Vés al contingut

Fraxinetum: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - =0748620087}}</ref> llegat del Papa i + =0748620087}}</ref> legat del papa i
Cap resum de modificació
 
(11 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
'''Fraxinetum''' o '''Fraxinet''' (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del segle X establert a la moderna [[La Garde-Freinet]], prop de [[Saint-Tropez]], a [[Provença]]. El record de la presència musulmana es conserva en el modern Massís dels Moros o Maures (Massif des Maures, àrab ''Djabal al-Kilal''<ref name=Romero>{{Ref-llibre |cognom=Romero Bartolomé |nom=Raúl |títol=Hasday, el hagib del Califa |url=http://books.google.cat/books?id=X5qNHJBhFckC&pg=PA218&dq=fraxinetum+942&hl=ca&sa=X&ei=bRaaUc3DMePH7Aa67YEI&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=fraxinetum%20942&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial Visión Libros |data=2007 |pàgines=217 |isbn=8499832911}}</ref>).
'''Fraxinetum''' o '''Fraxinet''' (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del {{segle|X}} establert a la moderna [[La Garde-Freinet]], prop de [[Saint-Tropez]], a [[Provença]]. El record de la presència musulmana es conserva en el modern Massís dels Moros o Maures (Massif des Maures, àrab ''Djabal al-Kilal''<ref name=Romero>{{Ref-llibre |cognom=Romero Bartolomé |nom=Raúl |títol=Hasday, el hagib del Califa |url=http://books.google.cat/books?id=X5qNHJBhFckC&pg=PA218&dq=fraxinetum+942&hl=ca&sa=X&ei=bRaaUc3DMePH7Aa67YEI&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=fraxinetum%20942&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial Visión Libros |data=2007 |pàgines=217 |isbn=8499832911}}</ref>).


Vers [[889]] un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de [[Bajjana]]<ref name=Damasco>{{Ref-llibre |cognom=Delpont |nom=Éric |títol=Las Andalucías de Damasco a Córdoba |url=http://books.google.cat/books?id=tfk-AQAAIAAJ&q=Nasr+ibn+Ahmad+fraxinet&dq=Nasr+ibn+Ahmad+fraxinet&source=bl&ots=DjL2plJL3r&sig=g9a1FdekoZfWnEsMxoC9uhe1GIQ&hl=ca&sa=X&ei=gjVCUKWSF4mChQebx4DIBw&ved=0CDUQ6AEwAQ |llengua=castellà |editorial=Junta de Andalucía, Consejería de Cultura |data=2000 |pàgines=p.180 |isbn=}}</ref> va ancorar al golf de [[Saint-Tropez]] i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les [[Balears]],<ref name=Damasco/> que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la [[Camarga]]. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus.
Vers [[889]] un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de [[Bajjana]]<ref name=Damasco>{{Ref-llibre |cognom=Delpont |nom=Éric |títol=Las Andalucías de Damasco a Córdoba |url=http://books.google.cat/books?id=tfk-AQAAIAAJ&q=Nasr+ibn+Ahmad+fraxinet&dq=Nasr+ibn+Ahmad+fraxinet&source=bl&ots=DjL2plJL3r&sig=g9a1FdekoZfWnEsMxoC9uhe1GIQ&hl=ca&sa=X&ei=gjVCUKWSF4mChQebx4DIBw&ved=0CDUQ6AEwAQ |llengua=castellà |editorial=Junta de Andalucía, Consejería de Cultura |data=2000 |pàgines=p.180}}</ref> va ancorar al golf de [[Saint-Tropez]] i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les [[Balears]],<ref name=Damasco/> que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la [[Camarga]]. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus.


Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al [[Piemont]] a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual [[Saint-Maurice]] (al [[Valais]]) a [[Suïssa]].
Des de Fraxinetum els sarraïns feien [[ràtzies]] cap a altres llocs arribant fins al [[Piemont]] a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual [[Saint-Maurice]] (al [[Valais]]) a [[Suïssa]].


