Herba d'orenetes: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Herba d'orenetes
Chelidonium majus
	;
Dades
Font de	herba d'orenetes
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ranunculales
Família	Papaveraceae
Gènere	Chelidonium
Espècie	Chelidonium majus ; L., 1753

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 15:16, 12 juny 2023

Herba d'orenetes, celidònia o herba berruguera (Chelidonium majus) és una planta perenne de la família papaveraceae i l'única espècie del gènere Chelidonium.^[1]

Altres noms

Rep també els noms següents: herba celidònia, herba dels fics, herba d'/de les orenetes, herba d'oronelles, herba de iode, herba de Santa Teresa, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba felera, herba fetgera, herba groga, herba petogarrera, lleteresa, llet-tres, lleterola, celdoni, herba celoni, celdònia, celdònies, celedònia, celedrònia, celinodia, celònia, solidònia.^[2]

Descripció

És originària d'Europa i de la conca mediterrània.

Pot arribar a 80 cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30 cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen (mirmecocòria).

Tota la planta és tòxica i pot causar dermatitis per contacte però tradicionalment es feia servir el seu làtex per combatre les berrugues. Antigament, sota la influència de la fantasiosa teoria del signe, se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a símptoma, com ara la icterícia amb el to groc a la pell o a l'escleròtica dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.^[3] Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de xantofòbia, o la fòbia del groc.^[4]

flor (detall)
llavors

Referències

↑ «Herba d'orenetes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Vallès, Joan (dir.); Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. «celidònia». A: Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 263-264. ISBN 9788447538553.
↑ «herba d'orenetes». Institució Catalana d'Història Natural. Arxivat de l'original el 2018-12-02. [Consulta: 2 desembre 2018].
↑ Bozman, Edward. «Xanthophobia» (en anglès). Common-phobias.com, 02-06-2017. Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 2 desembre 2018].

Viccionari

[1] «Herba d'orenetes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Vallès, Joan (dir.); Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. «celidònia». A: Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 263-264. ISBN 9788447538553.

[3] «herba d'orenetes». Institució Catalana d'Història Natural. Arxivat de l'original el 2018-12-02. [Consulta: 2 desembre 2018].

[4] Bozman, Edward. «Xanthophobia» (en anglès). Common-phobias.com, 02-06-2017. Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 2 desembre 2018].

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 == Altres noms ==
-Rep també els noms següents: ''herba celidònia, herba dels fics, herba d'/de les orenetes, herba d'oronelles, herba de iode, herba de Santa Teresa, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba felera, herba fetgera, herba groga, herba petogarrera, lleteresa, llet-tres, lleterola, celdoni, herba celoni, celdònia, celdònies, celedònia, celedrònia, celinodia, celònia, solidònia''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vallès|nom=Joan (dir.)|cognom2=Veny|nom2=Joan|cognom3=Vigo|nom3=Josep|cognom4=Bonet|nom4=M. Àngels|cognom5=Julià|nom5=M. Antònia|capítol=celidònia|títol=Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana|url=https://books.google.de/books?id=NYhKBgAAQBAJ&pg=PA483&lpg=PA483&dq=%22herba+d'orenetes%22&source=bl&ots=ctXyp1CFGl&sig=hzrmJPfrXmJDS2rpZVivm87xma4&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwiDrpvaq4HfAhVJZFAKHWxODxI4ChDoATADegQIBhAB#v=onepage&q=%22herba%20d'orenetes%22&f=false|edició=|data=2014|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=263-264|isbn=9788447538553}}</ref>
+Rep també els noms següents: ''herba celidònia, herba dels fics, herba d'/de les orenetes, herba d'oronelles, herba de iode, herba de Santa Teresa, herba del Bon Jesús, herba dels ulls, herba felera, herba fetgera, herba groga, herba petogarrera, lleteresa, llet-tres, lleterola, celdoni, herba celoni, celdònia, celdònies, celedònia, celedrònia, celinodia, celònia, solidònia''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vallès|nom=Joan (dir.)|cognom2=Veny|nom2=Joan|cognom3=Vigo|nom3=Josep|cognom4=Bonet|nom4=M. Àngels|cognom5=Julià|nom5=M. Antònia|capítol=celidònia|títol=Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana|url=https://books.google.cat/books?id=NYhKBgAAQBAJ&pg=PA483&lpg=PA483&dq=%22herba+d'orenetes%22&source=bl&ots=ctXyp1CFGl&sig=hzrmJPfrXmJDS2rpZVivm87xma4&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwiDrpvaq4HfAhVJZFAKHWxODxI4ChDoATADegQIBhAB#v=onepage&q=%22herba%20d'orenetes%22&f=false|data=2014|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=263-264|isbn=9788447538553}}</ref>
 == Descripció ==
 És originària d'[[Europa]] i de la conca mediterrània.
 Pot arribar a 80 cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30 cm de llarg. Floreix d'abril cap a la tardor amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen ([[mirmecocòria]]).
-Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les [[berruga|berrugues]]. Antigament, sota la influència de la fantasiosa [[teoria del signe]], se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a [[símptoma]], com ara la [[icterícia]] amb el to groc a la pell o a l'[[escleròtica]] dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.<ref>{{ref-web|url=https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm |títol=herba d'orenetes|editor=Institució Catalana d’Història Natural|consulta=2/12/2018}}</ref> Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de [[xantofòbia]], o la fòbia del groc.<ref>{{Ref-web|url=http://common-phobias.com/xantho/phobia.htm|títol=Xanthophobia|consulta=2018-12-02|nom=Edward|cognom=Bozman|llengua=anglès|editor=Common-phobias.com|data=02/06/2017}}</ref>
+Tota la planta és tòxica i pot causar [[dermatitis]] per contacte però tradicionalment es feia servir el seu [[làtex]] per combatre les [[berruga|berrugues]]. Antigament, sota la influència de la fantasiosa [[teoria del signe]], se li ha atribuït la propietat de guarir malalties amb descoloracions grogues com a [[símptoma]], com ara la [[icterícia]] amb el to groc a la pell o a l'[[escleròtica]] dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge.<ref>{{ref-web|url=https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm|títol=herba d'orenetes|editor=Institució Catalana d'Història Natural|consulta=2/12/2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181202202659/https://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Chelidonium%20majus.htm|arxiudata=2018-12-02}}</ref> Tampoc no és eficaç contra les epidèmies de [[xantofòbia]], o la fòbia del groc.<ref>{{Ref-web|url=http://common-phobias.com/xantho/phobia.htm|títol=Xanthophobia|consulta=2018-12-02|nom=Edward|cognom=Bozman|llengua=anglès|editor=Common-phobias.com|data=02/06/2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181118151619/http://common-phobias.com/xantho/phobia.htm|arxiudata=2018-11-18}}</ref>
 <gallery>
 Chelidonium majus a1.jpg
@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 {{autoritat}}
 {{Viccionari-lateral|celidònia}}
-{{Projectes germans|commons=Chelidonium majus}}
+{{Projectes germans}}
 {{ORDENA:Herbadorenetes}}
 [[Categoria:Papaveràcies]]

Registres d'autoritat	NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)