Doctrinal: diferència entre les revisions

*Doctrinal*
Tipus	obra literària
Autor	Alexandre de Villadei
Publicació	segle XII
Gènere	gramàtica

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 11:02, 20 juny 2023

El Doctrinal (o Doctrinale, o Doctrinale puerorum) és un tractat gramatical llatí del segle xii, obra d'Alexandre de Villadei i una de les obres lingüístiques més difoses i usades en les universitats i centres d'estudi europeus durant tota la Baixa edat mitjana fins al Renaixement.

Contingut i estructura de l'obra

El Doctrinal (nom que a voltes es donava, a l'edat mitjana, al manual de gramàtica), és un tractat de gramàtica llatina, escrit en vers. En concret, es compon de 2.645 versos, i té la següent estructura:

Proemi
Primera part
- Capítol primer. La declinació.
- Capítol segon. Els noms heteròclits.
- Capítol tercer. Els graus de la comparació.
- Capítol quart. El gènere dels noms.
- Capítol cinquè. El perfet i supí dels verbs.
- Capítol sisè. Verbs defectius i anòmals.
- Capítol setè. La formació dels verbs.
Segona part
- Capítol vuitè. El règim.
- Capítol novè. La construcció.
- Capítol desè. La quantitat sil·làbica.
- Capítol onzè. L'accent.
- Capítol dotzè. Les figures.

Context^[1]

La cultura grega, que donà forma a la romana, tenia una base essencialment literària. Com a conseqüència, en el sistema educatiu basat en les Arts liberals, que té el seu inici a Grècia i es perllonga durant tota l'Edat mitjana, el Trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) té més relleu que els coneixements tècnics inclosos en el Quadrivium (aritmètica, música, geometria i astronomia).

Al seu torn, dins del Trivium, l'Art a la qual es donava més importància en l'època clàssica en el cicle intermedi de l'educació, era la gramàtica, el que s'aguditza en l'àmbit de la cultura cristiana, que prima la gramàtica com a eina per a entrar en contacte amb la Bíblia, enfront de la retòrica i la dialèctica, considerades arts més paganes, si bé no foren totalment excloses.

D'aquí la importància i rellevància que adquirí de seguida el Doctrinal des de la seva aparició.

El Doctrinal suposava una certa ruptura amb les gramàtiques de Donat i de Priscià, fins aleshores utilitzades; i responia al fet que el llatí havia passat definitivament a ser una segona llengua, i havia de ser ensenyada i apresa com a tal.

Per tant, es produeix un declivi de les gramàtiques clàssiques, denominades Auctores, enfront de les Arts, que és com s'anomenaren les noves gramàtiques.

Així, el Doctrinal seria la primera gramàtica llatina (que aleshores era sinònim de gramàtica) que es pot considerar "moderna", en el sentit de superadora de les de l'època clàssica.

Primeres edicions

La primera edició del Doctrinal de la que se'n tenen referències avui en dia és del 1199, i es tenen notícies d'edicions dels anys 1201, 1208, 1210, 1212,^[2] i així successivament se'n feren innumerables edicions en els anys i segles successius. Així, a Europa, el nombre d'edicions entre 1470 i 1588 assoleix la xifra de 300.^[3]

Difusió i edicions a Catalunya

A Catalunya, com a totes les terres hispàniques, l'obra tingué també una gran difusió. A Barcelona se'n feren diverses impressions:

Pere Posa l'imprimí el 1481?, 1493 i 1499.
Gerald Preuss i Joan Luschner ho feren el 1497.
Diego Gumiel l'estampà el 1499, amb comentaris de Pere Joan Matoses, amb el títol "Grammatica Alexandri cum expositionibus textus ac Antonii Nebressensis erroribus quisbudam", qui enaltia Villadei tot criticant Nebrija. (D'aquesta versió se'n feren reimpressions a Girona, el 1502 i altre cop a Barcelona el mateix any, aquesta darrera a càrrec de Joan Luschner).^[4]

En els inventaris mortis causa de biblioteques barcelonines, el Doctrinale apareix de forma més estesa en el temps i de forma més equilibrada entre els diversos grups socioprofessionals que qualsevol altra gramàtica medieval.^[5]

