Variacions Kakadu: diferència entre les revisions

*Variacions Kakadu*
	; Wenzel_Müller, autor del tema de les variacions.
Forma musical	Tema i variacions
Tonalitat	Sol major
Compositor	L. V. Beethoven
Creació	1816
Data de publicació	1824
Catalogació	Op. 121
Durada	18' Introducció. Adagio assai; Thema, Allegretto; Variations I-X; Allegretto (coda);
Instrumentació	piano, violí i violoncel

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 22:41, 1 set 2023

Les Variacions Kakadu en sol major, Op. 121, són una sèrie de deu variacions de Ludwig van Beethoven sobre l'ària Ich bin der Schneider Kakadu de l'òpera Die Schwestern von Prag de Wenzel Müller escrites per a piano, violí i violoncel (trio per a piano).

El tema: Ich bin der Schneider Kakadu

Die Schwestern von Prag (Les germanes de Praga), un singspiel còmic de Wenzel Müller, fou creat a Viena l'any 1794.^[1] Una de les àries més populars de l'obra és Ich bin der Schneider Kakadu (Sóc Kakadu el sastre) i va ser escollida per Beethoven com a tema d'unes ambicioses variacions d'aquest trio per a piano.

Composició

Els primers esbossos d'aquestes variacions daten probablement de 1801.^[2] · .^[3] El 27 d'agost de 1803,^[4] Kaspar van Beethoven, el germà del compositor, oferí a Breitkopf & Härtel diverses obres entre les quals hi havia aquestes variacions per a piano, violí i violoncel.^[5]

L'òpera de Wenzel tornà a ser representada els anys 1806, 1813 i 1814,^[6] fet que probablement va animar Beethoven a revisar la seva partitura. Va adaptar aquestes variacions compostes anys abans, tot afegint nous recursos musicals d'acord amb les seves composicions per a piano més recents. Considerant aquesta obra digna d'interès, Beethoven va escriure el 19 de juliol de 1816 a l'editor Härtel de Leipzig,^[7] perquè publiqués les "Variacions amb una introducció i un suplement (la coda) sobre un tema il·lustrr de Müller". Les variacions serien publicades finalment per Steiner a Viena l'any 1824.^[8]

Estructura

Aquesta obra presenta la següent estructura:

Introducció, Adagio assai
Thema, Allegretto
Variacions I-X
Allegretto (coda).

La seva execució dura aproximadament 18 minuts.

La imponent introducció, exageradament ombrívola (en sol menor), sembla anunciar una música molt seriosa i dramàtica. Però, poc després, emergeix el tema, jovial, en mode major, que mostra un caràcter més aviat refinat i espiritual.

La variació segueix essencialment el tall tradicional. La cinquena variació presenta textures contrapuntístiques i la setena, un duet delicat amb imitacions entre el violí i el violoncel. Les variacions desmunten el tema més que no pas no l'adornen. Després d'una variació en Adagio, en mode menor, arriba la núm. 9, desbordant, plena de cromatisme, amb referències a la introducció. Finalment, una variació animada en compàs 6/8, que porta a una coda llarga i capritxosa que tracta el tema de Müller amb una fuga.

Discografia

Alfred Cortot piano, Jacques Thibaud violí, Pau Casals violoncel, 1926 (Naxos)
Beaux Arts Trio, 1965 (Philips)
Daniel Barenboim piano, Pinchas Zukerman violí, Jacqueline du Pré violoncel, 1969 (EMI Classics)
Wilhelm Kempff piano, Henryk Szeryng violí, Pierre Fournier violoncel, 1970 (DG)
Vladímir Aixkenazi piano, Itzhak Perlman violí, Lynn Harrell violoncel, 1984 (EMI Classics)
The Florestan Trio, 2004 (Hyperion Rècords)
Trio Wanderer, 2012 (Harmonia Mundi)

