Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,[1][2] és un concepte polític també anomenat amb l'imprecís terme de esquerra llibertària. Les seves adherents no es consideren realment entre en el tradicional espectre polític de l'esquerra o la dreta:[3] correspon a qualsevol grup polític dedicat a l'oposició de formes coercitives de l'autoritat i de jerarquia social; en particular, a les institucions del capitalisme i de l'Estat.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | ideologia política concepte filosofia política  | ||||
És una gamma de corrents anarquistes i afins que busca que les persones decideixin sobre les seves vides directament, i que propugna l'abolició de l'Estat i de tota autoritat jeràrquica involuntària. És un corrent amb un rerefons de respecte i valoració del subjecte o individu, i que considera la llibertat com el camí i l'objectiu del socialisme. Advoca per l'autogestió, la democràcia directa, l'autonomia dels moviments socials, la descentralització o distribució del poder, la revolució en tots els aspectes de la vida humana, les relacions socials, etc.[4][5]
Corrents
modificaAlgunes de les més conegudes ideologies socialistes llibertàries són:
- Dintre de l'anarquisme: l'anarquisme col·lectivista, el comunisme llibertari i l'anarcosindicalisme -els tres tradicionalment-, l'ecologia social i l'economia participativa. També sol incloure's el mutualisme -i amb aquest, el cooperativisme.
- El marxisme llibertari (amb corrents com l'autonomisme, el consellisme, el luxemburguisme, el situacionisme).[6][7]
- El zapatisme.[8][9]
- El socialisme autogestionari.
També es poden arribar a considerar com afins o amb certa compatibilitat els corrents sorgits del liberalisme clàssic com el liberalisme agrari i el georgisme.
Context
modificaUsualment s'ha considerat al socialisme llibertari com un sinònim de l'anarquisme, però defineix més aviat tant als corrents aproximats o similars a l'anarquisme des de tesis socialistes. L'ús de la paraula "llibertari" és usada com a sinònim d'anarquista o com similar a l'anarquisme. L'ús de la paraula "socialisme" és referent que aquests corrents són anticapitalistes (però de forma antiautoritària). Cal tenir en compte que ni tot llibertari és socialista ni tot socialista és llibertari. El comunisme llibertari no hauria de ser considerat com sinònim de socialisme llibertari. El comunisme llibertari és una branca particular dintre del socialisme llibertari.
Economia
modificaLa definició de socialisme d'aquestes escoles ve a ser "els mitjans de producció en mans o en propietat dels productors" en l'econòmic i "les decisions que afecten a tots preses entre tots" en l'administratiu. La paraula "socialista" fou originalment definida per a incloure "a tots aquells que creuen en el dret de l'individu a la possessió del que ell o ella produïx". Els socialistes llibertaris advoquen per l'abolició de la propietat capitalista dels mitjans de producció i l'Estat, considerant-los com a institucions nocives i innecessàries, creient en el seu lloc per drets de propietat-possessió i associacions lliures. Fora de les discussions teòriques i anàlisis més complexes almenys es pot situar un principi econòmic (i a més ètic) generalment acceptat per tot l'anarcosocialisme: on el treball és individual la propietat ha de ser individual, i on el treball és col·lectiu la propietat ha d'al seu torn ser col·lectiva. És a dir, proposen que els treballadors manuals i intel·lectuals tinguin el capital i direcció de les seves pròpies empreses; existeixen diversos mètodes proposats per a assolir-lo.
Vegeu també
modificaReferències
modifica
- ↑ Ostergaard, Geoffrey. "Anarchism". A Dictionary of Marxist Thought. Blackwell Publishing, 1991. p. 21.
- ↑ Chomsky, Noam (2004). Language and Politics. In Otero, Carlos Peregrín. AK Press. p. 739
- ↑ Vegeu l'article Esquerres i dretes: una categorització entorn dels representants Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine. d'Hernún
- ↑ Paul Zarembka. Transitions in Latin America and in Poland and Syria. Emerald Group Publishing, 2007. p. 25.
- ↑ Guerin, Daniel. Anarchism: A Matter of Words: "Some contemporary anarchists have tried to clear up the misunderstanding by adopting a more explicit term: they align themselves with libertarian socialism or communism." Faatz, Chris, Towards a Libertarian Socialism.
- ↑ "La realidad es que ninguna idea surge de la nada, y que, ya en los inicios del movimiento anticapitalista, el autonomismo tenía una larga trayectoria a sus espaldas." http://www.kaosenlared.net/noticia/autonomismo-luchas-sociales "El Autonomismo y las luchas sociales por Albert García"
- ↑ "Una de las principales corrientes del movimiento anticapitalista es el autonomismo."http://revoltaglobal.cat/IMG/pdf/form_CallinicosToniNegrienperspe.pdf "Toni Negri en perspectiva" por Alex Callinicos
- ↑ «¿Qué es el neozapatismo?».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Los nuevos sujetos sociales del neozapatismo». Arxivat de l'original el 2006-07-16. [Consulta: 21 maig 2017].
Bibliografia
modifica- Socialismo libertario: Ni capitalismo de monopolios, ni comunismo de estado por Abraham Guillén. Madre Tierra, Móstoles 1999. ISBN 978-84-87169-10-6
- Anarchism: A Documentary History of Libertarian Ideas. Robert Graham, editor.
- Volume One: From Anarchy to Anarchism (300CE to 1939) Black Rose Books, Montréal and London 2005. ISBN 1-55164-250-6.
- Volume Two: The Anarchist Current (1939–2006) Black Rose Books, Montréal 2007. ISBN 978-1-55164-311-3.
- Woodcock, George. Anarchism: a history of libertarian ideas and movements. University of Toronto Press, 22 de novembre de 2004. ISBN 978-1-55111-629-7 [Consulta: 28 desembre 2011].
- An Anarchist FAQ by Iain McKay (ed.), Volume 1 (2008), see esp. section: A.1.3 Why is anarchism also called libertarian socialism? [1]
- Anarchy: A Graphic Guide, Clifford Harper (Camden Press, 1987): An overview, updating Woodcock's classic, and illustrated throughout by Harper's woodcut-style artwork.
- The Anarchist Reader, George Woodcock (ed.) (Fontana/Collins 1977; ISBN 0-00-634011-3): An anthology of writings from anarchist thinkers and activists including Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Malatesta, Bookchin, Goldman, and many others.
- Anarchism: From Theory to Practice por Daniel Guerin. Monthly Review Press. 1970. ISBN 0-85345-175-3
- Nettlau, Max. La anarquía a través de los tiempos (en español). Barcelona: Maucci, 1935.
- Autonomía: Post-Political Politics, ed. Sylvere Lotringer & Christian Marazzi. New York: Semiotext(e), 1980, 2007. ISBN 1-58435-053-9, ISBN 978-1-58435-053-8.