Referències

↑ Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàgs. 6 i 7.
↑ Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàg. 64.
↑ Manuel Peña Díaz, El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997; pág.220.
↑ Manuel Peña Díaz, ob.cit.; pág.220
↑
Manuel Peña, ob.cit., pàg. 220; el qual indica que dels referits inventaris del segle xvi analitzats resulta que el posseïen:
- 10 eclesiàstics;
- 6 notaris;
- 6 mercaders;
- 4 artesans;
- 3 nobles;
- el jurista Gaspar Mieres [1475);
- el metge Iscle Compte (1549)
- l'apotecari Esteve Carbonell (1510);
- i el ciutadà, sense professió coneguda, Pere Bassa (1549)

Bibliografia

Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Una gramática latina del Renacimiento del siglo XII.. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo. Ediciones Akal, Madrid 1993. (ISBN 8446001403)
Manuel Peña Díaz, El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997.

Enllaços externs

Imatge d'una edició impresa de 1463 del Doctrinal (Universitat de Colúmbia)

[1] Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàgs. 6 i 7.

[2] Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàg. 64.

[3] Manuel Peña Díaz, El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997; pág.220.

[4] Manuel Peña Díaz, ob.cit.; pág.220

[5] Manuel Peña, ob.cit., pàg. 220; el qual indica que dels referits inventaris del segle xvi analitzats resulta que el posseïen:
10 eclesiàstics;

6 notaris;

6 mercaders;

4 artesans;

3 nobles;

el jurista Gaspar Mieres [1475);

el metge Iscle Compte (1549)

l'apotecari Esteve Carbonell (1510);

i el ciutadà, sense professió coneguda, Pere Bassa (1549)

[6] 10 eclesiàstics;

[7] 6 notaris;

[8] 6 mercaders;

[9] 4 artesans;

[10] 3 nobles;

[11] urista Gaspar Mieres [1475);

[12] tge Iscle Compte (1549)

[13] 'apotecari Esteve Carbonell (1510);