Referències

↑ Éditions Bordas. Dictionnaire de la musique (en francès). 2, 1970, p. 1372 + XV + 128 p. de pl.. ISBN 9782040107215. OCLC 500605569.
↑ Éditions Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 278. ISBN 2-213-62434-8. OCLC 493557009.
↑ Padragon Press. Beethoven's Kakadu Variations op.121a, Essays in Honor of Jacob Lateiner (en anglès), 2000.
↑ Ludwig van Beethoven, Briefwechsel. Gesamtausgabe, Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 1, Carta n° 153
↑ Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 9782213003481. OCLC 716654521.
↑ Éditions Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 278. ISBN 2-213-62434-8. OCLC 493557009.
↑ Ludwig van Beethoven, Briefwechsel. Gesamtausgabe, Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 3, Carta n° 950
↑ Barry Cooper. Éditions Jean-Claude Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 614. Cooper1991. ISBN 978-2-7096-1081-0. OCLC 25167179.

[1] Éditions Bordas. Dictionnaire de la musique (en francès). 2, 1970, p. 1372 + XV + 128 p. de pl.. ISBN 9782040107215. OCLC 500605569.

[2] Éditions Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 278. ISBN 2-213-62434-8. OCLC 493557009.

[3] Padragon Press. Beethoven's Kakadu Variations op.121a, Essays in Honor of Jacob Lateiner (en anglès), 2000.

[4] Ludwig van Beethoven, Briefwechsel. Gesamtausgabe, Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 1, Carta n° 153

[5] Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 9782213003481. OCLC 716654521.

[6] Éditions Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en francès), 2005, p. 278. ISBN 2-213-62434-8. OCLC 493557009.

[7] Ludwig van Beethoven, Briefwechsel. Gesamtausgabe, Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 3, Carta n° 950

