El vuit: diferència entre les revisions

*El vuit*
(en) The Eight
Tipus	obra literària
Autor	Katherine Neville
Llengua	anglès americà
Publicació	Estats Units d'Amèrica, 1988
Creació	1972
Gènere	misteri, ficció conspirativa, thriller i novel·la històrica
Lloc de la narració	Alger ; França ; Nova York
Sèrie
	The Fire (en) →

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 15:11, 20 juny 2023

El vuit és una novel·la de Katherine Neville, publicada en 1988, la qual es va convertir immediatament en un èxit de vendes.^[1]^[2]

La novel·la es desenvolupa a Europa, al llarg d'un període de gairebé 200 anys, des de 1790 fins a 1973, En ella es donen a conèixer els singulars propietaris de les peces d'escacs que protagonitzen el relat, els crims que van cometre aquelles persones i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com ara: Napoleó, Robespierre, Rousseau, Giacomo Casanova, Voltaire, Isaac Newton o Catalina la Gran.

Argument

Catherine Velis, experta en ordinadors i aficionada a les matemàtiques, es veu involucrada en la perillosa cerca d'un joc d'escacs llegendari que va pertànyer a Carlemany i que presumptament es troba a Algèria.^[1] Es tracta de l'encàrrec d'una marxant d'antiguitats. Entre les peces d'aquest joc s'amaga una antiga fórmula vinculada a l'alquímia i a la maçoneria. Si Catherine aconsegueix aquestes peces, obtindrà a canvi una generosa recompensa.

La novel·la explica la història d'aquest joc enterrat des de fa mil anys sota el terra en l'abadia de Montglane i l'ànsia de certs individus per recuperar-ho. Segons sembla, tots aquells que intenten aconseguir el joc corren un greu perill.

La història comença el 1790 amb Valentine i Mireille, novícies de l'abadia de Montglane. Quan l'abadia tanca, ambdues noies, emportant-se diverses peces del joc d'escacs, se'n van a viure amb el pintor Jacques-Louis David. Aquest les presenta a Charles Maurici de Talleyrand-Périgord, qui coneix alguns detalls de la història dels escacs de Montglane.

Aquesta part de la novel·la es contextualitza en l'època de la Revolució Francesa, donant peu a l'aparició de personatges històrics com Marat, Robespierre o Catalina la Gran.

200 anys més tard és quan apareix Catherine Velis, qui, sense voler-ho, es veurà embolicada en la cerca dels escacs. Un seguit de misteris succeiran al seu voltant, incloent alguns assassinats. Catherine coneixerà al misteriós jugador Alexander Solarin, qui l'avisarà del perill imminent que corre. A Algèria descobrirà que la història dels escacs de Montglane segueix més viva que mai i que ningú és realment qui sembla o qui diu ser.

Descripció dels Escacs de Montglane (Shatranj)

Al principi de la novel·la es descriuen amb certa cura alguns detalls del joc d'escacs de Montglane.^[1] En realitat es tracta d'un joc de taula anomenat xatranj, precursor dels actuals escacs, i derivat d'un joc de taula indi, encara més antic, anomenat xaturanga.

«

El tauler, forjat exclusivament en plata i or, mesurava un metre sencer per cada costat. Les peces, de metalls preciosos afiligranats, estaven adornats amb robins, safirs, diamants i maragdes sense tallar però perfectament enllustrats, i alguns aconseguien la mida d'ous de guatlla. Fulguraven i resplendien amb la llum dels fanals del pati i semblaven brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui els contemplava.

La peça anomenada sha o rei feia quinze centímetres d'altura i representava a un home coronat que muntava a lloms d'un elefant. La reina, dama o 'ferz' anava en una cadira de mans tancada i sembrada de pedres precioses.

Els alfils o bisbes eren elefants amb les cadires de muntar incrustades de rares gemmes i els cavalls o cavallers estan representats per corsers àrabs salvatges; les torres o castells es deien ruji, que en àrab significa carro. Eren grans camells que sobre els lloms portaven cadires semblants a torres. Els peons eren humils soldats d'infanteria de set centímetres d'altura, amb petites joies en lloc d'ulls i pedres precioses que esquitxaven les empunyadures de les seves espases.

