John Peckham: diferència entre les revisions
m bot: -il.luminat +il·luminat |
mCap resum de modificació |
||
| (10 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''John Peckham''' o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un [[sacerdot]] [[franciscà]] anglès, [[teòleg]] i [[arquebisbe de Canterbury]]. Va pertànyer a l'anomenada escola franciscana de París. |
'''John Peckham''' o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un [[sacerdot]] [[franciscà]] anglès, [[teòleg]] i [[arquebisbe de Canterbury]]. Va pertànyer a l'anomenada escola franciscana de París.<ref>{{GEC|0049621}}</ref> |
||
Nascut a Sussex cap 1225, Peckham completa els seus estudis inicials a [[Oxford]] sota la guia d'Adam de Marsh, un altre important mestre anglès, la vida i doctrina del qual resultaran determinants en la seva vocació franciscana. Va ser deixeble de Bonaventura de Fidanza a París, on va ensenyar cap a 1270 i, després d'haver conclòs l'estudi del [[trivium]] i el [[quadrivium]], Peckham ensenya com mestre en la facultat d'Oxford (1271-1275), on va ser influït pels escrits de [[Roger Bacon]]. Després ingressa en l'Orde de Germans Menors, entre 1250 i 1255. Enviat a [[París]] per l'estudi de la [[teologia]], des 1269 fins a 1271-1272 ocupa el lloc de mestre regent del studium franciscà. En 1272 passa al mestre franciscà Tomàs Bungay a la càtedra de teologia d'Oxford, on introdueix la tècnica de la disputa «quodlibetal», d'ús a París. |
Nascut a Sussex cap al 1225, Peckham completa els seus estudis inicials a [[Oxford]] sota la guia d'Adam de Marsh, un altre important mestre anglès, la vida i doctrina del qual resultaran determinants en la seva vocació franciscana. Va ser deixeble de Bonaventura de Fidanza a París, on va ensenyar cap a 1270 i, després d'haver conclòs l'estudi del [[trivium]] i el [[quadrivium]], Peckham ensenya com mestre en la facultat d'Oxford (1271-1275), on va ser influït pels escrits de [[Roger Bacon]]. Després ingressa en l'Orde de Germans Menors, entre 1250 i 1255. Enviat a [[París]] per l'estudi de la [[teologia]], des 1269 fins a 1271-1272 ocupa el lloc de mestre regent del studium franciscà. En 1272 passa al mestre franciscà Tomàs Bungay a la càtedra de teologia d'Oxford, on introdueix la tècnica de la disputa «quodlibetal», d'ús a París.<ref>{{Ref-web|títol=Pequeña Enciclopedia Franciscana: «'''P - Q'''»|url=https://www.franciscanos.org/enciclopedia/penciclopedia_p.htm|consulta=2019-10-03|llengua=castellà}}</ref> |
||
Tracta de defensar la [[filosofia]], però critica la que creu que és falsa. L'oposició de doctrines és, en últim terme, l'oposició entre franciscans i dominics, entre l'[[agustinisme]] dels primers i l'[[aristotelisme]] dels segons. El motiu de les crítiques no és tant d'ordre ontològic com de caràcter gnoseològic i antropològic. El problema de fons és saber si l'home pot o no prescindir de la il·luminació divina per conèixer el fet de la veritat. La voluntat preval sobre la raó, i l'autodeterminació voluntària, que caracteritza l'home, no queda determinada per l'acció causal del coneixement, ja que la voluntat és la facultat suprema de l'ésser humà. |
Tracta de defensar la [[filosofia]], però critica la que creu que és falsa. L'oposició de doctrines és, en últim terme, l'oposició entre franciscans i dominics, entre l'[[agustinisme]] dels primers i l'[[aristotelisme]] dels segons. El motiu de les crítiques no és tant d'ordre ontològic com de caràcter gnoseològic i antropològic. El problema de fons és saber si l'home pot o no prescindir de la [[il·luminació divina]] per conèixer el fet de la veritat. La voluntat preval sobre la raó, i l'autodeterminació voluntària, que caracteritza l'home, no queda determinada per l'acció causal del coneixement, ja que la voluntat és la facultat suprema de l'ésser humà. |