[8] Barry Cooper. Éditions Jean-Claude Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 614. Cooper1991. ISBN 978-2-7096-1081-0. OCLC 25167179.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{inacabat|data=juliol de 2018}}
 {{Infotaula composició
-|colorcomposicio= cambra
 |títol= Variacions Kakadu
 |imatge = Wenzel_Müller.jpg
-|descripció imatge= Wenzel_Müller
+|descripció imatge= Wenzel_Müller, autor del tema de les variacions.
+|forma=Tema i variacions
-|títol original=
-|llengua original=
-|forma=Sonata
 |tonalitat=Sol major
 |catalogació= Op. 121
@@ Línia 13: / Línia 9: @@
 |època composició=1816
 |durada= 18'
+# ''Introducció. Adagio assai
-|dedicatòria=
-|moviments=
-# ''Introducció
-# ''Adagio assai
 # ''Thema, Allegretto
 # ''Variations I-X
@@ Línia 23: / Línia 16: @@
 Les '''''Variacions Kakadu en [[sol major]]''''', Op. 121, són una sèrie de deu variacions de [[Ludwig van Beethoven]] sobre l'ària ''Ich bin der Schneider Kakadu'' de l'òpera ''Die Schwestern von Prag'' de [[Wenzel Müller]] escrites per a [[piano]], [[violí]] i [[violoncel]] ([[trio per a piano]]).
+== El tema: ''Ich bin der Schneider Kakadu'' ==
-''Die Schwestern von Prag'' (''Les germanes de Prague''), el [[Singspiel]] còmic de [[Wenzel Müller]], fou creat a [[Viena]] l'any 1794<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Marc Honegger|lien auteur1=Marc Honegger |titre=Dictionnaire de la musique |sous-titre= Les hommes et leurs œuvres|éditeur=Éditions Bordas|lien éditeur=Éditions Bordas  |lieu= |année= 1970|volume= 2 |pages totales= 1372 + XV + 128 p. de pl.|passage=776|isbn=  9782040107215|oclc= 500605569|bnf= cb342979667}}</ref>. Una de els àries més populars de l'òpera ''Ich bin der Schneider Kakadu'' (''Sóc Kakadu el sastre'') va proporcionar a Beethoven el tema d'unes ambicioses variacions d'aquest trio per a piano. Els primers esbossos  d'aquestes variacions daten probablement de 1801.<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Élisabeth Brisson|lien auteur1=Élisabeth Brisson |titre=Guide de la musique de Beethoven |sous-titre= |éditeur=Éditions Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard  |lieu= |année= 2005|volume=  |pages totales= 278|passage=260|isbn=  2-213-62434-8|oclc= 493557009|bnf= cb39971246q}}</ref>{{,}}<ref>{{Ouvrage |langue=en |auteur1=Lewis Lockwood|lien auteur1= |titre=Beethoven's Kakadu Variations op.121a, Essays in Honor of Jacob Lateiner |sous-titre= |éditeur=Padragon Press|lien éditeur=  |lieu= |année= 2000|volume=  |pages totales= |passage=99|isbn= |oclc= |bnf= }}</ref>.
+''Die Schwestern von Prag'' (''Les germanes de Praga''), un [[singspiel]] còmic de [[Wenzel Müller]], fou creat a [[Viena]] l'any 1794.<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Marc Honegger|lien auteur1=Marc Honegger |titre=Dictionnaire de la musique |sous-titre= Les hommes et leurs œuvres|éditeur=Éditions Bordas|lien éditeur=Éditions Bordas |année= 1970|volume= 2 |pages totales= 1372 + XV + 128 p. de pl.|passage=776|isbn= 9782040107215|oclc= 500605569|bnf= cb342979667}}</ref> Una de les àries més populars de l'obra és ''Ich bin der Schneider Kakadu'' (''Sóc Kakadu el sastre'') i va ser escollida per Beethoven com a tema d'unes ambicioses variacions d'aquest [[trio per a piano]].
+== Composició ==
-El 27 d'agost de 1803,<ref>Ludwig van Beethoven, ''Briefwechsel. Gesamtausgabe'', Sieghard Brandenburg, Éditions G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 1, Lettre n° 153</ref> [[Kaspar van Beethoven]], el germà del compositor, oferí a [[Breitkopf & Härtel]] diverses obres entre les quals hi havia aquestes variacions per a piano, violí i violoncel.<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Jean Massin|lien auteur1=Jean Massin|auteur2=Brigitte Massin|lien auteur2=Brigitte Massin |titre=Ludwig van Beethoven |sous-titre= |éditeur=Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard  |lieu= |année= 1967|volume =|pages totales= 845 |passage=9|isbn= 9782213003481|oclc= 716654521 |bnf= cb33092964v7}}</ref>