La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el [[942]] per part del rei [[Hug d'Arle]] amb el suport de [[Berenguer II d'Itàlia]] i [[Romà Lecapè]],<ref name=Romero/> destruint la flota, però Hug va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels [[Alps]] per compte de França.<ref name=nouquatredos>{{Ref-llibre |cognom=Février |nom=Paul-Albert |títol=La Provence des origines à l'an mil |url= |llengua=francès |editorial=Ouest-France |data=1989 |pàgines=491 |isbn=2737304563}}</ref> Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la [[Mauriena]], i a [[Faucigny]] i [[Tarentàsia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sédillot |nom=Louis-Amélie |títol=Histoire des Arabes |url=http://books.google.cat/books?id=l6k2AAAAMAAJ&pg=PA232&lpg=PA232&dq=fraxinet+Abd-er-Rahman+III&source=bl&ots=vUUn45r8yZ&sig=BVlBdflxaUzgziZjjmLRAzRiAdc&hl=ca&sa=X&ei=kTZCUILnB8TQhAe5k4DIDg&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=fraxinet%20Abd-er-Rahman%20III&f=false |llengua=francès |editorial=L. Hachette et Cie |data=1852 |pàgines=p.267 |isbn=}}</ref> Vers el [[944]] l'emir de Fraxinetum, [[Kalra (Fraxinetum)|Kalra]], fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa [[Abd al-Rahman III]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romey |nom=Charles |títol=Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours |url=http://archive.org/details/histoiredespagn14romegoog |llengua=francès |editorial=Books on Demand |data=1839 |pàgines= |isbn=8776916782}}</ref>
La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el [[942]] per part del rei [[Hug d'Arle]] amb el suport de [[Berenguer II d'Itàlia]] i [[Romà Lecapè]],<ref name=Romero/> destruint la flota, però Hug va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels [[Alps]] per compte de França.<ref name=nouquatredos>{{Ref-llibre |cognom=Février |nom=Paul-Albert |títol=La Provence des origines à l'an mil |llengua=francès |editorial=Ouest-France |data=1989 |pàgines=491 |isbn=2737304563}}</ref> Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la [[Mauriena]], i a [[Faucigny]] i [[Tarentàsia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sédillot |nom=Louis-Amélie |títol=Histoire des Arabes |url=http://books.google.cat/books?id=l6k2AAAAMAAJ&pg=PA232&lpg=PA232&dq=fraxinet+Abd-er-Rahman+III&source=bl&ots=vUUn45r8yZ&sig=BVlBdflxaUzgziZjjmLRAzRiAdc&hl=ca&sa=X&ei=kTZCUILnB8TQhAe5k4DIDg&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=fraxinet%20Abd-er-Rahman%20III&f=false |llengua=francès |editorial=L. Hachette et Cie |data=1852 |pàgines=p.267}}</ref> Vers el [[944]] l'emir de Fraxinetum, [[Kalra (Fraxinetum)|Kalra]], fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa [[Abd al-Rahman III]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Romey |nom=Charles |títol=Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours |url=http://archive.org/details/histoiredespagn14romegoog |llengua=francès |editorial=Books on Demand |data=1839 |isbn=8776916782}}</ref>


