Somorgollaire comú
El somorgollaire comú (Uria aalge) és una de les espècies d'ocell marí de la família dels àlcids. El seu nom vulgar es fa extensiu a l'altra espècie del seu gènere i també a les del gènere Cepphus.
Uria aalge  | |
|---|---|
 Somorgollaire en plomatge nupcial | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 108 g |
| Envergadura | 0,707 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694841 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Alcidae |
| Gènere | Uria |
| Espècie | Uria aalge Pontoppidan, 1763 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- En terra el somorgollaire sembla un petit pingüí amb les parts superiors molt fosques, gairebé negres, i les inferiors blanques i una postura molt erecta.
- Fan 38 - 46 cm de llargària, amb una envergadura de 61 - 73 cm.
- El bec és fosc i fi i esmolat.
- La cua és fosca, curta i arrodonida. Alguns individus de l'Atlàntic Nord, coneguts com "embridats", presenten un cercle ocular blanc i una línia blanca cap arrere.
- En hivern el plomatge no canvia a penes, excepte per la gola i galtes blanques i una línia fosca darrere de l'ull. Els individus meridionals són més clars que els boreals.
Hàbitat i distribució
modifica
El somorgollaire és una espècie pelàgica que passa la major part del temps al mar, fent desplaçaments cap a terra en època de reproducció. Nia en illes, zones escarpades i penya-segats, a les costes de l'Atlàntic i el Pacífic Nord, al nord d'Alaska, Colúmbia Britànica i cap al Sud fins al centre de Califòrnia i el nord del Japó. En el cas de les costes de l'Atlàntic Nord des de l'illa de Labrador, fins Nova Escòcia i Noruega, cap al sud fins a Portugal. Algunes aus són residents permanents, però durant l'hivern, les més septentrionals emigren cap al sud per trobar aigües lliures de gel, a Nova Anglaterra, el sud de Califòrnia i la Mediterrània occidental. L'albirament als Països Catalans es produeix de manera ocasional.[1]
Alimentació
modificaBusca el seu aliment "volant" sota l'aigua utilitzant les seves poderoses ales. S'alimenta principalment de petits peixos gregaris, a més d'alguns crustacis, cucs marins i calamars. Sovint es submergeix a 30 m de profunditat, però no hi registres de més de 150 m
Reproducció
modifica
Sol niar en colònies molt denses, on pot un únic ou directament sobre la roca o a terra. Els ous tenen forma de pera, de manera que giren sobre si mateixos quan són pertorbats, i difícilment cauen pel precipici. Els colors i dibuix són variats, probablement per ajudar els adults a reconèixer-los.
Als 16 – 30 dies de nàixer, els pollets es deixen caure a l'aigua, encara que no són capaços de volar, allà el mascle l'alimenta i l'ensenya a bussejar i pescar fins als dos mesos, en què el jove s'emancipa. Aixecarà el vol unes dues setmanes més tard.
Llistat de subespècies
modificaSe n'han descrit 5 subespècies:[2]
- Uria aalge aalge (Pontoppidan, 1923), des de l'est del Canadà fins Islàndia, Escòcia, Noruega meridional i el Mar Bàltic.
- Uria aalge albionis (Witherby, 1923), des de les Illes Britàniques fins a la península Ibèrica.
- Uria aalge californica (Bryant,H, 1861), des del nord de l'Estat de Washington fins Califòrnia.
- Uria aalge hyperborea (Salomonsen, 1932), des de Noruega septentrional fins a les illes Svalbard i nord-oest de Rússia.
- Uria aalge inornata (Salomonsen, 1932), des de Korea i el Japó, a la llarga del Mar de Bering fins l'oest d'Alaska i sud-oest del Canadà.
Referències
modifica
- ↑ Distribució i moviments migratoris del somorgollaire a GROMS[Enllaç no actiu] Rev. 19-05-2010
- ↑ Classificació dels caradriformes amb subespècies a ZOONOMEN Rev. 19-05-2010