||
| ⚫ | |||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
| ⚫ | |||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* {{Ref-llibre|títol=Historia de la filosofia franciscana |url=https://www.worldcat.org/oclc/28555842|editorial=Biblioteca de Autores Cristianos|data=1993|lloc=Madrid|isbn=8479140771|cognom=Merino|nom=José Antonio|llengua=castellà}} |
|||
* Merino Abad, José Antonio. Historia de la filosofía franciscana. |
|||
* Directorio y enciclopedia franciscana. |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Religiosos anglesos]] |
|||
[[Categoria:Teòlegs anglesos]] |
|||
[[Categoria:Morts a Anglaterra]] |
|||
[[Categoria:Filòsofs anglesos]] |
[[Categoria:Filòsofs anglesos]] |
||
[[Categoria:Teòlegs del segle XIII]] |
[[Categoria:Teòlegs del segle XIII]] |
||
Revisió de 15:03, 22 gen 2023
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1227  Lewes | ||
| Mort | 8 desembre 1292 (64/65 anys) Canterbury (Anglaterra) | ||
| Sepultura | catedral de Canterbury | ||
| Arquebisbe de Canterbury | |||
| 19 febrer 1279 – 8 desembre 1292 ← Robert Kilwardby – Robert Winchelsey (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, filòsof, teòleg, escriptor | ||
| Professors | Bonaventura de Bagnoregio | ||
| Alumnes | Pèire Olieu, Guillem de la Mare i Roger Marston | ||
| Orde religiós | Franciscans i Orde de Frares Menors | ||
| Consagració | Nicolau III | ||
John Peckham o Pecham (Patcham, Sussex, 1220 o 1225 - Mortlake, 1290) va ser un sacerdot franciscà anglès, teòleg i arquebisbe de Canterbury. Va pertànyer a l'anomenada escola franciscana de París.[1]
Nascut a Sussex cap al 1225, Peckham completa els seus estudis inicials a Oxford sota la guia d'Adam de Marsh, un altre important mestre anglès, la vida i doctrina del qual resultaran determinants en la seva vocació franciscana. Va ser deixeble de Bonaventura de Fidanza a París, on va ensenyar cap a 1270 i, després d'haver conclòs l'estudi del trivium i el quadrivium, Peckham ensenya com mestre en la facultat d'Oxford (1271-1275), on va ser influït pels escrits de Roger Bacon. Després ingressa en l'Orde de Germans Menors, entre 1250 i 1255. Enviat a París per l'estudi de la teologia, des 1269 fins a 1271-1272 ocupa el lloc de mestre regent del studium franciscà. En 1272 passa al mestre franciscà Tomàs Bungay a la càtedra de teologia d'Oxford, on introdueix la tècnica de la disputa «quodlibetal», d'ús a París.[2]
Tracta de defensar la filosofia, però critica la que creu que és falsa. L'oposició de doctrines és, en últim terme, l'oposició entre franciscans i dominics, entre l'agustinisme dels primers i l'aristotelisme dels segons. El motiu de les crítiques no és tant d'ordre ontològic com de caràcter gnoseològic i antropològic. El problema de fons és saber si l'home pot o no prescindir de la il·luminació divina per conèixer el fet de la veritat. La voluntat preval sobre la raó, i l'autodeterminació voluntària, que caracteritza l'home, no queda determinada per l'acció causal del coneixement, ja que la voluntat és la facultat suprema de l'ésser humà.
Referències
[modifica]- ↑ «John Peckham». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pequeña Enciclopedia Franciscana: «P - Q»» (en castellà). [Consulta: 3 octubre 2019].
Bibliografia
[modifica]
- Merino, José Antonio. Historia de la filosofia franciscana (en castellà). Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1993. ISBN 8479140771.