|
|
(21 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) |
Línia 1: |
Línia 1: |
|
'''Dhu l-Kadr''' o '''Dhu-l-Qadr''' (en {{lang-ar|'''ذو القدر'''}}, ''Ḏū l-Qadr''; en [[turc]] '''Dulkadırlılar''') fou una dinastia turcmana que va governar entre el [[1337]] i el [[1522]] a [[Elbistan]], a la regió entre [[Marash]] i [[Malatya]], primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans. El [[1522]] l'emir Ali Beg, tot i que fou lleial als otomans i va participar en la campanya d'Egipte, fou assassinat junt amb tota la seva família directe, i l'emirat annexionat, esdevenint el ''beglegbegilik'' de '''Dhul-Kadriyya''' amb capital a [[Marash]], que aviat va donar nom a la divisió administrativa. Es va dividir en cinc sandjaks: [[Marash]], [[Malatya]], [[Aintab]], [[Kars]] ([[Kadirli]]) i [[Sameysat]]. |
|
'''Dhu l-Kadr''' o '''Dhu-l-Qadr''' ({{Lang-ar|ذو القدر|tr=Ḏū l-Qadr}}; {{Lang-tr|Dulkadırlılar}}) fou una dinastia turcmana que va governar entre el [[1337]] i el [[1522]] a [[Elbistan]], a la regió entre [[Maraix]] i [[Malatya]], primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans. El [[1522]] l'emir Alí Beg, tot i que fou lleial als otomans i va participar en la campanya d'Egipte, fou assassinat junt amb tota la seva família directe, i l'emirat annexionat, esdevenint el ''beglegbegilik'' de '''Dhul-Kadriyya''' amb capital a [[Maraix]], que aviat va donar nom a la divisió administrativa. Es va dividir en cinc sandjaks: Maraix, Malatya, [[Aintab]], [[Kars]] ([[Kadirli]]) i [[Sameysat]]. |
|
|
|
|
|
Els membres de la família van gaudir de privilegis, com d'una família mediatitzada, ostentant diversos càrrecs oficials fins al final del període otomà. Les tribus '''Dhul-Kadirlü''' s'estenien per Anatòlia oriental i l'Azerbaidjan persa. |
|
Els membres de la família van gaudir de privilegis, com d'una família mediatitzada, ocupant diversos càrrecs oficials fins al final del període otomà. Les tribus '''Dhul-Kadirlü''' s'estenien per Anatòlia oriental i l'[[Azerbaidjan]] persa. |
|
|
|
|
|
== Llista d'emirs == |
|
== Llista d'emirs == |
|
⚫ |
* [[Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir]] 1337-1353 |
|
⚫ |
* [[Ghars al-Din Khalil]] (fill) 1353-1387 |
|
⚫ |
* [[Shaban Suli]] (germà) 1387-1398 |
|
⚫ |
|
|
⚫ |
* [[Nasir al-Din Muhammad]] (fill de Ghars al-Din) 1399-1442 |
|
⚫ |
* [[Suliman Dhul-Kadr|Suliman]] (fill) 1442-1454 |
|
⚫ |
* [[Malik Arslan]] (fill) 1454-1466 |
|
⚫ |
* [[Shah Budak]] (germà) 1466-1468 |
|
⚫ |
* [[Shah Suvar]] (germà) 1468-1472 |
|
⚫ |
* Shah Budak (segona vegada) 1472-1479 |
|
⚫ |
* [[Ala al-Dawla Bozkurt]] (germà) 1479-1515 |
|
⚫ |
* [[Ali Beg Dhul-Kadr]] (fill de Shah Suvas) 1515-1522 |
|
|
|
|
|
⚫ |
{{ Estats medievals a Anatòlia}} |
⚫ |
*[[Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir]] 1337-1353 |
|
|
|
{{Beilicats d'Anatòlia}} |
⚫ |
*[[Ghars al-Din Khalil]] (fill) 1353-1387 |
|
⚫ |
*[[Shaban Suli]] (germà) 1387-1398 |
|
⚫ |
|
|
⚫ |
*[[Nasir al-Din Muhammad]] (fill de Ghars al-Din) 1399-1442 |
|
⚫ |
*[[Suliman Dhul-Kadr|Suliman]] (fill) 1442-1454 |
|
⚫ |
*[[Malik Arslan]] (fill) 1454-1466 |
|
⚫ |
*[[Shah Budak]] (germà) 1466-1468 |
|
⚫ |
*[[Shah Suvar]] (germà) 1468-1472 |
|
⚫ |
*Shah Budak (segona vegada) 1472-1479 |
|
⚫ |
*[[Ala al-Dawla Bozkurt]] (germà) 1479-1515 |
|
⚫ |
*[[Ali Beg Dhul-Kadr]] (fill de Shah Suvas) 1515-1522 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
⚫ |
|
⚫ |
{{ beyliks turcs d'Anatòlia}} |
|
|
⚫ |
[[Categoria: Beilicats d'Anatòlia]] |
|
|
|
⚫ |
{{ORDENA:Dhu L-Kadr}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|
|
|
|
⚫ |
[[Categoria: Beyliks turcs d'Anatòlia]] |
|
|
|
|
|
[[az:Zülqədəroğulları bəyliyi]] |
|
|
[[de:Dulkadir]] |
|
|
[[en:Dulkadirids]] |
|
|
[[fr:Dulkadir]] |
|
|
[[he:נסיכות דולקדיר]] |
|
|
[[ru:Дулкадириды]] |
|
|
[[tr:Dulkadiroğulları Beyliği]] |
|
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr (àrab: ذو القدر, Ḏū l-Qadr; turc: Dulkadırlılar) fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans. El 1522 l'emir Alí Beg, tot i que fou lleial als otomans i va participar en la campanya d'Egipte, fou assassinat junt amb tota la seva família directe, i l'emirat annexionat, esdevenint el beglegbegilik de Dhul-Kadriyya amb capital a Maraix, que aviat va donar nom a la divisió administrativa. Es va dividir en cinc sandjaks: Maraix, Malatya, Aintab, Kars (Kadirli) i Sameysat.
Els membres de la família van gaudir de privilegis, com d'una família mediatitzada, ocupant diversos càrrecs oficials fins al final del període otomà. Les tribus Dhul-Kadirlü s'estenien per Anatòlia oriental i l'Azerbaidjan persa.
|
---|
|
|
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
|
|
|
|
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
|
|
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
|
|
|
|
|
|
|
|