Eyaks: diferència entre les revisions

Eyaks
Tipus	ètnia
Població total	552 (2000)
Llengua	Eyak
Religió	?
Regions amb poblacions significatives
	Alaska

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 18:06, 21 juny 2023

Els eyaks són una tribu índia del grup na-dené, que s'autoanomenaven Unalakmiut. El seu nom prové de l'inuit chugach iiyiaraq "coll", per la forma de llac que té la part del riu on viuen. Vivien a la costa del sud Pacífic d'Alaska, entre la desembocadura del riu Cooper i les muntanyes Saint Elias. Els supervivents actuals viuen a Prince William Sound (Alaska).

Demografia i costums

El 1954 potser eren uns 200 individus. El 1980 n'hi havia uns 300. A la vila nadiua Eyak només el 8,3% eren nadius d'Alaska. Segons dades de la BIA, a la vila Eyak hi vivien 250 individus, tot i que uns 263 eren apuntats al rol tribal. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 379 eyak, 21 barrejats amb altres tribus, 144 amb altres races i 8 amb altres races i altres tribus. En total, 552 individus.

La seva llengua, ja extinta, es considera com del grup na dené, però no són atapascos. Històricament era parlada a l'Alaska sud-central, a prop de la desembocadura del riu Copper. Marie Smith Jones (14 de maig de 1918 – 21 de gener de 2008) de Cordova va ser l'últim parlant del llengua Eyak, igual que l'última Eyak de sang pura. Degut a la mort dels seus parlants nadius, l'Eyak es va convertir en un símbol en la lluita contra l'extinció de les llengües.

Vivien de la pesca del salmó i de recollir musclos. Culturalment tenen moltes influències dels inuit, per una banda, dels tlingit, per una altra, i dels ahtena i tanaina, per una altra. Es troben dins l'àrea cultural del Nord-oest amb influència esquimal.

Història

El 1741 foren visitats en nom de Rússia pel danès Vitus Bering. El 1791 estableixen un post comercial a Nuchik, però es negaren a pescar per als russos. El primer informe sobre ells data del 1869, Hyacks o Odiak. Entre ells hi vivien alguns aleuts i tlingits.

El 1889 els EUA construïren una envasadora de peix en el seu territori, i cap al 1906 va arribar el ferrocarril. Gairebé oblidats pels blancs, foren descoberts el 1930 per Federica de Laguna i investigats per ella i pel danès Kaj Birket-Smith, autor del llibre The eyak indians of the Cooper river delta, Alaska (1938). Víctimes del genocidi i de l'aculturació, només trobaren 38 individus capaços de parlar llur llengua.

El 1961 Robert Austerlitz contactà amb els tres darrers parlants de la llengua: Anna Nelson Harry de Yakutat, Lena Nacktan de Còrdova i Marie Smith Jones (1918-2008), filla de Scar, darrer cap eyak, i Minnie Stevens, que foren els informants de Laguna. El 1965 també foren visitats per Krauss, qui publicaria el 1970 un Eyak dictionnary de 4.000 pàgines i 10.000 termes traduïts a l'anglès, així com Eyak texts de folklore i llegendes. Uns d'ells, David Lynn Grimes/Yaxadiliayaxinh, pescador, músic i contador d'històries, i Dune Landark/Jamachakih, recullen tradicions del seu poble. Anna Nelson Harry escriví I·ya·qdalahgayu·,dati'q' lagada'a·linu· —Lament for Eyak.

Bibliografia

SEBEOK, Thomas A (1977) Native languages of the Americas (2 toms) Plenum Press, Nova York.
New Yorker, June 6, 2005: "Last Words, A Language Dies" by Elizabeth Kolbert

Enllaços externs

Eyak, Tlingit, Haida & Tsimshian Arxivat 2007-05-28 a Wayback Machine. (anglès)
From Stewards to Shareholders: Eyaks Face Extinction (anglès)(entrevista)