»

— Katherine Neville, El ocho

Personatges

Mireille de Rémy.

Valentine de Rémy.

Hélène de Roque - Abadessa de l'Ordre de Montglane.

Alexandrine de Forbin - De l'Abadia de les Dames.

Marie-Charlotte Corday - De l'Abadia de les Dames.

Bisbe de Autun/Charles Maurice de Talleyrand-Périgord - President de l'Assemblea.

Germaine Necker/Madame de Staël - Dama influent de la societat francesa durant la revolució.

Carolus Magnus/Carlemany - Màxim sobirà de l'Imperi Franco.

Garin el franc/Garin de Montglane - Soldat de l'exèrcit occidental i millor ajedrecista del regne.

Jacques Louis David - Pintor, membre de l'Assemblea i oncle de Valentine.

Catalina la Gran/Sofia de Anhalt-Zerbst - Tsarina de totes les rusias.

Pablo I de Rússia - Tsar de Rússia, fill de Catalina la Gran.

Alejandro I de Rússia - Tsar de Rússia, fill de Pablo I.

Jean-Baptiste Joseph Fourier - Matemàtic i físic francès.

Eugène Delacroix - Pintor francès.

Catherine Grand/Noëlle-Catherine Worlée - Ve de l'Índia.

Leonhard Euler - Matemàtic.

Llewellyn - Germà de Blanche Rad.

Harry Rad - Empresari de pells Novaiorquès.

Blanche Rad - Cognomeno de soltera, Blanche Regina (jugadora rellevant)

El-Marad - Jugador d'origen algerià.

Lily Rad - Filla de Harry i Blanche Rad, ajedrecista destacada als Estats Units.

Saul - Chofer dels Rad.

Catherine Velis - Experta en ordinadors.

Carioca - Gos de Lily Rad.

Boswell - Porter de la casa de Catherine Velis.

Ladislaus Nim - Gran Físic i expert en ordinadors.

Alexei Solarin - Ajedrecista rus, considerat un dels millors del món i expert en Acústica.

John Hermanold - Patrocinador del Torneig d'escacs Hermanold.

Antony Fiske - Gran Maestro d'escacs Britànics.

André Philidor - Pare dels escacs moderns i compositor d'òpera.

Letizia Ramolino Bonaparte

Napoleó Bonaparte

Elisa Bonaparte

Emile Kamel Kader

Jean Paul Marat - Membre de l'Assemblea.

Benedict Arnold - Brigadier general de l'exèrcit britànic.

William Blake - Poeta i pintor anglès.

William Wordsworth - Poeta romàntic anglès.

James Boswell - Escriptor escocès.

Houari Boumédiène - President algerià.

Faisal bin Abdelaziz - Rei d'Aràbia saudita.

Muammar al-Gaddafi - Militar libio.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Katherine Neville. El ocho. Penguin Random House Grupo Editorial España, 30 juliol 2010. ISBN 978-84-01-33933-2.
↑ «El ocho, más de 20 años de éxito» (en castellà). M.ª Pilar Carro Sánchez. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 9 febrer 2016].

Enllaços externs

«Katherine Neville Web Page» (en anglès). Katherine Neville. [Consulta: 9 febrer 2016].
«Entrevista con Katherine Neville» (en castellà). El País, 12-01-2009. [Consulta: 9 febrer 2016].

[Neville2010-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Katherine Neville. El ocho. Penguin Random House Grupo Editorial España, 30 juliol 2010. ISBN 978-84-01-33933-2.

[2] «El ocho, más de 20 años de éxito» (en castellà). M.ª Pilar Carro Sánchez. Arxivat de l'original el 2016-02-15. [Consulta: 9 febrer 2016].

