Obrera (USOC), la Confederació General del Treball (CGT), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), la Intersindical-CSC, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Intersindical Valenciana i el Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI-i), Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC).

Històricament, el moviment sindical més transcendent a Catalunya (bàsicament als anys 20 i 30 del segle XX), fou la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Sindicats sectorials

[modifica]

A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats a defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets. Per exemple, per a defensar els pagesos es crearen agrupacions com la Unió de Pagesos a Catalunya (1974) i l'Associació Valenciana d'Agricultors al País Valencià (1977), per a defensar els professors de l'ensenyament va néixer Unió Sindicats Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (actualment USTEC·STEs) que s'integra dins de la confederació Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per a defensar els treballadors de l'Administració Pública de Catalunya, es va crear la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya (CATAC) a Catalunya (1985), actualment també dins de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), per a defensar els professors d'ensenyament secundari, es va crear el Sindicat de Professors de Secundària a Catalunya (1999). En l'àmbit estudiantil, també hi ha sindicats sectorials, com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA).

Criticisme

[modifica]

L'economista Milton Friedman, guanyador del Premi Nobel i defensor del capitalisme del laissez-faire, creu que la sindicalització (així com el salari mínim) sovint produeix majors salaris a costa d'un menor nombre de llocs de treball, i que, si algunes indústries estan sindicalitzades, mentre que d'altres no ho són, els salaris es reduiran en els sectors no sindicalitzats.[1]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Milton & Rose Friedman, Free to Choose. Chicago Press, 1979