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Grup humà|
+{{Infotaula grup humà|
 |group=Eyaks
-|image=
 |poptime= 552 (2000)
 |popplace= [[Alaska]]
 |rels=?
 |langs=[[Eyak]]
-|related= }}
+|related=}}
 Els '''eyaks''' són una tribu índia del grup [[na-dené]], que s'autoanomenaven '''Unalakmiut'''. El seu nom prové de l'inuit chugach ''iiyiaraq'' "coll", per la forma de llac que té la part del riu on viuen.
-Vivien a la costa del sud Pacífic d'[[Alaska]], entre la desembocadura del riu Cooper i les muntanyes Saint Elies. Els supervivents actuals viuen a Prince William Sound (Alaska).
+Vivien a la costa del sud Pacífic d'[[Alaska]], entre la desembocadura del riu Cooper i les [[muntanyes Saint Elias]]. Els supervivents actuals viuen a [[Prince William Sound]] (Alaska).
 == Demografia i costums ==
+El 1954 potser eren uns 200 individus. El 1980 n'hi havia uns 300. A la vila nadiua Eyak només el 8,3% eren nadius d'Alaska. Segons dades de la [[BIA]], a la vila Eyak hi vivien 250 individus, tot i que uns 263 eren apuntats al rol tribal. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 379 eyak, 21 barrejats amb altres tribus, 144 amb altres races i 8 amb altres races i altres tribus. En total, 552 individus.
+La seva llengua, ja extinta, es considera com del grup na dené, però no són atapascos. Històricament era parlada a l'Alaska sud-central, a prop de la desembocadura del riu Copper. [[Marie Smith Jones]] (14 de maig de 1918 – 21 de gener de 2008) de [[Cordova (Alaska)|Cordova]] va ser l'últim parlant del llengua Eyak, igual que l'última Eyak de sang pura. Degut a la mort dels seus parlants nadius, l'Eyak es va convertir en un símbol en la lluita contra l'extinció de les llengües.
-El 1954 potser eren uns 200 individus. El 1980 n'hi havia uns 300. A la vila nadiua Eyak només el 8,3 % eren nadius d'Alaska. Segons dades de la [[BIA]], a la vila Eyak hi vivien 250 individus, tot i que uns 263 eren apuntats al rol tribal. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 379 eyak, 21 barrejats amb altres tribus, 144 amb altres races i 8 amb altres races i altres tribus. En total, 552 individus.
-La seva llengua, ja extinta, es considera com del grup na dené, però no són atapascos. Històricament era parlada a l'Alaska sud-central, a prop de la desembocadura del riu Copper. [[Marie Smith Jones]] (14 de maig de 1918 – 21 de gener de 2008) de [[Cordova (Alaska)|Cordova]] va ser l'ultim parlant del llengua Eyak, igual que l'última Eyak de sang pura. Degut a la mort dels seus parlants nadius, l'Eyak es va convertir en un símbol en la lluita contra l'extinció de les llengües.
 Vivien de la pesca del salmó i de recollir [[musclo]]s. Culturalment tenen moltes influències dels inuit, per una banda, dels [[tlingit]], per una altra, i dels ahtena i tanaina, per una altra. Es troben dins l'àrea cultural del Nord-oest amb influència esquimal.
 == Història ==
+El 1741 foren visitats en nom de Rússia pel danès [[Vitus Bering]]. El 1791 estableixen un post comercial a Nuchik, però es negaren a pescar per als russos. El primer informe sobre ells data del 1869, Hyacks o Odiak. Entre ells hi vivien alguns [[aleuts]] i tlingits.
+El 1889 els EUA construïren una envasadora de peix en el seu territori, i cap al 1906 va arribar el ferrocarril. Gairebé oblidats pels blancs, foren descoberts el 1930 per [[Federica de Laguna]] i investigats per ella i pel danès [[Kaj Birket-Smith]], autor del llibre ''The eyak indians of the Cooper river delta, Alaska'' (1938). Víctimes del genocidi i de l'aculturació, només trobaren 38 individus capaços de parlar llur llengua.
-El 1741 foren visitats en nom de Rússia pel danès Vitus Bering. El 1791 estableixen un post comercial a Nuchik, però es negaren a pescar per als russos. El primer informe sobre ells data del 1869, Hyacks o Odiak. Entre ells hi vivien alguns aleuts i tlingits.
-El 1889 els EUA construïren una envasadora de peix en el seu territori, i cap el 1906 va arribar el ferrocarril. Gairebé oblidats pels blancs, foren descoberts el 1930 per [[Federica de Laguna]] i investigats per ella i pel danès [[Kaj Birket-Smith]], autor del llibre ''The eyak indians of the Cooper river delta, Alaska'' (1938). Víctimes del genocidi i de l'aculturació, només trobaren 38 individus capaços de parlar llur llengua.
 El 1961 Robert Austerlitz contactà amb els tres darrers parlants de la llengua: Anna Nelson Harry de Yakutat, Lena Nacktan de Còrdova i [[Marie Smith Jones]] (1918-2008), filla de Scar, darrer cap eyak, i Minnie Stevens, que foren els informants de Laguna. El 1965 també foren visitats per Krauss, qui publicaria el 1970 un ''Eyak dictionnary'' de 4.000 pàgines i 10.000 termes traduïts a l'anglès, així com Eyak texts de folklore i llegendes. Uns d'ells, David Lynn Grimes/Yaxadiliayaxinh, pescador, músic i contador d'històries, i Dune Landark/Jamachakih, recullen tradicions del seu poble. Anna Nelson Harry escriví ''I·ya·qdalahgayu·,dati'q' lagada'a·linu· —Lament for Eyak''.
 == Bibliografia ==
+* SEBEOK, Thomas A (1977) ''Native languages of the Americas (2 toms)'' Plenum Press, Nova York.
-* SEBEOK, Thomas A (1977)  ''Native languages of the Americas (2 toms)''  Plenum Press,  Nova York.
 * New Yorker, June 6, 2005: "Last Words, A Language Dies" by Elizabeth Kolbert
-==Enllaços externs==
+== Enllaços externs ==
-* [http://www.alaskanative.net/38.asp ''Eyak, Tlingit, Haida & Tsimshian''] {{en}}
+* [http://www.alaskanative.net/38.asp ''Eyak, Tlingit, Haida & Tsimshian''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070528061806/http://www.alaskanative.net/38.asp |date=2007-05-28}} {{en}}
 * [http://multinationalmonitor.org/hyper/issues/1993/03/mm0393_09.html ''From Stewards to Shareholders: Eyaks Face Extinction''] {{en}}(entrevista)
 [[Categoria:Grups na-dené]]
-[[Categoria:Alaska]]
+[[Categoria:Grups humans amerindis d'Alaska]]
-[[av:Эякал]]
-[[de:Eyak (Volk)]]
-[[en:Eyak people]]
-[[es:Eyak]]
-[[gl:Pobo eyak]]
-[[hr:Eyak]]
-[[mrj:Эяквлӓ]]
-[[nl:Eyak (volk)]]
-[[tr:Eyaklar]]