Suhrawardí
Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.[1]
  | |
| Nom original | (fa) شهابالدین سهروردی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1155 Sohrevard (Califat Abbàssida) |
| Mort | 1191 (35/36 anys) Alep (Califat Abbàssida) |
| Religió | Sunnisme i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pensament islàmic, sufisme, escola peripatètica, illuminationism (en)  i filosofia |
| Lloc de treball | Imperi persa |
| Ocupació | filòsof, escriptor, poeta |
| Període | Ildegízida |
| Professors | Majduddin al-Jili (en) |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 
| |
Considerava que tot està fet de llum, de manera que les llums materials que il·luminaven les coses descendien de llums immaterials, d'un mode similar a les idees de Plató. La Llum suprema, identificada amb la divinitat és la font de tota Creació i ha permès l'existència de diferents mons, essent el més fosc el terrenal. Va aplicar aquesta lectura a l'Alcorà, seguint l'esoterisme iranià, motiu pel qual seria finalment executat. Creia que l'islam, el platonisme i el zoroastrisme eren diferents maneres d'aproximar-se a la mateixa veritat.
Suhrawardí també va destacar en lògica (seguint a Aristòtil) i les matemàtiques, però es va allunyar de la idea de necessitat de les lleis científiques perquè considerava el saber comú i inductiu igualment vàlid.
Referències
modifica- ↑ «As-Suhrawardī, Persian mystic». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 agost 2016].
Bibliografia
modifica- ↑ Marcotte, Roxane «Pkilosophical Reason versus Mys&al Intuition: Shihdb al-Din Suhrawardí (d. 1191)». Anaquel de Estudios Árabes, Núm. 7, 1996, pàg. 109-125 [Consulta: 4 agost 2016].