[14] utadà, sense professió coneguda, Pere Bassa (1549)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula de llibre}}
+{{Infotaula llibre}}
-El '''''Doctrinal''''' (o '''''Doctrinale''''', o '''''Doctrinale puerorum''''') és un tractat gramatical [[llatí]] del [[segle XII]], obra d'[[Alexandre de Villadei]] i una de les obres lingüístiques més difoses i usades en les [[Universitat|universitats]] i centres d'estudi europeus durant tota la [[Baixa edat mitjana]] fins al [[Renaixement]].
+El '''''Doctrinal''''' (o '''''Doctrinale''''', o '''''Doctrinale puerorum''''') és un tractat gramatical [[llatí]] del {{segle|XII}}, obra d'[[Alexandre de Villadei]] i una de les obres lingüístiques més difoses i usades en les [[Universitat|universitats]] i centres d'estudi europeus durant tota la [[Baixa edat mitjana]] fins al [[Renaixement]].
+== Contingut i estructura de l'obra ==
+El '''''Doctrinal''''' (nom que a voltes es donava, a l'[[edat mitjana]], al manual de gramàtica), és un tractat de gramàtica llatina, escrit en vers. En concret, es compon de 2.645 versos, i té la següent estructura:
+* '''Proemi'''
-==Contingut i estructura de l'obra==
+* '''Primera part'''
+** Capítol primer. La declinació.
+** Capítol segon. Els noms heteròclits.
+** Capítol tercer. Els graus de la comparació.
+** Capítol quart. El gènere dels noms.
+** Capítol cinquè. El perfet i supí dels verbs.
+** Capítol sisè. Verbs defectius i anòmals.
+** Capítol setè. La formació dels verbs.
+* '''Segona part'''
+** Capítol vuitè. El règim.
+** Capítol novè. La construcció.
+** Capítol desè. La quantitat sil·làbica.
+** Capítol onzè. L'accent.
+** Capítol dotzè. Les figures.
+== Context<ref>Alejandro de Villadei, ''El Doctrinal''. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàgs. 6 i 7.</ref> ==
-El '''''Doctrinal''''' (nom que a voltes es donava, a l'[[Edat mitjana]], al manual de gramàtica), és un tractat de gramàtica llatina, escrit en vers. En concret, es compon de 2.645 versos, i té la següent estructura:
+La [[Antiga Grècia|cultura grega]], que donà forma a la romana, tenia una base essencialment literària. Com a conseqüència, en el sistema educatiu basat en les '''[[Arts liberals]]''', que té el seu inici a [[Grècia]] i es perllonga durant tota l'Edat mitjana, el '''''[[Trivium (arts liberals)|Trivium]]''''' ([[gramàtica]], [[retòrica]] i [[dialèctica]]) té més relleu que els coneixements tècnics inclosos en el '''''[[Quadrivium]]''''' ([[aritmètica]], [[música]], [[geometria]] i [[astronomia]]).
-*'''Proemi'''
-*'''Primera part'''
-**Capítol primer. La declinació.
-**Capítol segon. Els noms heteròclits.
-**Capítol tercer. Els graus de la comparació.
-**Capítol quart. El gènere dels noms.
-**Capítol cinquè. El perfet i supí dels verbs.
-**Capítol sisè. Verbs defectius i anòmals.
-**Capítol setè. La formació dels verbs.
-*'''Segona part'''
-**Capítol vuitè. El règim.
-**Capítol novè. La construcció.
-**Capítol desè. La quantitat sil·làbica.
-**Capítol onzè. L'accent.
-**Capítol dotzè. Les figures.
-==Context<ref>Alejandro de Villadei, ''El Doctrinal''. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàgs. 6 i 7.</ref>==
-La [[Antiga Grècia|cultura grega]], que donà forma a la romana, tenia una base essencialment literària. Com a conseqüència, en el sistema educatiu basat en les '''[[Arts liberals]]''', que té el seu inici a [[Grècia]] i es perllonga durant tota l'Edat mitjana, el '''''[[Trivium (arts liberals)|Trivium]]''''' ([[gramàtica]], [[retòrica]] i [[dialèctica]]) té més relleu que els coneixements tècnics inclosos en el '''''[[Quadrivium]]''''' ([[aritmètica]], [[música]], [[geometria]] i [[astronomia]]).
 Al seu torn, dins del '''''Trivium''''', l''''''Art''''' a la qual es donava més importància en l'època clàssica en el cicle intermedi de l'educació, era la '''gramàtica''', el que s'aguditza en l'àmbit de la cultura cristiana, que prima la gramàtica com a eina per a entrar en contacte amb la [[Bíblia]], enfront de la retòrica i la dialèctica, considerades arts més paganes, si bé no foren totalment excloses.
 D'aquí la importància i rellevància que adquirí de seguida el '''''Doctrinal''''' des de la seva aparició.
 El '''''Doctrinal''''' suposava una certa ruptura amb les gramàtiques de [[Eli Donat|Donat]] i de [[Priscià de Cesarea|Priscià]], fins aleshores utilitzades; i responia al fet que el llatí havia passat definitivament a ser una segona llengua, i havia de ser ensenyada i apresa com a tal.
@@ Línia 37: / Línia 34: @@
 Així, el '''''Doctrinal''''' seria la primera gramàtica llatina (que aleshores era sinònim de ''gramàtica'') que es pot considerar ''"moderna"'', en el sentit de superadora de les de l'època clàssica.
+== Primeres edicions ==
-==Primeres edicions==
 La primera edició del '''''Doctrinal''''' de la que se'n tenen referències avui en dia és del [[1199]], i es tenen notícies d'edicions dels anys [[1201]], [[1208]], [[1210]], [[1212]],<ref>Alejandro de Villadei, ''El Doctrinal''. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo, pàg. 64.</ref> i així successivament se'n feren innumerables edicions en els anys i segles successius. Així, a Europa, el nombre d'edicions entre [[1470]] i [[1588]] assoleix la xifra de 300.<ref>Manuel Peña Díaz, ''El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos'', Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997; pág.220.</ref>
-==Difusió i edicions a Catalunya==
+== Difusió i edicions a Catalunya ==
+A Catalunya, com a totes les terres hispàniques, l'obra tingué també una gran difusió. A Barcelona se'n feren diverses impressions:
+* [[Pere Posa]] l'imprimí el [[1481]]?, [[1493]] i [[1499]].
-A Catalunya, com a totes les terres hispàniques, l'obra tingué també una gran difusió. A Barcelona se'n feren diverses impressions:
+* [[Gerald Preuss]] i [[Joan Luschner]] ho feren el [[1497]].
+* [[Diego Gumiel]] l'estampà el [[1499]], amb comentaris de [[Pere Joan Matoses]], amb el títol ''"Grammatica Alexandri cum expositionibus textus ac Antonii Nebressensis erroribus quisbudam"'', qui enaltia [[Alexandre de Villadei|Villadei]] tot criticant [[Nebrija]]. (D'aquesta versió se'n feren reimpressions a Girona, el [[1502]] i altre cop a Barcelona el mateix any, aquesta darrera a càrrec de [[Joan Luschner]]).<ref>Manuel Peña Díaz, ''ob.cit.''; pág.220</ref>
+En els inventaris ''mortis causa'' de biblioteques barcelonines, el ''Doctrinale'' apareix de forma més estesa en el temps i de forma més equilibrada entre els diversos grups socioprofessionals que qualsevol altra gramàtica medieval.<ref>Manuel Peña, ''ob.cit.'', pàg. 220; el qual indica que dels referits inventaris del {{segle|XVI}} analitzats resulta que el posseïen:
-*[[Pere Posa]] l'imprimí el [[1481]]?, [[1493]] i [[1499]].
+* 10 eclesiàstics;
-*[[Gerald Preuss]] i [[Joan Luschner]] ho feren el [[1497]].
+* 6 notaris;
-*[[Diego Gumiel]] l'estampà el [[1499]], amb comentaris de [[Pere Joan Matoses]], amb el títol ''"Grammatica Alexandri cum expositionibus textus ac Antonii Nebressensis erroribus quisbudam"'', qui enaltia [[Alexandre de Villadei|Villadei]] tot criticant [[Nebrija]]. (D'aquesta versió se'n feren reimpressions a Girona, el [[1502]] i altre cop a Barcelona el mateix any, aquesta darrera a càrrec de [[Joan Luschner]]).<ref>Manuel Peña Díaz, ''ob.cit.''; pág.220</ref>
+* 6 mercaders;
+* 4 artesans;
+* 3 nobles;
+* el jurista Gaspar Mieres [1475);
+* el metge Iscle Compte (1549)
+* l'apotecari Esteve Carbonell (1510);
+* i el ciutadà, sense professió coneguda, Pere Bassa (1549)</ref>
+== Referències ==
-En els inventaris ''mortis causa'' de biblioteques barcelonines, el ''Doctrinale'' apareix de forma més estesa en el temps i de forma més equilibrada entre els diversos grups socioprofessionals que qualsevol altra gramàtica medieval.<ref>Manuel Peña, ''ob.cit.'', pàg. 220; el qual indica que dels referits inventaris del segle XVI analitzats resulta que el posseïen:
+{{referències}}
-*10 eclesiàstics;
-*6 notaris;
-*6 mercaders;
-*4 artesans;
-*3 nobles;
-*el jurista Gaspar Mieres [1475);
-*el metge Iscle Compte (1549)
-*l'apotecari Esteve Carbonell (1510);
-*i el ciutadà, sense professió coneguda, Pere Bassa (1549)</ref>
-==Referències==
+== Bibliografia ==
+* Alejandro de Villadei, ''El Doctrinal. Una gramática latina del Renacimiento del siglo XII.''. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo. Ediciones Akal, Madrid 1993. ({{ISBN|8446001403}})
-{{referències|2}}
+* Manuel Peña Díaz, ''El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos'', Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997.
+== Enllaços externs ==
-==Bibliografia==
+* [http://www.columbia.edu/cu/lweb/eresources/exhibitions/treasures/html/3.html Imatge d'una edició impresa de 1463 del ''Doctrinal'' (Universitat de Colúmbia)]
-*Alejandro de Villadei, ''El Doctrinal. Una gramática latina del Renacimiento del siglo XII.''. Traducció al castellà i estudi introductori de Marco A. Gutiérrez Galindo. Ediciones Akal, Madrid 1993. (ISBN 8446001403)
-*Manuel Peña Díaz, ''El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos'', Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1997.
+{{Autoritat}}
-==Enllaços externs==
-*[http://www.columbia.edu/cu/lweb/eresources/exhibitions/treasures/html/3.html Imatge d'una edició impresa de 1463 del ''Doctrinal'' (Universitat Colúmbia)]
 [[Categoria:Gramàtica]]