Potser volíeu: rimà, rimá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈri.mə/, occidental /ˈri.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia:
Femení de rim, segle XIII [1].
De arrimar, segle XX [2].

rima f. ‎(plural rimes)

  1. Concordança fonètica entre paraules a partir de la darrera vocal accentuada, especialment al final dels versos d'un poema.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

rima f. ‎(plural rimes)

  1. Pila d'objectes.

Traduccions

modifica

rima

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rimar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rimar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈri.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia:
[1] De l'occità antic rima, del llatí rhythmus, del grec antic ῥυθμός ‎(rhythmós).
[2] D'origen incert. Potser de arrimar.
[3] Del llatí rima.

rima f. ‎(plural rimas)

  1. rima (concordança)

Derivats

modifica

rima f. ‎(plural rimas)

  1. rima (pila d'objectes)

rima f. ‎(plural rimas)

  1. clivella, fissura

Sinònims

modifica

rima

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rimar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb rimar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Article corresponent a la   Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rima