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula llibre}}
-{{editant}}'''''El vuit''''' és una novel·la de Katherine Neville, publicada en [[1988]], i que des de llavors ha estat una de les [[Novel·la|novel·les]] més llegides al món[cita {{Plantilla:Citació necessària}}.{{Plantilla:Citació necessària}}
+[[Fitxer:The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg|miniatura|''El rapte de les'' savines,1799, per Jacques Louis David, oli sobre llenç, 385 x 522 cm, <small>[[Museu del Louvre]]</small>, <small>[[París]]</small>, oli descrit en la novel·la.]]
+[[Fitxer:Death_of_Marat_by_David.jpg|miniatura|''[[La mort de Marat]]'' ([[1793]]), per Jacques Louis David, mort descrita en la novel·la.]]
+[[Fitxer:Jean-Léon_Gérôme_003.jpg|miniatura|''Bonaparte davant l'esfinx'', de [[Jean-Léon Gérôme]], c. [[1868]]. L'expedició de Napoleó a Egipte també apareix en la novel·la.]]
+'''El vuit''' és una [[novel·la]] de Katherine Neville, publicada en [[1988]], la qual es va convertir immediatament en un èxit de vendes.<ref name="Neville2010">{{ref-llibre|autor=Katherine Neville|títol=El ocho|url=http://books.google.cat/books?id=_AZAQAdER2IC|data= 30 juliol 2010|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=978-84-01-33933-2}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.lahuelladigital.com/el-ocho-mas-de-20-anos-de-exito/|títol= El ocho, más de 20 años de éxito|3= La Huella Digital|consulta= 9 de febrer de 2016|editor= M.ª Pilar Carro Sánchez|llengua= castellà|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20160215125452/http://www.lahuelladigital.com/el-ocho-mas-de-20-anos-de-exito/|arxiudata= 2016-02-15}}</ref>
+La novel·la es desenvolupa a Europa, al llarg d'un període de gairebé 200 anys, des de 1790 fins a 1973, En ella es donen a conèixer els singulars propietaris de les [[peces d'escacs]] que protagonitzen el relat, els crims que van cometre aquelles persones i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com ara: [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Giacomo Casanova]], [[Voltaire]], [[Isaac Newton]] o [[Caterina II de Rússia|Catalina la Gran]].
-Catherine Velis, experta en ordinadors, es veu involucrada en la perillosa cerca d'uns llegendaris escacs que va pertànyer a [[Carlemany|Carlemany.]] En les seves peces es troba una fórmula vinculada a l'alquímia, la [[Francmaçoneria|maçoneria]] i les forces còsmiques i, pel que sembla, els qui intenten recuperar-les sofreixen amenaça de mort.
-La novel·la transcorre en una part important de la història europea, de 1790 a 1973, i en ella es dóna a conèixer als singulars propietaris dels trebejos, els crims que van cometre i la relació que van sostenir amb grans figures del seu temps, com [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]], [[Giacomo Casanova]], [[Voltaire]], [[Isaac Newton]] o [[Caterina II de Rússia|Catalina la Gran]].
 == Argument ==
+Catherine Velis, experta en [[ordinadors]] i aficionada a les [[matemàtiques]], es veu involucrada en la perillosa cerca d'un [[Escacs|joc d'escacs]] llegendari que va pertànyer a [[Carlemany]] i que presumptament es troba a [[Algèria]].<ref name="Neville2010"/> Es tracta de l'encàrrec d'una marxant d'antiguitats. Entre les peces d'aquest joc s'amaga una antiga fórmula vinculada a l'[[alquímia]] i a la [[maçoneria]]. Si Catherine aconsegueix aquestes peces, obtindrà a canvi una generosa recompensa.
-El llibre explica la història dels escacs de Montglane i l'ànsia de certes persones per aconseguir-ho al llarg de la història. D'una banda trobem a les novícies de l'abadia de Montglane: Valentine i Mireille. Elles, al tancament de l'abadia, hauran d'anar-se (amb diverses peces dels escacs) amb el padrí d'una d'elles, [[Jacques-Louis David|Jacques-Louis David.]] El pintor els presentarà a [[Charles Maurice de Talleyrand-Périgord]], qui també coneix la història dels escacs. Tot això en el context de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]; personatges històrics com [[Jean-Paul Marat|Marat]], [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]] o [[Caterina II de Rússia|Catalina la Gran]] apareixen en aquesta part de la història per ajudar a trobar (o aconseguir) els escacs de Montglane.