+Els primers esbossos d'aquestes variacions daten probablement de 1801.<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Élisabeth Brisson|lien auteur1=Élisabeth Brisson |titre=Guide de la musique de Beethoven |éditeur=Éditions Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard |année= 2005|pages totales= 278|passage=260|isbn= 2-213-62434-8|oclc= 493557009|bnf= cb39971246q}}</ref>{{,}}.<ref>{{Ouvrage |langue=en |auteur1=Lewis Lockwood|titre=Beethoven's Kakadu Variations op.121a, Essays in Honor of Jacob Lateiner |éditeur=Padragon Press|année= 2000|passage=99}}</ref> El 27 d'agost de 1803,<ref>Ludwig van Beethoven, ''Briefwechsel. Gesamtausgabe'', Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 1, Carta n° 153</ref> [[Kaspar van Beethoven]], el germà del compositor, oferí a [[Breitkopf & Härtel]] diverses obres entre les quals hi havia aquestes variacions per a piano, violí i violoncel.<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Jean Massin|lien auteur1=Jean Massin|auteur2=Brigitte Massin|lien auteur2=Brigitte Massin |titre=Ludwig van Beethoven |éditeur=Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard |année= 1967|pages totales= 845 |passage=9|isbn= 9782213003481|oclc= 716654521 |bnf= cb33092964v7}}</ref>
-L'òpera de Wenzel tornà a ser representada els anys 1806, 1813 i 1814,<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Élisabeth Brisson|lien auteur1=Élisabeth Brisson |titre=Guide de la musique de Beethoven |sous-titre= |éditeur=Éditions Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard  |lieu= |année= 2005|volume=  |pages totales= 278|passage=262|isbn=  2-213-62434-8|oclc= 493557009|bnf= cb39971246q}}</ref> fet que probablement va animar Beethoven a revisar la seva partitura. Va adaptar les aquestes variacions compostes en la seva joventut per afegir recursos musicals de les seves composicions per a piano més recents. Considerant aquesta obra digna d'interès, Beethoven va escriure el 19 de juliol de 1816 a l'editor [[Breitkopf & Härtel|Härtel]] de Leipzig,<ref>Ludwig van Beethoven, ''Briefwechsel. Gesamtausgabe'', Sieghard Brandenburg, Éditions G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 3, Lettre n° 950</ref> perquè publiqués les "Variacions amb una introducció i un suplement (la coda) sobre un tema il·lustra de Muller". Les variacions serien publicades finalment per Steiner a [[Viena]] l'any 1824.<ref>{{Ouvrage|lang=fr|nom1=[[Barry Cooper]]|traduction=Denis Collins | titre=Dictionnaire Beethoven |langue originale=en|titre vo=Beethoven compendium|collection=Musiques et musiciens|éditeur=[[Éditions Jean-Claude Lattès|Lattès]]|date=[[1991]] |isbn=978-2-7096-1081-0|oclc=25167179 |pages totales=614 | passage=376. | id=Cooper1991}}</ref>.
+L'òpera de Wenzel tornà a ser representada els anys 1806, 1813 i 1814,<ref>{{Ouvrage |langue=fr |auteur1=Élisabeth Brisson|lien auteur1=Élisabeth Brisson |titre=Guide de la musique de Beethoven |éditeur=Éditions Fayard|lien éditeur=Librairie Arthème Fayard |année= 2005|pages totales= 278|passage=262|isbn= 2-213-62434-8|oclc= 493557009|bnf= cb39971246q}}</ref> fet que probablement va animar Beethoven a revisar la seva partitura. Va adaptar aquestes variacions compostes anys abans, tot afegint nous recursos musicals d'acord amb les seves composicions per a piano més recents. Considerant aquesta obra digna d'interès, Beethoven va escriure el 19 de juliol de 1816 a l'editor [[Breitkopf & Härtel|Härtel]] de Leipzig,<ref>Ludwig van Beethoven, ''Briefwechsel. Gesamtausgabe'', Sieghard Brandenburg, G. Henle Verlag 1996-1998, Vol. 3, Carta n° 950</ref> perquè publiqués les "Variacions amb una introducció i un suplement (la coda) sobre un tema il·lustrr de Müller". Les variacions serien publicades finalment per Steiner a [[Viena]] l'any 1824.<ref>{{Ouvrage|lang=fr|nom1=Barry Cooper|traduction=Denis Collins | titre=Dictionnaire Beethoven |langue originale=en|titre vo=Beethoven compendium|collection=Musiques et musiciens|éditeur=Éditions Jean-Claude Lattès|date=[[1991]] |isbn=978-2-7096-1081-0|oclc=25167179 |pages totales=614 | passage=376. | id=Cooper1991}}</ref>
+== Estructura ==
-Aquesta obra presenta la següent estructura: Introducció, Adagio assai - Thema, Allegretto - [[Variació (música)|Variacions]] I-X - Allegretto ([[coda]]). La seva execució dura aproximadament 18 minuts.
