Codi Civil francès: diferència entre les revisions
m r2.6.5) (Robot afegeix: de:Code Napoleon |
m Estandardització de noms d'infotaules |
||
(47 revisions intermèdies per 30 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula llibre}} |
|||
[[Fitxer:Code Civil 1804.png| |
[[Fitxer:Code Civil 1804.png|miniatura|Primera pàgina de l'edició original del Codi Civil francès de [[1804]]]] |
||
El '''Codi Civil [[França| |
El '''Codi Civil [[França|francès]]''' (o '''Codi de Napoleó''' o '''Codi Napoleònic''') és un dels més coneguts [[codi civil|codis civils]] del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "''Code civil des Français''" el [[21 de març]] de [[1804]], durant el govern de [[Napoleó Bonaparte]]. |
||
== Origen == |
== Origen == |
||
A l'assumir el Primer |
A l'assumir el Primer Consolat, [[Napoleó]] es va proposar com meta, dintre del procés de la [[Revolució Francesa]], refondre en un sol text legal el cúmul de la tradició jurídica francesa, per a així acabar amb l'estructura jurídica del l'[[Antic Règim]]. Aquesta estructura es trobava sostinguda en dos eixos. Primer, tenia per base el tradicional dret francogermà del [[nord]], amb influències germàniques tant dels principats alemanys com dels [[Països Baixos]]. En segon lloc, la tradició [[dret romà|romanista]] basada en el [[Corpus Iuris Civilis]], encara que modificada pels comentaristes [[edat mitjana|medievals]], del [[sud]] de [[França]]. La comissió encarregada de la redacció del Codi va estar composta pel president del [[Tribunal de Cassació]] [[François Denis Tronchet|Tronchet]], el jutge de la mateixa cort [[Jacques de Malleville|Malleville]], l'alt oficial administratiu [[Jean-Étienne Portalis|Portalis]] i l'antic membre del [[Parlament de París]] [[Félix Julien Jean Bigot de Preameneu|Bigot de Préameneu]], la comissió va estar sota la direcció de [[Jean-Jacques de Cambàceres|Cambacérès]]. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassació perquè presentessin les seves observacions. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per [[Napoleó]], abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovació. Malgrat que Bonaparte era només un [[soldat]], la seva poderosa i impressionant personalitat va ajudar a superar els obstacles que van presentar les Corts i l'obstrucció de l'aparell burocràtic. La seva participació es va veure reduïda a petits però transcendentals aspectes (com el [[divorci]] i l'[[adopció]]) on van jugar els seus interessos personals. {{cita|Ma vraie gloire n'est pas d'avoir gagné quarante batailles; Waterloo effacera le souvenir de tant de victoires. Ce que rien n'effacera, ce qui vivra éternellement, c'est mon Code Civil (''en [[francès]]''). |
||
La meva veritable glòria no està a haver guanyat quaranta batalles; [[Batalla de Waterloo|Waterloo]] eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament és el meu Codi Civil (''traducció'').|[[Napoleó Bonaparte]] durant la seva presó en [[Santa Helena]]}} |
La meva veritable glòria no està a haver guanyat quaranta batalles; [[Batalla de Waterloo|Waterloo]] eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament és el meu Codi Civil (''traducció'').|[[Napoleó Bonaparte]] durant la seva presó en [[Santa Helena]]}} |
||
== Estructura del codi == |
== Estructura del codi == |
||
Línia 10: | Línia 12: | ||
* '''Llibre Primer''': ''De les persones'' (Articles 7 al 515); |
* '''Llibre Primer''': ''De les persones'' (Articles 7 al 515); |
||
* '''Llibre Segon''': ''Dels béns i de les diferents modificacions de la propietat'' (Articles 516 al 710); i |
* '''Llibre Segon''': ''Dels béns i de les diferents modificacions de la propietat'' (Articles 516 al 710); i |
||
* '''Llibre Tercer''': ''De les diferents maneres d'adquirir la propietat'' (Article 711 al 2302). |
* '''Llibre Tercer''': ''De les diferents maneres d'adquirir la propietat'' (Article 711 al 2302). |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Codi civil]] |
* [[Codi civil]] |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat}} |
|||
* {{fr}} [http://www.bicentenaireducodecivil.fr/ |
* {{fr}} [http://www.bicentenaireducodecivil.fr/ Commemoració del Bicentenari del Codi Civil] |
||
* {{fr}} [http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/RechercheSimplePartieCode?commun=&code=CCIVILL0.rcv Code civil des Français] |
* {{fr}} [http://www.legifrance.gouv.fr/WAspad/RechercheSimplePartieCode?commun=&code=CCIVILL0.rcv Code civil des Français] |
||
* {{es}} [http://www.legifrance.gouv.fr/html/codes_traduits/civestxt.htm Codi Civil Francès]. |
* {{es}} [http://www.legifrance.gouv.fr/html/codes_traduits/civestxt.htm Codi Civil Francès]. |
||
* {{fr}} [http://www.andresbello.org/static/index.htm Associació Andrés Bello de juristes francollatinoamericans] |
