Viquipèdia

Homo universalis

(S'ha redirigit des de: Polímata)
«polimàtic» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Corneli Alexandre Polihistor».

Un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de l'antiguitat eren savis polimàtics i, tal com s'entén el terme avui en dia en altres idiomes (no en català).[1][2]

Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels homo universalis més reconeguts

També s'utilitzen els termes humà renaixentista o humà del Renaixement. Aquest concepte va ser desenvolupat durant el Renaixement italià per un dels seus màxims representants, l'arquitecte Leon Battista Alberti (1404 - 1472), que va afirmar que "... l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Aquesta idea recull els principis bàsics de l'humanisme del Renaixement. Es caracteritzava per considerar l'humà com un ésser totpoderós, amb capacitats il·limitades per al desenvolupament, i exhortava la gent a abastar tots els camps del coneixement i a desenvolupar les seves capacitats al màxim. Per aquest motiu, moltes persones en el Renaixement van fer florir notablement la cultura, l'esport i l'art.

Amb l'augment exponencial del saber, el polímat contemporani és aquell que domina com a mínim tres disciplines diferents. Peter Burke els denomina polímats agrupats si aquestes disciplines tenen molta relació interna.[3]

Crítiques

modifica

El filòsof Heràclit d'Efes va utilitzar el terme polymathía per a criticar filòsofs, historiadors i poetes, però sobretot Homer, que s'havia fet famós com poeta a l'antiga Grècia, i que per raó de la gran pluralitat de coneixements que vessava en els seus escrits feia el seu discurs una mica superficial. Segons Heràclit, no es podia abraçar un discurs generalista, o parlar d'allò de què no tenim un coneixement de facto (el poeta, en escriure un text de ficció, relatava hàbits i activitats que no existien en la realitat). Curiosament, aquest és el sentit acceptat en el Termcat.[1]

A causa d'això, va considerar els polímats com a opositors al logos ('lògica'), que tractaven d'absorbir el màxim de coneixements, però sense tractar de comprendre la pròpia natura (physis), que només pot ser descoberta mitjançant la lògica.

Les crítiques modernes més comunes van en la direcció que voler abastar molts sabers fa que el coneixement sobre aquests sigui superficial. D'altres assimilen el terme a "pedant".

Homo universalis coneguts

modifica
 
Shen Kuo, científic polifacètic xinès i estadista de la dinastia Song
 
Hildegarda de Bingen, una escriptora erudita medieval (abadessa benedictina), en acció de dictar al seu escrivent en una il·luminació del Liber Scivias

La majoria dels savis al llarg de tota la història del pensament humà es van guiar per aquest ideal renaixentista, i entre ells trobem genis que van pertànyer a èpoques molt allunyades en el temps; hi trobem entre d'altres:

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homo universalis
  1. ↑ 1,0 1,1 Oficialment polimatia en el Termcat té una connotació pejorativa polimatia a Optimot
  2. ↑ León Esteban Mateo. Cultura y prehumanismo en la Curia Pontificia del Papa Luna, 1394-1423. Universitat de València, 2002, p. 19–. ISBN 9788437054179. 
  3. ↑ Burke, P. (2010). The polymath: A cultural and social history of an intellectual species. Explorations in cultural history: Essays for Peter McCaffery, 67–79.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Homo_universalis&oldid=34422749»