+La novel·la explica la història d'aquest joc enterrat des de fa mil anys sota el terra en l'[[abadia]] de Montglane i l'ànsia de certs individus per recuperar-ho. Segons sembla, tots aquells que intenten aconseguir el joc corren un greu perill.
+La història comença el 1790 amb Valentine i Mireille, novícies de l'abadia de Montglane. Quan l'abadia tanca, ambdues noies, emportant-se diverses peces del joc d'escacs, se'n van a viure amb el pintor Jacques-Louis David. Aquest les presenta a Charles Maurici de Talleyrand-Périgord, qui coneix alguns detalls de la història dels escacs de Montglane.
+Aquesta part de la novel·la es contextualitza en l'època de la [[Revolució Francesa]], donant peu a l'aparició de personatges històrics com [[Jean-Paul Marat|Marat]], [[Maximilien de Robespierre|Robespierre]] o [[Catalina la Gran]].
-D'altra banda està Catherine Velis, una dona que, sense saber-ho, es veurà embolicada en la cerca dels escacs gairebé 200 anys després que aquest surti de l'abadia de Montglane. Així serà com, després d'una sèrie de misteris que succeeixen al seu al voltant (assassinats inclosos) coneixerà al misteriós jugador d'escacs Alexander Solarin, qui li avisarà del perill que corre. No en va, i «per motius de treball», posarà rumb a [[Alger]], on ningú és qui sembla i la història dels escacs de Montglane segueix més viva que mai. Amb l'ajuda de, entre uns altres, Lily Rad, haurà de trobar les peces abans que caiguin a les mans equivocades.
+ anys més tard és quan apareix Catherine Velis, qui, sense voler-ho, es veurà embolicada en la cerca dels escacs. Un seguit de misteris succeiran al seu voltant, incloent alguns assassinats. Catherine coneixerà al misteriós jugador Alexander Solarin, qui l'avisarà del perill imminent que corre. A Algèria descobrirà que la història dels escacs de Montglane segueix més viva que mai i que ningú és realment qui sembla o qui diu ser.
-[[Fitxer:The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg|thumb|300x300px|''El rapte de les'' savines,1799, per Jacques Louis David, oli sobre llenç, 385 x 522 cm, <small>[[Museu del Louvre]]</small>, <small>[[París]]</small>, oli descrit en la novel·la.]]
-Quin secret guarda ''els escacs de Montglane?''
 == Descripció dels Escacs de Montglane (Shatranj) ==
+Al principi de la novel·la es descriuen amb certa cura alguns detalls del joc d'escacs de Montglane.<ref name="Neville2010"/> En realitat es tracta d'un joc de taula anomenat [[xatranj]], precursor dels actuals escacs, i derivat d'un joc de taula indi, encara més antic, anomenat xaturanga.
-''El tauler, forjat exclusivament en plata i or, mesurava un metre sencer per cada costat. Les peces, de metalls preciosos afiligranados, estaven tachonadas amb robins, safirs, diamants i maragdes sense tallar però perfectament lustrats, i alguns aconseguien la grandària d'ous de guatlla. Com destellaban i resplandecían a la llum dels fanals del pati, semblaven brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui els contemplés.''
+{{Citació|El tauler, forjat exclusivament en plata i or, mesurava un metre sencer per cada costat. Les peces, de metalls preciosos afiligranats, estaven adornats amb robins, safirs, diamants i maragdes sense tallar però perfectament enllustrats, i alguns aconseguien la mida d'ous de guatlla. Fulguraven i resplendien amb la llum dels fanals del pati i semblaven brillar amb una llum interior que hipnotitzava a qui els contemplava.
-''La peça anomenada sha o rei aconseguia els quinze centímetres d'altura i representava a un home coronat que muntava a lloms d'un elefant. La reina, dama o 'ferz' anava en una cadira de mans tancada i esquitxada de pedres precioses. ''