* {{fr}} [http://www.andresbello.org/static/index.htm Associació Andrés Bello de juristes francollatinoamericans] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051024054641/http://www.andresbello.org/static/index.htm |date=2005-10-24 }} |
||
* {{es}} [http://vlex.com/source/1644 Text complet de tots els codis legals francesos]. |
* {{es}} [http://vlex.com/source/1644 Text complet de tots els codis legals francesos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070926235236/http://vlex.com/source/1644 |date=2007-09-26}}. |
||
{{Autoritat}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{ORDENA:Codi Civil Frances}} |
|||
[[ar:قانون نابليون]] |
|||
[[Categoria:Codis civils|França]] |
|||
[[bg:Code de Civil]] |
|||
⚫ | |||
[[bs:Francuski građanski zakonik]] |
|||
[[Categoria:Dècada del 1800]] |
|||
[[cs:Napoleonův občanský zákoník]] |
|||
⚫ | |||
[[de:Code Napoleon]] |
|||
[[el:Ναπολεόντειος Κώδικας]] |
|||
[[en:Napoleonic code]] |
|||
[[eo:Franca civila kodekso]] |
|||
[[es:Código Civil de Francia]] |
|||
[[fa:کد ناپلئون]] |
|||
[[fi:Code Civil]] |
|||
[[fr:Code civil (France)]] |
|||
[[he:קוד נפוליאון]] |
|||
[[id:Kode Napoleon]] |
|||
[[it:Code Napoléon]] |
|||
[[ja:フランス民法典]] |
|||
[[lt:Prancūzijos civilinis kodeksas]] |
|||
[[ms:Kod Napoleon]] |
|||
[[nl:Code Napoléon]] |
|||
[[nn:Code Napoléon]] |
|||
[[no:Code civil des français]] |
|||
[[pl:Kodeks Napoleona]] |
|||
[[pt:Código Napoleônico]] |
|||
[[ru:Кодекс Наполеона]] |
|||
[[sk:Code civil (Francúzsko)]] |
|||
[[sl:Code civil]] |
|||
[[sv:Code Napoléon]] |
|||
[[uk:Кодекс Наполеона]] |
|||
[[vi:Bộ luật Dân sự Pháp]] |
|||
[[zh:法国民法典]] |
Revisió del 02:34, 20 juny 2023
Tipus | codi civil i codi jurídic francès |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | francès |
Publicació | 1804 , 1804 |
El Codi Civil francès (o Codi de Napoleó o Codi Napoleònic) és un dels més coneguts codis civils del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte.
Origen
A l'assumir el Primer Consolat, Napoleó es va proposar com meta, dintre del procés de la Revolució Francesa, refondre en un sol text legal el cúmul de la tradició jurídica francesa, per a així acabar amb l'estructura jurídica del l'Antic Règim. Aquesta estructura es trobava sostinguda en dos eixos. Primer, tenia per base el tradicional dret francogermà del nord, amb influències germàniques tant dels principats alemanys com dels Països Baixos. En segon lloc, la tradició romanista basada en el Corpus Iuris Civilis, encara que modificada pels comentaristes medievals, del sud de França. La comissió encarregada de la redacció del Codi va estar composta pel president del Tribunal de Cassació Tronchet, el jutge de la mateixa cort Malleville, l'alt oficial administratiu Portalis i l'antic membre del Parlament de París Bigot de Préameneu, la comissió va estar sota la direcció de Cambacérès. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassació perquè presentessin les seves observacions. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per Napoleó, abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovació. Malgrat que Bonaparte era només un soldat, la seva poderosa i impressionant personalitat va ajudar a superar els obstacles que van presentar les Corts i l'obstrucció de l'aparell burocràtic. La seva participació es va veure reduïda a petits però transcendentals aspectes (com el divorci i l'adopció) on van jugar els seus interessos personals.
« | Ma vraie gloire n'est pas d'avoir gagné quarante batailles; Waterloo effacera le souvenir de tant de victoires. Ce que rien n'effacera, ce qui vivra éternellement, c'est mon Code Civil (en francès).
La meva veritable glòria no està a haver guanyat quaranta batalles; Waterloo eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament és el meu Codi Civil (traducció). |
» |
— Napoleó Bonaparte durant la seva presó en Santa Helena |
Estructura del codi
El Codi de Napoleó s'estructura de la forma següent:
- Títol Preliminar: De la publicació, dels efectes i de l'aplicació de les lleis en general (Articles 1 al 6).
- Llibre Primer: De les persones (Articles 7 al 515);
- Llibre Segon: Dels béns i de les diferents modificacions de la propietat (Articles 516 al 710); i
- Llibre Tercer: De les diferents maneres d'adquirir la propietat (Article 711 al 2302).
Vegeu també
Enllaços externs
- (francès) Commemoració del Bicentenari del Codi Civil
- (francès) Code civil des Français
- (castellà) Codi Civil Francès.
- (francès) Associació Andrés Bello de juristes francollatinoamericans Arxivat 2005-10-24 a Wayback Machine.
- (castellà) Text complet de tots els codis legals francesos Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine..