Can Magarola (Alella)

Infotaula edificiCan Magarola
Dades
Tipus	Masia
Construcció	segle XVII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	172 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alella (Maresme)
Localització	Av. Sant Mateu, 2
	41° 30′ N, 2° 18′ E / 41.5°N,2.3°E
Format per	Torre de Can Magarola
Bé cultural d'interès local
Data	4 desembre 2014
Id. IPAC	8165
Bé cultural d'interès nacional
	Torre de Can Magarola
Id. IPAC	40254

Can Magarola és una antiga masia fortificada d'Alella, catalogada com a bé cultural d'interès local.^[1] Actualment hi ha la seu de la Denominació d'Origen Alella, i anteriorment el museu municipal.^[2]

Història

El 1359 era coneguda com Mas Oller, quan mossèn Oller la va vendre a Ramon de Carner.^[3] El 1377, el fill d'aquest la va tornar a vendre a Arnal Sayol,^[3] per la qual cosa va ser coneguda com a Sayol de Munt, fins que el 1625, va ser permutada per una propietat que Pere de Magarola i Fontanet, president de la Generalitat de Catalunya i bisbe d'Elna, de Vic i de Lleida, tenia a Montornès del Vallès.^[4]^[1]^[3] Després passà al seu nebot Vicenç de Magarola i Genovart.^[5]^[6]

Ja al segle xviii, la seva besneta Josepa de Magarola i d'Amigant^[7] es va casar amb José Sánchez de la Bárcena, marqués de la Bárcena,^[1] per la qual cosa la masia va prendre el nom d'aquesta família.^[6] El 1863, l'aleshores marquesa, Matilde de Borràs de Llúria i Viudes,^[8] es va veure obligada a vendre la finca a Francesc Capdevila. La seva hereva fou Montserrat Capdevila, casada amb Ignasi Lamarca, que restabliren l'antiga denominació de la casa.^[6]

El 1969, la finca va ser adquirida per uns promotors immobiliaris, però en virtut de l'aprofitament mig fixat per la Llei del sòl, la van cedir a l'Ajuntament d'Alella, que la convertí en un museu,^[6] que va tancar les portes el mes de desembre del 2004. La seva col·lecció permanent recollia el patrimoni local, tant històric com etnològic, i gran part de l'exposició provenia de col·leccions privades.^{[cal citació]}

A causa de l'íntima relació del municipi amb el vi, la masia també va esdevenir Casal del Vi d'Alella,^{[cal citació]} i s'hi va plantar una vinya amb les varietats de ceps més representatives de la Denominació d'Origen Alella.^[6]

Torre de Can Magarola

Descripció

Està situada a una de les zones més altes de la Riera de Coma Clara. De planta rectangular, té planta baixa, dos pisos i golfes a una banda, i un pis més a l'altra, degut al fort desnivell del terreny al que se situa, i coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.^[1] Sembla que les obertures han estat retocades, però es conserva la portada de mig punt adovellada.^[1]

Hi destaca especialment la torre de planta quadrada adossada a la banda sud-oest de la construcció, declarada bé cultural d'interès nacional. Consta de planta baixa i dos pisos i terrat pla, coronada per merlets esglaonats. Està alineada al pla de la façana principal, a la qual s'obre una arcada a la planta baixa i un balcó al primer pis,^[9] que conté la capella de la casa.^[1]

De la mateixa manera, cal destacar la planta soterrània amb un celler amb grans arcades.^[1]

Vegeu també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona).; Cataluña Servicio de Museos. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
↑ «Pere de MAGAROLA y FONTANET». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Vicenç de MAGAROLA y de GENOVART». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 «Can Magarola». Les cases d'Alella.
↑ «Josefa de MAGAROLA y de AMIGANT». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Matilde de BORRAS DE LLORIA y VIUDES». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Torre de Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Magarola

«Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Can Magarola». Les cases d'Alella.
«Can Magarola». Equipaments i serveis. Ajuntament d'Alella.

[ipac1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

[(Barcelona).Museus2001-2] Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona).; Cataluña Servicio de Museos. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376.

[Pobles-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

[4] «Pere de MAGAROLA y FONTANET». geneanet. Martín Rodríguez.

[5] «Vicenç de MAGAROLA y de GENOVART». geneanet. Martín Rodríguez.

[alella-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 «Can Magarola». Les cases d'Alella.

[7] «Josefa de MAGAROLA y de AMIGANT». geneanet. Martín Rodríguez.

[8] «Matilde de BORRAS DE LLORIA y VIUDES». geneanet. Martín Rodríguez.

[ipac2-9] «Torre de Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]