+La peça anomenada sha o rei feia quinze centímetres d'altura i representava a un home coronat que muntava a lloms d'un elefant. La reina, dama o 'ferz' anava en una cadira de mans tancada i sembrada de pedres precioses.
-''Els alfils o bisbes eren elefants amb les cadires de muntar incrustades de rares gemmes i els cavalls o cavallers estan representats per corceles àrabs salvatges; les torres o castells es deien ruji, que en àrab significa carro. Eren grans camells que sobre els lloms portaven cadires semblants a torres. Els peons eren humils soldats d'infanteria de set centímetres d'altura, amb petites joies en lloc d'ulls i pedres precioses que esquitxen les empunyadures de les seves espases.''
+Els alfils o bisbes eren elefants amb les cadires de muntar incrustades de rares gemmes i els cavalls o cavallers estan representats per corsers àrabs salvatges; les torres o castells es deien ruji, que en àrab significa carro. Eren grans camells que sobre els lloms portaven cadires semblants a torres. Els peons eren humils soldats d'infanteria de set centímetres d'altura, amb petites joies en lloc d'ulls i pedres precioses que esquitxaven les empunyadures de les seves espases.| Katherine Neville|El ocho}}
-Pàg. -22-
 == Personatges ==
@@ Línia 34: / Línia 40: @@
 * Bisbe de Autun/Charles Maurice de Talleyrand-Périgord - President de l'Assemblea.
 * Germaine Necker/Madame de Staël - Dama influent de la societat francesa durant la revolució.
-[[Fitxer:Death_of_Marat_by_David.jpg|thumb|257x257px|''[[La mort de Marat]]'' ([[1793]]), per Jacques Louis David, mort descrita en la novel·la.]]
 * Carolus Magnus/Carlemany - Màxim sobirà de l'Imperi Franco.
 * Garin el franc/Garin de Montglane - Soldat de l'exèrcit occidental i millor ajedrecista del regne.
 * [[Jacques-Louis David|Jacques Louis David]] - Pintor, membre de l'Assemblea i oncle de Valentine.
@@ Línia 44: / Línia 50: @@
 * [[Caterina II de Rússia|Catalina la]] Gran/Sofia de Anhalt-Zerbst - Tsarina de totes les rusias.
-* [[Pau I de Rússia|Pablo I de Rússia]] -  Tsar de Rússia, fill de Catalina la Gran.
+* [[Pau I de Rússia|Pablo I de Rússia]] - Tsar de Rússia, fill de Catalina la Gran.
 * [[Alexandre I de Rússia|Alejandro I de Rússia]] - Tsar de Rússia, fill de Pablo I.
@@ Línia 64: / Línia 70: @@
 * El-Marad - Jugador d'origen algerià.
-* Lily Rad - Filla d'Harry i Blanche Rad, ajedrecista destacada als Estats Units.
+* Lily Rad - Filla de Harry i Blanche Rad, ajedrecista destacada als Estats Units.
 * Saul - Chofer dels Rad.
@@ Línia 77: / Línia 83: @@
 * Alexei Solarin - Ajedrecista rus, considerat un dels millors del món i expert en Acústica.
-[[Fitxer:Jean-Léon_Gérôme_003.jpg|thumb|325x325px|''Bonaparte davant l'esfinx'', de [[Jean-Léon Gérôme]], c. [[1868|1868.]] L'expedició de Napoleó a Egipte també apareix en la novel·la.]]
 * John Hermanold - Patrocinador del Torneig d'escacs Hermanold.
@@ Línia 100: / Línia 106: @@
 * [[William Wordsworth]] - Poeta romàntic anglès.
 * James Boswell - Escriptor escocès.
 * Houari Boumédiène - President algerià.
 * [[Fàysal ibn Abd-al-Aziz|Faisal bin Abdelaziz]] - Rei d'Aràbia saudita.
 * [[Moammar al-Gaddafi|Muammar al-Gaddafi]] - Militar libio.
+== Referències ==
+{{Referències}}
 == Enllaços externs ==
-* [http://www.katherineneville.com Katherine Neville Web Page]
+* {{ref-web|url= http://www.katherineneville.com|títol= Katherine Neville Web Page|consulta= 9 de febrer de 2016|editor= Katherine Neville|llengua= anglès}}
+* {{ref-web|url= http://cultura.elpais.com/cultura/2009/01/12/actualidad/1231776000_1231780661.html|títol= Entrevista con Katherine Neville | Cultura | EL PAÍS|consulta= 9 de febrer de 2016|editor= El País|data= 12 de gener de 2009|llengua= castellà}}
 [[Categoria:Novel·les històriques]]
+[[Categoria:Cultura i art relacionats amb els escacs]]