El [[956]], l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi]] va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del [[califa de Còrdova]], per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ullidtz |nom=Per |títol=Dronning Edels Familie |url=http://books.google.cat/books?id=OLMkJZWKMz8C&pg=PA161&lpg=PA161&dq=Abd-ar-Rahman+Fraxinet&source=bl&ots=uxrTNZr-jK&sig=wrVZDwkp3_vbnSQPVYpiYGVMnBs&hl=ca&sa=X&ei=B0FCUNynAoiIhQfToYH4Aw&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=Abd-ar-Rahman%20Fraxinet&f=false |llengua=noruec |editorial=Books on Demand |data=2010 |pàgines=p.161 |isbn=8776916782}}</ref> El [[972]] els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat [[Maiol de Cluny]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Metcalfe |nom=Alex |títol=The Muslims of Medieval Italy |url=http://books.google.cat/books?id=VRXTzPOly-oC&pg=PA48&dq=Fraxinetum+972+cluny&hl=ca&sa=X&ei=1Cb4UZ-rF4-M7Ab7mIGYCQ&ved=0CHIQ6AEwCQ#v=onepage&q=Fraxinetum%20972%20cluny&f=false |llengua=anglès |editorial=Edinburgh University Press |data=2009 |pàgines=48 |isbn=0748620087}}</ref> legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el [[973]] foren derrotats per [[Guillem I de Provença]] i diversos senyors locals a la [[batalla de Tourtour]] en [[973]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Ḍaḥḥāk |nom=Idrīs |títol=Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes |url=http://books.google.cat/books?id=lSkRAAAAYAAJ&q=bataille+tourtour+973&dq=bataille+tourtour+973&source=bl&ots=QzKWAAbz_B&sig=bdJadSXXeg2f1AmYP91_56JCrho&hl=ca&sa=X&ei=MFdCUJDsM4PDhAf1sYDgBg&ved=0CEgQ6AEwBQ |editorial=Editions maghrébines |data=1986 |pàgines=p.973 }}</ref> i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.
El [[956]], l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi]] va enviar Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del [[califa de Còrdova]], per demanar l'aturada de les ràtzies dels musulmans des de Fraxinetum.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ullidtz |nom=Per |títol=Dronning Edels Familie |url=http://books.google.cat/books?id=OLMkJZWKMz8C&pg=PA161&lpg=PA161&dq=Abd-ar-Rahman+Fraxinet&source=bl&ots=uxrTNZr-jK&sig=wrVZDwkp3_vbnSQPVYpiYGVMnBs&hl=ca&sa=X&ei=B0FCUNynAoiIhQfToYH4Aw&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=Abd-ar-Rahman%20Fraxinet&f=false |llengua=noruec |editorial=Books on Demand |data=2010 |pàgines=p.161 |isbn=8776916782}}</ref> El [[972]] els musulmans van fer una famosa ràtzia en què van segrestar l'abat [[Maiol de Cluny]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Metcalfe |nom=Alex |títol=The Muslims of Medieval Italy |url=http://books.google.cat/books?id=VRXTzPOly-oC&pg=PA48&dq=Fraxinetum+972+cluny&hl=ca&sa=X&ei=1Cb4UZ-rF4-M7Ab7mIGYCQ&ved=0CHIQ6AEwCQ#v=onepage&q=Fraxinetum%20972%20cluny&f=false |llengua=anglès |editorial=Edinburgh University Press |data=2009 |pàgines=48 |isbn=0748620087}}</ref> legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el [[973]] foren derrotats per [[Guillem I de Provença]] i diversos senyors locals a la [[batalla de Tourtour]] en [[973]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Ḍaḥḥāk |nom=Idrīs |títol=Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes |url=http://books.google.cat/books?id=lSkRAAAAYAAJ&q=bataille+tourtour+973&dq=bataille+tourtour+973&source=bl&ots=QzKWAAbz_B&sig=bdJadSXXeg2f1AmYP91_56JCrho&hl=ca&sa=X&ei=MFdCUJDsM4PDhAf1sYDgBg&ved=0CEgQ6AEwBQ |editorial=Editions maghrébines |data=1986 |pàgines=p.973}}</ref> i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 16: Línia 17:
* Mohammed Arkoun, «''Histoire de l'Islam et des musulmans en France du Moyen-Age à nos jours''», Albin Michel 2006
* Mohammed Arkoun, «''Histoire de l'Islam et des musulmans en France du Moyen-Age à nos jours''», Albin Michel 2006
* Philippe Sénac, «I''slam et chrétiens du Midi (XIIe-XIVe siècle)''», Les Cahiers de Fanjeaux, n° 18, Toulouse : Privat, 1983
* Philippe Sénac, «I''slam et chrétiens du Midi (XIIe-XIVe siècle)''», Les Cahiers de Fanjeaux, n° 18, Toulouse : Privat, 1983

{{cal coor}}


[[Categoria:Emirats històrics]]
[[Categoria:Emirats històrics]]
[[Categoria:Var]]
[[Categoria:Var]]
[[Categoria:Ifranja]]
[[Categoria:Geografia històrica de França]]
[[Categoria:Províncies del Califat]]

Revisió de 21:34, 24 juny 2022

Plantilla:Infotaula geografia políticaFraxinetum
Imatge
Tipusassentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 19′ 17″ N, 6° 27′ 50″ E / 43.3214°N,6.4639°E / 43.3214; 6.4639
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença-Alps-Costa Blava
DepartamentVar Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciódècada del 800 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciódècada del 900 Modifica el valor a Wikidata

Fraxinetum o Fraxinet (Farakhshanit o Farakhsa en àrab) fou un emirat musulmà centrat en un assentament fortificat musulmà del segle x establert a la moderna La Garde-Freinet, prop de Saint-Tropez, a Provença. El record de la presència musulmana es conserva en el modern Massís dels Moros o Maures (Massif des Maures, àrab Djabal al-Kilal[1]).

Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar al golf de Saint-Tropez i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus.

Des de Fraxinetum els sarraïns feien ràtzies cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa.

La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part del rei Hug d'Arle amb el suport de Berenguer II d'Itàlia i Romà Lecapè,[1] destruint la flota, però Hug va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[3] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[4] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[5]

El 956, l'emperador Otó III del Sacre Imperi va enviar Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les ràtzies dels musulmans des de Fraxinetum.[6] El 972 els musulmans van fer una famosa ràtzia en què van segrestar l'abat Maiol de Cluny,[7] legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180. 
  3. ↑ Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563. 
  4. ↑ Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267. 
  5. ↑ Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782. 
  6. ↑ Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782. 
  7. ↑ Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087. 
  8. ↑ Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973. 

Bibliografia

[modifica]
  • "Note sur le Fraxinet des Maures", Annales du Sud-est varois, tome XV, 1990, pp. 19-23.
  • Mohammed Arkoun, «Histoire de l'Islam et des musulmans en France du Moyen-Age à nos jours», Albin Michel 2006
  • Philippe Sénac, «Islam et chrétiens du Midi (XIIe-XIVe siècle)», Les Cahiers de Fanjeaux, n° 18, Toulouse : Privat, 1983
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fraxinetum&oldid=30394499»