Vallés

Aquest article tracta sobre el poble valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vallès».

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià. Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.

Vallés

Bandera de Vallés Escut d'armes
Localització
38° 59′ 08″ N, 0° 33′ 23″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Costera
Població humana
Població	151 (2023) (125,83 hab./km²)
Gentilici	Vallesí, vallesina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	1,2 km²
Altitud	98 m
Limita amb	Canals Novetlè Rotglà i Corberà Torrella Llanera de Ranes Cerdà la Granja de la Costera Xàtiva
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (24 de juny)
Patrocini	Joan Baptista
Festa patronal	24 de juny
Organització política
• Alcalde	José Luis Herrero Postigo
Identificador descriptiu
Codi postal	46818
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46253
Codi ARGOS de municipis	46253
Lloc web	valles.es

Geografia

El relleu no presenta pràcticament accidents geogràfics d'interés. Per la mitat meridional i oriental del terme passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.

El clima és de tipus mediterrani.

Història

Va ser una alqueria musulmana on Jaume I (1208-1276) va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 i des d'on organitzava incursions per la contornada. Va ser incorporada al regne cristià en aquelles dates; no obstant això, no existix cap document en què aparega citat com a Vallés fins al morabatí de 1421. Va quedar desert després de l'expulsió dels moriscs i hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. En el segle xix es va convertir en municipi independent i es va llevar de damunt el senyoriu dels Sanç, els quals, a pesar d'això, no es varen desvincular del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que ha anat emigrant cap a la veïna Xàtiva.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2021
117	100	101	103	101	102	100	95	122	131	141	152

Economia

L'economia és agrícola amb els cultius propis de la comarca, on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci): olivera, garrofera, cítrics i dacsa.

Monuments

L'església de Sant Joan, del segle xvii i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.

Festes i celebracions

Celebra les seues festes patronals a partir del 24 de juny, en honor de Sant Joan Baptista.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..