El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.

Poa alpina, una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna.

L'objectiu del viviparisme és obtenir descendents que quan es desprenen de la mare són ja organismes pluricel·lulars i molt complexes. És una estratègia per disminuir la taxa de mortalitat de les cries mitjançant l'augment del control sobre el medi per part dels pares.

Animals

modifica

Es consideren vivípars aquells animals en els quals els embrions que produeixen es nodreixen, parcialment o total, de la mare durant el període d'incubació. El desenvolupament de les cries a l'interior del cos matern és un procés evolutiu que s'ha produït reiteradament en diferents grups:

Plantes

modifica

Les plantes vivípares produeixen llavors que germinen abans que tingui lloc la separació de la planta mare. Aquest cas es dona en moltes espècies de manglar, en les atzavares (Agave spp.) i també entre les herbes poàcies, per exemple.[1]

Referències

modifica
  1. UCLA: The Mildred E. Mathias Botanical Garden. [1] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.