Xamaix-xuma-ukin
Xamaix-xuma-ukin o Šamaš-šuma-ukin va ser rei de Babilònia, de la X Dinastia o Dinastia assíria. Va regnar del 668 aC al 648 aC segons la Llista dels reis de Babilònia.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. dècada del 670 aC (<684 aC)  | ||
| Mort | 12 juliol 648 aC (12/22 anys) Babiló | ||
| Causa de mort | immolació | ||
| Rei de Babilònia | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Pares | Assarhaddon i Esar-hamat | ||
| Germans | Assurbanipal | ||
Va pujar al tron quan el seu germà Assurbanipal rei d'Assíria li va cedir quan va renunciar a la corona de Babilònia respectant la voluntat del seu pare Assarhaddon. El regne de Babilònia s'havia vist reduït a les ciutats de Babilònia, Borsippa, Kutha i Sippar i els seus entorns, i Xamaix-xuma-ukin estava gelós del seu germà petit que s'havia quedat amb la major part del regne. A més Assurbanipal pretenia exercir el control sobre les seves poques possessions.
L'any 652 aC Xamaix-xuma-ukin va creure que podia aprofitar el descontent general per sublevar-se contra el seu germà. Va establir relacions amb Egipte, els àrabs i els prínceps de Síria, i amb diners repartits generosament va aconseguir reunir molts partidaris. El primer va ser el País de la Mar, i després Elam. Assíria va reaccionar i va enviar tropes per assetjar Babilònia. Un altre cos de l'exèrcit assiri va ocupar el País de la Mar, i Elam va anar en socors de la capital babilònica. L'exèrcit assiri va derrotar els reforços elamites prop de la ciutat de Der, i una mica després va derrotar els babilonis, i va matar Xamaix-xuma-ukin. Al seu lloc, Assurbanipal va nomenar Kandalanu, que encara que portava el títol de rei no era res més que un governador assiri.[1]
Referències
modifica- ↑ Cassin, Elena (et al.) (ed.). Los imperios del antiguo oriente III: la primera mitad del primer milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 75-76. ISBN 8332301183.