+Aquesta obra presenta la següent estructura:
+* Introducció, Adagio assai
+* Thema, Allegretto
+* [[Variació (música)|Variacions]] I-X
+* Allegretto ([[coda]]).
+La seva execució dura aproximadament 18 minuts.
-La imponent introducció exageradament ombrívola en [[sol menor]] sembla anunciar una música molt seriosa i dramàtica, però el tema jovial en mode major emergeix poc després i mostra un caràcter ni dramàtic ni seriós; l'obra és més aviat refinada i espiritual.
+La imponent introducció, exageradament ombrívola (en [[sol menor]]), sembla anunciar una música molt seriosa i dramàtica. Però, poc després, emergeix el tema, jovial, en mode major, que mostra un caràcter més aviat refinat i espiritual.
-La variació segueix essencialment la copa tradicional engalanant la melodia de figuracions de més en més brillants, tot i que la cinquena amb les seves textures [[Contrapunt|contrapuntiques]] depurades i la setena, un duo delicat en [[Imitació (música)|imitació]] per a violí i violoncelle sols, desmunten el tema més aviat que no l'adornen. Després d'una variació [[Tempo|Adagio]] en miner tradicional, la n° 9, débordant de pathos cromàtica (dels ecos de la introducció lenta) i una variació animada a 6/8, Beethoven es llança a una [[coda]] llarga i capritxosa girant l'aire de Müller en un [[Fuga|fugato]] prétendument erudit.
+La variació segueix essencialment el tall tradicional. La cinquena variació presenta textures [[Contrapunt|contrapuntístiques]] i la setena, un duet delicat amb [[Imitació (música)|imitacions]] entre el violí i el violoncel. Les variacions desmunten el tema més que no pas no l'adornen.
+Després d'una variació en Adagio, en mode menor, arriba la núm. 9, desbordant, plena de cromatisme, amb referències a la introducció. Finalment, una variació animada en compàs 6/8, que porta a una [[coda]] llarga i capritxosa que tracta el tema de Müller amb una [[fuga]].
 == Discografia ==
+* [[Alfred Cortot]] piano, [[Jacques Thibaud]] violí, [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] violoncel, [[1926]] ([[Naxos (illa)|Naxos]])
+* [[Beaux Arts Trio]], [[1965]] ([[Philips]])
-* [[Alfred Cortot]] piano, [[Jacques Thibaud]] violí, [[Pau Casals i Defilló|Pablo Casals]] violoncelle, [[1926]] ([[Naxos (illa)|Naxos]])
+* [[Daniel Barenboim]] piano, [[Pinchas Zukerman]] violí, [[Jacqueline du Pré]] violoncel, [[1969]] ([[EMI|EMI Classics]])
-* Boniques Arts Trio, [[1965]] ([[Philips]])
-* [[Daniel Barenboim]] piano, [[Pinchas Zukerman]] violí, [[Jacqueline du Pré|Jacqueline del Prat]] violoncelle, [[1969]] ([[EMI|EMI Classics]])
+* [[Wilhelm Kempff]] piano, [[Henryk Szeryng]] violí, [[Pierre Fournier]] violoncel, [[1970]] ([[Deutsche Grammophon|DG]])
-* [[Wilhelm Kempff]] piano, [[Henryk Szeryng]] violí, [[Pierre Fournier]] violoncelle, [[1970]] ([[Deutsche Grammophon|DG]])
+* [[Vladímir Aixkenazi]] piano, [[Itzhak Perlman]] violí, Lynn Harrell violoncel, [[1984]] ([[EMI|EMI Classics]])
-* [[Vladímir Aixkenazi|Vladimir Ashkenazy]] piano, [[Itzhak Perlman]] violí, Lynn Harrell violoncelle, [[1984]] ([[EMI|EMI Classics]])
 * The Florestan Trio, [[2004]] (Hyperion Rècords)
 * Trio Wanderer, [[2012]] ([[Harmonia Mundi]])
@@ Línia 48: / Línia 49: @@
 {{referències}}
+{{Trios de Beethoven}}
-== Enllaços externs ==
+{{Autoritat}}
-* {{IMSLP2|id=Piano Trio, Op.121a (Beethoven, Ludwig van)|cname=''Variacions Kakadu''}}
-{{Trios de Beethoven}}
 {{ORDENA:Variacions Kakadu}}
-[[Categoria:Trios per a piano de Beethoven]]
+[[Categoria:Trios per a piano de Ludwig van Beethoven]]

Trios de Ludwig van Beethoven
Trios per a piano	Tres Trios, Op. 1 Trio núm. 1 Trio núm. 2 Trio núm. 3 Trio núm. 4, Op. 11 Dos Trios, Op. 70, núms 1-2 Trio núm. 5, Op. 70, núm. 1 «Fantasma» Trio núm. 6, Op. 70, núm. 2 Trio núm. 7, Op. 97 («Arxiduc») Variacions en si♭M, Op. 44 Trio, WoO 37 Trio, WoO 38 Allegreto, WoO 39 Variacions Kakadu, Op. 121a
Trios per a corda	Trio núm. 1, Op. 3 Trio núm. 2, Op. 8 Tres Trios, Op. 9 Trio núm. 3, Op. 9, núm. 1 Trio núm. 4, Op. 9, núm. 2 Trio núm. 5, Op. 9, núm. 3
Llista d'obres categoritzada · Catàleg complet numerat